Final eufòric a la quinzena edició del Sons del Món

El concert del concurs Eufòria ha posat punt i final al festival Sons del Món, que aquest 2022 ha celebrat la 15a edició. Cinc membres de l’exitós programa de la televisió pública catalana han desfilat per l’escenari de la Ciutadella de Roses, amb Marta Torne de mestra de cerimònies. Entre el repertori, els grans èxits de la Llum, l’Edu, la Scorpio, en Triquell i la Mariona.

Eufòria és un concurs de talents musical que pretén trobar el millor cantant novell de Catalunya. Es va emetre per primera vegada el 3 de març de 2022 per TV3. I des de llavors, va encadenar rècords d’audiència que els han convertit en un dels productes de TV3 més exitosos de la història.

Mariona Escoda va ser la guanyadora i va rebre com a premis un contracte discogràfic amb Música Global, que ja està preparant, amb el director musical del programa, Jordi Cubino, acompanyant-la. I el subcampió del programa, en Triquell, també ha anunciat que publicarà un àlbum amb el segell discogràfic Halley Records. Aquest èxit els ha convertit a ells i la resta dels concursants en persones reconeixibles a l’escena musical catalana.

Entre el públic d’ahir, la immensa majoria eren famílies, amb molts nens amb ganes de viure en persona el que van veure per televisió. I el que es van trobar va ser una successió de cançons intepretades pels cinc artistes, algunes de pròpies, però la majora eren les que van cantar al programa.

La Llum va arrencar amb Like a virgin i va interpretar, entre altres, Quina cua que tinc, Soy rebelde o Aviam què passa. En la seva conversa amb la Marta Torné va admetre que se sentia molt contenta pel suport rebut des que ha acabat el programa.

L’Edu va començar amb Tren de mitjanit, i va continuar amb Sex Bomb, El far del sud o Begging, entre altres. Va acabar la seva actuació sense samarreta i agraint al públic la seva entrega.

La Scorpio va ser l’artista que va interpretar més cançons pròpies, un total de tres, escrites abans del programa. També va escollir In the night, Ay mamá o Ya no quiero ná. Quan va acabar l’actuació, els tècnics van llençar una gran quantitat de fum sobre l’escenari, cosa que va generar un atac d’ansietat i dos desmais entre el jove públic de primera fila.

A continuació, Triquell va cantar una cançó pròpia i moltes de les que va cantar al programa, com Si tothom calla o Tobogan. I va aprofitar per convidar el públic al concert del 13 de maig del 2023 a la Sala Apolo.

I, per acabar, la guanyadora, la Mariona, la que més fervor del públic va despertar. Va arrencar amb Crazy in love, va continuar amb Bam bam, Amor particular, Phisical, T’estimo, La gent que estimo (el moment més emocionant del concert, amb l’Edu acompanyant-la interpretant aquesta peça d’Oques Grasses). I, l’última, I drove all night, de Celine Dion.

El públic familiar i infantil, després de dues hores i mitja de concert, ja estava exhaust i la son pessava massa. Tan bon punt la Marta Torné va començar a acomiadar el concert, la gent va començar a desfilar, i ja amb ganes que arribi la nova temporada del concurs.

Mor un home ofegat a la platja de l’Estartit

Un home de 59 anys ha mort ofegat aquesta tarda a la platja de l’Estartit. S’ha rebut l’avís al telèfon d’emergències a les 16:29 h quan un testimoni ha informat que havia vist una persona surant prop de la zona de les boies. L’han tret fora de l’aigua i un cop a la sorra, el socorrista l’ha intentat reanimar fins l’arribada del Sistema d’Emegències Mèdiques.

Fins al lloc s’han desplaçat efectius dels Mossos d’Esquadra i de la Guardia Civil, que es fa càrrec de les diligències. En el moment de l’ofegament hi havia el servei de vigilància i onejava la bandera verda a la platja.

Amb aquest ofegament mortal a la platja de l’Estartit, s’amplia la llista a 14 persones ofegades a les platges catalanes aquest estiu, superant així les xifres en les mateixes dates de l’estiu passat.

 

Centenars de persones visiten l’exposició ‘(in) visible’ de l’Espai Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols

Exposició Museu Thyssen

Centenars de persones han visitat aquest cap de setmana ‘(in) visible)’, l’exposició que va iniciar-se divendres passat, i es pot veure a l’exterior, a la nit, a la plaça de l’Abadia de l’Espai Carmen Thyssen (monestir). Una proposta “innovadora” que l’Espai Carmen Thyssen ha portat a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i que és gratuïta. ‘(In) visible’ és una exposició immersiva i en format digital en què es projecten un total de 33 obres d’art a les parets del monestir. Totes elles són de la col·lecció Carmen Thyssen i, excepte ‘El moll’ de Josep Amat, han estat anteriorment exposades en format físic en algun moment a l’equipament baix-empordanès.

