Els Bombers declaren extingit l’incendi de Castell d’Aro

Per
Sergi Villena
-
Imatge aèria de l'incendi de Castell d'Aro per part dels Bombers
Imatge aèria de l'incendi de Castell d'Aro per part dels Bombers

Ahir dimecres, pels volts de tres quarts de nou del vespre, Bombers de la Generalitat van comunicar a través de xarxes socials la completa extinció de l’incendi que es va originar divendres passat dia 1 a Castell d’Aro.

El foc va afectar unes 70 hectàrees de vegetació, i si bé des de dissabte ja estava controlat, no va ser fins ahir que els Bombers van poder constatar que definitivament havia cessat la seva activitat.

Els rurals reforcen la vigilància al Montgrí, Cap de Creus i l’Albera i demanen informar els turistes del risc d’incendi

Per
ACN
-
Una agent rural desplegant un cartell que informa sobre el tancament del parc natural del Montgrí a l'accés que dona a l'Estartit Data de publicació: dijous 07 de juliol del 2022, 12:54 Localització: L'Estartit Autor: Xavier Pi
Una agent rural desplegant un cartell que informa sobre el tancament del parc natural del Montgrí a l'accés que dona a l'Estartit Data de publicació: dijous 07 de juliol del 2022, 12:54 Localització: L'Estartit Autor: Xavier Pi

Els Agents Rurals i les ADF han reforçat la vigilància als parcs naturals del Montgrí, el Cap de Creus i el massís de l’Albera, que des d’aquesta mitjanit tenen els accessos tancats arran de l’elevat risc d’incendi. Se situen als diferents punts d’entrada per vigilar que la gent no se salti la prohibició i també ressegueixen la zona des de l’aire amb helicòpter.

El cap en funcions dels rurals a Girona, Jordi Tornés, diu que aquest dijous i divendres seran els dies «més conflictius» de l’episodi, i demana la col·laboració de càmpings i hotels perquè facin «pedagogia» i informin els turistes. Perquè tot i que l’entrada al nivell 3 del Pla Alfa suposa que tampoc es pugui accedir als espais a peu, molts excursionistes encara hi passen.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cartells amb prohibició de pas, tant en vehicle com a peu, i cintes que tanquen els camins. Des d’aquesta passada mitjanit, no es pot accedir als parcs naturals del Montgrí i el Cap de Creus, ni tampoc al massís de l’Albera, arran de l’elevat risc d’incendi. La mesura coincideix amb l’activació del nivell 3 del Pla Alfa a disset municipis de l’Alt Empordà i a tres més del Baix, arran de l’episodi de tramuntana que farà pujar les temperatures i baixarà notablement les humitats relatives.

Preocupa la situació meteorològica, però també que hi hagi gent que se salti la prohibició i entri en aquests espais. Per això, els Agents Rurals i les ADF han intensificat la vigilància als massissos. Tant a peu com des de l’aire.

Al parc natural del Montgrí, per exemple, hi ha tres patrulles dels rurals que es mouen constantment per les diferents entrades. Una pentina la zona compresa entre l’Escala i Sobrestany; l’altra, entre Sobrestany i Ullà, i la tercera, entre Torroella i l’Estartit.

«L’estrès hídric que pateix la vegetació, lligada amb l’entrada de tramuntana, fan que les possibilitats d’incendi siguin molt elevades», subratlla el cap en funcions dels rurals. I sobretot, en cas que una guspira prengués la massa forestal, la força del vent també suposaria que un foc tingués «un creixement molt gran» en poca estona, precisa Tornés.

El cap dels rurals demana extremar les precaucions, també tenint en compte que «nou de cada deu incendis tenen origen en una causa humana». I que moltes vegades, allò que els provoca són «negligències» i actituds «tan absurdes» com llançar burilles. «El nostre objectiu és treure la gent de dins dels massissos per evitar situacions de risc, i perquè si es declara un incendi, els cossos d’emergència es puguin centrar en la seva extinció», explica.

