Gran demostració del Club Arquers Esclanyà al Campionat de Catalunya de tir amb arc a l’aire lliure

privat:-gran-demostracio-del-club-arquers-esclanya-al-campionat-de-catalunya-de-tir-amb-arc-a-l’aire-lliure

Els dies 23 i 24 de juliol el fossat de Santa Eulàlia, al Castell de Montjuïc, va acollir la 72a edició del Campionat de Catalunya de tir amb arc a l’aire lliure. I un dels grans protagonistes de la competició va ser el Club Arquers Esclanyà, que va portar a la prova a diferents arquers i arqueres que van quallar una esplèndida actuació individual i col·lectiva.

En categoria infantil recorbat home, Tomàs Fernàndez va quedar en quarta posició amb 529 punts; metre que Ainara Castillo, en categoria recorbat dona, va assolir la quarta plaça amb 441 punts.

En la categoria cadet recorbat home hi van participar Joel Ventura, Pau Barreda i Oriol Salvadó; i en la classificació final, després d’una emocionant eliminatòria, Joel Ventura va pujar al pòdium amb la medalla de plata. En la classificació per punts, Joel Ventura es va posicionar en tercer lloc amb 510 punts; Oriol Salvador va ser quart amb 512 punts; i Pau Barreda va fer una marca de 427 punts.

Mentrestant, en la categoria femenina cadet d’arc recorbat hi van participar Cloe Carbó i Laia Fernàndez. Cloe Carbó va assolir 356 punts i Laia Fernàndez 377.

Finalment, Pol Viñas, en la categoria sub-21, va obtenir la medalla de bronze amb 456 punts. I en la categoria Plus 50 home d’arc nu Francisco Garcia es va posicionar en el setè lloc amb 451 punts.

Torrent Pagès exposa al Parc dels Estanys de Platja d’Aro

privat:-torrent-pages-exposa-al-parc-dels-estanys

L’artista Torrent Pagès exposa el conjunt de 12 peces escultòriques de gran format, Sense fi, a l’aire lliure, al Parc dels Estanys de Platja d’Aro, del 30 de juliol d’enguany al 12 de febrer de 2023.

La inauguració serà el proper dissabte 30 de juliol (20 h · mirador del riu Ridaura) amb un recorregut guiat a càrrec de l’artista. La mostra es podrà visitar cada dia, coincidint amb l’horari general d’obertura del parc al públic (juliol-setembre 7-21 h i octubre-febrer 8-18 h). Organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, l’exposició forma part del cicle anual d’arts plàstiques al municipi amb nou propostes en tres espais.

La nova mostra al Parc dels Estanys dona continuïtat al projecte iniciat el 2014 per eixamplar els espais expositius municipals per apropar-los a un públic més ampli, fins a aquest espai urbà de 150.000 m2 d’atractiu ciutadà, turístic i naturalista, inaugurat l’octubre de 2012, i que enguany ha estrenat ampliació, on hi són compatibles la visita pedagògica amb una diversitat biològica que recupera els hàbitats i els ambients originals de la zona. Prèviament hi ha exposat 17 artistes, el darrer Josep Coll el primer semestre d’enguany; i de cadascun en resta com a testimoni permanent, una peça instal·lada al mateix parc com a part del Fons Municipal d’Art.

Al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro hi ha exposat aquesta primavera Lourdes Fisa i Olga Andrino; actualment acull Mirades d’una Col·lecció, una selecció d’obres del Fons Municipal d’Art (pdf); i posteriorment hi farà estada Joan Mateu (pdf) i la col·lectiva d’Artistes Locals. Les sales d’art de la Masia Bas de Platja d’Aro després de ser escenari de la mostra fotogràfica Pablito. Una visió propera, de la Diputació de Girona; actualment també acull un segon bloc de la mostra del Fons Municipal d’Art (fins a l’11 de setembre); i a la tardor ho farà de les obres guanyadores i finalistes del 9è Concurs internacional de fotografia Educant La Mirada.

