L’Audiència de Girona absol l’acusat d’abús sexual a una menor a la Bisbal d’Empordà

privat:-l’audiencia-de-girona-avala-els-desallotjaments-expres-sense-que-calgui-autoritzacio-judicial
Privat: L’Audiència de Girona avala els desallotjaments exprés sense que calgui autorització judicial

L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a 10 anys de presó per un presumpte abús sexual a una menor a la Bisbal d’Empordà. Els fets es remunten al 30 de maig de 2021, durant una festa d’aniversari a l’skatepark del municipi.

La secció tercera del tribunal conclou que no existeix prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d’innocència. La sentència assenyala que les versions de la denunciant i de l’acusat són contraposades i que ni les declaracions testificals ni les proves pericials aporten corroboració suficient.

El tribunal remarca que no s’ha localitzat perfil genètic de l’acusat, que l’exploració mèdica no va detectar lesions i que dos testimonis van desmentir l’agressió. Les dues declarants van afirmar que eren a prop del banc on es trobava la menor i que no van observar cap atac sexual.

La fiscalia acusava l’home d’un delicte d’abús sexual amb penetració a menor de 16 anys i sol·licitava 10 anys de presó, anys de llibertat vigilada, una ordre d’allunyament i una indemnització econòmica. La defensa en demanava l’absolució.

La sentència també apunta que no es van aportar declaracions de professionals mèdics o psicològics que haguessin tractat la víctima. El tribunal considera que existeix una manca de proves sobre possibles seqüeles.

Un altre element destacat és una fotografia aportada per la defensa, feta anys després dels fets, on apareixen la denunciant, l’acusat i la seva parella. El tribunal considera que aquesta imatge contradiu el relat d’intimidació exposat durant el judici.

Tot i l’absolució, l’Audiència ordena investigar l’acusat per un possible trencament de l’ordre d’allunyament, ja que en el moment de la fotografia aquesta mesura estava vigent.

La sentència no és ferma i es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Josep Maria Font: «La Sopa de Verges és una festa del poble que implica a tothom»

Sopa de Verges-dones
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Josep Maria Font: "La Sopa de Verges és una festa del poble que implica a tothom"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, el president de l’Associació de la Sopa de Verges, Josep Maria Font, ha detallat els preparatius d’una de les cites més emblemàtiques del calendari del municipi.

Els preparatius comencen dies abans: recollida de llenya, passada pel poble per aconseguir ingredients i aportacions econòmiques, i muntatge de la plaça. Demà a les sis del matí s’encendran els focs i es començaran a bullir els 30 perols de sopa, d’uns 70 litres cadascun. En total, es preparen 2.100 litres de sopa, que equivalen a entre 4.000 i 5.000 racions.

La Sopa de Verges és una escudella tradicional amb una recepta fixa. Porta api, ceba, ossos de pernil, cigrons, mongetes, gallina, costelló de vedella, costelló de porc, xai, patates, arròs, fideus, sal, pebre vermell i pebre negre. Tot plegat, bullit a foc viu durant hores a la plaça. La Sopa de Verges, documentada entre els anys 1348 i 1402, és una tradició ancestral que serveix per acomiadar el Carnaval.

El 99% de les racions es mengen a la mateixa plaça, una de les característiques distintives de la festa. “La tradició és menjar-t’ho a la plaça”, remarca Font. Per això, es demana als assistents que portin plat, però no cassoles ni olles, per garantir que tothom en pugui tastar.

Verges, amb poc més de 1.200 habitants, multiplica la seva població durant aquesta jornada. Tot i que hi arriba gent d’arreu, Font subratlla el caràcter popular i intern de la celebració: «La festa de la sopa, el poble la disfruta ell més, i la processó la fem per als altres.»

L’associació, formada per una trentena de persones, no només organitza la sopa sinó també altres àpats populars vinculats al calendari festiu del municipi. El finançament es basa en la col·laboració del poble, l’Ajuntament i aportacions voluntàries.

Joan Dausà actuarà el 8 d’agost al Sons del Món de Roses

Joan Dausà

Joan Dausà actuarà el 8 d’agost a la ciutadella de Roses. El concert forma part del festival Sons del Món. El cantautor presentarà el nou disc Immortals. Les entrades ja es poden comprar al web del festival. El recital tindrà lloc a la Ciutadella de Roses. L’actuació s’inclou dins el festival Sons del Món. L’organització ho ha anunciat aquest dilluns al matí.

