El restaurant Dvisi de Palamós, reconegut amb un Sol de la Guía Repsol 2026
Aquest passat cap de setmana es va celebrar a Tarragona la Gala de los Soles Guía Repsol 2026, amb el reconeixement dels restaurants d’arreu de l’estat espanyol i Andorra per la seva excel·lència i qualitat. Entre els nous distingits amb un Sol Repsol s’hi troba el restaurant Dvisi, de Palamós, que ja estava inclòs en les recomanacions de la Guia Michelin.
En total, es van incorporar a la Guía Repsol un total de 83 nous restaurants: 69 amb un sol (entre els quals s’hi troba el Dvisi), 11 amb dos sols i 3 amb tres sols. El restaurant palamosí veu reconeguda així l’experiència global que ofereix al consumidor i la seva base gastronòmica clara. A més, el Sol Repsol també incorpora paràmetres vinculats a la sostenibilitat, el quilòmetre zero, la integració, l’economia circular i la coherència dels projectes.
El Dvisi és el vuitè restaurant de la comarca del Baix Empordà que rep un Sol Repsol, després del Bo.Tic de Corçà, el Candlelight – Romain Fornell de S’Agaró (aquests, amb dos sols cadascun), el Sol Blanc i el Vicus de Pals, el Saó by Vicenç Fajardo de Forallac, el Casamar de Llafranc i el Villa Más de Sant Feliu de Guíxols.
Els propietaris del restaurant, ubicat a la casa Vincke de Palamós, han rebut el reconeixement amb una gran «emoció i orgull». En una publicació a les xarxes socials, reconeixen que no tenen paraules per agrair aquest Sol, i que la distinció és «el reflex d’una manera d’entendre la gastronomia: treball en equip, constància i respecte pel producte, des de la cuina fins a la sala».
Sefa Ponsatí, escollida Bisbalenca de l’Any 2025
Sefa Ponsatí ha estat escollida Bisbalenca de l’Any 2025, amb un 25,60% dels vots emesos pels ciutadans de la Bisbal d’Empordà. Aquesta elecció reconeix la seva tasca al llarg dels anys en la difusió del cinema d’animació i l’educació cinematogràfica entre infants i joves. La seva candidatura va ser proposada per la ciutadania, que ha valorat la seva contribució al projecte Cinètic, una associació que va fundar l’any 1992 amb l’objectiu de portar el cinema d’animació a les escoles i ensenyar a la mainada el llenguatge de les imatges.
L’acte de lliurament del diploma es va realitzar aquest dilluns a la Sala de Plens de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, on Ponsatí va signar també al Llibre de Registre del Bisbalenc/a de l’Any. El guardó oficial serà entregat a la Festa Major de la Bisbal, el 15 d’agost, abans del Ball de l’Àliga.
En aquesta edició de la distinció, s’han presentat mitja dotzena de candidatures, entre les quals també estaven Jaume Pla, Xavier Ponsatí, Cloe Riembau, David Catà i Sergi López. Tots ells han estat destacats per la seva tasca a la societat civil bisbalenca. La votació popular va comptar amb 230 participants, que van decidir qui havia de rebre aquest reconeixement honorífic.
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà agraeix la col·laboració i bona predisposició de totes les persones candidates proposades, que cada any contribueixen a enriquir la vida cultural, social i cívica del municipi.
Sóc gran i encara puc
Aquest és el títol del llibre de la Maria Jesús Comellas i que es presentà fa uns dies a la Biblioteca de Palafrugell. El subtítol és “Parlem de persones de més de seixanta anys”.
L’autora, a part d’anècdotes i situacions personals molt divertides, comentava que poc s’assembla la societat d’avui a la de fa només cinquanta o seixanta anys però que aquesta transformació no es tradueix en l’imaginari col·lectiu en allò que té a veure amb la vellesa, paraula gairebé estigmatitzada. A les persones que entren en l’última etapa de la vida se les tracta igual que fa un segle, ignorant el seu saber i experiència; sovint , fins i tot, se les “infantilitza”, confonent la protecció amb la fragilitat. A més, el llenguatge (to, paraules infantils,…) mostra una actitud moguda per una pretesa “amabilitat”, que no ajuda a establir unes relacions apropiades entre generacions, quan el perfil de les persones de més de 65 anys és extraordinàriament divers i les capacitats no desapareixen amb la jubilació.
Afortunadament, a Palafrugell i en altres indrets, hi trobem programes en els quals aquestes persones hi tenen espais privilegiats d’actuació, com a voluntàries. D’entre molts d’aquests espais en tenim un que s’anomena “Vides a l’escola. Projecte intergeneracional”, dut a terme entre les regidories palafrugellenques de Benestar Social, de Participació Ciutadana i d’Educació i gestionat per la Fundació Josep Pallach, amb la col·laboració de nombroses entitats i associacions. Un espai molt apropiat per tal d’evitar aquelles estigmatitzacions a les quals feia referència l’autora del llibre.
“Soc gran i encara puc”… I tant!
Que tingueu un molt bon dia.
El viatge de les paraules 4×02 – Espais literaris
Dediquem aquest episodi als espais literaris: aquells llocs on passen les històries i que, sovint, acaben convertint-se en un personatge més.
En aquest capítol ens preguntem com s’escriu un espai, què hi pot passar i què no, fins a quin punt es poden reinventar els llocs reals i quines llicències es permeten els escriptors i escriptores quan situen una història en un indret que existeix. Parlem de paisatges reals, d’espais inspirats en la realitat i també de llocs completament imaginaris.
Conversem amb Anna Pascual sobre el procés de construcció de l’espai narratiu, la importància dels sentits a l’hora de descriure un lloc i el moment en què un espai deixa de ser real per convertir-se en literari.

També ens acompanya la Míriam Cano, que reflexiona sobre la literatura de viatges, les llicències creatives i el sentits que desperten els espais de Metamorfosi.
Un programa per viatjar sense moure’ns de lloc, per habitar paisatges escrits i per recordar aquells llibres que ens han fascinat pel lloc on passaven.










Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.