Tornen les havaneres de Calella homenatjant a Josep Bastons

Ferran Llach, Director banca d’institucions de CaixaBank a Girona; Joan Vigas, Alcalde de Palafrugell; i Francesc Sánchez-Carcassés, Director artístic de la Cantada/ Imatge extreta de l’Ajuntament de Palafrugell.

 

Enguany tornen les havaneres de Calella recuperant la seva naturalitat post pandèmia. Aquest dissabte 2 de juliol al vespre s’estrenarà la nova edició homenatjant la 55a edició de la cantada i els 95 anys de Josep Bastons, impulsor de les havaneres en català.

Ahir va tenir lloc la presentació de les Havaneres de Calella, on es va avançar que s’estrenarà la darrera havanera de Josep Bastons, “Quan despunti l’alba”, i ho farà més concretament el grup Arjau. A més, com a motiu del seu 95è aniversari, es cantaran un mínim de 2 havaneres com a motiu de reconeixement.

En aquesta 55a edició seran quatre grups que actuaran a l’escenari del Port Bo: Arjau, Neus Mar, Peix Fregit i Port Bo. A la presentació, Francesc Sánchez-Carcassés, director artístic de la Cantada, ha explicat que cada grup interpretarà 20 cançons, on 10 seran de Josep Bastons, les més populars, i barrejades amb les cançons mítiques de Calella.

Per altra banda, Joan Vigas, ha agraït a tots els qui han treballat per aguantar aquest esdeveniment que s’ha convertit en un motor de riquesa, no només per Palafrugell, sinó per a tota la comarca.

Enguany tornen a comptar amb el patrocini de CaixaBank per tirar endavant el projecte.

Una trentena de dones migrades participen en el curs d’empoderament i formació a Sant Feliu de Guíxols

privat:-una-trentena-de-dones-migrades-participen-en-el-curs-d’empoderament-i-formacio-a-sant-feliu-de-guixols

Una trentena de dones migrades han participat en un curs d’empoderament i formació que s’ha impartit a Sant Feliu de Guíxols. Les 31 dones participants han rebut formació en català perquè es puguin relacionar amb normalitat, però també  formació ocupacional, coneixements de l’entorn social en el que viuen i contra les violències masclistes.

Calabuig ha deixat clar que no es tracta de cursos on s’ensenya el català de manera acadèmica sinó que es tracta d’un “acompanyament” a aquestes dones migrades, moltes de les quals han fet el curs acompanyades dels seus fills, fet que ha “ajudat a la integració” també dels menors en l’entorn social de la ciutat.

El regidor explica que la voluntat és que a la llarga aquestes dones acabin anant a fer cursos de català a l’Escola d’Adults o en altres centres per tal de millorar el nivell i obtenir titulacions que els puguin permetre optar a millors oportunitats laborals.

Durant tot el curs escolar les dones han tingut l’acompanyament d’una tècnica del Consell Comarcal que els ha anat guiant en tots els aprenentatges abans ressenyats, tant d’una manera teòrica, mitjançant les classes impartides a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit, com de manera pràctica, amb visites a diferents espais de la ciutat i xerrades de diferents serveis del consistori.

Un observatori astronòmic de l’Alt Empordà col·labora amb la NASA en la descoberta d’un planeta sub-Neptunià

Imatge de l'ubicació de l'exoplaneta que ha descobert l'Observatori Astronòmic de l'Albanyà - Imatge cedida a l'ACN per l'Observatori Astronòmic d'Albanyà
Imatge de l'ubicació de l'exoplaneta que ha descobert l'Observatori Astronòmic de l'Albanyà - Imatge cedida a l'ACN per l'Observatori Astronòmic d'Albanyà

L’Observatori Astronòmic d’Albanyà (Alt Empordà) ha col·laborat amb la NASA en la descoberta d’un planeta sub-Neptunià. La troballa forma part de les investigacions que fa l’equip TESS TFOP SG1 de la NASA, en què hi col·laboren diversos organismes internacionals.

El nou planeta forma part del sistema TOI-1759 i representa un avenç en l’estudi de la formació d’exoplanetes propers a un tipus d’estrelles més petites i fredes que el Sol, però a la vegada molt més abundants a l’univers. Per altra banda, l’equip també ha treballat en l’estudi detallat de sis planetes de la mida de Júpiter que orbiten molt a prop de les estrelles hostes.

Ara fa tres anys que l’observatori d’Albanyà va entrar a formar part de l’equip TESS TFOP SG1. Des de la seva incorporació l’equip d’astrofísics i científics ciutadans que participen en aquest observatori han treballat colze a colze en el descobriment de nous exoplanetes i estrelles. Ho fan a través del satèl·lit TESS (Transit Exoplanet Survey Satellite), que la seva missió principal és escombrar el cel a la recerca de senyals coincidents amb possibles exoplanetes transitants.

La missió està liderada per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i observa més de 500.000 estrelles, que són les que brillen més i estan més properes a la Terra, per buscar aquests exoplanetes.

