Ambient canicular amb màximes de 35ºC i nits tropicals

El dimarts tornarà a presentar una jornada canicular. El termòmetre continuarà la croada ascendent i avui tornarem a assolir els 35 graus. Però la notícia no és tant l’elevada temperatura màxima, sinó la mínima que marcarà valors de nits tropicals, iguals o superiors als 20ºC.

Així doncs, viurem un dia entre els 18-20 graus mínims i els 35 màxims. I tot això amb estat del cel enteranyinat per núvols alts que incrementaran encara més la sensació de calor que notarem.

Per demà i demà passat la temperatura podrà pujar encara més i segurament acabarem assolint els valors més alts des que hem començat l’any, podent passar dels 35 graus màxims al migdia i amb nits que es faran de mal dormir amb més de 22 graus mínims.

Aquest any es celebrarà l’homenatge a Pere Caner i Estrany, en el centenari del seu naixement.

Biografia

Pere Caner i Estrany va néixer el 23 de juliol de 1922 i va morir el 18 de juny de 1982 a Calonge. Va ser un mestre, escriptor, historiador i arqueòleg que es va especialitzar en la història del Baix Empordà i en el municipi de Calonge sobretot. L’any 1950 va obtenir el diploma de mestre i va començar a ensenyar a l’escola de Calonge, però va ser víctima del franquisme i no va poder seguir exercint de mestre, fet que el va fer treballar en l’oficina d’una empresa de construcció de Sant Antoni.

També va ajudar a obrir el Museu Folklòric de les Gavarres, l’any 1947, i deu anys més tard, va ser designat Delegat a Calonge per la Direcció General d’Excavacions Arqueològiques.

Des de les primeres eleccions municipals del 79,fins que va morir va ser assessor per la defensa del patrimoni. Al 1980 va fundar Centre d’Estudis Calongins Colònico on fou nomenat secretari, i un any després va ser el cofundador de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà.

Caner i Estrany, com ha estudiós que va ser, va fer l’inventari natural i històric del seu poble. Va lluitar per a la protecció del patrimoni i no només s’interessava per la història sinó també per la natura i l’evolució vers la modernitat.

Programa homenatge

Aquest programa commemoratiu s’iniciarà el aquest proper dissabte, 18 de juny, a les 11 del matí, al cementiri calongí, a la seva tomba. L’ofrena floral, que tindrà el punt de trobada a la porta principal de la necròpolis, s’iniciarà amb la benvinguda del president de l’entitat, Jaume Aymar i Ragolta, i una interpretació musical a càrrec del violinista Sergi Alpiste. Seguidament, es farà una ruta per les tombes on es troben els mestres calongins de Pere Caner (Pere Jordi Casademont i Salvador i Patrici Clara i Carles) i els membres que van impulsar i formar part de la primera junta de Colonico (Josep Gendrau i Xifró, Lluís Vilar i Subirana, Tomàs Echevarria i Cabrera, Maria Vilar i Bonet, Pere Viñals i Irla, Jordi Casademont i Vilaseca, Manel Clara i Massich i Josep Cargol i Descaire). La visita acabarà davant la tomba de Pere Caner, on també es troba enterrada la seva dona i expresidenta de l’entitat, Dolors Hubach i Vilarrodà. La família Caner dipositarà l’ofrena floral i seguidament Alpiste interpretarà diverses peces musicals.

El següent acte, organitzat per Josep Clàssic i l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, tindrà lloc el divendres 8 de juliol, amb la inauguració de l’exposició fotogràfica “Centenari del naixement de Pere Caner i Estrany, 1922-2022”. La mostra, que s’inaugurarà a les 20 hores al Castell de Calonge, aplegarà unes 150 fotografies, agrupades en dos blocs: en un fotografies que hi apareix ell i en l’altre, fotografies que va realitzar ell. L’exposició, es complementarà amb la presentació del seu catàleg i es podrà visitar fins al 31 d’agost.

