Una enginyeria basca projecta un tercer parc eòlic marí amb cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW al golf de Roses

El parc eòlic marí projectat per l'enginyeria basca tindria cinc aerogeneradors i se situaria a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 11:34 Localització: Roses Autor: Cedida per Saitec
El parc eòlic marí projectat per l'enginyeria basca tindria cinc aerogeneradors i se situaria a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 11:34 Localització: Roses Autor: Cedida per Saitec

L’enginyeria basca Saitec projecta un tercera parc eòlic marí amb cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW al golf de Roses. La intenció és que el projecte, batejat amb el nom de Medfloat Pilot Parc, entri en funcionament d’aquí a tres anys, el 2025. Els aerogeneradors se situaran a una distància de 15 quilòmetres del Cap de Creus i, segons subratlla l’enginyeria, produirien l’energia equivalent al consum anual de 50.000 llars. Saitec ja ha presentat el document inicial del projecte davant del Ministeri. L’enginyeria basca subratlla que el seu és un «projecte pilot», que farà servir una tecnologia desenvolupada per la mateixa companyia (SATH) i del qual ja se n’està fent una primera prova al port de Bilbao.

L’enginyeria basca Saitec ha anunciat l’interès per instal·lar un parc eòlic marí pre-comercial a la zona del golf de Roses. Aquest és el tercer projecte que es presenta, després dels del Parc Tramuntana (impulsat per Eòlica Marina- SENER Energy) i el del Parc Gavina (que promou una filial d’Iberdrola).

En aquest cas, el parc projectat per Saitec, però, és significativament menor que els altres dos. Perquè tant el Tramuntana com el Gavina es plantegen amb una potència de 500 MW i una trentena d’aerogeneradors. El Medfloat Pilot Parc, per contra, tindria cinc molins i 50 MW. Se situaria a 15 quilòmetres del Cap de Creus, la intenció és que entrés en servei el 2025 i que produís l’energia equivalent al consum anual de 50.000 llars.

Saitec ja ha presentat el document inicial del projecte davant del Ministeri i ha començat els treballs per redactar-ne l’estudi d’impacte ambiental. Segons avança l’enginyeria basca, si tira endavant, aquest seria el primer parc a mar obert que funcionaria amb una tecnologia creada per la mateixa companyia (i que ha anomenat SARH).

«Medfloat Pilot Parc suposarà la creació d’una infraestructura d’assaig per a la prova, demostració i validació de la tecnologia SATH, així com els elements i diferents prototips que hi estan vinculats, necessaris per al desenvolupament, operació i finalització de vida útil del parc», subratlla Saitec.

L’enginyeria basca afegeix, a més, que el parc del golf de Roses servirà per «demostrar la viabilitat tècnica de la tecnologia SATH al Mediterrani» i que vol convertir-se també en un «projecte pioner per investigar les possibilitats d’ús compartit amb altres activitats, especialment la pesca i l’aqüicultura, i afavorir la promoció d’ocupació i l’impuls a la cadena de subministrament de l’energia eòlica marina a Catalunya».

La zona escollida per instal·lar els cinc aerogeneradors s’inclou dins l’àrea prioritària inclosa dins els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), un document que va redactar el Ministeri. «També compleix amb les condicions de vent i de profunditat adequades per posar en marxa aquest projecte», precisa Saitec.

Un primer pas, a Bilbao

La companyia explica que el parc eòlic de l’Empordà també suposarà un pas més amb la validació de la tecnologia SATHT, després que aquesta s’hagi començat a testejar amb un altre projecte, el DemoSATH, de 2 MW, que s’està construint ara mateix al port de Bilbao.

«L’objectiu d’aquest projecte pilot, realitzat en col·laboració amb l’empresa alemanya RWE, consisteix en testar la tecnologia i avançar en el procés de fabricació industrialitzat d’aquest tipus de solucions», explica Saitec.

Una vegada el DemoSATH s’hagi acabat de construir, s’instal·larà a la zona d’assajos de BiMep (a Biscaia), on s’hi faran proves durant dos anys, que aportaran «informació molt útil per a l’avaluació ambiental de MedFloat», diu Saitec. «D’aquesta forma, DemoSATH es convertirà en el primer aerogenerador eòlic marí flotant connectat a la xarxa elèctrica espanyola amb capacitat per generar energia equivalent al consum de 2.000 llars durant un any», precisa la firma basca.

