[MAPA] Les noves càmeres que multaran a qui circuli pel centre de la Bisbal

bisbal

Fotografia: Plaça de la Llibertat (Ajuntament de la Bisbal d’Empordà)

La setmana passada l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà va instal·lar dues noves càmeres al nucli antic de la Bisbal, per tal de restringir el pas de vehicles. Aquestes dues noves càmeres, instal·lades al carrer Valls d’en Colomer i a la Plaça de la Llibertat, se sumen a la càmera que hi ha al Carrer Ample des del 2020.

En el mapa a continuació es pot veure la ubicació de les tres càmeres que hi ha instal·lades a la Bisbal i l’àrea restringida que en resulta.

Aquests dispositius permeten identificar automàticament i multar els vehicles que passin per la zona afectada per la restricció. Com es pot veure al mapa, aquesta inclou el Carrer Ample, la plaça Jacint Verdaguer, el carrer de les Mesures, carrer Pella i Forgas, carrer Sant Jaume, plaça Major, carrer del Raval, carrer Valls d’en Colomer, carrer de la Riera, carrer Germans Sitjar, carrer Canonja, plaça de la Llibertat i carrer dels Valls.

Les persones que viuen a la zona i necessiten accedir-hi, ho poden fer omplint un formulari per autoritzar el seu vehicle.

Un projecte de la UdG estudiarà els potencials impactes ecològics i socials dels parcs eòlics marins

parc eòlic

Un projecte de la UdG estudiarà els potencials impactes ecològics i socials dels parcs eòlics marins. La recerca, que durarà tres anys, se centrarà en la zona del cap de Creus i el Golf de Roses, que es caracteritza per una gran biodiversitat i valor paisatgístic. En concret, prendrà com a cas pràctic els parcs projectats en aquesta zona, analitzarà els hàbitats marins i identificarà les principals afectacions. La Fundación Biodiversidad ha seleccionat la proposta BIOPAIS i la finançarà amb 247.000 euros procedents dels fons europeus Next Generation.

La iniciativa està liderada pel biòleg marí i director de la Càtedra Oceans i Salut Humana, Josep Lloret; i el geògraf i director del Campus de Patrimoni i membre del grup de recerca en Canvi Socioambiental de la UdG, Josep Vila.

El cas d’estudi està projectat a una zona adjacent a diverses àrees marines protegides: Parc Natural de Cap de Creus; el Parc Natural de les Illes Medes i el Montgrí; l’espai Marí de l’Empordà; una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA); el sistema de canyons submarins occidentals del golf de Lleó, considerat Lloc d’Importància Comunitària (LIC); el corredor de migració de cetacis del Mediterrani, declarat Àrea Marina Protegida pel Ministeri per a la Transició Ecològica el 2018; i els Aiguamolls de l’Empordà. A més, també s’hi compten dues reserves d’interès pesquer (vedats) establertes conjuntament amb el sector per tal de recuperar els recursos marins de la zona, com ara el lluç.

Així ho explica Josep Lloret.

Segons els responsables de l’estudi, aquesta varietat d’espècies i hàbitats marins, el paisatge i les activitats econòmiques –sectors turístic i pesquer– fan de la zona «un cas ideal per abordar els principals reptes de la implantació de parcs eòlics marins». Pels investigadors, «el context actual requereix una anàlisi objectiva, exhaustiva i independent».

La iniciativa també proposarà recomanacions per tal que les infraestructures eòliques no comprometin els criteris del bon estat mediambiental definits en l’Estratègia Marina de la UE, els objectius de l’Estratègia Europea per a la Biodiversitat 2030 i el Conveni Europeu del Paisatge, en relació a la protecció de la biodiversitat marina i del paisatge, i els criteris de sostenibilitat de la Fulla de ruta per al desenvolupament d’eòlica marina i de les energies renovables marines.

De fet, el projecte de recerca vol constituir una base tècnica, una «eina per a la presa de decisions», i un marc per la cooperació entre les administracions, el col·lectiu científic, la societat i els sectors econòmics implicats.