«No para d’entrar gent»

De feina, però, els Agents Rurals i les ADF en tenen. I molta. Perquè la prohibició d’accés no s’ha entès del tot, i aquest mateix matí, per exemple, a l’Estartit hi havia força excursionistes, ciclistes o esportistes que entraven o sortien del parc natural.

A aquells que volen accedir-hi, els agents rurals els demanen que girin cua. I als que en surten, els recorden la prohibició. «Moltes d’aquestes persones són estrangeres i no tenen consciència del risc d’incendi, perquè als seus països d’origen això no és un problema», explica el cap en funcions dels Agents Rurals a les comarques gironines.

Per això, Jordi Tornés demana la implicació del sector turístic i fa una crida perquè càmpings i hotels informin els seus clients sobre la prohibició d’accés als parcs naturals i al massís. «S’ha de fer pedagogia i informar la ciutadania que es pot fer turisme i poder gaudir del territori sense estar en risc», concreta el cap dels rurals.

Avui i demà, els dies «més conflictius»

Es preveu que l’episodi de risc provocat per l’entrada de tramuntana pugui allargar-se fins diumenge. Jordi Tornés concreta, però, que avui i demà seran «els dies més conflictius». I que a partir d’aquí, i en funció de com evolucioni la situació meteorològica, s’estudiarà si el tancament dels parcs naturals del Montgrí, el Cap de Creus i el massís de l’Albera s’allarga també tot el cap de setmana.

Al punt d’accés al massís del Montgrí des de l’Estartit, tots aquells a qui els rurals informaven eren comprensius. I entenien la mesura. «Ens acaben de dir que està tancat, i si veiem que això continua així, el que farem serà anar a caminar a altres llocs, com ara la Gola del Ter», expliquen una parella d’excursionistes, Encarni Morillo i Fèlix Pérez.

Ells solen anar al Montgrí a fer-hi excursions. Morillo explica que potser caldria netejar part del sotabosc, perquè això podria generar un incendi amb facilitat. «Nosaltres tan sols portem aigua, però hi ha molta gent inconscient i que fuma; i si hi ha un foc, et pot atrapar a dins», diu l’excursionista.

La Festa Major de la Bisbal recupera enguany les barraques amb una àmplia oferta de concerts i discjòqueis

Per
Redacció
-

Després de dues celebracions adaptades a la situació sanitària de pandèmia, enguany la Bisbal viurà una Festa Major en tota la seva esplendor. Si bé properament ja se’n presentaran tots els detalls, un exemple d’aquest retorn a la normalitat és que aquest any tornaran a instal·lar-se barraques de diverses entitats bisbalenques i el corresponent escenari al passeig Marimon Asprer.

Ajuntament i entitats han treballat conjuntament per oferir una programació d’allò més diversa. La major part de les artistes que hi actuaran seran dones, amb noms com La Sra. Tomasa, Flamingo Tours, Aiala & El Tornado i La Salseta del Poble Sec. Cada dia l’activitat de l’escenari culminarà amb una sessió de música enllaunada de la mà de DJ, com Ivanote, Publlia Hilton, Dolça Music, Soul Ryna o Fatima Kahlo.

Palafrugell competirà aquest estiu amb 26 municipis de Catalunya per aconseguir la Bandera Verda de la sostenibilitat hostalera d’Ecovidrio

Per
Redacció
-
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ecovidrio, l’entitat sense ànim de lucre encarregada de la gestió del reciclat dels residus d’envasos de vidre a Espanya, llança la tercera edició del Moviment de Banderes Verdes. Aquesta iniciativa té per objectiu guardonar l’esforç dels més de 790 establiments hostalers de la província i l’activisme de 6 dels seus municipis per la sostenibilitat durant l’estiu, en especial pel que fa a la gestió correcta dels seus residus.

L’Ajuntament de Palafrugell i els establiments hostalers del municipi, es sumen a les localitats participants de: Torroella de Montgrí – Estartit, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes, les quals, tractaran de conservar les seves Banderes Verdes a Torroella de Montgrí – l’Estartit i Castelldefels, guardonades en l’última edició de Banderes Verdes a Catalunya.