L’atur a les comarques gironines segueix a la baixa amb 1.756 persones menys per la temporada turística

Un cambrer pren nota en una de les taules de la terrassa situada al passeig marítim de Platja d'Aro Data de publicació: dijous 14 d’abril del 2022, 07:00 Localització: Platja d'Aro Autor: Aleix Freixas
Un cambrer pren nota en una de les taules de la terrassa situada al passeig marítim de Platja d'Aro Data de publicació: dijous 14 d’abril del 2022, 07:00 Localització: Platja d'Aro Autor: Aleix Freixas

El nombre d’aturats a les comarques gironines torna a baixar aquest maig en 1.756 persones, un 5,15% menys que el mes passat, segons l’estadística que publica el Ministeri. Aquesta davallada es deu, sobretot, a l’inici de la temporada turística ja que la majoria de persones que estaven aturades i ara han trobat feina provenen del sector serveis (1.372). Si comparem la situació de la demarcació amb ara fa un any, la situació també millora ja que hi ha un 30,52% menys d’aturats que el maig del 2021. Pel que fa al nombre de contractes indefinits, en l’últim mes s’han signat 14.557 documents, un 4,45% menys que el mes passat. El que sí que creix és el nombre de temporals, que augmenta un 11,02% (1.050 contractes més).

El nombre de persones a l’atur a la demarcació és de 32.355 persones segons indica l’estadística mensual que publica el Ministeri de Treball i Economia Social. Això significa que hi ha 1.756 persones menys a l’atur que a l’abril (-5,15%). Les bones dades d’ocupació de la Setmana Santa i el bon temps han fet que els establiments turístics tinguin esperances en la temporada d’estiu i contractin gent.

D’entre les 1.756 persones que han trobat feina a la demarcació gironina en l’últim mes, 1.372 provenien del sector serveis (on hi ha el comerç i l’hostaleria). Pel que fa a la resta de sectors, en la construcció hi ha 137 aturats menys, en la indústria també cau el nombre de persones sense feina (-99) i l’agricultura ha registrat 86 persones menys a l’atur.

Les comparacions de les estadístiques en relació amb ara fa un any demostren que l’economia gironina comença a deixar enrere la pandèmia. En relació amb el maig del 2021 hi ha 14.212 persones menys a l’atur, que representar una davallada del 30,52% .

Catalunya té una tendència similar a la gironina. Actualment hi ha 348.027 persones aturades, un 4,57% menys de les que hi havia el mes d’abril (16.671 persones). En comparació amb l’any passat la diferència en el percentatge d’aturats al país és d’un 27,77% menys (133.790 persones).

Augmenta la temporalitat

Malgrat tot, aquest mes de maig s’han signat menys contractes indefinits que durant l’abril. Si bé l’augment que hi havia era un reflex de la reforma laboral impulsada pel govern espanyol, aquest nombre de contractes indefinits sembla haver-se frenat. A les comarques gironines durant el maig s’han signat 14.557 contractes indefinits, que representa 678 menys (4,45%) dels que es van signar durant l’abril. Tot i això, aquesta xifra encara està molt per sobre dels contractes indefinits que se signaven ara fa un any (10.752 contractes més).

Pel que fa als temporals, aquest maig s’han signat 10.574 contractes. Això són 1.050 més dels que hi havia a l’abril amb un augment de l’11,02%. Tot i així, ara fa un any se signaven 19.140 contractes temporals, un 44,75% més dels que s’han signat durant el maig d’aquest 2022.

Aquest petit increment en contractes temporals fa que augmenti la temporalitat a la demarcació. Si durant l’abril aquests contractes representaven només quatre de cada deu, ara en són cinc de cada deu. El nombre d’indefinits queda relegat al 46,43%. Tot i així, l’estadística indica que Girona és la segona demarcació catalana amb menys contractes temporals i de les primeres de tot l’Estat.

Un 2% més d’afiliats

Les dades del Ministeri també indiquen que s’han creat nous llocs de treball a la demarcació, tot i que a un ritme inferior al del mes d’abril. Durant el maig hi ha 6.863 nous afiliats a la Seguretat Social a la demarcació de Girona, un 2,01% més que durant l’abril. En comparació amb el 2021, s’augmenta la diferència ja que el maig de l’any passat hi havia 23.262 afiliats menys que aquest 2022 (un 7,17%). A dia d’avui a la demarcació hi ha 347.843 persones afiliades a la Seguretat Social.

Arrenca la 10a edició del Festival Internacional de Màgia FIMAG, de Torroella

jorge blass fimag

L’Espai Ter de Torroella de Montgrí acull aquest matí la Gala Solidària de FIMAG. Més de 200 joves de més d’una desena de centres d’educació especial de les comarques gironines hi assistiran, en un acte que marca el tret de sortida d’un festival que, en les 10 edicions celebrades fins ara, sempre ha volgut que la màgia arribi a tothom. Avui, a la Gala Solidària hi actuen David el Mag i la maga Martilda, membres de la Fundació Abracadabra.

