Aquest migdia hem tingut coneixement d’un incendi que s’ha declarat en uns terrenys davant del Convent de la Bisbal d’Empordà.
El foc ha cremat poc més d’un miler de metres quadrats, i sortosament ha pogut ser neutralitzat al cap de poca estona.
En la seva extinció hi han intervingut tres dotacions terrestres i dues d’aèries de Bombers, ADF, Agents Rurals, Mossos d’Esquadra i Policia Local de la Bisbal.
L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, ha anunciat aquest matí la destitució de Norbert Botella, fins avui regidor de Cultura de l’Ajuntament. Per la seva banda, Botella ha assegurat a Ràdio Capital que al mes d’octubre havia de convertir-se en alcalde del municipi durant els últims sis mesos de mandat. Assegura que això consta en el pacte al qual va arribar amb Jordi Soler l’any 2020, quan van acordar la moció de censura a l’anterior alcalde, Miquel Bell-lloch.
Fonts de l’Ajuntament neguen a Ràdio Capital saber res d’aquest acord. Per la seva banda, l’alcalde rebutja fer més declaracions sobre el tema fins la setmana que ve.
En el comunicat sobre la destitució del regidor publicat aquest matí, Jordi Soler assegura que Botella no ha tingut capacitat d’adaptació amb els altres membres de govern, i que se li ha donat una oportunitat fins aquest matí, però que el regidor «tampoc ha volgut entrar en raó».
Norbert Botella, en canvi, ha explicat a Ràdio Capital que no l’han destituït, sinó que ell ha decidit marxar abans. També ha desmentit les afirmacions de l’alcalde sobre la seva «inadaptació». Assegura que simplement, «no diu que sí a tot el que diu l’alcalde», com assegura que fan altres membres i partits del govern. Apunta que «això a l’alcalde no li agrada» i que aquesta és la raó real de la seva destitució.
Botella assegura que la setmana que ve publicarà un comunicat exposant tots els detalls sobre el seu punt de vista de la situació.
L’alcalde de Calonge destitueix Norbert Botella i deixarà el govern en minoria
L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, ha decidit destituïr al regidor i membre del govern Norbert Botella per, segons han publicat a les xarxes socials una «inadaptació al treball en equip» per part del polític. Assegura que ha estat una «decisió personal molt pensada perquè malgrat haver fet coses bones, el regidor no ha tingut cap adaptació a la resta de membres de l’equip de govern».
L’alcalde ha explicat que ha estat un adecisió consensuada pels 8 membres del govern» i que a Botella se li ha comunicat aquest matí. «Si bé és cert que aquest mateix matí encara se li ha ofert una última oportunitat d’adaptar-se al grup, no ha volgut entrar en raó«, diu el comunicat de l’alcalde. Assegura que tenen «tots els projectes de la legislatura en marxa» i que no pateixen «per tirar endavant i acabar aquesta legislatura», ja que creu que en «temes importants del municipi» s’entendran amb la resta de grups municipals.
https://twitter.com/ajuntcalonge/status/1545358536032624642?s=20&t=03hy5EMqtbTAf49R07CUKg
Cal tenir en compte que Jordi Soler (JxCAT) va recuperar el càrrec d’alcalde al 2020 gràcies a una moció de censura en què l’ara ja ex-regidor va ser una peça clau. JxCat va arribar a un acord amb el PSC, el PP i Norbert Botella, que mesos abans havia abandonat Esquerra Republicana. D’aquesta manera, Jordi Soler va desbancar a Miquel Bell-lloch (ERC) com a alcalde de Calonge i Sant Antoni.
Pocs dies després que ERC escollís a Miquel Bell-lloch com a candidat de la formació independentista a Calonge i Sant Antoni, Norbert Botella va anunciar que deixava el partit i passava a ser edil no adscrit.
Botella va assegurar que marxava del grup perquè discrepava amb el rumb emprès pel partit a l’hora d’escollir a Bell-lloch com a candidat, un procés llarg en què hi va haver moltes friccions, doncs Botella també es va presentar com a possible candidat del partit i finalment no va ser escollit. Arran d’aquesta situació, Bell-lloch va retreure a Botella haver actuat amb «irresponsabilitat» quan va marxar del govern i dur a terme una estratègia «amb l’únic objectiu de materialitzar la moció de censura».
En els darrers mesos, Norbert Botella ha estat al capdavant del projecte de Calonge Poble de Llibres, com a regidor de Cultura. De fet, fa menys d’un mes va passar per aquesta emissora per parlar de les novetats i projectes de futur d’aquesta iniciativa.
Avui, al Supermatí d’Estiu, ens ha acompanyat durant uns minuts la regidora de Festes de Pals per explicar-nos què ens espera a la Tradicional Cantada d’Havaneres de Pals, que demà celebrarà la seva 30a edició.
