Pla general de Calella de Palafrugell amb un passeig sense gent aquest diumenge 11 d'abril de 2021. (Horitzontal)
Temps en general calorós i més aviat assolellat, amb el permís d’alguns intervals de núvols, és el que ens espera avui i els properes dies. Aquest divendres, al matí i també a darrera hora del dia, hi haurà núvols baixos, uns estrats que poden emboirar localment poblacions de la costa, tot i que en general el sol s’imposarà a l’interior.
La temperatura anirà dels 14ºC de mínima als més de 28 ºC de màxima, tot i que a les zones del litoral, sobretot les afectades per la presència d’aquests intervals de núvols baixos i mitjos la màxima quedarà més moderada entre els 25/26 ºC.
Dissabte pocs canvis, temperatura una mica més elevada, a l’interior i nord del Baix Empordà es poden fregar o superar localment els 30 ºC, cel amb sol a estones enteranyinat per núvols alts. Diumenge comença a allunyar-se la falca càlida d’aquests dies i a incrementar-se lleugerament la inestabilitat amb un cel més variable, tot i que l’ambient encara serà estival i calorós.
Begur és un del municipis del Baix Empordà amb més turisme durant l’epoca estiuenca. Les platges, la fira dels Indians i els racons més verges de la Costa Brava són factors diferenciadors d’aquest municipi. Per parlar sobre aquest turisme i tot el què comporta l’alcaldessa del municipi, Maite Selva, i el cap de l’oposició, Joan Loureiro, protagonitzaran el nou Govern i Oposició a Ràdio Capital.
Els dos polítics s’han vist les cares per tractar temes que afecten al municipi com el model turístic de Begur, les diverses obres iniciades al municipi, la gestió dels pressupostos i les apostes culturals que s’hi realitzen.
El turisme a Begur
El turisme ha estat el tema idoni per encetar la conversa. La visisó que és té des del govern i des de l’oposició és bastant homogènia. Maite Selva explica que es preveu que aquest estiu hi hagi molta gent, després de l’alta ocupació que s’ha viscut durant la setmana santa. Tant l’alcaldessa com el cap de l’oposició expliquen que el coronavirus ha afectat greument a la població. Però Joan Loureiro explica que des del consistori s’ha fet el que s’ha pogut.
Maite Selva també explica que la guingueta de la platja de l’Illa Roja no es tornarà a obrir, pels problemes que ha generat al llarg del temps. Des de l’oposició, afirmen que veuen aquestes accions com una mena de privatitzacions dels espais naturals de Begur. Tot i això, explica que algunes de les actuacions van ser correctes durant la pandèmia. Loureiro afirma que l’acció de tancar la guingueta ha estat, finalment, la correcta. Maite Selva no preveu que hi torni a haver una guingueta en aquesta zona. A més, l’experiència amb els últims propietaris no va ser bona. Loureiro està d’acord amb aquesta visió.
Pel que fa al model turístic, Loureiro afirma que la pandemia ha demostrat que no s’han de tenir «tots els ous en una cistella». És a dir, l’economia del municipi s’ha de diversificar i apostar per altres sectors com la indústria i altres serveis que no es destinin només al turisme. Maite Selva hi està d’acord, però també explica que s’ha de potenciar el turisme i desestacionalitzar-lo.
La cultura omple els carrers
La cultura també és un dels pilars de Begur. El cap de setmana passat es va celebrar Begur en Flor, que va suposar un èxit per les associacions i entitats del municipi segons Maite Selva. L’alcaldessa destaca que aquest moviment beneficia molt al municipi. A més, Joan Loureiro explica que potenciar les associacions i la dinamització del poble és molt positiu. Però el gran esdeveniment del municipi és la Fira d’Indians. Maite Selva explica que no tornaran a repetir el model de l’any 2019.
Joan Loureiro afirma que aquesta divisió d’espais ja s’havia fet i que està bé que es tornin a recuperar, ja que la Fira d’Indians havia quedat rellegada a la festa. I el cap de l’oposició explica que la Fira d’Indians més que festa és cultura.