Feia  dos anys que no es celebrava la Gala Solidària de Fimag, una de les potes fonamentals del decàleg d’intencions d’un festival que any a any va consolidant el seu paper d’estratègic en el gènere.

 4a Fimag PRO – la fira professional

La d’enguany serà la 4a edició de la fira FIMAGPro, convertida en autèntic aparador de la millor màgia i dels millors espectacles apareguts cada temporada. En aquesta FimagPRO, es presentarà la primera actualització del Catàleg professional de màgia de Catalunya, una eina digital que inclou més d’un 90% dels mags professionals en actiu actualment a Catalunya.

L’edició de 2022 del catàleg ha incrementat un 35% el número de mags catalogats i un 45% el total d’espectacles referenciats. Xifres indicatives de la bona acollida d’aquesta eina que el festival ha pogut dur a terme gràcies a la implicació i impuls de la Diputació de Girona.

El catàleg és una eina de consulta virtual des d’on visualitzar la diversitat i vitalitat d’un sector sovint menystingut i a voltes poc organitzat. La Fira es celebra divendres 3 al matí a l’Auditori Teatre Espai Ter i es pot seguir presencialment o per streaming.

L’Espai Ter – epicentre de La Gran Màgia

Divendres 3, Adrián Vega presenta Área 52. Un mag sortit de Guadalajara que ha triomfat a Las Vegas amb la gira The supernaturalists al costat de Criss Angel. I que ara aterra a FIMAG amb un xou de màgia de prop adaptat a grans teatres. Premi FISM Europa, Vega és, segurament, el mag amb més projecció internacional.

Dissabte 4, la Gran Gala Internacional, l’espectacle més impactant del festival, enguany amb més premis internacionals damunt l’escenari que en cap edició anterior de Fimag. Mario López i el número El milagro de la sal, 1r premi al programa televisiu nord-americà Fool&Us; Javi Rufo, guanyador dels Premis FISM Europa de Manipulació i de Màgia de Sala pel seu especial Cajón de Sastre; els catalans Ramó&Alegria, amb el número homònim Ramó&Alegria, segon premi FISM Europa de grans il·lusions; el mag Edgard, Premi Nacional de Grans Il·lusions amb l’elegantíssim número Dejà vu, el viatge final; i culminant amb el belga Laurent Piron amb l’entranyable i poètic número de Paper ball, que es va fer mereixedor del Gran Premi FISM Europa 2021.

El dinamisme i bon humor de la gala està assegurat amb la presentació de l’humorista Judit Martín, popular per les seves imitacions en programes televisius com Polònia, Està passant o Versió RAC1.

Diumenge 5, el gran espectacle de l’edició 2022 de FIMAG és Efímero Live de Jorge Blass, un fora de sèrie lloat per figures mundials com David Copperfield o Juan Tamariz. Un espectacle carregat d’il·lusions inèdites amb experiències interactives que connecten el públic de la sala amb públic de qualsevol racó de món. Vareta Màgica d’Or a Mònaco i premi Sigfried and Roy a Las Vegas.

La màgia de carrer – a l’adn del festival

Una de les potes fonamentals que FIMAG ha defensat des dels seus inicis ha estat la programació de màgia al carrer. Després de dos anys de no poder-ho fer, es recuperen espais a l’aire lliure com la Plaça de la Vila, el Passeig de Catalunya o la plaça Pere Rigau.

A la Plaça de la Vila s’hi ha programat  els  espectacles Toilet del mag Karlus, l’Adan Xou Xou del mag Adan Xou, i El circ dels impossibles del Mag Stigman; al passeig de Catalunya hi actuaran les magues Joana Andreu, amb l’espectacle Màgica, i Martilda amb el Diario de una ilusionista. Mentre que a la plaça Pere Rigau s’hi concentrarà el mercat màgic.

Per als més petits, es tornen a programar múltiples sessions de màgia al Cinema Montgrí.Aquest any amb el mag Iván Santacruz, conegut popularment com “Un papá mago”, amb l’espectacle Un show de magia, pero más chulo.

Un any més, els infants podran provar com és això de fer de mag amb els tallers de màgia de David el Mag i Àlex Ferrer, que es faran enguany al convent de les Clarisses, un cèntric espai recuperat recentment per a usos públics.