Després de rebre senyals d’aquest satèl·lit, l’Observatori Astronòmic d’Albanyà ha descobert un planet sub-Neptonià nou en el sistema TOI-1759. La troballa suposa un avenç en l’estudi de formació d’exoplanetes propers a les estrelles del tipus M, que són més petites i fredes que el Sol però més abundants en l’univers.

A més, les observacions que ha fet l’equip gironí també ha permès millorar la caracterització del sistema TOI-1246, on hi ha quatre planetes sub-Neptonians orbitant en una estrella del tipus K. Aquesta contribució ajuda en l’estudi dels sistemes multiplanetaris, que estan mostrant ser molt nombrosos en l’entorn proper del sistema solar.

Per altra banda, l’equip també ha participat en l’estudi detallat de sis planetes de la mida de Júpiter que orbiten molt a prop de les estrelles hostes. L’objectiu científic d’aquest estudi és buscar efectes de la irradiació de les estrelles hostes sobre planetes gegants propers, un fenomen que no podem estudiar dins del nostre sistema planetari

La XII Biennal Xavier Miserachs de Palafrugell se suma al centenari de Català-Roca amb dues exposicions inèdites del fotògraf

La XII Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell se suma aquest 2022 a la celebració del centenari del naixement de Francesc Català-Roca. Ho fa amb dues exposicions inèdites de la seva obra. La primera se centra en la mirada del fotògraf cap a les dones i inclou més de 60 còpies, entre vintage i actuals. La segona, organitzada conjuntament amb la Fundació Josep Pla, mostra com les narratives fotogràfica (la de Català-Roca) i literària (la de l’escriptor de Llofriu) dialoguen es complementen per retratar un país. La XII Biennal Xavier Miserachs, que se celebrarà del 30 de juliol al 9 d’octubre, organitza vuit exposicions en diferents espais de Palafrugell i, per primer cop, s’estén al nucli de Llafranc.

La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que se celebra a Palafrugell, ret homenatge al fotògraf català i a la seva generació. A més, treballa amb l’objectiu d’apropar l’art de la fotografia al gran públic.

En total, durant gairebé dos mesos i mig, la biennal portarà exposicions a vuit espais diferents de Palafrugell. Són tres més que en l’edició passada. I per primer cop, també arribarà fins al nucli de Llafranc. A més, la biennal compta amb un programa d’activitats paral·leles obertes a tothom i visites guiades. Les que s’adrecen al públic en general, com a novetat, es faran tots els dissabtes d’agost; i al setembre serà el torn d’escoles i instituts.

Aquest any, la biennal repartirà les exposicions entre el Museu del Suro, l’espai cultural La Bòbila, el Teatre Municipal, la Fundació Josep Pla, Can Mario o la biblioteca. A més, per primer cop, s’hi afegeixen l’Espai Fòrum Vitel·la i l’hotel Llevant de Llafranc.

Segons subratlla l’organització, l’objectiu de la biennal és «donar a conèixer el treball de grans figures de la fotografia, tant nacionals com internacionals, a més de donar suport a l’obra de joves fotògrafs». A banda, en cada edició la mostra descobreix el treball d’un fotògraf anònim del Baix Empordà -quasi sempre, amateur- que sovint i sense saber-ho ha documentat la història recent del país.

Homenatge a Català-Roca

L’organització donarà a conèixer en breu tot el llistat d’exposicions i l’agenda d’activitats d’aquesta XII edició. Però avui ja n’ha desvetllat un tast. I és que, aquest 2022, la Biennal Xavier Miserachs se suma als actes commemoratius de l’Any Francesc Català-Roca amb dues exposicions inèdites del fotògraf (una de les figures cabdals del segle XX).

Comissariada i produïda per la mateixa biennal, ‘Dones’ és fruit de la immersió dins l’arxiu de Català-Roca, que al llarg de la seva vida va disparar més de 200.000 fotografies. La mostra s’endinsa en la particular mirada del fotògraf cap a les dones, de totes les edats, i en diferents àmbits i situacions. «Una mirada de respecte, admiració i exaltació de la bellesa en l’accepció més àmplia de la paraula», subratlla l’organització. ‘Dones’ es podrà visitar al Museu del Suro i la formen 32 còpies vintage i 34 més d’actuals.

A l’altra exposició, ‘Retrats d’un país. Francesc Català -Roca i Josep Pla’, les fotografies dialoguen amb els textos. Comissariada i produïda conjuntament per la Biennal i la Fundació Josep Pla, la mostra recupera les narracions fotogràfiques i literàries de ‘Guia de Catalunya, Guia de Mallorca, Menorca e Ibiza, Guia de la Costa Brava’ i ‘El que hem menjat’, on el fotògraf i l’escriptor es complementen per retratar un país. L’exposició, que es podrà visitar a la Fundació Josep Pla, consta de 20 còpies actuals distribuïdes en quatre àmbits (un per a cadascun dels llibres de l’escriptor empordanès).

