Fotografia: La psicòloga clínica Debbie Fuentes atenent una pacient a la consulta del CAP
Durant el 2021 es van atendre més de 17.000 casos per problemes de salut mental als CAP de les comarques gironines. Això és un 36% de casos que l’any 2020. Aquest augment es deu, majoritàriament, a l’efecte de la pandèmia i els confinaments.
N’hem parlat amb Debbie Fuentes, psicòloga clínica del Programa de col·laboració de salut mental a l’atenció primària i comunitària (PSP). Fuentes apunta que gran part d’aquests casos, un 17% del total de pacients atesos, són persones menors de 18 anys. La psicòloga apunta que els canvis bruscos provocats per la pandèmia van afectar a molts adolescents.
Debbie Fuentes explica que, sobretot en joves, han augmentat les crisis d’ansietat, trastorns de conducta alimentària i autolesions no suïcides. Pel que fa a les autolesions, la psicòloga explica que aquestes tenen en la majoria dels casos una intencionalitat ansiolítica. Els pacients hi troben una manera de reduir el malestar emocional, ubicant el dolor en un punt físic del cos. Explica que poden semblar casos molt diferents, però que provenen del mateix punt.
Debbie Fuentes explica que a l’hora d’ajudar a aquestes persones, intenten que reconnectin amb el dia a dia i amb la vida social. Per això, se’ls intenta ajudar a trobar activitats d’oci i conèixer gent.
De cara a un futur, la psicòloga es mostra positiva en el fet que aquest efecte de la pandèmia en la salut mental de la pandèmia s’anirà reduint.
La platja de Torre Valentina de Calonge amb banyistes
Data de publicació: diumenge 22 de maig del 2022, 12:53
Localització: Platja d'Aro
Autor: Gerard Vilà
Les platges de la Costa Brava central han recuperat l’aspecte estival d’abans de la pandèmia. Ho han fet, però, a ple mes de maig i amb un sol de justícia. Els més de 30 graus i el temps radiant que ja s’havia anunciat han fet que els passejos marítims com els de Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols o l’Escala s’omplissin de banyistes que no han volgut deixar passar l’oportunitat per anar a gaudir de les cales i platges del litoral baix-empordanès. En altres localitats més petites com Calella de Palafrugell o Begur l’afluència ha estat encara més evident i han estat molts els establiments que han arribat al 100% d’ocupació.
De fet, des de l’hostaleria de la zona assenyalen que estan «molt contents» amb la quantitat de visitants que han tingut aquest cap de setmana i que confirma un «bon començament de temporada». En aquest sentit, la presidenta del Grup Costa Brava Centre, Judit Lloberol, ha destacat que la destinació ha consolidat un «turisme de qualitat» i espera tenir «un molt bon estiu».
Dos joves es miren flotadors a la platja de Llafranc
Un bon estiu
La directora del Grup Costa Brava Centre, Judit Lloberol, explica que esperen un «molt bon estiu» i, de fet, molts establiments tenen reserves ja consolidades pels mesos de juliol i agost. «Tenint en compte que ja no hi haurà restriccions per la pandèmia, molts visitants ja reserven amb més temps que abans», concreta.
Així, els petits establiments de localitats com Calella de Palafrugell, Tamariu, Begur o Pals tenen ja un nombre important de reserves. Els hotels més grans de Platja d’Aro o Sant Feliu de Guíxols, tot i que encara no estan al 100%, faran «molt bons registres de ben segur».
Plens en pandèmia també
Val a dir que la Costa Brava Centre ha estat una de les destinacions que millor ha suportat els efectes de la pandèmia. L’estiu del 2020 en plena onada i amb fortes restriccions d’obertura de locals, els establiments de la costa del Baix Empordà van registrar fins al 90% d’ocupació entre els mesos de juliol i agost, malgrat la falta de turisme.
L’estiu passat també hi va haver bones xifres i, de fet, es va arribar a omplir en diversos moments, quan les restriccions permetien obrir. El motiu, explica Lloberol, és que s’ha consolidat un turisme de qualitat provinent de França, l’àrea metropolitana de Barcelona i de la resta de l’Estat.