La campanya contempla accions per donar resposta al notable increment de la generació de residus d’envasos de vidre en zones costaneres ocasionat pel turisme estival. A l’estiu es consumeixen un terç dels envasos de vidre que es posen en circulació i un 50% d’ells es genera directament en el sector hostaler, i per això la seva implicació és clau per generar una transició real cap a un model més circular i descarbonitzat.

Aquesta iniciativa s’ha presentat avui a Lloret de Mar, en un acte que ha comptat amb els i les representants de Palafrugell, Torroella de Montgrí – Estartit, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes i Silvia Mayo, gerent d’Ecovidrio a Catalunya.

I Baròmetre sobre la sostenibilitat hostalera a les nostres costes

Ecovidrio ha posat en marxa el primer estudi de camp per conèixer el nivell d’implantació de les mesures de sostenibilitat que apliquen als bars i restaurants costaners a tota Catalunya.

Les enquestes les realitzaran educadors ambientals de forma presencial durant el mes de juliol i aconseguiran un univers de 1.089 establiments entre bars, guinguetes i restaurants a Barcelona.

Alguns dels àmbits que s’analitzaran serà la gestió eficient dels residus, l’eficiència energètica o el consum responsable. En un context d’emergència climàtica, serà possible comptar amb una fotografia del sector en aquest àmbit i compartir casos d’èxit i bones pràctiques escalables.

En acabar la temporada, Ecovidrio premiarà els dos establiments, de Catalunya, més madurs en la gestió ambiental de la seva activitat.

Banderes Verdes: es consolida el moviment a favor de la sostenibilitat en les nostres costes

Banderes Verdes es consolida com una de les iniciatives claus de l’aliança d’Ecovidrio amb l’hostaleria. De fet, en l’àmbit nacional, aquesta campanya es desenvolupa en 144 municipis costaners, de cinc comunitats autònomes diferents i compta amb la participació de gairebé 15.000 establiments. En total, en el tancament de cada edició s’entregaran vuit Banderes Verdes en tot l’Estat.

Almería, Mojácar, Castelldefels, Torroella de Montgrí – l’Estartit, El Campello, Calp, Cartagena y Sant Antoni de Portmany van ser els vuit reconeguts pel seu activisme a favor de l’economia circular i la recuperació verda de l’any passat i competiran per revalidar el reconeixement. Gràcies al moviment Banderes Verdes l’any 2021 es van recollir 31.045 tones d’envasos de vidre, en les 127 localitats costaneres participants, que el seu posterior reciclat va aconseguir evitar l’emissió de 17.700 tones de CO2, tals com retirar 8.000 cotxes de la circulació durant un any.

 

PLOME, un projecte d’investigació per monitoritzar els ecosistemes marins, farà el seu primer experiment a Sant Feliu de Guíxols

Per
Redacció
-

Un equip científic liderat per la Universitat de Girona (UdG) desenvoluparà una plataforma submarina per monitoritzar de manera intel·ligent els ecosistemes marins en temps real. El projecte s’anomena “Plataforma de Larga Duración para la Observación de los Ecosistemas Marinos” (PLOME) i es realitza conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’empresa Iqua Robotics SL.

El projecte disposa d’un pressupost d’1,5 milions d’euros provinents de fons de l’Agència Estatal d’Investigació i fons europeus NextGenerationEU. Al llarg de tres anys, PLOME dissenyarà una plataforma no invasiva i modular per recollir dades imprescindibles per a què la comunitat científica pugui supervisar, monitoritzar i gestionar millor els ecosistemes marins.

En concret, el projecte proposa desenvolupar un conjunt de sistemes independents format per estacions fixes que romanen al fons marí, vehicles submarins i vehicles de superfície que treballen conjuntament i autònoma per recollir dades. Tots els sistemes disposen de bateries i sistemes de comunicació. Els vehicles submarins poden estacionar-se per carregar les bateries, i els vehicles de superfície poden treballar extraient energia del medi.