Màgia en espais singulars –  un privilegi de proximitat

FIMAG sempre ha tingut molt en compte la màgia de prop, un dels camps més difícils de trobar en les programacions de màgia. Son sessions d’aforament molt restringit (màxim 50 localitats) per gaudir de la màgia a tocar del mag en cinc espais ben singulars (Galeria Àtrium, Palau Solterra, escenari del Cine Petit, Casa Pastors, auditori La Tina i pati de les Clarisses).

Màgia còmica amb David Navares; màgia tecnològica amb Roger Belso; micromàgia amb Mario López; mentalisme i poesia amb Alejandro Revuelta; i màgia de prop amb Nilo Hidalgo formen part d’aquest bloc.

A la nit, la màgia més golfa

Recuperem la màgia de discurs més irreverent, més canalla, més… golfa. I ho fem en un espai que estrenem per a usos màgics com és el pati de les Clarisses. Dissabte 4 amb la maga Lola Mento i l’espectacle Lolamentando i diumenge amb Javi Rufo i l’espectacle Magia en juego.

El dissabte, abans de la sessió “golfa” actuarà el guanyador del concurs de màgia jove del 1r Festival de Màgia de Terrassa (octubre 2021), Albert Vidal.

Tots els assistents a les sessions “golfes” podran  degustar una copa de vi servit per Vinya dels Aspres, empresa col·laboradora del festival!

Un home mor en precipitar-se de la via ferrada de Sant Feliu de Guíxols

rescat a la via ferrada

Un home ha mort en precipitar-se de la via ferrata de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà. Els Bombers han rebut un avís a dos quarts de set del matí d’aquest dijous que una persona s’havia precipitat a la zona de la Cala del Molí. L’excursionista, que anava acompanyat, ha caigut d’una alçada d’uns 15 metres en un punt d’accés de la via i es trobava sota el pont tibetà, a l’aigua, a prop de la zona de roques. S’ha activat un dispositiu amb 5 dotacions, entre les quals hi havia efectius dels GRAE (Grup d’Actuacions Especials) i de la unitat subaquàtica, a més de Salvament Marítim.

Els efectius han muntat instal·lació amb cordes per poder accedir fins a la víctima i Salvament Marítim ha activat una embarcació petita, on hi ha pujat un bomber, per fer l’aproximació des de la cala.

Finalment s’hi ha pogut accedir des de l’aigua, se l’ha portat a zona de roques i s’ha realitzat la primera atenció al ferit, amb maniobres de reanimació. S’ha fet l’extracció i se l’ha traslladat fins al port de Sant Feliu de Guíxols, on un metge del SEM n’ha certificat la mort.

Fins al lloc també s’hi han desplaçat 4 patrulles dels Mossos d’Esquadra, entre les quals la Policia Judicial, 3 unitats del SEM i efectius de la Policia Local.

Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació. Tot apunta que l’excursionista i la seva acompanyant estaven a una zona que és un punt d’evacuació per als esportistes que acaben el primer tram de la via ferrata i opten per no fer el segon recorregut. No havien, però, començat la ruta i per això no anaven lligats.

La víctima i l’acompanyant s’estaven fent selfies aprofitant la sortida del sol quan a l’excursionista li ha caigut el cas. En un acte reflex per intentar-lo agafar, ha relliscat i s’ha precipitat des d’una alçada d’uns 15 metres.

He somiat que venia un rei des de l’Orient abans d’hora

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
He somiat que venia un rei des de l’Orient abans d’hora
Loading
/

Avui he somiat que fa poc, quan no tocava, arribava un rei des de l’Orient, sense els altres dos. Somiava que mig país el rebia entusiasmat pensant potser que portaria regals,i mig país per contra es mostrava disgustat pensant que potser portaria carbó. Com que és un somni, les matemàtiques no tenen per què ser exactes, les quatre quartes parts restants del país seguien cantant el “porompompero”, igual de campetxanes que abans, que ja té mèrit.
Mentre això passava, jo somiava amb coses estranyes. Com que Aragó i Catalunya assajaven un episodi de la sèrie “Plats bruts”. Amb guionistes ben pagats, capaços de fer veure que escrivien els diàlegs de “Friends”, però amb la ment posada en Falcon Crest, emmaranyant-se empalmats somiant grans estrenes mundials de ’Aquí no hay quien viva’, versió deluxe.
A mi, aquesta moviola diària, em té ben entretingut. I com que soc de bon portar, no em venen ganes de “rompre-ho tot”, que diríem a l’Empordà, sinó que cada dia demano més i més, que el show segueixi.
Mentre això passava, al meu somni hi havia una caiguda, un catacrack dels diners de mentida, de les criptomonedes, que perdien, algunes d’elles, pràcticament la totalitat del seu valor. I tot eren ais, uis i cagundeus perquè sembla que en aquest món de fantasia molta gent potser no ha entès que avui ets a dalt de tot, i demà t’estrelles contra un canto, contra un conte, o contra un quinto.
Al meu somni es canviaven les coses, i la mítica Chanel número cinco quedava Chanel número tres, perquè les matemàtiques dels somnis són de làtex i s’acaben estirant i ajustant a la mida, per acció i gràcia dels televots.
Quina llàstima que sigui de dormir poc, que els meus somnis siguin curts. Perquè al final, com diria el meu heroi, la vida és un somni, i per tant, “en la vida en conclusión, todos sueñan lo que son, aunque ninguno lo entiende”. I no soc jo el primer.

