M’agrada conèixer els pobles del voltant, però no des del punt de vista turístic nomes sinó sobre tot per saber com viuen, que els agrada, com celebren les festes, els diumenges i els dies importants per la família, si tenen cine o hi arriba de tant en tant teatre o concerts, i tantes coses com conformen la quotidianitat que es allò que mes s’acosta a la seva manera col·lectiva de ser. Es per això que hi vaig a l’un o a l’altre a fer la compra setmanal, a comprar segells al Servei de correus, a conèixer les empreses de ferreteria, de maquinaria o de jardineria i em diverteix veure lo diferents que son. I he arribat a la conclusió que no es pas perquè tots siguin de la mateixa contrada ni perquè tinguin una historia creuada entre els seus habitants ni per les qüestions geològiques que els fa mes que veïns. Potser una mica si, però lo que es veu del poble no respon pas, al menys no del tot, aquestes tòpiques o diguem-ne tradicionals formes de considerar-se pobles germans.
Passejant amunt i avall, entrant a comprar o a prendre un vas de vi en un bar, o mirant com tenen els jardins o els patis de l’escola, fins i tot la manera de encaixonar els bancs en una acera o pintant i marcant el lloc on han d’aparcar-se cotxes, motos o bicicletes, s’endevina quina ideologia hi ha o no hi ha en l’Ajuntament, sobre tot per la importància que es dona al benestar de la població o les avantatges que es donen a una part d’ella. I això si que es veu.
Axis pensava l’altre dia passejant per Mont Ras, un lloc petit però tant bonic, tant net, tan ben podats arbres i arbustos, tan ben indicat tot per la gent del poble i pels que no ho son i necessiten mes indicacions de direccions i llocs públics per no desorientar-se, que no em va fer falta de moment entrar a cap botiga. Vaig gaudir de l’ordre, la netedat, el color elegit i el seny de les indicacions en pàrquings, carrers i terrenys fets amb l’únic pensament no nomes d’ajudar a orientar-se a qui ho necessita sinó per donar una unitat quasi de dibuix insinuat a la totalitat del poble, sense ni ofendre per impositiu i mal fet ni desconcertar pel desori que provoca.
Va ser un passeig llarg, festiu per mi i em va encomanar una mena de pau social entesa quan vaig veure com sortien d’ordenats i calmats es nens i nenes de l’escola, com sortien també d’ordenats els cotxes del pàrquing, com estaven les aceres d’impol·lutes i sobre tot com lluïen els pots públics d’escombraries nets, tancats, ordenats sense ni un troc de paper o brutícia per terra.
Si, un preciós passeig per un poble arreglat buscant l’interès d’una vida fàcil, al menys la que depèn del govern on paguem els nostres impostos, que llueixen tots ¡oh meravella! una tipografia en els edificis oficials amb una passada d’unitat d’estil com si s’hagués encomanat de totes les petites manifestacions públiques de la mateixa manera, n’estava segura, de com rebien carrers, places, parets i espais públics la forma de pensar de qui dirigia el benestar del poble i estimava a tots els habitants, contant-hi els aspectes no humans de l’espai comú, les seves parets entre les que neixen, creixen i son educats i curats tots els veïns, on viuen i es guanyem la vida, on tenen amics i parents i on aprenen a ser amics i veïns, ajudant-se i comptant amb els servei públics que no son mes que el que ha d’ administrar amb seny i amor al poble la persona que una majoria d’ells mateixos ha elegits per disposar dels beneficis que aporta el seu treball. I em faltava encara tant pe veure!! I res em va fer canviar de parè..
Em va semblar quan encara caminava plena de sorpresa, calma i admiració que en comptes de tantes baralles i mals modos com vivim en la vida política, aquest seria un bon camí per arribar un dia a un mon millor.
Fins el 31 de maig, i dins ‘Estimo el meu Mercat’, s’ha engegat al Mercat Cobert de Sant Feliu de Guíxols la campanya ‘És de Mercat, és bo!’ promoguda per la Diputació de Girona. Des de l’Ajuntament s’ha inclòs dins d’aquesta campanya la inauguració d’aquesta parada polivalent, que està habilitada com a zona de tast i d’altres activitats.