La resta de la Costa Brava
A la resta de la Costa Brava les platges s’han omplert, si bé l’ocupació no ha estat la mateixa que la zona del Baix Empordà. Cal tenir en compte, que la central només suposa prop d’un 20% de totes les places que hi ha disponibles en el litoral de la demarcació. En aquest sentit, els establiments de la Selva Marítima i de la costa de l’Alt Empordà són més grans i, per tant, depenen més del turisme estranger i no tant del de proximitat que és el més habitual a la Costa Brava Central.
Peu de foto (d'esquerra a dreta): Marc Casanovas, president de l'Associació de Colles de Festes de Primavera; Fran Arnau, director del Festival ÍTACA; Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell; i Agustí Fernández, de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Palafrugel
Supermatí - entrevistes
Fran Arnau: "També volem donar veu a les artistes femenines i als grups emergents"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Amb el bon temps tornen els concerts i els festivals a l’aire lliure sense restriccions arreu de Catalunya, però sobretot al Baix Empordà. Un d’aquests festivals, que celebra la seva desena edició, és el Festival Ítaca. Per valorar la seva consolidada trajectòria i saber una mica més sobre l’edició d’enguany ens visita al Supermatí el director del Festival Ítaca, Fran Arnau.
En aquest festival, tal com explica el seu director hi ha artistes amb una llarga trajectòria i d’altres que han saltat a la fama inesperadament. Alguns dels noms més destacats son Zoo, Rigoberta Bandini, Suu o Oques Grasses. Un dels artistes que aspirava a portar Arnau ha estat Goran Bregovic, que va presentar el seu disc la setmana passada a Girona. Un dels altres actes destacat de l’Ítaca és l’espectacle de drons.
En Fran explica que estan molt contents d’haver resistit aquests dos anys de pandèmia. Ha estat dur perquè han estat dos anys sense activitat. Tot i això, explica que són un festival consolidat i que tenen moltes ganes que arribi l’estiu per veure què els espera amb aquesta retornada als concerts. A més, explica que un tret diferencial d’aquest festival és la celebració dels concerts en diferents poblacions.
Un dels concerts destacats d’aquesta edició és el que se celebra durant el cap de setmana de Sant Joan, el 23, 24 i 25 de juny. El president del festival explica que qui no tingui les entrades comprades que ja hauria de començar a córrer per poder veure artistes com Zoo, Oques Grasses, Zahara o Rigoberta Bandini.
El que destaca també d’aquest festival són les propostes femenines. Fran Arnau explica que intenten apostar per les artistes femenines i treballar el cartell per aconseguir una mica de paritat, tot i que de vegades això no és possible. També han apostat pels artistes de Km0, és a dir, artistes del Baix Empordà o de les comarques gironines. La intenció és apostar i donar veu a aquests grups que estan començant a créixer.
Les colles de carrossaires, de comparses i els grups d’animació van presentar el gran Carroussel de la Costa Brava, en el marc d’un sopar popular que va aplegar més de 250 persones a l’espai de la Bòbila i que va servir com a preàmbul de les ganes que hi ha de Carroussel després de dos anys sense poder celebrar aquest gran esdeveniment.
Després del sopar es va poder veure l’espectacle titulat “La Màquina del Temps”, el qual era un divertit recorregut per la història del Carroussel Costa Brava que homenatjava totes les colles que han contribuït a que el Carroussel hagi estat declarat Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional.
Al Carroussel Costa Brava – Carnaval de Carnavals d’aquesta 60a edició prendran part aquest any 25 colles repartides en els diferents grups que hi ha: carrosses inèdites, comparses inèdites, carrosses no inèdites, comparses no inèdites i animació.
La categoria amb més gruix de participants serà el de carrosses inèdites amb vuit colles locals: EKSI, Els Incorrectes, Garnatxa, Tot al 17, Dàlmates, Diversàlia, Imaginació i Confetti. Quatre, i també totes locals, són les que desfilaran amb comparses inèdites: Els Trompats, The Queens, Imparables i Asociación Latina de Palafrugell.
El 60è Carroussel Costa Brava de Palafrugell, tindrà lloc el diumenge 5 de juny del 2022, amb el seu recorregut habitual a través dels carrers de la vila on s’espera una gran afluència de gent.