Al llarg de les últimes onze edicions, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs ha organitzat 155 exposicions, ha comptat amb la participació de més de 200 fotògrafs i ha rebut més de 50.000 visitants.

El Festival Nits de Jazz a Platja d’Aro celebra la 25a edició consecutiva

Festival Nits de Jazz de Platja d'Aro | Imatge de Lluís Català
Festival Nits de Jazz de Platja d'Aro 2017 | Imatge de Lluís Català

Una proposta eclèctica que aposta per les principals formacions del panorama del jazz català, però també a artistes internacionals; i que s’apropa també als estils musicals que complementen el jazz: gospel, swing, soul, blues o musicals, entre d’altres. Alhora es manté fidel en el seu model de gratuïtat i a cel obert arran de mar. Una combinació que ha consolidat un públic heterogeni, agraït i fidel. Després de 25 anys de programació ininterrompuda -es va iniciar de manera modesta amb dues actuacions l’estiu de 1998- acredita més de 170 concerts.

Hi actuarà Mar Vilaseca Quartet amb una selecció d’estàndards nord-americans, temes de bossa-nova i adaptacions de caire jazzístic de cançons pop; Liceu Big Band amb direcció de Sergi Vergés, per retrobar els èxits del funk dels anys 60 i 70i adaptar-los per a big band; Broadway Project Orchestra amb Mone Teruel, veu i Josep Buforn, piano: un pòrtic simfònic per introduir-se a l’univers musical de George Gershwin; l’espectacle Una mirada a West Side Story amb Laura Simó, veu; Francesc Capella, piano; Guillermo Prats, contrabaix i baix elèctric; i David Simó, bateria; i Jasper Blom and His Pupils, un dels grans saxofonistes de l’escena europea.

El programa d’agost s’iniciarà amb La Vella Dixieland per celebrar el seu 40è aniversari+2 amb jazz tradicional, i repertori de big band i brass band; continuarà amb  Dance! de Barcelona Gospel Messengers, un espectacle on, des de l’òptica del gospel, es dona una nova sonoritat a alguns dels grans èxits del mític segell Motown; The Lindy Hoppers Band amb un repertori de temes dels anys 30 i 40, de solistes i orquestres de l’època del swing; i darrerament, Lluís Coloma & His Musical Troupe, amb nous instruments per renovar i reinventar-se i aconseguir un blues i un boogie woogie amb moltes més textures i colors.

Eva Gasull: «Volem ser plataforma de difusió de l’art de carrer local, que és d’una gran qualitat»

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Eva Gasull: "Volem ser plataforma de difusió de l'art de carrer local, que és d'una gran qualitat"
Loading
/

Ahir al Supermatí vam tenir l’oportunitat de parlar amb l’Eva Gasull, que és la portaveu de la Fira de circ al carrer, de La Bisbal d’Empordà.

Aquesta fira es celebrarà durant els propers 15, 16 i 17 de juliol a la capital del Baix Empordà, després de dos anys en què les restriccions per la pandèmia van obligar a adaptar-ne el format.

Aquí podeu veure l’entrevista sencera, en format vídeotrucada. Cal destacar que era la primera vegada que enregistràvem una entrevista feta a algú que no estava presencialment als nostres estudis, i l’experiència va ser molt positiva.

 

El primer que Gasull va voler destacar és la tornada a la normalitat, i l’alegria que senten els organitzadors per recuperar una fira que no s’havia celebrat de manera ortodoxa des de l’any 2019

 

 

Gasull feia referència al replantejament que han fet per a l’edició d’enguany, en què volen arribar al màxim de públic, i en aquest sentit una de les principals novetats seran els preus populars de la majoria d’actuacions.

La portaveu parlava de la varietat de propostes que hi haurà, i posava l’accent en la voluntat de promocionar el circ autòcton com a premissa principal.

 

 

Pel què fa a l’obtenció dels tiquets per als espectacles programats, hi haurà 2 formats: venda d’entrades tradicional, el mateix dia a taquilles; o a través d’una plataforma online, que permetrà fer-ne reserva anticipada.

Eva Gasull ens explicava també que, segons el seu punt de vista, tots els espectacles són molt recomanables, depenent dels gustos de cadascú. Hi haurà circ més tradicional, però també produccions més enfocades a donar ressò als valors socials, i d’altres més contemporànies o avantguardistes

 

 

Un altre aspecte que ens va comentar va ser el de l’evolució i transformació que ha experimentat el circ com a manifestació cultural

 

 

La fira es durà a terme en diversos espais de la vila, que la portaveu va repassar

 

 

Una de les novetats d’enguany serà l’entrega d’un guardó que portarà el nom de Lola Casademont, una de les impulsores de la fira, que va morir l’any passat . Eva Gasull, després de glossar la importància de Casademont, ens va explicar el funcionament de les votacions d’aquest premi, que vol fomentar la participació popular

 

 

Per últim, també va engrescar al públic a assistir a una fira que vol ser reflex de la tornada a la normalitat, i que té la il·lusió d’omplir els carrers d’art i cultura vehiculades a través del circ.