Durant la inauguració d’aquest divendres, els paradistes han ofert un tast d’embotits i formatges de les seves parades.
Segons la regidora Sònia Bartomeu, “és una zona polivalent que va sorgir dels paradistes del mercat juntament amb l’Associació de Comerciants per poder realitzar xerrades o demostracions culinàries, i d’aquesta manera dinamitzar el mercat de la nostre ciutat”.
Aquest espai és una acció impulsada pels paradistes del Mercat cobert amb col·laboració de l’Associació de comerciants Guixols Comerç i Turisme i el suport de l’Ajuntament. S’ha creat per a la degustació de productes, treballar amb connexió wifi, fer reunions, ja siguin de feina o per oci…També es duran a terme presentacions de campanyes gastronòmiques, showcookings, etc.
A més, actualment és un espai amb exposició de talent local, d’una banda exposició fotogràfica de l’Elm Murcia i de l’altra una obra de la Maria Sola.
Aquest dijous 26 de maig el que ha estat fins ara president del Rotary Club de Viena, George Bishop, va organitzar a Esclanyà -municipi on resideix- una trobada de cortesia amb membres d’aquesta entitat i representants de l’Ajuntament de Begur, del Rotary Club Girona Youth Members, del Rotary Club Girona International Area i del Rotary Club Costa Brava. Per part del consistori hi va assistir el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Eugeni Pibernat.
La trobada -on hi van assistir una quarantena de persones- tenia com a objectiu compartir amb tots els assistents l’experiència que aquesta associació austríaca està vivint aquests dies a casa nostra. I és que diferents membres del Rotary Club de Viena -en una iniciativa impulsada pel seu president- s’han desplaçat des d’Àustria fins a Begur i Esclanyà per a prendre part de diverses excursions pel nostre municipi i pel seu entorn natural, així com pel conjunt de la comarca. Aquesta delegació s’hostatja a Begur i des d’aquí inicien les diferents sortides.
Eugeni Pibernat, regidor de Promoció Econòmica i Turisme, dona la benvinguda a la comitiva i explica que “hem agraït al seu president i a tots els membres del Rotary Club que facin d’ambaixadors del nostre municipi a Viena i desitjo que gaudeixin aquí a casa nostra de tots els atractius naturals, turístics, patrimonials, culturals i gastronòmics de primer nivell i de referència que tenim”.
Pla general de la cala Aigua Xelida de Tamariu (Baix Empordà) aquest 21 de setembre del 2018. (horitzontal)
SOS Costa Brava s’oposa frontalment al nou projecte d’edificació a la zona d’Aigua Xelida. La plataforma ha presentat al·legacions contra la proposta que ha presentat la promotora que ha rebaixat de 33 a 15 el nombre d’habitatges de luxe que pretén aixecar en aquest espai natural a tocar de la cala. En aquest sentit, SOS Costa Brava argumenta que l’obra afecta més de 30.000 m2 de superfície i que inclou la construcció de tres vials a banda dels xalets. L’entitat ecologista demana a l’Ajuntament que denegui el Pla de Millora Urbana que permet fer-ho i modifiqui el POUM per «preservar l’espai». També carrega contra el consistori per no haver sancionat la promotora per talar arbres sense permís el 2018.
Entre les al·legacions que exposa l’entitat ecologista hi ha que el terreny on es pretén construir compta amb pendents de més del 30%, quan el límit fixat per llei és del 20%. Que les prop de tres hectàrees afectades són boscoses i amb pins, alzines i roures. També asseguren que el projecte contempla cases de amb una planta més del màxim fixat, que és de planta baixa i primer pis. Tot plegat afecta, diu SOS Costa Brava, al volum màxim fixat. Finalment, també denuncien que no està justificada la reducció al 70% del valor unitari del sòl per calcular la compensació a l’Ajuntament.
Per tot plegat, la plataforma exigeix que es denegui el PMU i que es modifiqui el POUM, una demanda que ja va fer anteriorment i que incloïa, a banda d’Aigua Xelida, Llafranc, Tamariu i Calella de Palafrugell.