L’esforç en urbanisme
Aquest és un tema on el consistori de Begur s’hi ha centrat de manera àmplia. Una de les primeres reformes que es va tractar va ser la del Safareig d’Es Quinze a part de la reforma de la Torre del Mas d’en Pinc. L’alcaldessa vol recuperar aquests espais i fer-los visitables. També s’ha iniciat el projecte de la Font de Baix, unes obres necessàries a Begur.
Begur, a més, és una població amb diversos contencisosos, però encara estan a l’espera de diverses sentències. El consistori creu que guanyarà tots els contenciosos perquè s’ha procedit de manera correcta. Joan Loureiro hi està d’acord.
El camí cap a les eleccions de 2023
Un dels temes que més costa tractar són els pressupostos. Begur té un dels endeutaments més baixos de la demarcació, tal com afirma Loureiro. Per això, no creu gaire viable endeutar-se per dur a terme les obres de la Font de Baix. Però l’alcaldessa explica que aquestes instal·lacions són necessàries. Cal recordar, però, que ambdues formacions polítiques van aprovar els pressupostos el passat mes de desembre.
Joan Loureiro explica que Esclanyà és el poble oblidat i li retreu a Maite Selva que només s’hagi implementat la fibra òptica a la població. Però l’alcaldessa no hi està d’acord.
Queda menys d’un any per les eleccions però ambdós candidats ja saben el que faran. Maite Selva tornarà a presentar-se com a candidata a l’alcaldia del municipi. En canvi, Joan Loureiro encara no ho té clar, ja que ho decidirà l’assamblea del seu partit. Però Loureiro explica que li agradaria que hi hagués un relleu jove.
Una persona lluitadora, perseverant i de gran coratge; una persona que s’ha mogut en molts àmbits i amb moltes personalitats d’alçada. Entremig dels mons -de segur, no sempre fàcils- de la comunicació, de les relacions institucionals i de les Presidències.
Ens trobem amb l’Eulàlia Puig Colominas, ara, actual presidenta d’Empresàries i directives de l’Empordà i presidenta de les Dones del Baix Empordà, entre altres.
Una persona que continua empenyent, ajudant i fruint del que fa, un plaer conèixer-la.
El parc eòlic marí projectat per l'enginyeria basca tindria cinc aerogeneradors i se situaria a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus
Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 11:34
Localització: Roses
Autor: Cedida per Saitec
La plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí considera que s’ha entrat en «un procés demencial» a l’hora de presentar projectes d’energies renovables sense que hi hagi una planificació sobre aquesta implantació al territori. A través d’un comunicat, la plataforma recorda que ja hi ha dues propostes més de projectes per instal·lar un parc eòlic marí a banda de la primera que s’havia presentat fa mesos. Malgrat tot, la plataforma recorda que totes aquestes iniciatives són «il·legals» fins que el govern espanyol no aprovi la modificació del Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) i des d’Stop Macroparc ja s’han presentat al·legacions en contra d’aquest nou pla.
Amb l’anunci de la tercera iniciativa que projecta un parc eòlic marí al cap de Creus, la plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí ha valorat que aquestes iniciatives són «il·legals». Ho ha fet a partir d’un comunicat que han enviat als mitjans de comunicació en què es recorda que l’actual Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim no contemplen les plantes d’eòlica marines en la zona on es projecten.
A més, el nou POEM que preveu tirar endavant el govern espanyol no s’ha aprovat encara i la plataforma ja hi ha presentat al·legacions en contra. Per tant, mentre no s’aprovi el nou POEM no es pot tirar endavant cap de les iniciatives fins ara presentades.
Malgrat tot, la plataforma creu que s’ha entrat en un «procés demencial» a l’hora de presentar projectes d’energies renovables i exigeixen una planificació a l’hora d’implementar-les en el territori. Segons els membres contraris dels macroparcs al golf de Roses, aquesta planificació evitaria la proliferació d’iniciatives com passa actualment.
Per altra banda, la plataforma recorda que hi ha un estudi recent elaborat per un equip científic de ciències marines i la geografia en què recomana excloure i allunyar els parcs eòlics marins de les àrees protegides de la Mediterrània. El motiu és que aquests impactes poden tenir conseqüències greus en la biodiversitat marina i el paisatge. Aquest estudi s’ha publicat en una revista científica i presenta una primera avaluació dels impactes ambientals dels parcs eòlics marins en zones d’especial fragilitat ecològica i amb un alt valor paisatgístic.
