Els Mossos d’Esquadra han recuperat una joia robada ara fa 35 anys a Platja d’Aro. Els agents de Girona van començar una investigació per posar fi a aquesta denúncia que una dona havia posat ara fa 35 anys i això ha permès retornar-li la joia a la dona, que emocionada i sorpresa per la troballa, ha agraït la tasca policial.
El pianista i compositor Manel Camp, Premi Espai Ter 2022
La comissió organitzadora del Premi Espai Ter ha decidit atorgar el IV Premi Espai Ter de música al pianista i compositor Manel Camp per posar en valor i reconèixer la seva prolífica trajectòria artística.
En la seva resolució, el jurat assegura que Manel Camp és, sense cap mena de dubte, un dels grans noms de la música catalana de les darreres dècades i un dels músics més versàtils i inclassificables que hi hagi hagut mai al nostre país. “Ha col·laborat com a pianista, compositor, arranjador i director musical amb molts dels grans noms de la música clàssica, la “cançó”, el jazz i el rock, com Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra, Núria Feliu, Marina Rossell, Elèctrica Dharma, Joan Manuel Serrat, José Antonio Labordeta, Lucrecia, Montserrat Caballé, Joan Pons, Pegasus…”, s’assegura a la resolució del jurat.
L’artista s’inicia professionalment l’any 1970 amb Fusioon, grup capdavanter del rock simfònic a l’Estat espanyol i l’any 1985 edita el seu primer disc a piano sol, començant una carrera que l’ha portat als festivals de jazz més importants. Té editats 40 discs, és compositor de diverses bandes sonores i com a docent ha estat cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya ( ESMUC) del 2001 al 2014.
Com a reconeixement a la seva gran trajectòria, Manel Camp ha estat guardonat amb el Premi Espai Ter de Música 2022. L’equipament cultural de Torroella de Montgrí apadrinarà el nou projecte de creació musical de Manel Camp que porta per títol Carst. En aquest sentit, l’Espai Ter oferirà espai de residència artística a les instal·lacions de l’equipament aquesta mateixa setmana; col·laborarà en l’enregistrament i edició del treball així com l’estrena i presentació del nou disc, i col·laborarà en la promoció de la gira corresponent.
En aquest nou projecte musical, Manel Camp (piano) s’acompanya pels músics Matthew Simon, (trompeta), Xisco Aguiló (contrabaix), Lluis Ribalta (batería) i Manel Camp (piano). Carst forma part del projecte De Minorisa a Carst que ha portat a terme l’artista amb l’excusa del seu 75è aniversari. El títol del projecte, el conformen dos noms molt significatius pel compositor: Minorisa va ser el nom que va portar l’àlbum més representatiu del grup de rock progressiu Fusioon, un nom amb un rerefons a tota la trajectòria del músic on la fusió i la transversalitat han estat una constant i Carst és el darrer treball compost pel seu quartet i que ajunta el paisatge de les dues terres on ha viscut i que sónn casa seva: el Bages i Mallorca.
Amb la concessió del Premi Espai Ter 2022, ben segur que el paisatge càrstic del massís del Montgrí, a partir d’ara, també formarà part del seu particular univers. “Tant per mi, com pel quartet, és un luxe, un privilegi i una il·lusió que l’Espai Ter ens hagi concedit aquest premi que ens permetrà editar en CD aquest treball, amb el qual tanquem el projecte De Minorisa a Carst”, ha assegurat l’artista.
El Premi Espai Ter de música
L’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí va crear, l’any 2018, el Premi Espai Ter de música amb l’objectiu de donar suport als projectes de creació musical professional en l’àmbit dels Països Catalans. L’Auditori Teatre Espai Ter és un equipament municipal de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí que té entre els seus objectius posicionar-se com un espai de suport dels processos creatius. Una de les accions que s’està portant a terme i que s’inscriuen en el Pla Director actual (2020-2025) és la de contactar amb els creadors del territori per poder donar sortida als projectes de creació d’interès que poden tenir una trajectòria als Països Catalans i contribuir a la seva internacionalització.
El premi, en la seva primera edició de 2018, es va concedir al treball Inesperat del grup vocal In Crescendo. L’any 2019, es va reconèixer al conjunt instrumental Spanish Brass pel seu projecte Mira si hem corregut terres. Després d’haver deixat sense convocar el III Premi l’any 2020 per la pandèmia, l’Espai Ter va atorgar el guardó a Jaume Pla Mazoni. La creació d’aquest guardó ha significat també la posada en marxa d’una nova col·lecció discogràfica al territori català: els Premis Espai Ter de música que edita anualment el treball guardonat.
La cala de l’Illa Roja, de Begur, ja està senyalitzada com a espai nudista
Aquest matí han finalitzat els treballs per senyalitzar com a «espai nudista» la Cala de l’Illa Roja, de Begur. L’Ajuntament ha instal·lat uns panells informatius al corriol que porta cap a la platja on identifica l’espai com a nudista i on es reclama respecte a la diversitat.
Aquesta actuació es produeix després de diverses topades i reivindicacions entre col·lectius que defensen el nudisme i el consistori Begurenc que, malgrat inicialment es mostrava reticent, finalment ha acabat senyalitzant l’espai.
En una piulada a les xarxes socials el col·lectiu «Salvem el nudisme a l’Illa Roja» s’ha mostrat satisfet per la mesura, malgrat afirmen que no respon del tot al que ells havien demanat. Joan Carles Doval, és el portaveu de Salvem el nudisme a l’Illa Roja.