Aquest any, els grups participants seran Neus Mar, Quartet i Peix Fregit, que ha estat present en les 30 Cantades, des del seu inici. Com a anècdota, la regidora ens ha comentat que «fins i tot, algun any en el qual han anat una mica tard en la programació, el mateix grup ha estat el que ha trucat per venir.»
Eva Safont ens ha explicat que «les Havaneres és pràcticament l’única activitat que ha sobreviscut durant la pandèmia. Vam apostar-hi amb dubtes, però sabíem que era la més fàcilment adaptable a la Covid.» Celebra també que aquest any, la Cantada recuperi plenament la normalitat, sense distàncies, mascaretes ni reserva prèvia.
El concert de demà serà a les 22 hores i es realitzarà a la Platja de Pals, davant dels Apartaments «Les Dunes», un paratge que era «fàcilment adaptable» a la situació que hem viscut durant aquests dos últims estius.
Safont també ens ha comentat que aquest estiu «ens espera molta gresca. Comencem ara amb les havaneres, a principis d’agost amb la Festa Major de Pals, a mitjans amb la Festa de la Platja i a primers de setembre amb la Festa major dels Masos. El fet de tenir tres nuclis ens permet tenir excusa per tenir tres festes.»
Clara Clemente, també coneguda com a Kouko, ha publicat la primera cançó des del març, quan va treure ‘Em sona d’algu’. ‘A contracorrent’ segueix en la línia dels anteriors treballs pel que fa a la temàtica, que és l’amor no correspost i el desamor.
La Kouko comenta que aquesta cançó parteix d’experiències viscudes i ha buscat plasmar tot el que va sentir en aquestes. Ella també esmenta que volia experimentar i fer una barreja de tres estils. ‘A contracorrent’ és una mescla de flamenc, trap i dancehall que demostra que poden sortir bons productes de la innovació.
El senzill podem dir que és “marca UAB”, ja que tant l’artista com el productor, l’Oriol Bosquet, estudien allà i van gravar el senzill a la mateixa vila d’aquesta universitat.
L’artista també ha avançat que sortiran més cançons en els mesos vinents en les quals continuarà provant diferents estils com el hyperpop.
L’entrada Kouko estrena el seu nou senzill ‘A Contracorrent’ ha aparegut primer a Primera Fila.
Els promotors del parc eòlic marí Tramuntana asseguren que ja tenen «diverses desenes d’empresaris» de l’Empordà interessats a invertir al projecte. A més, avancen que si el seu és un dels que surten escollits per implantar-se al golf de Roses (Alt Empordà), també obriran una campanya de micromecenatge dirigida a particulars. Les aportacions, en aquest cas, serien d’entre 500 i 15.000 euros.
En espera que l’Estat aprovi el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), que dibuixarà l’àrea on es podrà implantar l’eòlica marina, des del Parc Tramuntana avancen en els estudis ambientals. Aquest divendres han presentat un document preliminar que conclou que el seu projecte, de 35 aerogeneradors, tindria una «baixa incidència» a l’ecosistema marí.
El projecte del Parc Tramuntana, impulsat per BlueFloat Energy i l’enginyeria SENER, té una potència total de 500 MW. Preveu situar 35 aerogeneradors a una distància de 24 quilòmetres del golf de Roses, i a 14 del Cap de Creus i de l’Estartit (Baix Empordà). Segons calcula el grup impulsor, construir-lo i posar-lo en funcionament ¡suposarà una inversió d’entre 1.500 i 1.800 milions d’euros (MEUR).
En espera que el Ministeri doni llum verda al POEM, els promotors ja han engegat converses per obrir el projecte al territori. L’enginyer i membre de l’equip de Parc Tramuntana Sergi Ametller explica que, de fet, ja tenen «diverses desenes d’empresaris» de l’Empordà interessats a invertir-hi.
Concreta que, en aquest cas, se’ls ha demanat que s’agrupin a l’hora d’aportar diners al projecte, i que la intenció és participar-hi «en les mateixes condicions» que BlueFloat Energy i SENER. És a dir, que es comparteix el risc, i que a mesura que el Parc Tramuntana generi beneficis, aquests diners s’aniran repartint.
En paral·lel, Sergi Ametller també ha anunciat que també s’obriran a particulars. En aquest cas, a través d’una campanya de micromecenatge, que s’engegarà en una segona fase, a partir del moment en què el POEM ja estigui aprovat i s’adjudiqui la subhasta (cosa que preveuen al llarg del 2023).
En aquest cas, les aportacions que s’han plantejat serien d’un mínim de 500 euros i d’un màxim de 15.000. I allò que es faria és retornar aquests diners amb un «interès afegit», que es fixarà més endavant. L’enginyer, però, també ha concretat que en el cas del micromecenatge –’crowfunding’, en anglès- els impulsors del parc també oferiran als qui hi participin prendre part en tallers i visitar en vaixell la zona on s’implantaran els aerogeneradors.
