Un dels col·lectius més necessitats són dones que fugen del seu país i, a la vegada, dels seus maltractadors. En aquest sentit, són dones «doblement víctimes», com denuncia la secretària d’Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, en una conversa amb l’ACN des de Polònia. En la seva fugida, a més, es constata una «tercera amenaça» perquè «Polònia és un país en regressió pel que fa als drets de les dones», avisa Mata.

Les dones que han estat violades no hi volen anar perquè a Polònia l’avortament està prohibit, però d’altres s’hi desplacen malgrat la manca de suport de les administracions poloneses perquè d’aquesta manera poden estar a prop de casa. A l’arribar al país veí, però, «estan perdudes i no saben a qui preguntar, què fer o a qui demanar ajuda», denuncia Joanna Piotrowska, portaveu de Feminoteka.

Aquesta entitat es dedica a organitzar un transport segur des d’Ucraïna cap a Polònia per a aquestes dones. Un cop creuen la frontera, els ofereixen ajuda psicoterapèutica i vetllen perquè se sentin segures al país, davant el menyspreu del govern polonès. Katarzyna Nowakowska, una altra portaveu del col·lectiu diu que «tota l’ajuda prové de la societat civil i alguns ajuntaments perquè el govern no col·labora».

Des de Catalunya, Mireia Mata crida a fer una reflexió a nivell mundial sobre la «triple discriminació» de les dones en els conflictes armats: «A les guerres veiem homes amb armes que fabriquen homes, que venen home i que utilitzen homes. Però sempre són dones, infants i gent gran les persones més damnificades d’aquests conflictes».

Un projecte de circ per a nens refugiats

En aquest sentit, els nens i joves suposen també un dels grans desafiaments per a les entitats humanitàries que treballen a l’altra banda de la frontera d’Ucraïna. A la ciutat polonesa de Lublin, a uns 200 quilòmetres de la frontera, un de cada cinc veïns són ucraïnesos, tot i que alguns d’ells ja hi eren abans de l’esclat del conflicte amb Rússia, a finals de febrer. Del que hi ha arribat recentment, molt d’ells són nens.

El Fons Català de Cooperació finança aquí un projecte de circ que impulsa la fundació Sztukmistrze. Una de les seves responsables, Joanna Reczek-Szwed, explica que les activitats no només tenen l’objectiu de compartir coneixements artístics. «És també un suport a nivell emocional», afirma. El circ, explica, és un llenguatge universal amb què es generen «ambients especials» amb els infants.

Amb previsió que el conflicte bèl·lic es pugui enquistar, en ciutats com Lublin un dels reptes és també poder integrar aquests infants i joves al sistema educatiu, segons explica Anna Lewicka-Koksanowicz, membre del comitè de Lublin d’ajuda a Ucraïna: «Han de poder seguir amb els seus estudis». En aquest sentit, de de l’entitat avisen que el cens de refugiats «no és obligatori» i això fa difícil planificar el nou curs escolar al setembre. «No sabem quants nens hi haurà»

En aquest sentit, durant els primers mesos de guerra hi ha prop de 2.000 escoles afectades per bombardejos a Ucraïna, alterant l’educació dels 7,5 milions de nens. Es calcula que han fugit del país més de 2,5 milions de nens, una xifra que no para de créixer. A més, segons les autoritats locals, la capacitat d’aquests infants per aprendre es veu greument afectada per l’exposició aguda i continuada al trauma i l’estrès psicològic.

Els gitanos, en el punt de mira

Un altre dels col·lectius amenaçats en la seva fugida cap a Polònia són les persones d’ètnia gitana. Estan mal vistos i tant els polonesos com els mateixos ucraïnesos refugiats els han menystingut. L’entitat Salam Lab, que atén refugiats a Cracòvia, va veure la necessitats de crear un projecte exclusiu per a aquest col·lectiu i mirar així de posar fi a conflictes racials que es donaven en els mateixos centres d’acollida.

En aquest sentit, l’entitat humanitària va traslladar totes les persones d’ètnia gitana a un hotel i, posteriorment, gràcies a les aportacions del Fons Català de Cooperació, algunes famílies han pogut passar a pisos tutelats, amb lloguers de llarga durada. En la majoria de casos es tracta de dones amb nens, com el cas de Nadia Ugly, amb cinc menor al càrrec

«Van passar dies molt durs per creuar la frontera, sense menjar ni poder-nos netejar. La situació era molt tràgica, però ara hem trobat aquest lloc i estem molt agraïts perquè no esperàvem tanta ajuda», explica la dona. Per contra, Ugly detalla que s’han donat també algunes situacions desagradables amb els seus fills. «Quan juguen amb altres nens ucraïnesos a la plaça els diuen coses dolentes sobre els gitanos», es lamenta.

Un espai amable per a persones amb discapacitat

Un quart projecte en el que s’ha fixat el Fons Català de Cooperació en la seva missió a Polònia i Ucraïna és el de l’entitat Mudita, que es dedica a l’atenció de persones amb discapacitat física i problemes mentals. Abans de la guerra, l’entitat ja treballava amb persones amb discapacitat de Polònia i amb l’esclat del conflicte han ampliat el seu ventall d’actuació. A Varsòvia, han obert un centre per acollir aquests refugiats.

El centre s’han habilitat llits especials per a persones amb problemes de mobilitat, així com espais amables per a persones amb malalties complexes com l’autisme. Patrycja Singh, de Mudita, diu que s’ofereix tant ajuda mèdica com administrativa per fer més fàcil l’adaptació d’aquestes persones: «Se’ls ajuda en tot el que necessitin». Entre l’equip hi ha des de psicòlegs a rehabilitadors per atendre totes les situacions que es puguin donar.