L’estudi comptarà amb la col·laboració de personal investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de la Universitat de Barcelona (UB), de la Universitat Internacional de La Rioja i del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la UdG.

Prohibit pescar pop roquer a la costa del Baix Empordà

La Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha aprovat establir un període de veda mínim de dos mesos per al marisqueig del pop roquer amb cadups i nanses a tot Catalunya. És la primera vegada que aquesta veda es durà a terme més enllà de les zones de la costa que disposen de plans de gestió de la pesca del pop roquer, la costa central i de les Terres de l’Ebre, elaborats pels seus respectius comitès de cogestió. A Catalunya, la captura del pop roquer amb arts de trampa anomenats cadups, o catúfols, en aigües interiors i la marisquera relativa a la captura del pop roquer (Octopus vulgaris Cuvier, 1797) està regulada des del 2019.

Així mateix, l’ampliació de la veda a tot Catalunya també és fruit de la reunió, el passat mes d’abril, entre els representants del sector pesquer de les zones del litoral no adscrites a cap comitè de cogestió i la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, que van acordar la localització dels períodes de veda i les seves condicions per a la resta d’embarcacions del litoral català que disposen de permís especial per al marisqueig de pop roquer amb cadups i nanses.

Quatre anys analitzant la pesca del pop roquer

L’altra característica principal d’aquesta veda és el fet que ha estat tota ella situada dins del ventall de mesos en què les femelles de pop roquer es troben en la fase biològica de posta, i això ha de permetre que puguin fixar els ous i garantir, així, la sostenibilitat pesquera amb vista a les properes campanyes.

Han estat necessaris quatre anys de seguiments biològics de la pesquera del pop roquer perquè l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar hagi pogut determinar amb el rigor científic requerit el període més adient per a cada zona, que oscil·la entre els mesos de maig i octubre.

La regulació del 2019 va establir unes línies marc per a l’extracció del pop roquer en la totalitat del litoral català, amb la previsió que de cara al futur es constituïssin comitès de cogestió en aquelles zones on aquesta modalitat marisquera tingui un pes significatiu i requereixi una gestió local i adaptativa.

Aquests comitès tenen com a principal objectiu l’elaboració de plans de gestió específics per a les diferents característiques dels caladors de pop roquer. Així, en data 16 de gener de 2019 es va constituir el Comitè de Cogestió del pop roquer del litoral central capturat amb cadups i nanses, i el 30 de juliol de 2019 es va constituir el segon del comitès sobre el pop roquer, el de les Terres de l’Ebre.

Complementant la protecció sobre l’espècie del pop roquer, la setmana passada es va publicar l’ordre per la qual s’estableixen determinades mesures de gestió de la pesca professional i recreativa en l’àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus i a la badia de Cadaqués. En aquesta ordre, amb l’interès d’establir un esglaó més de protecció dins les aigües del parc natural, la veda del pop roquer ha estat ampliada un tercer mes, i ara queda prohibida la seva pesca tant a pescadors professionals com recreatius, durant els mesos de juliol, agost i setembre. La coincidència del període biològicament recomanat per facilitar la reproducció de l’espècie amb els mesos estivals de major afluència turística al parc és un complement més a l’efectivitat esperada d’aquestes disposicions de protecció.

El festival Salat de la Porta Ferrada tanca amb més de 3.000 espectadors

El festival d’humor Salat de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha tancat la seva segona edició amb més de 3.000 espectadors. Entre els espectacles més concorreguts hi ha l’irreverent podcast de futbol La Sotana o el de La Ruina que també va aplegar centenars de persones. Un altre dels més seguits va ser el de Quim Masferrer, ‘Bona Gent’ que es va fer a l’Espai Port i que va servir per obrir el festival. Des de la direcció del festival destaquen la interacció i la participació del públic en bona part dels espectacles. A més dels podcasts i de Masferrer, també es va poder veure l’espectacle de Luis Lara –Comandante Lara i Cia- i ‘Calladitas estáis más guapas’.