El conjunt de sistemes constitueix una plataforma que pot monitoritzar una zona durant diverses setmanes, i fins a un mes, sense necessitar la intervenció humana. Un cop es recull, els sistemes es mantenen, s’extreuen les dades, es carreguen les bateries, i es pot tornar a desplegar la plataforma per tal que continuï la monitorització en una altra zona.

El projecte té per objectiu fer avançar la metodologia actual en què, majoritàriament, les dades només s’extreuen mentre hi ha un equip humà que realitza una campanya oceanogràfica. La plataforma PLOME permet la monitorització durant un període llarg, amb comunicacions en temps real que faciliten el seguiment de l’ecosistema.

Atès que els sistemes estan molts dies treballant, s’utilitza intel·ligència artificial per detectar les espècies i adaptar i optimitzar la monitorització del fons marí segons les deteccions. Els investigadors rebran també el resum de les deteccions en temps real, de manera que podran saber què està passant i podran canviar els paràmetres que desitgin per aprofitar millor la resta de dies en què la plataforma encara estarà recollint informació.

Durant els tres anys de durada del projecte, es realitzaran tres experiments a diferents llocs del litoral català. El primer es farà el 2023 a la costa de Sant Feliu de Guíxols. Serà la primera vegada que les tecnologies desenvolupades treballaran de manera conjunta per obtenir dades del fons marí. Durant el 2024 es realitzaran dos experiments finals del projecte. El primer consistirà en una validació a profunditat, entre 300 i 500 metres, en una àrea protegida de pesca real prop de la ciutat de Barcelona, mitjançant un vaixell oceanogràfic. En aquest experiment es validaran els sistemes de monitorització en condicions reals durant diversos dies, supervisant i operant els sistemes des del vaixell.

El segon experiment es realitzarà a la costa de Vilanova i la Geltrú, i consistirà en validar tots els sistemes a poca profunditat al llarg d’una setmana de manera ininterrompuda. La plataforma estarà connectada amb l’observatori marí OBSEA, i això permetrà la monitorització en temps real de tots els sistemes per comprovar que funcionen correctament.

“Amb PLOME volem consolidar l’ús de vehicles autònoms submarins com a eina d’observació del fons marí que no requereix tot un equip humà i una infraestructura dedicada al moment en què s’utilitza”, explica l’investigador del grup de recerca en Visió per Computador i Robòtica (VICOROB) de la UdG i coordinador del projecte, Marc Carreras. Segons detalla, “els vehicles autònoms permeten fer la feina durant un o diversos dies, analitzant i prenent decisions per tal que les dades siguin bones”.

“És una de les tecnologies necessàries per gestionar correctament els ecosistemes marins ja que aquesta autonomia permet que l’operació dels vehicles sigui escalable”, afegeix l’investigador de VICOROB. Aquest grup té una dilatada experiència en projectes de recerca en l’àmbit nacional i internacional relacionats amb els vehicles subaquàtics autònoms (AUVs), incloent-hi el desenvolupament dels AUV Girona 500/ 1000 i Sparus II, utilitzats per diferents grups de recerca internacionals. A més de liderar el projecte, VICOROB serà l’encarregat d’adaptar els vehicles autònoms submarins per realitzar la validació experimental.

Per la seva part, l’ICM és el soci responsable del càlcul d’indicadors ecològics com a mètrica sintètica de la salut i la recuperació dels ecosistemes marins. “A partir de la informació obtinguda mitjançant el processament automàtic de les imatges de les plataformes robòtiques, es procedirà a calcular l’abundància d’espècies i la biodiversitat global”, apunta l’investigador de l’ICM, Jacopo Aguzzi.