De la mostra i de l’artista escriu el crític d’art, Alexande Roa Casellas en la presentació de la mateixa: “(…) Obres escollides amb molta cura que fan un repàs per les inquietuds formals i expressives de l’artista, especialment les més recents. D’inicis lligats a la pintura però de seguida a la recerca del volum i el dinamisme, juga amb les transparències i els reflexes per trencar amb les convencions de la mirada. El seu treball es caracteritza per una recerca de la fascinació cap als elements més bàsics que conjuguen les arts: els elements de la natura manipulats per suggerir noves realitats. Ha incidit especialment en el treball sobre l’aigua com a matèria escultòrica, fent dels remolins i el seu fluir un recurs artístic lligat íntimament a la seva pròpia naturalesa (…)”.

L’empresa begurenca Sarfa rep la distinció d’establiment històric de les comarques gironines

Sarfa, SL ha estat un dels establiments gironins reconeguts enguany en el marc de la XXXXIII edició de les Distincions a Establiments Històrics que concedeix la Cambra de Comerç de Girona.

L’empresa begurenca ha rebut aquest premi aquest mes de juliol i ha estat reconeguda a través d’aquests guardons per la seva trajectòria empresarial, pel seu arrelament al territori i pel servei de mobilitat de primer nivell que ha prestat i presta des de fa més de 100 anys.

Maite Selva, alcaldessa de Begur, destaca que “Sarfa és un dels actius i ambaixadors més importants que tenim a Begur, una empresa líder en el seu sector, plenament implicada en la sostenibilitat i en el creixement del territori i un exemple d’innovació. Aquest reconeixement és més que merescut a una trajectòria empresarial espectacular”.

Els presidents de la Cambres de Comerç de Girona i Palamós, Jaume Fàbrega i Pol Fages, van fer lliurament d’un diploma i una placa commemorativa a Joan Giménez, director general de Moventis; i Enric Gimeno, gerent de Moventis SARFA, en un acte que va tenir lloc a les oficines de la companyia a Begur i que va comptat també amb la presència de la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Begur, Montserrat Carreras.

privat:-sarfa,-sl.-rep-la-distincio-d’”establiment-historic”-de-les-comarques-gironines

Montserrat Carreras, primera tinent d’alcalde, explica que “la de Sarfa és una història centenària plena de superació, lideratge, talent i compromís. Guardons com aquesta ajuden a dignificar i a promoure la seva tasca ingent a casa nostra i són un estímul per a totes aquelles empreses que veuen en Sarfa un model d’èxit a seguir”.

Aquest guardó com a establiment històric se suma als diferents premis que Sarfa SL, ha recollit al llarg dels darrers mesos; entre ells, el Premi Xiquet Sabater al projecte empresarial, el reconeixement al centenari de l’empresa; al premi per la seva responsabilitat social durant la pandèmia.

Història de l’empresa Sarfa

Sarfa, SL és una empresa de transport de viatgers de les comarques gironines, amb seu administrativa i de tallers situada a Begur des del 2008, quan va deixar la seva cotxera de Palafrugell.

Va ser fundada el 9 de setembre de 1921 per tres joves empresaris: Narcís Ribot, de Sant Feliu de Guíxols; Antoni Font, de Llagostera; i Josep Artigas, de Palafrugell, en fusionar les seves empreses familiars de tartanes i carruatges. Les sigles dels quals donaren lloc al nom de l’empresa: Societat Anònima Ribot, Font i Artigues.

Aquests tres socis van substituir les seves tartanes i carruatges per una quinzena de petits autobusos per tal d’oferir una millor mobilitat a les comarques gironines. L’empresa va anar creixent ràpidament i a finals de 1935 la Sarfa tenia ja una flota de 30 autobusos.

L’esclat de la Guerra Civil va suposar un dur revés per a l’empresa, quan 28 dels 30 vehicles van ser requisats per les autoritats militars i destinats al front. Amb només dos vehicles la Sarfa va haver de fer mans i mànigues per evitar el que semblava inevitable. Acabada la Guerra Civil, les autoritats militars van tornar el control de l’empresa als seus propietaris, que van haver de reconstruir el seu projecte empresarial gairebé des de zero.

Als anys 40 l’entrada a l’accionariat del baró de Púbol, Carles de Miquel i Santol, va donar un nou impuls a l’empresa. Als anys 50 s’adquireixen les concessions de Begur a Girona per Pals i Caldes de Malavella a Figueres, i als anys 60 es guanya la concessió de Caldes de Malavella a Girona.