El 23 de juliol, a les 20 hores, a la Sala Fontova tindrà lloc la conferència “Dels erudits locals al moviment dels centres d’estudis”, a càrrec de Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La xerrada és una de les tres que integren el programa de la XXXVI edició de la #TrobadaCultural i estarà dedicada també a Josep Gendrau, en celebrar-se el centenari del seu naixement. La Trobada Cultural està organitzada per Colonico i l’Ajuntament.

Passat els mesos d’estiu, el 12 de novembre, dins dels actes previstos per la festa major de Sant Martí, es farà la visita guiada “Passejant pel llegat de Pere Caner”. Serà una visita literària, amb tocs històrics, pels principals racons del nucli de Calonge. La ruta, que començarà a les 11 del matí, acabarà a la biblioteca amb un vermut. Les guies seran Montse Pérez i Mercè Ponsatí, responsables de l’Arxiu i la Biblioteca Pere Caner, respectivament, que són les dues entitats municipals organitzadores de l’esdeveniment.

Finalment, el 3 de desembre, a la Sala Fontova, tindrà lloc la conferència “Pere Caner, un personatge polifacètic”. La conferència, que començarà a les 20 hores, és una iniciativa de la Taula de Cultura de Calonge, que aplega l’Arxiu Municipal i les entitats Ateneu de Calonge, Associació Germandat Arturo Mundet i Colonico. La presentació de l’acte anirà a càrrec de l’arxivera municipal i seguidament, un representant de cada una de les entitats exposarà una faceta singular de Caner.

 

 

Lladres de Can Fanga

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Lladres de Can Fanga
Loading
/

Les policies locals de l’Empordà, en alerta pels grups de lladres procedents de l’àrea de Barcelona. Així resa el titular d’una notícia publicada en aquest nostru mitjà i que m’ha fet gràcia, la veritat. Procedents de l’àrea de Barcelona. Sembla que tot, bo i dolent, ens hagi de venir d’Allà. De can Fanga ens arriba el mannà del turisme, els Porche Cayenne, els ingressos municipals per segones residències i en Carles Puyol, que se’l pot veure passejar per Plaça Nova de Palafrugell de tard en tard.  Però també d’Allà, de Mordor, ens arriben les cues quilomètriques a les nostres tranquil·les carreteres, els malparits que ens contagiaran la COVID i els lladres que ens entraran a robar. Com si nosaltres no en tinguéssim, de cotxes, o de COVID, o de lladres. Anar a l’infern no ens interessa. És molt més bonic l’Empordà.
Ens abracem a estereotips i tòpics per sobreviure a un món massa complex i canviant. Un món que espanta per incomprensible, de futur incert i preocupant. Per combatre’l, necessitem certeses. Veritats. Saber que tot allò de dolent ve de fora. Els lladres són xaves i Putin té la culpa de tot, del preu de la benzina, de la manca de materials de construcció, de la falta d’aliments als supermercats.  Necessitem que ens ho diguin, per tranquil·litzar-nos. I les necessitats són el més gran negoci, en el capitalisme triomfant.
I no ho dic pas per la notícia dels lladres, que ens coneixem, bacallà. Que els lladres que viuen de petits furts allà on s’acumula la gentada vindran a fer la seva particular temporada d’estiu a l’Empordà és d’una evidència palmària i redundant. Però anem més enllà, parem un mica, pensem en qui farà el gran negoci amb tots nosaltres. El venedor d’alarmes que passeja amb el Cayenne? El polític que et vendrà mà dura contra el desgraciat? L’opinador professional que et repeteix cada dia la versió del sistema segons la qual tot allò de dolent que ens passa és culpa de Putin? No sé a vostès, però a mi els venedors de certeses em fan arrufar el nas.

Mas Entreserra: «Vam acabar treballant com apicultors gairebé per accident»

A Veus de l’Empordà, amb la Mar Coll, ens traslladem a Casavells, un nucli de població que forma part del municipi de Corçà. Ens visiten la Glòria Simon i en Jordi Entreserra, dos apicultors propietaris del Mas Entreserra que viuen en aquesta població del Baix Empordà.