Avui es un dia important per l’Associació i pels usuaris de #IllaRoja finalment tenim el reconeixement oficial d’espai nudista negociat amb @AjBegur Enhorabona a tots i a gaudir de la platja pic.twitter.com/EPUequJG5y
— Salvem el nudisme a l’Illa Roja (@salvemillaroja) June 22, 2022
Gairebé un any de polèmica
La polèmica entre usuaris nudistes i l’Ajuntament va sorgir en el moment que es va conèixer que després de 15 anys sense xiringuito a la platja, finalment s’instal·laria una guingueta a l’espai. Les primeres crítiques no es van fer esperar. Tan bon punt va obrir la instal·lació, no van ser poques les persones que van protestar per l’elevat volum de la música i sobretot, perquè un xiringuito com aquell portava molta gent no nudista a la platja, fet que violentava els usuaris de la cala. En alguns casos, fins i tot, alguns usuaris van lamentar haver-se vist despullats en fotografies publicades a les xarxes socials, de clients del xiringuito.
La protesta va pujar de tot quan l’Ajuntament de Begur va multar una dona per pintar la frase «Platja nudista» sobre les roques de la cala i les aigües (salades, en aquest cas) tornaven al seu riu quan el passat abril l’Ajuntament de Begur anunciava la retirada de la llicència a l’empresa adjudicatària del xiringuito per «incompliment de les condicions del contracte», es donava a conèixer que s’havia retirat la sanció a l’autora de la pintada i que finalment se senyalitzaria la platja, com a espai nudista. L’Alcaldessa de Begur, Maite Selva afirmava al programa Govern i Oposició, de Ràdio Capital, que no es tornaria a donar cap llicència per instal·lar cap altre guingueta a l’espai, una afirmació que Salvem el nudisme a l’Illa Roja no veu clara. De fet, l’entitat afirma tenir un preacord amb l’Ajuntament per pactar un tipus de guingueta molt més integrada a l’espai, si mai es volgués tornar a oferir aquest servei.
Amb l’actuació d’avui l’Ajuntament de Begur dóna per tancada la polèmica.
Fotografia: Joan Carles Doval
Viu la revetlla de Sant Joan amb Ràdio Capital!
Un any més Ràdio Capital t’ha preparat una revetlla de Sant Joan la mar de moguda perquè l’únic que hagis de fer és passar-t’ho bé i no hagis de buscar llistes de reproducció ni t’hagis de preocupar de quina música posar.
En Marc Clapés estarà en directe des del nostre estudi a partir de les 9 de la nit i fins ben d’hora al matí per oferir-te una selecció musical per caure de cul!
Tu posa la coca (la del forn, eh), el cava i la diversió i nosaltres ja ens encarreguem de posar-hi la música!
Dijous 23, a partir de les 9 de la nit, la revetlla a Ràdio Capital, amb en Marc Clapés.
Kronos Homes inverteix 50 MEUR per construir 82 apartaments d’alt estànding a primera línia de mar de Platja d’Aro
El grup promotor i immobiliari Kronos Homes inverteix 50 milions d’euros (MEUR) per construir 82 apartaments d’alt estànding a primera línia de mar de Platja d’Aro (Baix Empordà). Els edificis, dels quals ja se n’ha engegat l’obra, s’aixecaran a la parcel·la situada entre el passeig marítim i el carrer Lleida, on abans hi havia l’hotel Columbus.
Tindran entre una i tres habitacions, el seu preu de venda serà a partir dels 400.000 euros, i s’acompanyaran d’una zona enjardinada i un club amb pista de pàdel, un gimnàs i piscines. El projecte residencial, que s’ha batejat com a Brava, el signa l’estudi de Ricard Bofill. El de Platja d’Aro s’afegeix als projectes de Kronos Homes arreu de Catalunya, que sumen 300 MEUR d’inversió.
Al març de l’any passat, Kronos Homes ja va anunciar que havia adquirit aquesta parcel·la a primera línia de mar per 14,5 MEUR. En total, el terreny ocupa 4.900 metres quadrats, part dels quals els ocupava l’antic hotel Columbus (que es va enderrocar al maig). En paral·lel, el grup promotor i immobiliari també va adquirir una altra parcel·la -aquesta, situada a segona línia- que és on s’hi farà la zona de club.
Ara, la immobiliària ja ha començat a aixecar els diferents edificis. En total, Brava costarà 50 MEUR i inclourà 82 apartaments d’alt estànding (d’entre una i tres habitacions). El projecte l’ha ideat el taller de l’arquitecte Ricard Bofill.
El director general de Kronos Homes, Rui Meneses, subratlla que els edificis tindran «solàriums panoràmics als àtics i jardins privats als baixos». A més, Meneses concreta que el club, que serà exclusiu per als propietaris, comptarà amb «pista de pàdel, gimnàs, un lounge i dues piscines, una infantil i l’altra d’adults».
«Hem volgut fer una arquitectura minimalista, racional i sostenible; sempre havíem volgut construir a la platja, mirant a l’horitzó», afegeix per la seva banda el CEO de l’estudi d’arquitectura, Pau Bofill.
Fins a 300 MEUR
Kronos Homes, nascuda el 2015, és la pota immobiliària del grup Kronos. El CEO de la companyia, Saïd Hejal, subratlla que Platja d’Aro s’afegeix a la resta de projectes que tenen a Catalunya. «Per a nosaltres, és una important zona de creixement, on hi estem fent gran part de les nostres inversions, que en aquests moments ja sumen 300 MEUR», concreta Hejal.
Brava és el 24è projecte residencial que Kronos Homes té en comercialització. Al del Baix Empordà s’hi sumen els que també està aixecant a Catalunya, a diferents punts de l’Estat (Madrid, Castella i Lleó, Pamplona, València i Andalusia) i a Portugal (a la zona de Lisboa i l’Algarve).
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.