Els anys 70 van ser, sens dubte, els de la gran expansió de Sarfa a l’adquirir les concessions de Barcelona a Torroella de Montgrí, la de Barcelona a Palafrugell per Lloret de Mar, i la de Figueres a Roses i Cadaqués.

Els anys 80 i 80 s’afegeixen més recorreguts entre Palafrugell a La Bisbal i s’incorpora la concessió de Figueres al Port de la Selva amb la fillola a Roses per Vilajuïga.

L’any 2000 Sarfa és adquirida pel grup Sarbus, que posteriorment esdevingué en el grup Moventia. El 2008 s’inaugura la nova seu de Sarfa a Begur amb més de 6.000 metres quadrats, i el 2011 s’inicien les connexions directes entre les comarques de la Selva i del Baix i l’Alt Empordà amb l’aeroport de Barcelona Josep Tarradellas.

I pocs anys després es posen en marxa nous títols T-10/120 com ara el Barcelona-Costa Brava centre, el Barcelona-Costa Brava nord i el Figueres-Roses, i dos nous serveis exprés: l’E3i l’E6 al Baix i l’Alt Empordà.

Cancel·len la jornada familiar del festival de la Porta Ferrada

Els Petits Camaleons en una imatge compartida pel Festival de la Porta Ferrada
Els Petits Camaleons en una imatge compartida pel Festival de la Porta Ferrada

El festival de la Porta Ferrada ha anunciat aquest dijous la cancel·lació de la jornada familiar ‘La Petita Porta Ferrada’ on hi havien d’actuar els Petits Camaleons. L’acte estava previst pel dimarts 2 d’agost a les 17:30h a la zona de l’Espai Port de Sant Feliu de Guíxols.

Segons els organitzadors del festival, la cancel·lació és per «canvis en l’agenda de producció». Tot i això, asseguren que el reemborsament de l’import de les entrades s’efectuarà automàticament a la mateixa targeta des de la qual es va fer el pagament.

D’altra banda, si es van comprar les entrades als punts de venda físics de Sant Feliu de Guíxols, els organitzadors recomanen posar-se en contacte amb la productora The Project.

Més de dues mil persones han gaudit de la programació de concerts gratuïts i a l’aire lliure, Rumb(A)Palamós

La formació Rumb(A)nd Palamós, en la seva actuació realitzada enguany a la plaça de Catalunya
La formació Rumb(A)nd Palamós, en la seva actuació realitzada enguany a la plaça de Catalunya

La novena edició del festival Rumb(A)Palamós arriba aquest divendres a la seva fi. Aquest any, més de 2.000 personeshan pogut gaudir d’una proposta cultural i lúdica pensada per a tots els públics, que es porta a terme a l’aire lliure i de manera totalment gratuïta.

El programa de concerts es va iniciar l’1 de juliol i s’ha allargat durant tots els divendres d’aquest mes, recuperant, després de la pandèmia, la itinerància per diferents espais i places de Palamós, concretament la plaça Catalunya, el parc del Convent dels Agustins i l’escenari del passeig del Mar.

Més de 2.000 persones al Rumb(A)Palamós 2022

En aquesta nova edició del festival, més de 500 persones han assistit a cadascun dels concerts que s’han programat, gaudint de la qualitat de les diverses formacions musicals participants.

Aquesta activitat esdevé a cada edició una destacada mostra dels grups actuals de rumba catalana, que enguany ha programat un total de cinc concerts: la banda pròpia Rumb(A)nd Palamós, els festius Germà Negre, la rumba d’autor d’Alma de Boquerón, i aquest any, com a formació convidada que fusiona la rumba amb altres disciplines, les veus màgiques i femenines de Las Karamba.

El concert que tancarà la programació d’enguany serà el d’Antoine Tato García, l’ambaixador de la rumba catalana.

Aquest és el primer festival de rumba catalana realitzat a la Costa Brava, amb la intenció i voluntat d’ampliar i millorar l’oferta cultural i lúdica gratuïta, i realitzada a l’aire lliure, la qual se suma a l’activitat turística que el municipi desplega durant l’estiu.

«Fet amb el sol de Palamós»

Enguany el festival ha fet una clara aposta per potenciar la seva sostenibilitat, aplicant els sistemes que li han permès abastir-se exclusivament d’energia solar i ser 100% sostenible.