Estudi preliminar
Des del Parc Tramuntana subratllen que, per a ells, és clau «evitar la desinformació» al voltant del projecte. I com a exemple, Sergi Ametller explica que també s’està parlant amb els càmpings de la zona de Sant Pere Pescador (Alt Empordà), perquè serà allà on el projecte planteja que el cable soterrat que evacuarà l’energia arribi a terra, perquè la subestació que s’haurà d’aixecar estigui «allunyada al màxim» de les parcel·les i bungalous.
En espera que l’Estat doni llum verda als POEM, els impulsors del parc eòlic marí també estan avançant en la documentació del projecte. I ara han donat a conèixer un informe preliminar, que serà la base del futur estudi d’impacte ambiental, i que segons ha subratllat Ametller, conclou que el parc és «compatible amb la biodiversitat» del golf de Roses.
Aquest informe de part, que s’ha publicat a la revista ‘Journal of Marine Science and Engineering’, l’han dut a terme la consultoria Tecnoambiente, l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria i l’equip de SENER. Durant més d’un any, ha subratllat Ametller, s’han fet tota mena d’estudis a l’àrea on es vol implantar el parc.
Impactes «molt limitats»
Els promotors han explicat que el Parc Tramuntana tindrà impactes «molt limitats» a la zona. Diuen que els ancoratges dels aerogeneradors no enterboliran l’aigua, i que tampoc s’afectaran ecosistemes del fons marí. Perquè a la zona on es vol aixecar el parc hi ha àrees «de fangs i llimbs» i quan el cable submarí, que se soterrarà en rasa, arribi a la praderia de fanerògames propera a la costa, es farà un microtúnel submarí d’1,7 quilòmetres per no afectar-la.
Tant Ametller com el biòleg marí de Tecnoambiente Joan Ramon Vidal, que han presentat el document, també expliquen que l’impacte acústic a la fauna -com ara cetacis i tortugues- també serà «molt limitat». Expliquen que durant la construcció del parc, per exemple, des d’una barca se’n controlarà la presència per no afectar-los.
Vidal també concreta que, un cop els aerogeneradors estiguessin en funcionament -es preveu que el parc estaria construït el 2027- els molins tindrien «efectes molt localitzats». «Fent un símil, la seva afectació a la superfície seria similar a la que genera la navegació», ha concretat el biòleg marí.
Per últim, l’estudi preliminar també diu que la construcció del Parc Tramuntana no suposaria un risc per a la proliferació d’espècies exòtiques invasores. Perquè les plataformes es construirien a ports del Mediterrani (les volen fer a Tarragona) i perquè els vaixells que les arrossegarien i fixarien a lloc «estan especialitzats» a dur a terme aquestes operacions.
Amb bons ulls
L’enginyer i membre de l’equip del Parc Tramuntana ha subratllat que han decidit fer públic l’estudi després de detectar «incertesa al territori arran d’unes publicacions recents qüestionant la compatibilitat ambiental del projecte». «Entenem que són generalistes i que no s’ajusten a la realitat; per això, hem volgut fer aquest informe centrat en el Parc Tramuntana», ha afirmat.
Sergi Ametller també ha assegurat que veuen amb bons ulls l’estudi que impulsa la Universitat de Girona (UdG) per analitzar els potencials impactes ecològics i socials dels parcs eòlics. Una investigació que durarà tres anys i que, precisament, se centrarà en aquesta àrea del golf de Roses i el Cap de Creus.
«Ens n’alegrem, perquè a la resta del món la comunitat científica obté dades i discuteix amb rigor amb els promotors», ha concretat l’enginyer. «Estem contents d’aquest canvi, perquè fins ara ens trobàvem amb opinions generalistes i sense fonaments; i nosaltres, totes aquelles dades que obtinguem amb els nostres estudis seran públiques i si volen les podran fer servir», ha afegit Ametller.
Per últim, l’enginyer també ha explicat que de moment ells no han parlat amb cap de les dues companyies que també s’han interessat per implantar un parc eòlic marí al golf de Roses (el Parc Marina, d’una filial d’Iberdrola, i el Medfloat Pilot Parc, de la basca Saitec). «Nosaltres estem centrats en arribar al consens amb el territori, perquè estem convençuts que cal actuar amb transparència i diàleg constant», ha conclòs.
Els impulsors del Parc Tramuntana calculen que, si el POEM tira endavant amb l’àrea que s’ha dibuixat inicialment sobre plànol, a la zona s’hi podrien instal·lar 1,2 GW d’eòlica marina. Una potència que seria equivalent al doble del projecte que plantegen (és a dir, d’uns 70 aerogeneradors).
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.