El ple municipal de Palafrugell ha aprovat la moratòria urbanística d’un any amb l’objectiu de no urbanitzar en sòls no sostenibles. Ara, durant els propers dotze mesos, queden suspeses les llicències a grans projectes.
El flamant alcalde de Palafrugell, Joan Vigas, ja va remarcar la importància que de la revisió de les llicències d’obres i edificabilitat en el seu discurs d’investidura. Era també una de les peticions de SOS Costa Brava, que expliquen que s’haurien de revisar a la baixa 5 zones de Calella, Llafranc i Tamariu.
Irene Gisbert, vicepresidenta i portaveu de SOS Costa Brava, va definir com a “bona notícia” aquesta moratòria. Ho explicava a Ràdio Palafrugell.
De fet, des de la federació d’entitats ecologistes es destacava que la protecció podia tenir un cost “assumible”, ja que aquest és de 2 milions d’euros. És per això que Gisbert demanava al nou alcalde del municipi el compromís per tirar-ho endavant.
Malgrat les bones notícies, la moratòria no afecta a les construccions ja anunciades a la cala d’Aigua Xelida, fet que ha provocat les critiques de les entitats ecologistes, ja que, segons diuen, s’edificarà en l’única zona que quedava verda.
SOS Costa Brava creu que amb voluntat política es poden salvar les pinedes que encara existeixen a la Costa Brava pràcticament sense pagar investigacions. Asseguren que “es tracta de negociar amb les propietats i buscar la millor manera de preservar els pulmons verds de la nostra costa.”
La moratòria arriba després de confirmar-se, la setmana passada, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a favor de la petició que feia la federació ecologista d’informar als compradors d’habitatges de Sa Riera que s’estan investigant.
Part del sistema amb què es van segellar els residus que s'acumulen al subsol de Vacamorta un cop es va clausurar l'abocador el 2014
Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 17:17
Localització: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Autor: Xavier Pi
El pla per buidar l’abocador de Vacamorta dona resposta al compromís que va assolir el director de l’ARC, Isaac Peraire, a l’última reunió de la comissió de seguiment. En aquella trobada, celebrada al març, Peraire va assegurar que el document s’enllestiria en tres mesos.
Ara, la Generalitat ja el té damunt la taula. I aquesta tarda l’ha presentat al territori, en una nova reunió de la comissió que s’ha celebrat al Consell Comarcal del Baix Empordà. Sota el paratge de Vacamorta, situat al terme municipal de Cruïlles, s’hi acumulen fins a 3.539.629 tones de residus; són tots aquells que s’hi van abocar d’ençà que es va obrir l’abocador, comptant també mitja tona de terres amb què es van segellar les escombraries el 2014.
Gairebé la meitat de tot aquest volum (el 49%) són fangs procedents de plantes de tractament de residus i d’aigua. A aquests, els segueixen un 27% de residus d’indústries; un 13% de construcció (terra i pedres); un 5% de processos químics orgànics, i en menor mesura, residus d’indústries tèxtils i pelleteres o de fusta i paper (un 2% cadascun).
El director de l’ARC subratlla que el pla de buidatge els inclou a tots. És a dir, que es retiraran totes les deixalles que es van abocar al paratge des del minut 1 (tot i que el focus del litigi faci referència a la llicència ambiental, atorgada el 2003). «Com ens hi vam comprometre, el buidem tot», ha subratllat el director de l’ARC.
Isaac Peraire ha explicat que, a l’hora de treure les escombraries, es farà servir el mètode de «mineria d’abocador». És a dir, que se’n prioritzarà la reutilització, el reciclatge i la recuperació energètica. L’objectiu és que tan sols calgui traslladar-ne a un altre abocador la menor part possible. A on es portaran, i quina quantitat serà, se sabrà a mesura que avanci l’operació; segurament, quan es redacti el projecte executiu per extreure el gruix de les deixalles.
«La política que estem assumint des del Govern no és la d’obrir nous abocadors», ha concretat el director de l’ARC. «És evident, però, que caldrà trobar espais on portar aquells que no es puguin reutilitzar; i d’abocadors existents al país, ja n’hi ha», ha afegit Isaac Peraire.