Sota el lema “Fet amb el sol de Palamós”, l’equipament tècnic necessari per a realitzar els concerts ha utilitzat acumuladors, bateries de liti i equips de so i llum altament eficients, que permeten mantenir la qualitat tècnica dels espectacles consumint el mínim d’energia possible.

D’aquesta manera el Rumb(A)Palamós 2022 ha consumit només energia solar i-o renovable,  convertint-se en el primer festival europeu consolidat de mitjà-gran format que aposta per aquesta renovació en el consum energètic, amb zero emissions de CO2 pel que fa a consum energètic.

Els opositors al parc eòlic marí de Roses reclamen que es faci una anàlisi «conjunta» dels diferents projectes

L’Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí reclama que es faci una anàlisi «conjunta» dels diferents projectes que hi ha sobre la taula a la zona de Golf de Roses.

A l’escrit de resposta al tràmit de consulta sobre el parc eòlic Gavina, els opositors al projecte remarquen que caldria una avaluació ambiental «estratègica» dels plans i programes per «determinar les incompatibilitat i sinergies entre ells».

Consideren que la via de tramitació que s’està fent –projecte a projecte- és «errònia». Ho demostra, diuen, el fet que hi hagi «contradiccions» entre la informació aportada pels propis promotors.

A hores d’ara, hi ha fins a quatre parcs flotants projectats a la zona del Golf de Roses, un d’ells de fins a 1.200 MW. El primer –i el que té la tramitació més avançada- es el parc Tramuntana, que planteja una potència de 500 MW i uns 35 aerogeneradors.

Una filial d’Iberdrola hi projecta l’anomenat parc Gavina també amb 500 MW de potència i l’enginyeria basca Saitec en preveu un tercer, amb només cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW. El molins, batejats amb el nom Medfloat Pilot Parc, se situarien a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus i produirien l’energia equivalent al consum anual de 50.000 llars. Es tractaria d’un projecte pilot amb una tecnologia desenvolupada per la mateixa companyia (SATH) i de la qual ja se n’està fent una altra prova al port de Bilbao.

De fet, els promotors del parc Tramuntana també han obert la porta a estudiar la possibilitat de fer una prova pilot similar a la zona amb només tres aerogeneradors i 50 MW d’energia.

El darrer projecte que s’ha entrat al Ministeri per a la Transició Energètica és el d’una societat filial del grup Cobra i és també el més gran. Es troba a l’inici de la tramitació després que els seus promotors el presentessin a finals de juny.

Nou tràmit 

Els opositors fa temps que batallen per aturar aquestes grans infraestructures que, al seu entendre, tindrien un gran impacte al territori. El darrer tràmit: l’escrit de resposta a la consulta sobre el parc Gavina. Al document, al·leguen que la tramitació del projecte no s’hauria de dur a terme perquè la normativa vigent està suspesa i que segons l’actual POEM -que data del 2009-, no es podria situar en aquesta zona.

També remarquen que tenint en compte que «coincideixen» diverses propostes, s’hauria d’optar per fer una avaluació ambienta estratègica i «determinar incompatibilitats i sinèrgies entre ells». En definitiva, diuen, convindria una «anàlisi conjunta» i no «projecte a projecte». Això es justifica, afegeixen, «per les contradiccions entre la informació aportada per les pròpies companyies promotores». A tall d’exemple, asseguren que una actuació que el Gavina considera «inviable», el Tramuntana ho planteja com a «mesura correctora dels impactes». Es tracta, de la perforació horitzontal dirigida sota les praderies de fanerògames marines.

D’altra banda, els opositors al projecte demanen que s’apliqui el principi de precaució fins a «tenir un coneixement científic suficient de l’ecosistema», tenint en compte que la zona on es projecta presenta una alta fragilitat ambiental» i si situen a tocar de zones «protegides». També creuen que la informació que es dona a projecte, en relació amb la producció d’energia prevista, és «esbiaixada» perquè el recurs eòlic només és aprofitable –amb les característiques necessàries- un «35% de l’any».

A més, asseguren que l’anàlisi d’alternatives de l’estudi presentat és «insuficient» i consideren que l’avaluació dels efectes que tindria és «superficial» perquè no s’aprofundeix en l’impacte que tindria.