Tots dos van començar aquesta aventura en diferents moments de la seva vida. En el cas d’en Jordi va ser com a hobby i era una manera d’escapar de la feina. Llavors va ser quan la Glòria va quedar-se sense feina i va sorgir la idea de demanar un ajut a la Generalitat per nous apicultors. Els hi van concedir i van iniciar aquest projecte.

Va ser llavors quan en Jordi va quedar-se sense feina i va decidir endinsar-se totalment en aquest projecte. Als inicis els va costar iniciar la feina, tot i estar al Baix Empordà. A més, la feina per dos autònoms va ser complicada a l’hora de realitzar la transhumància.

Aquest transport es fa de nit, ja que totes les abelles són dins les caixes i estan més relaxades. Els apicultors es mouen en uns 11 o 12 tipus de mel. Ambdos productors vigilen la qualitat de la mel, no tant la quantitat.

La producció de la mel

Les abelles s’alimenten de mel. Per això, en Jordi i la Glòria tenen unes caixes amb divisions que permeten extreure la mel que volen vendre sense afectar a la producció pròpia per les abelles. Així, no han de donar menjar a les abelles. A part de produir mel, també diversifiquen la seva activitat.

El coronavirus va afectar a la producció i a la venta de la mel. Venien els seus productes als mercats i les fires, però el coronavirus els va frenar. També realitzen tallers i altres activitats per difondre la seva activitat com apicultors. A la masia també han adaptat un espai com a botiga.

Els productes que creen des de la seva masia és del tot natural. Hi ha moltes persones que tasten per primer cop la mel a la seva parada de mercat, perquè hi ha una mel per cadascú. La mel que produeixen es del Massís de les Gavarres.

Un palafrugellenc que viatjava en el tren accidentat a Vila-seca explica com ha estat

Els passatgers del tren accidentat a Vila-seca (Tarragonès) aquest diumenge a la nit han relatat que estaven tranquils pocs minuts abans de la col·lisió amb una locomotora de mercaderies. En el comboi, hi viatjaven unes 75 persones, de les quals una trentena han resultat ferides de diversa consideració. «Ha estat un cop fort, s’han apagat les llums, ha sonat l’alarma i s’han trencat els vidres i tothom estava cridant», ha explicat Lluís Alemany, un viatger del tren sinistrat.

Els Mossos d’Esquadra estan investigant les causes del xoc que encara es desconeixen. A banda, una trentena de persones s’han trasllat amb autobusos cap els seus domicilis. El pla Ferrocat s’ha desactivat dos quarts de dues de la matinada.

El tren accidentat, amb 75 viatgers, cobria la ruta Barcelona – Tortosa. A les 21:54h  Adif ha informat d’un xoc frontal entre una locomotora de l’empresa Captrain i un tren regional, quan aquest sortia de Vila-seca (sentit sud). Els Mossos d’Esquadra investiguen les causes del sinistre. En l’accident, hi han treballat una vuitantena d’efectius, entre els quals dotze dotacions de bombers. Entre elles, la unitat del Grup d’Actuacions Especials (GRAE ) amb el metge del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Alemany, un jove veí de Palafrugell, ha explicat que anaven amb el tren quan han escoltat de sobte una botzina i, tot seguit, han xocat amb la locomotora.»Un amic meu és un dels ferits, de dinou anys, i se l’han emportat  amb l’ambulància. Ha sigut una mica dur i impactant; no ens ho imaginàvem, cada setmana agafem el tren, ara fa una mica més de respecte agafar-lo», ha afirmat el passatger.

En Rachid, un altre viatger, ha explicat que quan el comboi ha arribat a l’estació de Vila-seca ha tingut un problema amb els frens. «Ens hem espantat molt amb el xoc, gràcies a deu no ha passat res», ha dit. I ha assenyalat que si el tren hagués circulat a més velocitat, l’accident hauria estat molt pitjor. Ell ha estat un dels usuaris que s’han traslladat amb els dos autobusos que Adif ha posat com a servei alternatiu.