La comissària de l’exposició, Pilar Giró, destaca la importància de fer-la digital, ja que d’aquesta manera «s’apropa molt més l’art a la ciutadania». «La veritat és que es tracta d’una mostra molt potent i que va en la línia dels grans museus d’Europa. En cap cas estem parlant d’una exposició menor, encara que no es puguin veure els quadres físicament», assenyala Giró.

En aquest mateix sentit, la responsable tècnica del projecte i membre del taller creatiu Nueveojos, Mariona Omedes, assenyala que «hi ha un treball tècnic important al darrere». Omedes explica que s’utilitzen dos projectors de 20.000 lúmens de potència a més d’un làser. Tot plegat, per generar una sensació «immersiva, com si el visitant es pogués submergir a l’interior del futur museu durant els 7 minuts que dura». «Per fer tot això hi ha molta tecnologia, no només digital per crear les imatges sinó també tècnicament».

Des de l’Ajuntament destaquen que es tracta d’una exposició «molt rellevant per seguir invertint en Sant Feliu com a ciutat d’art i cultura». El primer tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni i Thyssen, Josep Melcior Muñoz, destaca que el que es vol mostrar és l’exposició de pintura catalana a generacions més joves, a través de formats digitals.

L’exposició va arrancar aquest passat divendres 5 d’agost i es podrà veure fins al pròxim 15 d’agost. L’entrada és gratuïta i es projecta cada dia des de les 22.00 h i fins a la mitjanit.

EsclatOil obrirà una nova benzinera al Baix Empordà

La benzinera d'EsclatOil a Palafrugell
La benzinera d'EsclatOil a Palafrugell

La marca de supermercats Bon Preu i Esclat obriran una nova benzinera EsclatOil al Baix Empordà. Concretament, s’instal·larà a l’Avinguda Castell d’Aro 87, de Platja d’Aro, tal com ha informat El Gerió i ha pogut confirmar Ràdio Capital de l’Empordà. 

Des de l’empresa confirmen que hi haurà tres assortidors i un carregador per a vehicles elèctrics, d’aquesta manera poder “oferir un servei molt competitiu quant a relació qualitat-preu”.

La benzinera estarà a un minut conduint del supermercat Esclat que ja va obrir l’empresa el juliol del 2020, concretament en una parcel·la buida que hi ha molt a prop de l’establiment. 

Parcel·la on Bon Preu i Esclat vol instal·lar una nova benzinera EsclatOil a Platja d'Aro
Parcel·la on Bon Preu i Esclat vol instal·lar una nova benzinera EsclatOil a Platja d’Aro

Tota la informació ambiental de cara a prevenir incendis, com també l’estudi tècnic preliminar, l’estudi geotècnic ja han estat presentats, com explicava el digital gironí. 

Amb els documents damunt la taula, l’òrgan tècnic del Consell Comarcal del Baix Empordà ha donat llum verda per tramitar el projecte quan s’aprovi la llicència ambiental. 

El 22 d’agost acaba el termini d’exposició pública per a fer al·legacions i reclamacions. 

Si el projecte continua endavant, serà la quarta benzinera EsclatOil a la comarca, ja que actualment en té a Palafrugell, a Palamós i a l’Estartit en direcció Torroella de Montgrí.

S’afegeixen 3 noves aules de P2 pel curs vinent a Sant Feliu de Guíxols

Aules Mas Balmanya

Sant Feliu de Guíxols inaugurarà per aquest curs 2022-2023 tres aules més d’infantil de P2. El consistori afirma que hi haurà vuit aules disponibles repartides en les dues llars d’infants acreditades per la Generalitat: tres a Mas Balmanya i cinc més a l’Oreneta.

Així, segons fonts del Diari de Girona, s’han demanat prop de 140 preinscripcions d’alumnes d’infantil 2, però el consistori n’ofereic 160 places. Aquesta acció s’ha dut a terme perquè, en el cas que la matrícula viva que es fa durant el curs fos alta, s’obriria aquesta vuitena aula per donar-hi resoposta.

En declaracions fetes al Diari de Girona, Salvador Calabuig, regidor d’educació del municipi, explica que al municipi hi ha 165 nens i nenes nascuts l’any 2020. Per això, posen a disposició 160 places per a 165 possibles sol·licitants.

