Aquesta matinada agents de la Policia Local han pogut localitzar i identificar dos joves que transportaven una senyal de trànsit per la carretera vella de Palafrugell a Calella de Palafrugell. L’Ajuntament de Palafrugell portarà els dos nois davant del jutge acusats d’un presumpte delicte de danys al mobiliari urbà i possible delicte contra la seguretat viària.
Al presumpte delicte per danys pel trencament de la senyal, s’afegeix la perillositat i el risc pels usuaris de la carretera davant la manca de senyalització provocada per l’actuació dels dos joves.
L’alcalde de Palafrugell, Joan Vigas, referma la postura del Consistori davant aquest tipus d’actuacions: “un cop més, des de l’Ajuntament no tolerem ni tolerarem actituds incíviques en el nostre municipi i farem servir tots els mecanismes que tinguem al nostre abast perquè els incívics rebin la sanció oportuna”.
Arran del seguit de desperfectes ocasionats a la via pública durant aquest estiu, tant a Palafrugell com als nuclis costaners, la Policia Local ha organitzat un dispositiu amb agents de paisà i l’ajuda d’un dron per detectar i identificar els autors dels actes vandàlics. Gràcies a aquest dispositiu, que seguirà funcionant les properes setmanes, s’ha pogut identificar els autors dels fets ocorreguts aquesta matinada.
El municipi de Begur | Imatge de l'Ajuntament de Begur
La tongada de tempestes dels darrers dies ha passat sense pena ni glòria pel Baix Empordà. Els registres de precipitació amb prou feines van arribar als 10 mm a l’estació de Castell d’Aro o els 6,3 mm a la Bisbal d’Empordà, contant l’efímer ruixat de dissabte passat. El més destacat va ser la pluja de dijous, de distribució irregular, que va deixar entre 16 i fins a 20 mm a punts de Calonge.
Les tempestes d'ahir dimecres van caure sobretot a l'est de Catalunya i van deixar més de 50 mm a sectors de la #Garrotxa i del #VallèsOccidental.
97 mm a #Olot, el dia més plujós a la ciutat des del 22 de gener de 2020, durant el temporal Glòria. pic.twitter.com/hT4IYuPk27
El que sí que hem notat arreu ha estat la refrescada, amb un descens marcat de la temperatura que ha fet que la passada matinada la temperatura mínima baixi fins als 13 ºC. La jornada es presenta majoritàriament assolellada i la temperatura puja ràpidament aquest matí, però amb calor moderada que no superarà els 30 ºC. A la costa lleugera alteració de la mar amb maror, onades d’1 metre al matí, tendint a millorar lleugerament al final del dia. Dissabte millora de l’estat del mar entre maror i marejol, onades de fins a mig metre.
Cap de setmana de temps majoritàriament assolellat, o amb alguns intervals de núvols prims entre migdia i tarda, matins i nits fresques i ascens de la temperatura màxima entre els 30 i 32ºC.
Als anys 30, un home va passar per Ullastret i va veure que s’estava expoliant una muralla per tal de construir una carreterra. Era la muralla del poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret. Afortunadament, l’home era un gran aficionat a l’arqueologia. Es va adonar que allà hi havia un jaciment iber per descobrir i va avisar a les autoritats corresponents. Gràcies a aquesta acció, van començar les investigacions arqueològiques que permetrien trobar les restes del que avui és l’assentament iber més gran descobert fins ara a Catalunya.
La ciutat ibèrica d’Ullastret va arribar a tenir una població de 6.000 habitants entre els segles IV i III aC. Amb les seves 15 hectàrees, era considerada capital de la tribu ibèrica dels indiketes, que vivien a les comarques de l’Empordà i la Selva. Té una característica única, i és que la ciutat estava formada per dos nuclis: el poblat del Puig de Sant Andreu d’Ullastret i el poblat de l’Illa d’en Reixac, que estava en mig d’un estany ara ja inexistent.
Les excavacions a Ullastret van començar ara fa 75 anys. Malgrat això, només d’ha excavat un 20% del Puig de Sant Andreu i un 5% de l’Illa d’en Reixac. Gabriel de Prado, arqueòleg i responsable de la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Cataunya, explica que «és un jaciment de tals dimensions que queda feina per generacions«.
Tres figures cabdals a Ullastret
En el seu moment, hi va haver tres persones essencials per la consolidació d’Ullastret com un jaciment arqueològic visitable i amb un museu annex per ensenyar els descobriment.
Miquel Olivai Prat. Va dirigir les excavacions del jaciment des del 1947 fins la seva mort. Aquest passat juliol, es va fer un acte a la ciutat ibèrica d’Ullastret per commemorar els cent anys del seu naixement.
Lluís Pericot i Garcia. Arqueòleg i prehistoriador. Impulsa la importància del jaciment i encarrega les excavacions a Miquel Oliva.
Josep Pla. «Enamorat del paisatge» que es veia des del Puig de Sant Andreu, visitava sovint el jaciment i en parlava a la seva obra. Això fa que la gent conegui Ullastret i que s’impulsi el museu.