Un noi de 19 anys ha mort a causa d’un accident de trànsit aquest diumenge a la matinada a Torroella de Montgrí. Els fets han succeït a les 6:17 h, al quilòmetre 1 de la carretera GI-641.
Per causes que encara s’estan investigant, s’ha produït la sortida de via d’un turisme. A conseqüència de l’accident, ha mort el conductor i únic ocupant del vehicle. Es tracta d’un jove de 19 anys, E.P.A., veí de Torroella de Montgrí.
Arran de la incidència s’han activat sis patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que també ha activat el seu suport psicològic. Fins al lloc dels fets, també s’hi han desplaçat equips de la Policia Local de Torroella de Montgrí, els primers en arribar-hi, segons fonts confirmen a Ràdio Capital de l’Empordà.
El Servei Català de Trànsit recorda que el SIAVT (Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit) es troba a disposició dels familiars i afectats per sinistres de trànsit els 365 dies de l’any per oferir-los un servei d’orientació i informació sobre els tràmits després del sinistre, conèixer els recursos existents, rebre informació sobre els drets que els reconeix la legislació vigent i el suport psicològic davant d’un sinistre de trànsit.
El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ha rebut la sol·licitud dels 69 ajuntaments del litoral català per instal·lar 5.828 usos temporals a 467 platges per aquest estiu.
La gran part de sol·licituds són per a usos no comercials, com ara punts d’informació o serveis sanitaris, mentre que el 35,76% corresponen a serveis comercials, com ara guinguetes o lloguers de para-sols i embarcacions, un total de 2.084.
Segons informa el Govern, per ara aquest any es mantindrà la possibilitat que aquests serveis ocupin més superfície, per garantir la distància de seguretat arran de la pandèmia de la covid-19 i donar suport a aquestes activitats econòmiques.
Els serveis de temporada a les platges són ocupacions del domini públic maritimoterrestre per a activitats de lleure diverses. Poden ser ocupacions comercials, com guinguetes o serveis de lloguer d’embarcacions o para-sols, o no comercials, com ara dutxes, rampes, punts d’informació o serveis sanitaris. Es tracta de serveis que s’instal·len per a la temporada de bany, des del juny i juliol fins al setembre o octubre.
Els ajuntaments costaners proposen la distribució dels serveis de temporada i han de tramitar l’autorització d’ocupació. El Departament de Vicepresidència és l’ens encarregar d’atorgar les autoritzacions.
Aquest any, els municipis han fet un total de 5.828 peticions de serveis de temporada a 467 platges. És una xifra una mica superior a la de l’any passat, quan es van sol·licitar 5.771 serveis. 2.084 corresponen a activitats comercials.
El 36,91% dels serveis sol·licitats corresponent a les comarques gironines i el 29,8% a la demarcació de Barcelona. La ciutat de Barcelona té un règim especial i els seus serveis de temporada s’aprovaran a la comissió del Pla de Gestió Integral del Litoral, integrada per l’Ajuntament, el Govern i el govern espanyol. Els municipis del Camp de Tarragona han presentat el 24,83% de les sol·licituds i els de les Terres de l’Ebre, el 8,41%.
La ciutadania podrà consultar els serveis disponibles a cadascuna de les 467 platges a partir de Sant Joan al visor de costes i al visor de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Aquest 2022, un total de 94 platges catalanes han estat distingides amb Bandera Blava, una qualificació d’excel·lència europea que avalua l’estat de les platges i les aigües des del punt de vista de la qualitat ambiental.
Amb motiu de la pandèmia, el Procicat va establir un conjunt de mesures de precaució a les platges que incloïen el respecte d’una distància de seguretat entre els usuaris. Aquestes mesures també van afectar el nombre d’alguns dels serveis de temporada que es poden instal·lar, com les gandules o els tendals, i també les guinguetes.
Durant el 2020 i el 2021, se’ls va permetre ocupar més superfície per donar suport a aquestes activitats econòmiques. Aquest any, per ara, es manté la possibilitat d’ocupar més superfície, segons han informat el Govern, ja que les distàncies de seguretat encara estan regulades per la Llei estatal de mesures urgents per a la prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la covid-19.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.