Joan Dausà presentarà el disc Immortals. El treball sortirà a l’abril. El públic ja pot escoltar la cançó Welcome to my party. La gira d’estiu inclourà prop d’una desena de concerts i Roses serà una de les parades destacades. L’artista prepara un muntatge tècnic de gran format. L’espectacle vol marcar un pas endavant en la seva trajectòria.

Dausà arriba després d’omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona. També va omplir el recinte de Palacio Vistalegre a Madrid. Els dos concerts es van fer el mateix any. El festival també ha confirmat altres noms. Pablo Alborán actuarà a finals de juliol. Presentarà el disc KM0. Serà l’únic concert d’estiu a Catalunya.

Sergio Dalma també formarà part del cartell. Presentarà el disc Ritorno a via Dalma. El grup Lax’n’Busto celebrarà els quaranta anys de trajectòria. També actuaran a la ciutadella. El festival reforça així la programació musical a l’Alt Empordà. Roses tornarà a ser un dels epicentres culturals de l’estiu.

Jonny Rogers guanya el 36 Palamós International Optimist Trophy

El britànic Jonny Rogers s’ha proclamat campió del 36 Palamós International Optimist Trophy. La regata ha reunit 360 regatistes de 23 països a la badia de Palamós. Rogers ha remuntat en la jornada final. Ha signat resultats regulars i ha superat els seus rivals directes. El brasiler Manuel Bragança ha acabat segon. L’estatunidenc Briggs Kossman ha estat tercer.

El canadenc Will Keilty arribava líder a l’últim dia. No ha mantingut el ritme i ha baixat fins a la quarta posició. Ha quedat fora del podi per un sol punt. El millor regatista estatal ha estat el basc Nicolás Bastard. Ha acabat cinquè i també s’ha quedat a un punt del podi. Bastard lidera el circuit internacional de la classe Optimist aquesta temporada.

En categoria femenina, la ucraïnesa Anhieshka Madonich s’ha emportat el triomf. La italiana Beatrice Fornaro ha estat segona. L’espanyola Aitana Noguera, del Club Nàutic El Masnou, ha completat el podi.

Espanya ha guanyat la 20 Nations Cup Copes Generalitat. L’equip l’han format Nicolás Bastard, Lucca Nueschen, Stiijn Oosterhaven i Lucas Garrido. El trofeu premia el millor combinat estatal. En categoria sub tretze ha guanyat Jonny Rogers. En sub dotze s’ha imposat l’italià Andrea Bonvicini.

L’organització ha celebrat sis proves en dos dies. Les dues primeres jornades no han tingut regates per la falta de vent. El cap de setmana s’han concentrat tres proves dissabte i tres diumenge en cada grup.

L’edició d’enguany ha reduït la participació respecte a altres anys. El 2020 es va arribar a prop de 560 embarcacions. Ara s’ha apostat per limitar la flota i garantir millors condicions a l’aigua.

El lliurament de premis ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Palamós, Maria Puig; el president del Club Nàutic Costa Brava Vela Palamós, Eduard Sallés; i representants de la vela catalana i estatal.

Dolors Condom, centenari

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Dolors Condom, centenari
Loading
/

Ben trobats, oients de Ràdio Capital!

Dolors Condom va ser l’estimada professora de Llatí de centenars d’estudiants, entre elsquals tinc la sort de comptar-me. Va néixer a Palamós el dia 4 de març de 1926, de manera que aquest any commemorem el centenari del seu naixement. I també deu anysde la seva mort que va tenir lloc a Girona la matinada del dia 5 de març de 2016, poques hores després d’haver celebrat els seus 90 anys de vida.

Va estudiar a les Carmelites de Palamós i, també un mes de març, el de 1935, al desaparegut Teatre Carme de Palamós, Dolors Condom va fer de Ketty a l’obra El misteriós Jimmy Samson, de Pau Armstrong. Tenia nou anys. Mercè Rodoreda també havia fet de Ketty al Teatre Torrent de les Flors de Barcelona el mes de març de 1913, quan tenia 5 anys. Ho descriu al conte El bany. La professora, que havia llegit el conte, m’explicava que recordava perfectament l’escena de la caixa forta, d’on l’havien de treure mig morta.