Ampliació d’aules i plantilla

L’ajuntament també ha decidit contractar quatre professionals més a través d’un procés de selecció que es va obrir el 27 de juliol. La voluntat des del consistori es poder oferir una educació de qualitat a tots els nivells. Amb aquesta millora, l’ajuntament també aconsegueix ampliar les places de P2 al municipi.

Neix la Federació de Nàutiques Populars de Catalunya per evitar que s’especuli amb els amarratges

Sis associacions catalanes de nàutica popular han constituït la primera Federació de Nàutiques Populars de Catalunya (FENAPCAT). Ho han fet per fer pressió al Govern i evitar que l’especulació extingeixi aquest model en què els socis gaudeixen de preus assequibles per poder tenir les barques amarrades a port. A les comarques gironines és on més amarratges d’aquest tipus hi ha, amb un 6% del total. Unes xifres mínimes que els usuaris volen preservar. «Sempre hem pensat que anar a mar és un dret, no un privilegi», denuncia el president de l’Associació Llop de Mar de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Joan Miret, que afegeix: «si perdem la nàutica popular, molta gent no podrà tenir barca».

La federació la conformen, de moment, cinc associacions ubicades a la Costa Brava i una del Maresme. En concret, són Llop de Mar i el Fortim de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Llevantina de l’Estartit (Baix Empordà), Front al Mar de Palamós (Baix Empordà), Nàutica Esportiva de Blanes (la Selva) i Mar-Sport d’Arenys de Mar (Maresme). I segueixen buscant models similars per incloure’ls amb l’objectiu de fer pressió conjunta per preservar el model.

Per «compartir les inquietuds», el passat dia 7 de juliol, les associacions van presentar la federació al Parlament de Catalunya. El president d’aquesta associació ganxona creada el 1979 ressalta que sense haver-se posat en contacte entre si abans, han descobert que totes les nàutiques populars funcionen «de la mateixa manera». Posant preus populars a l’abast dels aficionats a la navegació, tenir la barca a port val ni més ni menys que els preus estipulats per Ports de la Generalitat més el cost dels serveis bàsics que ofereixin.

800 euros l’any

A Sant Feliu, una barca que passa tot l’any dins l’aigua paga uns 800 euros; les que hi passen l’estiu, al voltant de 500 i les que es queden sobre la sorra, uns 300 euros. Uns preus que, segons exemplifica el secretari de l’Associació Llop de Mar, Jaume Jané, queden lluny dels d’una empresa privada, que pot arribar a cobrar 4.000 euros anuals per tenir una embarcació a mar els 365 dies de l’any.

En línies generals, els amarratges de la costa catalana estan categoritzats en tres models diferents. La nàutica popular, en què es paga una quota que serveix només per mantenir les instal·lacions; els clubs nàutics, en què la mensualitat és una mica més alta -depenent dels serveis i instal·lacions que s’ofereixen als socis- i les marines, que són un model sense socis en forma de negoci que es limita a llogar amarratges.

L’única problemàtica del primer model, tal com reconeix Jané, és que tot i que la nàutica popular assegura a tothom «l’oportunitat d’accedir al mar» gràcies al preu «assequible», aquestes condicions immillorables provoquen que hi hagi «poca rotació» i una llista llarga d’espera per formar-ne part.

Un 6% dels amarratges gironins, de nàutica popular

Actualment, a les comarques gironines és on es calcula que hi ha el nombre més gran d’amarratges de nàutica popular. I tan sols representen al voltant del 6% del total. Un percentatge mínim que les associacions volen defensar i evitar que disminueixi a causa de la pressió d’interessos especulatius. «L’oferta no pot augmentar», detalla Miret, que assegura que, en canvi, la demanda no para d’anar a l’alça perquè «cada vegada hi ha més gent amb barca».

I de fet, si no s’evita, aquest model podria recular a mesura que es renoven les concessions. A Sant Feliu de Guíxols mateix, la concessió de l’associació Llop de Mar -que s’acabava el 2021- es va prorrogar l’estiu passat per dos anys. L’any que ve es pot prorrogar dos anys més, però l’ús dels amarratges de què disposen actualment acabarà licitant-se a tot tardar l’estiu del 2025.

«Volem que no es perdi cap amarratge de nàutica popular», explica Jané. Per això, la federació fa pressió a la Generalitat perquè el nou reglament -inclòs dins la llei de ports aprovada el 2019- «protegeixi aquests amarratges i en limiti l’ús a nàutica popular». Actualment, Llop de Mar té uns 270 socis d’embarcacions (limitades, com totes les nàutiques populars, a un màxim de 7 metres d’eslora), uns 32 de caiac i 62 més al club de rem que van crear fa tres estius.