«Per si fos poc el que representa l’Empordà a conseqüència de la impressionant campanada d’Empúries, aquests últims anys s’ha descobert en aquestes terres l’establiment antic d’Empúries, que és literalment sensacional. I com Empúries, Ullastret té a més del gran interès arqueològic un valor que prové de la pròpia situació geogràfica: està situat damunt un pujol que és el centre d’un paisatge meravellós —potser el millor paisatge terrestre de l’Empordà petit o Baix Empordà.”
Josep Pla. Viatge a la Catalunya Vella. OC IX, 429.
El director de les excavacions l’any 1974, Miquel Oliva, el professor Miquel Tarradell i Josep Pla. A la reunió anual d’arqueòlegs celebrada a Ullastret el 1974. Fotografia: Narcís Sans Prats
Vistes des del Puig de Sant Andreu, al jaciment d’Ullastret
L’exposició del museu i els seus cranis clavats
El jaciment arqueològic d’Ullastret està acompanyat d’un museu en què s’exposen uns 800 objectes que s’han trobat durant les excavacions. Són objectes de la vida quotidiana dels íbers, que ens permten fer un pas més en la difícil tasca d’imaginar com vivien a Ullastret.
Part de l’exposició del museu
La joia de la corona l’exposició (i, sens dubte, els objectes més curiosos) són els «cranis clavats», descoberts al jaciment l’any 2012. Després d’un combat, les tirbus ibèriques tenien per costum portar els caps tallats dels enemics vençuts fins a la seva població. Allà, els clavaven amb un clau en alguna superfície com a mostra de força i el poder. Es tractava d’una tradició d’origen celta que va quedar clar que els ibers d’Ullastret també seguien després d’aquesta descoberta.
Exemplars de cranis clavats trobats a Ullastret.
Un altre aspecte dels ibers que descobrim a l’exposició és la seva llengua. Els experts han après a llegir l’escriptura, a desxifrar a quines lletres (i síl·labes) corresponen els seus 28 signes, però no s’ha aconseguit encara entendre-la. Gabriel de Prado explica que faria falta trobar «La pedra de Rosetta», alguna escriptura en dos idiomes: la llengua ibèrica i alguna altra de coneguda com el llatí o el grec antic. «El dia que es trobi això, serà un gran descobriment», assegura el responsable del museu.
No és cap bogeria pensar que un descobriment així podria sortir d’Ullastret, on encara queda molt per explorar. I és que sembla mentida que un lloc que ja concentra tota aquesta història encara tingui tantes possibilitats i coses per explicar en el futur. Mentrestant, però, ja val molt la pena visitar la ciutat ibèrica d’Ullastret i intentar imaginar com era el «millor paisatge terrestre de l’Empordà petit» fa més de 2.200 anys.
Aquest dilluns la promotora Live Nation ha confirmat la notícia que feia dies que la xarxa especulava: Coldplay actuarà a l’Estadi Olímpic de Barcelona el 2023. El que no sabien és que ho faria per partida doble. Serà els dies 24 i 25 de maig, en els únics concerts que el grup de Chris Martin farà al país.
Les entrades pel concert es posaran a la venda el 25 d’agost a les 10 del matí a la xarxa Ticketmaster, tot i que el dia abans hi haurà prevenda pels usuaris de LiveNation.es. Les entrades de grada valdran de 50 a 150 €, mentre que la zona de pista costarà 95 €. A tots aquests preus se’ls hi ha de sumar les despeses de distribució. Pel que fa als packs VIP es donaran a conèixer properament.
Aquests concerts seran els primers que Coldplay fa a Barcelona des del 2016, on llavors també va actuar dues nits seguides al mateix recinte.
Els nens i nenes de Sant Feliu de Guíxols podran aprendre la història del Casino dels Nois a través d’un conte infantil. Aquest és l’objectiu de l’acte organitzat aquest divendres 19 d’agost a la Biblioteca Públcia Octavi Viader i Margarit de Sant Feliu de Guíxols. Es tracta del conte «En Floc i la Taca al Casino dels Nois», creat per l’Arxiu Municipal en el marc dels Tallers d’Història, que porten a terme a les escoles de la ciutat.
La directora de l’Arxiu Municipal i autora de llibre, Mª Àngels Suquet, diu que “fan contes perquè cada any a través d’una campanya a les escoles, que va des del més petits fins a 4rt d’ESO, preparen i expliquen un tema que creuen que és interessant a nivell de ciutat”.
En aquest conte que està il·lustrat per Laura Auladell, els més petits coneixeran el Casino dels Nois de Sant Feliu, quines activitats s’hi feien i com era la seva extraordinària biblioteca, que encara es conserva. Ho faran de la mà d’en Floc, una rateta marinera, que coneix la Taca, una rateta de biblioteca que viu en aquest singular edifici guixolenc.
És una narració de contes per a tots els públics a partir de 3 anys, que anirà a càrrec d’Assumpta Mercader amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal i el Museu d’Història.
L’Arxiu de Sant Feliu de Guíxols custodia més de 2.060 metres lineals de documents i unes 150.000 fotografies. Aquesta documentació conté informació sobre tots els aspectes que fan referència al municipi i al seu entorn des del segle XII fins a l’actualitat. Aquest fons Municipal no només guarda la documentació sinó que la dona a conèixer de diferents formes i, precisament, una és utilitzar-la com a base per a material didàctic i contes per als més petits. Aquests contes parlen de personatges, fets, llocs o edificis de la ciutat.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.