Dolors Condom va fer el batxillerat a l’Institut Vell de Girona, ara Vicens Vives, del qual més endavant va ser catedràtica de Llatí fins a la seva jubilació, l’any 1991. S’haviallicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. L’escriptora Maria Àngels Anglada, vigatana de naixement i figuerenca d’adopció i el seu marit l’empordanès Jordi Geli van ser companys seus de curs i amics estrets tota la vida. En acabar la carrera va exercir la docència als instituts d’ensenyament secundari de Requena, de Tarragona i de Figueres. Va ser la professora de Llatí del Col·legi Universitari de Girona des de la sevacreació l’any 1969 fins a 1974, any que em va passar el relleu.

Dolors Condom va dedicar la seva vida a l’estudi i a la docència de la llengua i la literatura llatines i a difondre els valors dels clàssics, des de les aules, a través de les seves obres i a través del seu compromís ciutadà, llarg i intens, ho va fer amb dolcesa i mesura, lucidesa i tenacitat, i fidelitats.

La professora Dolors Condom va rebre la medalla al treball Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya, el premi individual “Mestres 68” per la seva llarga i fecunda dedicació a la docència del llatí, la distinció “Athenea persones” de l’Ajuntament de Girona el mateix any que Modest Prats, un altre empordanès estimat i enyorat, i l’homenatge de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics.

El 6 de març la recordarem a la Casa de Cultura de Girona amb una sessió en honor seui una exposició que es podrà visitar durant un mes. Hi sou ben convidats!

Mar i Muntanya i La Banda del Pati triomfen a la Gran Rua del Carnaval de Platja d’Aro 2026

privat:-guardons-de-la-gran-rua-de-carrosses-i-comparses-de-castell,-platja-d’aro-i-s’agaro-2026
Privat: Guardons de la Gran Rua de Carrosses i Comparses de Castell, Platja d’Aro i S’Agaró 2026

La Gran Rua de Carrosses i Comparses ha omplert aquest dissabte els carrers de Platja d’Aro amb color, música i milers de persones. La desfilada ha reunit prop de 70 colles i més de 5.000 figurants en la modalitat de concurs de tarda.

La rua ha comptat amb la participació de 68 colles. Les colles dels Reis i Reines del Carnaval de la Vall d’Aro han obert la desfilada. Desenes de milers d’espectadors han seguit l’acte al llarg del recorregut. Les coreografies han combinat grans estructures i vestuaris molt elaborats.

Al migdia, cinc colles han participat en la rua d’exhibició. Ho han fet fora de concurs. Hi han pres part uns 250 figurants.

El lliurament de premis s’ha fet al vespre al Palau d’Esports i Congressos. La gala s’ha celebrat durant el ball de Carnaval. La festa ha estat amenitzada per la Fundación Ibiza. L’organització ha repartit prop d’11.000 euros en premis.

En la categoria de Carrossa Gran, el primer premi ha estat per Mar i Muntanya de Santa Cristina d’Aro. El segon lloc ha estat per La Carnavalesca d’Olot i Castellfollit de la Roca. El tercer premi ha estat per La Santjoenca de Sant Joan les Fonts.

En Carrossa Petita, el primer premi ha estat per La Banda del Pati de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Els Descarrilats han quedat segons. Els Grillats han ocupat la tercera posició.

En la categoria de Comparsa, el primer premi ha estat per La Quarta Paret d’Olot. Els Emmaskarats han quedat segons. Dakidallà de Santa Cristina d’Aro ha estat tercera.

El premi a la Millor Disfressa també ha estat per Mar i Muntanya. La Santjoenca ha quedat segona. La Banda del Pati ha estat tercera.

Pel que fa al Premi Colles Locals, La Banda del Pati ha liderat la classificació. Els Descarrilats han quedat segons. No M’en Recordo i I a tu què t’importa han compartit la tercera posició.

El premi a la Primera Participació ha estat per La Panda Giranda de Sant Feliu de Guíxols.

El Carnaval de Platja d’Aro consolida així una nova edició multitudinària. La rua reafirma el municipi com un dels grans referents del Carnaval a la Costa Brava.