El Centre de Desenvolupament de Sistemes d’Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI-UPC) de la UPC contribuirà amb el disseny de les estacions fixes d’observació del fons marí. Gràcies a l’experiència adquirida després de més de 10 anys des del desplegament de l’observatori marí OBSEA, el grup SARTI s’ocupa del disseny dels landers, les estacions que acolliran instrumentació com ara les càmeres i sensors, els dispositius de comunicació amb la superfície, i els elements de recuperació de les plataformes. “Els landers permeten la mesura de diferents paràmetres marins en un punt fix i permetran enllaçar les comunicacions de tota la plataforma amb superfície”, específica l’investigador de la UPC, Joaquín del Río.

L’aportació més rellevant de la UIB en aquest projecte és la generació i implantació d’algorismes d’intel·ligència artificial per a l’anàlisi d’imatges obtingudes per les càmeres a bord de les plataformes, tant als vehicles autònoms com a les estacions fixes. L’objectiu és la detecció, identificació, tallatge i quantificació de diferents espècies marines.

La UPM se centrarà en la gestió de les comunicacions submarines acústiques i les comunicacions via satèl·lit i/o GSM. Per aquest motiu es desenvoluparà un Middleware per facilitar la utilització dels dispositius de comunicacions entre tots els actors implicats al projecte (vehicles, estacions, vaixells, estació de control, etc). El Middleware permet tractar tots els dispositius de comunicacions de la mateixa manera, aportant una capa de comunicacions d’alt nivell que simplifica l’ús dels mateixos, sense ser necessari tenir-ne un coneixement profund per l’usuari. Els treballs seran desenvolupats pel grup de Recerca en Instrumentació i Acústica Aplicada (I2A2) de la UPM.

Finalment, l’empresa situada a Girona IQUA Robotics desenvoluparà algorismes de mapeig a partir de dades adquirides amb làser, videocàmeres i càmeres acústiques. Creada l’any 2016, IQUA Robotics es dedica al disseny, desenvolupament i comercialització de vehicles submarins autònoms i d’altres tecnologies afins. És l’única empresa del consorci.

Un sindicat dels Mossos denuncia «manca d’efectius» després que una sola agent gestionés les comunicacions de l’incendi de Castell d’Aro

Per
Anna Salvadó Figueras
-

El Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) denuncia una «manca d’efectius i una gestió nefasta de les Sales 112 dels Mossos d’Esquadra». Apunten que, entre altres, un sol agent dels Mossos va haver de gestionar les comunicacions durant l’incendi de Castell d’Aro, una feina que, segons expliquen, «ha de ser gestionada per tres efectius policials».

Segons ha informat la periodista Anna Punsí, l’agent estava sola treballant «amb una ràdio portàtil, paper i un bolígfraf». Més enllà de l’incendi, el sindicat també denuncia que en el torn del 5 de juliol, 22 operadores i operadors van haver d’assumr «la càrrega de treball del mínim de 34 que està establert en el Pla d’Estiu del propi cos».

El sindicat s’ha queixat del problema en diverses ocasions, a través d’escrits, comunicats, dues concentracions i una denúncia a la Inspecció de Treball de la Seguretat Social. Tot i això, asseguren que «ni la direcció del cos ni tampoc la direcció política han estat capaços de trobar una solució per aquesta situació», i que «les càrregues de feina segueixen essent inassolibles per uns operadors que veuen com, de manera irresponsable i negligent, es posa en risc la seva salut individual».

Expliquen que els comandaments operatius del cos els van assegurar l’aprovació «d’una bossa d’hores extraordinàries que permetria arribar com a mínim a 32 operadors per torn». Asseguren, però, que de tot el que se’ls ha promès, tenen coneixement que, com a molt, es donaran 260 hores extraordinàries a la setmana a la Sala 112 de Reus. Una mesura que consideren insuficient, ja que asseguren que «no és una solució d’hores extraordinàries, sinó de dimensionament d’aquesta i totes les sales del cos».

El Sindicat Autònom de Policia assegura que la situació és insostenible i que, si el cos de mossos d’esquadra tingués dret a vaga, promourien «una vaga indefinida» fins a obtenir una solució del Departament d’Interior.

1...2.4432.4442.445...7.048Pàgina 2.444 de 7.048