60 anys de Carroussel Costa Brava. Tot a punt pel Carnaval de Carnavals

privat:-60-anys-de-carroussel-costa-brava

El pregó de les 60es Festes de Primavera donarà, demà divendres, el tret de sortida a un cap de setmana intens d’activitats. Enguany, anirà a càrrec de Nuri Vives i Parés, filla de Josep Vives i Núria Parés que van ser precursors en la construcció de carrosses els primers anys de les festes. En el seu pregó, que tindrà lloc a les set de la tarda al Teatre Municipal, farà un recorregut per la història de les Festes de Primavera.

El mateix divendres, abans del pregó i al mateix Teatre Municipal, es farà la presentació del cartell de la Festa Major 2022 creat per l’il·lustrador begurenc Pedro Osuna, on ha representat de forma divertida Santa Margarida i el drac fent feina preparant la festa.

Les Festes de Primavera arribaran al seu punt culminant el diumenge a la tarda amb el Carroussel Costa Brava, després de 3 edicions d’aturada per la pandèmia. També tornen activitats tan arrelades com la Fireta i la Firassa, i la Fanguejada. I, com a novetat d’aquest any, es recupera la Baixada de carretons, el dissabte a 2/4 de 5 de la tarda pel carrer Manufactures del Suro.

Dins de la programació de les Festes de Primavera també cal destacar, els concerts del Festival Ítaca que es faran durant tres dies a l’escenari muntat a l’aparcament de l’Estadi Municipal Josep Pla i Arbonès, per on passaran grups com Skatalà, Dr. Prats o l’Orquestra Maribel. Posarà el punt i final a les Festes el concert “Palafrugell canta”, al Teatre Municipal el dilluns 6 de juny a les 6 de la tarda amb un preu de 5 euros, i en el que actuaran veus de Palafrugell com Neus Mar, Indira Ferrer, Jordi Tormo o Xiqui Ramón, entre d’altres.

Un any més, se celebrarà també el Concurs de Fotografia “Paco Dalmau”. Podrà participar en aquest concurs, tothom que pengi a Instagram una fotografia relacionada amb alguna de les activitats de les Festes de Primavera, etiquetada amb el hashtag #jofestesdeprimavera, fins al diumenge 5 de juny a les 7 de la tarda. El guanyador, que es donarà a conèixer durant l’acte de lliurament dels premis del Carroussel, rebrà  una càmera GoPro.

25 colles participants

En aquesta 60a edició, 25 colles participen al Carroussel Costa Brava, declarat Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional, repartides en diferents grups: carrosses inèdites, comparses inèdites, carrosses no inèdites, comparses no inèdites i animació. Com és habitual faran el recorregut des del carrer de Torroella fins al carrer de Barris i Buixó.

La categoria amb més gruix de participants serà el de carrosses inèdites amb vuit colles locals: EKSI, Els Incorrectes, Garnatxa, Tot al 17, Dàlmates, Diversàlia, Imaginació i Confetti. Quatre, i també totes locals, són les que desfilaran amb comparses inèdites: Els Trompats, The Queens, Imparables i Asociación Latina de Palafrugell.

En arribar a l’aparcament de l’Estadi Municipal, a partir de 2/4 de 10 del vespre, es farà la tradicional plantada de carrosses, i a partir de 2/4 de 11 de la nit es donaran a conèixer els guanyadors amb el Lliurament de premis del 60è Carroussel Costa Brava.

El 60è Carroussel Costa Brava de Palafrugell és un acte organitzat per una Comissió organitzadora, formada per membres designats per l’Ajuntament de Palafrugell, amb el suport i la participació activa de l’Associació de Carrossaires de Palafrugell.