És inevitable pensar, si anem a veure a n’en Sergio Dalma, que ens regalarà algun dels seus grans hits. Un “Galilea”, un “Bailar pegados”, un “Yo no te pido la luna”o fins i tot, un “”Esa chica es mía” poden ser cançons que ens venen al cap als més veterans seguidors d’aquest cantant sabadellenc, que ja fa més de tres dècades que ens regala música i èxits imprescindibles.

Encara recordo les meves primeres col.laboracions a les ràdios locals. Van ser els anys més productius de l’escena musical espanyola, que estava representada per grups amb influències anglosaxones, bàsicament. Grups més contundents. Grups que musicalment es presentaven amb una barreja de ritmes pop i rock, i amb música i lletres de cançons que encara cantem i coregem avui, en algun moment musical. La música del moment també es nodria amb èxits que encara es fan imprescindibles. I un dels cantants d’aquella època l´hem  anat a escoltar avui al Festival de Cap Roig. L’artista en qüestió és en Sergio Dalma.

Recordo quan punxàvem els seus èxits per antena. I recordo com ens agradava explicar que es deia Josep Sergi Capdevila, però el nom artístic és Sergio Dalma. En aquella època ens cantava cançons d’amor, balades que el van transportar cap a la seva actuació a Eurovisió l’any 1991 i que li va permetre la quarta posició al festival, i el va encaminar a ser un referent d’ahir, d’avui de sempre de la música del país.

Avui hem vingut a escoltar un cantant de casa. I ho explicava ell mateix al principi del concert, que actualment a Cap Roig s’hi sent com a casa ja que viu aprop, i això li fa més respecte.  Però cal dir que de seguida en Sergio ha agafat la confiança i ha posat el concert al lloc que ha volgut.

Ell mateix s’ha definit com un baladista i la seva veu trencada tan personal, amb cançons que segur ens recorden les balades italianes més clàssiques han fet avançar la nit. Primer ha proposat cançons del nou treball “Alegría”: Suerte, Gigantes, La vida, El paraíso, Por amor al arte o La nit de Sant Joan han sonat potents per després passar a una part més acústica i més despullada de músics i més despullada de música, fent lluir la seva veu tan característica. “Solo para tí”, o “Esa chica es mía” i alguna cançó més acompanyada de diferents instruments acústics: contrabaix, piano i guitarra.

Al final gent cantant i saltant, en Sergio barrejant-se amb el públic i regalant tocades de mà, els guardes de seguretat bojos seguint-lo, cançons per acabar el concert a la màxima ponència: Bailar pegados, Galilea, Será porque te amo, Yo no te pido la luna, Tu i Gloria. I fi de festa gran.

Una altra vegada la fòrmula Cap Roig ha funcionat i ha tornat a fer pujar l’artista a la màxima ponència. Espai màgic, paratge natural al cor de la Costa Brava, amb el mar aprop, cel ben estrellat, la lluna present amb quart creixent i la bona temperatura propera als 25ºC –per algú massa xafogosa-, el públic entregat i l’artista amb màxima empatia amb el públic.

Tot plegat ha ajudat a seguir la missiva d’en Sergio: “Cap Roig, estem a ple estiu, ballem!». I després de tanta ballaruca l’artista no ha dubtat a donar les gràcies i gesticulant amb la mà a la boca  ha fet petons a tothom. La despedida ha estat d’ovació i amb ganes de més.