Les primeres 20.000 tones, a finals d’any
El pla de buidatge de l’abocador de Vacamorta s’estén fins al 2041. A partir d’ara i fins al 2025, se’n faran els treballs previs. Que de fet, ja inclouen la retirada de les primeres 20.000 tones. La Generalitat ja ha tret aquesta operació a concurs públic. Costarà 2,5 MEUR.
Isaac Peraire ha dit que l’objectiu és que aquesta retirada de deixalles, que servirà per testejar «la mineria de residus» i el buidatge total de Vacamorta, comenci «aquesta mateixa tardor-hivern». «Abans que acabi el 2022, doncs, veurem com es comença a buidar l’abocador», ha subratllat.
A partir d’aquí, quan s’enllesteixi aquesta primera retirada, es redactarà i s’adjudicarà el projecte de buidatge de la resta dels 3,3 milions de tones de deixalles. Aquesta fase durarà uns dos anys i costarà 250.000 euros. Per últim, entre el 2024 i el 2025 es destinaran 2 MEUR a millorar el segellat temporal de l’abocador, perquè la retirada de residus durarà anys.
El buidatge efectiu, el 2026
L’objectiu de la Generalitat és que el buidatge efectiu de l’abocador s’engegui el 2026 que s’allargui setze anys, fins al 2041. Aquesta operació costarà 184 MEUR; és a dir, que anualment s’hi destinaran 11,5 MEUR. El buidatge es farà seqüencialment, a partir dels set sectors amb què es va anar omplint Vacamorta.
La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha explicat que el Govern cobrirà íntegrament tot el cost del buidatge a través de transferències de la Generalitat a l’ARC. I això, malgrat que la nova llei de residus que ha tirat endavant l’Estat els juga en contra, perquè ha fet desaparèixer el cànon de residus català. «Econòmicament suposa un gran esforç per a la Generalitat; però ens hem compromès amb el territori, i ho hem de portar a terme», ha dit Barnadas.
Exigir «responsabilitats»
Anna Barnadas ha posat en relleu que el pla de buidatge de Vacamorta és «efectiu» i s’allunya d’aquelles previsions que parlaven de fins a 191 anys per retirar les deixalles. «Allò que semblava impossible, ha estat possible; estem parlant d’uns terminis viables», ha afirmat la secretària d’Acció Climàtica.
Barnadas, però, ja ha avançat que s’anirà fins al final per exigir «responsabilitats» a aquells «qui no van fer bé la feina en el seu moment», en referència als qui van «transgredir la llei» amb l’abocador de Vacamorta. La secretària, que ha admès que l’afer és complex -perquè fins i tot una pota del litigi és a l’Audiència Nacional- sí que ha subratllat que el Govern «hi seguirà insistint». «Estem parlant de molts milions d’euros per fer el buidatge de Vacamorta, que es pagaran amb diners públics», ha dit.
Per la seva banda, el director de l’ARC no ha amagat que el buidatge de Vacamorta suposa licitar «un paquet immens» de recursos per retirar les deixalles que s’acumulen al subsol del paratge. «És una autèntica barbaritat fruit d’aquesta gestió anterior; ens hem trobat amb un problema immens, molt gros, però l’hem abordat de cara», ha insistit.
Planta de triatge mòbil
Un cop comencin a extreure’s els residus, tant en aquesta primera fase com quan s’engegui el buidatge efectiu, de tot aquell conjunt de deixalles que s’extreguin caldrà fer-ne un primer cribratge. En aquesta tria se separaran els materials inerts (com l’argila, la terra, les pedres o les restes de construcció) que, degudament tractats, es podran reutilitzar per restaurar Vacamorta o per reblir altres terrenys propers.
Per fer aquesta extracció i triatge, s’instal·larà una planta mòbil que s’anirà desplaçant a mesura se salti d’una àrea a una altra. Se situarà dins el recinte de l’abocador o, de manera alternativa, en un lloc extern proper. Pel que fa a plàstics, metalls, fusta, paper, cartró o altres residus reciclables, es prioritzarà portar-los a empreses de gestió ja existents per donar-los un nou ús.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.