Una trentena de ferits

La majoria dels ferits -29- han estat atesos pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) al mateix baixador de Vila-seca. Amb tot, tres passatgers s’han traslladat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, tres més al centre hospitalari de Santa Tecla i quatre a diversos CUAPS del territori, segons ha detallat la delegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès.

La delegada també ha remarcat les dificultats per trobar transport alternatiu per als passatgers que no tenien vehicle propi per tornar a casa. «La situació està sota control, tots els viatgers s’estan traslladant als seus destins i els que tenen alguna lesió s’estan revisant als hospitals», ha assegurat l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura.

Servei ferroviari interromput

Segons Renfe, la circulació ferroviària al tram Tarragona – Vila-seca / Cambrils – Reus ha quedat afectada per l’accident. Per tal de garantir la mobilitat dels viatgers de les línies afectades, R15 i R16, s’ha establert un servei alternatiu per carretera des de Tarragona fins a Móra i Tortosa, respectivament.

Estabilitzat l’incendi agrícola que ha obligat a tallar la circulació de trens i la C-66 a Celrà

Les flames cremant un camp de cereals de Celrà Data de publicació: dilluns 13 de juny del 2022, 18:06 Localització: Celrà Autor: Imatge cedida a l'ACN pels Bombers
Les flames cremant un camp de cereals de Celrà Data de publicació: dilluns 13 de juny del 2022, 18:06 Localització: Celrà Autor: Imatge cedida a l'ACN pels Bombers

Actualització de la notícia: 20:44

El foc de Celrà ha afectat prop de 14 hectàrees, principalment de camps de blat

Els Agents Rurals han indicat que l’incendi que crema des de les cinc de la tarda entre Celrà i Juià (Gironès) ha afectat una superfície de 13,85 hectàrees, principalment a Juià, majoritàriament de camps de blat i una petita part de terreny urbà i forestal, segons dades provisionals. Els Bombers han autoritzat poc abans de les vuit del vespre la reobertura de la circulació de trens entre Girona i Sant Miquel de Fluvià, després que hagin estabilitzat l’incendi. La carretera C-66, que s’havia tallat entre Celrà i Bordils pel mateix motiu, s’ha reobert minuts abans que s’autoritzés el restabliment del tren. Els Bombers han donat el foc per estabilitzat cap a dos quarts i mig de set de la tarda.

Actualització de la notícia: 20:13

Els Bombers autoritzen reobrir el pas de trens entre Girona i Sant Miquel de Fluvià un cop estabilitzat el foc de Celrà

Els Agents Rurals han indicat que l’incendi que crema des de les cinc de la tarda entre Celrà i Juià (Gironès) ha afectat una superfície de 13,85 hectàrees, principalment a Juià, majoritàriament de camps de blat i una petita part de terreny urbà i forestal, segons dades provisionals. Els Bombers han autoritzat poc abans de les vuit del vespre la reobertura de la circulació de trens entre Girona i Sant Miquel de Fluvià, després que hagin estabilitzat l’incendi. La carretera C-66, que s’havia tallat entre Celrà i Bordils pel mateix motiu, s’ha reobert minuts abans que s’autoritzés el restabliment del tren. Els Bombers han donat el foc per estabilitzat cap a dos quarts i mig de set de la tarda.

Actualització de la notícia: 19:14

Estabilitzat l’incendi agrícola que ha obligat a tallar la circulació de trens i la C-66 a Celrà

Els Bombers han estabilitzat cap a dos quarts i mig de set de la tarda l’incendi en un camp de rostolls al municipi de Celrà (Gironès) que ha obligat a tallar la circulació de trens entre Girona i Sant Miquel de Fluvià i la C-66 entre Celrà i Bordils. El cos d’extinció d’incendis ha rebut l’avís cinc minuts abans de les cinc de la tarda per l’inici de les flames en un camp de cereals entre Celrà i Juià i des del principi s’han concentrat en evitar que les flames es propaguin més enllà de les vies i la carretera. El dispositiu del cos ha incorporat tretze dotacions terrestres, dos avions i un helicòpter, que s’han concentrat a extingir les flames abans no creuin la via del tren i la C-66. Les tres dotacions aèries ja s’han retirat.