Una exposició de l’artista La Prados al Monestir, El sentido de la birra, l’altre amic i Chiquijamming, van completar la programació de la segona edició del Salat.

La directora del Salat, Ana Portomeñe, remarca que han volgut “fer molt partícip al públic” i assenyala que estan “contents” amb la resposta de la gent. “Hem tingut un Salat que creix i ja estem pensant en l’edició de l’any vinent”.

Portomeñe ressalta que el festival d’humor és un “llaç amb els veïns de Sant Feliu” i l’avantsala del Festival de la Porta Ferrada que va arrencar dissabte passat amb la cantant brasilera Marisa Montes. De fet, el Salat és la marca d’humor de la Porta Ferrada que veurà com prop d’una cinquantena d’artistes passaran pels dos espais habilitats –Espai Port i Guíxols Arena-.

Des de l’organització del festival destaquen el caràcter “eclèctic” de la Porta Ferrada. El regidor del certamen, Josep Saballs, assenyala que es tracta d’un “tret característic” de la Porta Ferrada i remarca la vinculació amb Sant Feliu de Guíxols. “És molt difícil que algú no tingui un artista de referència al Porta Ferrada. Hi ha una diversitat que ens permet acostar-nos a tot tipus de públic”, assenyala el regidor.

Castell disposa d’un punt d’informació i vigilància d’aquest important espai natural

L’espai natural de Castell compta un any més amb un punt fix d’informació i vigilància d’aquest important espai natural. Des de l’Àrea de Medi Ambient impulsen aquesta iniciativa, per segon any consecutiu, mitjançant la qual, durant els mesos de juliol i agost en horari de 10 a 17 h, s’habilita un punt informatiu que és gestionat per membres de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) Gavarres Marítima.

Aquesta caseta informativa es troba ubicada al camí que passa paral·lel a la riera i que connecta l’aparcament d’aquest àmbit amb la platja Castell, en un indret molt proper al bosc de transició que hi ha al final de la plana agrícola.

L’objectiu és que des d’aquest punt informatiu es faci una tasca divulgativa entre els usuaris de Castell dels valors mediambientals d’aquest àmbit i de la cura que cal tenir per preservar-los. En aquest sentit els membres de l’ADF informen dels diversos espais i punts d’interès de l’àmbit (mediambiental, paisatgístic, patrimonial o cultural), i dels itineraris que en donen accés.

Al mateix temps es vol potenciar una presència més directa de l’ADF durant el període d’estiu, que permeti tenir un control i potenciar la vigilància d’aquest espai davant els riscos d’incendis, possibilitant en aquests casos una actuació ràpida mitjançant vehicles i material d’extinció que aquesta entitat ubica a la zona.

L’Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima també aprofita la seva presència diària a Castell per a realitzar tasques de manteniment de l’espai, així com actuacions de prevenció d’incendis.

Aquestes tasques també es realitzen en altres zones del municipi com S’Alguer, la Pineda d’en Gori o Cap Gros.

Més d’un centenar de persones participen en el primer dia de les classes de Ioga a la platja de Sant Feliu de Guíxols

privat:-mes-d’un-centenar-de-persones-participen-en-el-primer-dia-de-les-classes-de-ioga-a-la-platja

El primer dia de Ioga a la Platja ha estat un èxit de públic. Més d’un centenar de persones s’han aplegat a la platja de Sant Feliu per participar en una de les activitats que té més bona acollida a l’estiu a la ciutat. Us recordem a continuació els horaris per gaudir de les classes de Ioga a la Platja impartides per l’Espai Ganesha.

A la Platja de Sant Feliu

• Del 5 de juliol a l’1 de setembre
• Dimarts i dijous de 08 a 8.45 hores
• Davant dels Jardins Juli Garreta

A la platja de Sant Pol

• Del 3 de juliol al 28 d’agost
• Els diumenges de 08 a 08.45 hores
• Davant l’Hotel Sant Pol