Als voltants fe dos quarts de vuit del vespre d’aquest dimecres s’ha produït un xoc entre dos vehicles a la carretera C-31 al seu pas per Pals.
Tot i que cap dels ocupants dels dos cotxes han patit lesions l’aparositat del sinistre ha fet mobilitzar diverses dotacions de bombers, policia local, mossos d’esquadra i SEM.
En el moment de publicar aquesta informació no estan confirmades les causes, però segons un testimoni de l’accident consultat per Ràdio Capital, es podria tractar d’una distracció d’un dels conductors.
Aquest dimecres sortien les entrades en prevenda pels concerts que Coldplay ha d’oferir a l’Estadi Olímpic de Barcelona els dies 24 i 25 de maig. En molt poc temps el sistema de venda de LiveNation ha patit problemes, amb cues interminables que quan acabaven et mostrava que no quedaven entrades disponibles.
Veient l’èxit de la prevenda la banda britànica ha afegit algunes dates extra en diferents ciutats europees, entre elles Barcelona, on el grup també actuarà el 27 de maig.
Les entrades pels tres concerts es posaran a la venda oficialment demà a les 10 del matí a LiveNation i Ticketmaster.
Due to incredible interest in the 2023 UK/European shows, extra dates have been added for Barcelona, Naples, Milan and Amsterdam ahead of the general sale, which begins at 10am local time tomorrow (Thursday). pic.twitter.com/sysEHlfWtU
Amb la intenció de cobrir els locals buits que hi ha al centre de la ciutat i que «malmeten la imatge de les zones comercials» l’Ajuntament de Sant Feliu ha engegat una campanya per donar una altra funció als aparadors. Aquest estiu i coincidint amb el 60 aniversari del Festival de la Porta Ferrada, diversos locals s’han vestit amb imatges històriques de l’esdeveniment.
En aquest sentit el dissenyador gràfic que participa en el projecte ‘Aparadora’m’, Dani Riera, explica que “la proposta s’ha creat amb un teixit reciclat anomenat “PET”, que son ampolles de plàstic. En aquesta ocasió s’ha volgut que fessin referència als espais que ha anat guanyant el Porta Ferrada al llarg dels anys, des de l’interior i exterior del Monestir, l’Esglèsia, l’Espai Port, el Guíxols Arena, etc. Pensàvem que era una temàtica molt atractiva tan pel visitant, com pels ciutadans de Sant Feliu”.
Malgrat que es tracta d’una operació cosmètica el consistori es mostra molt content sobre la campanya i segons diu la regidora de Comerç, Sònia Bartumeu, “el Festival s’acaba però el record es queda en els aparadors coincidint amb celebració”.
L’Aparadora’m és una manera de donar un altre funció als aparadors dels locals buits ubicats en punts neuràlgics, que malmeten molt la imatge de les zones comercials de les ciutats.
La Policia Local de Palafrugell ha detingut cinc persones per delictes de lesions, robatori i contra la salut pública en els últims dies. La primera d’elles va ser el dissabte a la tarda quan hi va haver una baralla entre dos grups de joves al barri de la Sauleda. Després que la Policia Local hi intervingués, un dels joves va denunciar els fets a la comissaria i els agents van identificar els implicats en un delicte de lesions. Es tracta de dos joves de 19 i 24 anys de nacionalitat marroquina. En segon lloc, la Policia Local també va detenir dos homes de 51 i 43 anys de nacionalitat espanyola per un robatori en una benzinera del municipi.
En aquest cas, els agents de paisà van localitzar els implicats en el cas i gràcies a la col·laboració ciutadana els van detenir. Els homes havien forçat les màquines a la zona de neteja dels cotxes de la benzinera per emportar-se els diners. Quan els agents els van trobar, van recuperar els diners robats i també portaven les eines que havien utilitzat per forçar les màquines.
Per últim, el dilluns a la nit la Policia Local va actuar en un botellot que hi havia a la zona del Prat Xirlo de Calella de Palafrugell. Durant la identificació de tots els membres, van trobar que un d’ells portava substàncies estupefaents. El jove de 22 anys i de nacionalitat espanyola va ser detingut per un delicte contra la salut pública.
La resta de persones, unes 18, van rebre una denúncia per infracció de l’ordenança municipal que prohibeix el consum d’alcohol a la via pública.
Arctic Monkeys han fet oficial la notícia que els seus seguidors esperaven des de feia molt de temps. El seu nou disc es dirà “The Car” i es publicarà el 21 d’octubre. Ja es pot fer la reserva al web del grup.
La notícia arriba el dia després que el grup d’Alex Turner estrenés en directe el tema ‘I ain’t quite where I think I am’, a Zurich.
El nou disc ha estat escrit per Alex Turner, produït per James Ford i estarà format per 10 temes. La portada del disc és obra de Matt Helders.
Estarà disponible en diferents formats, entre ells una edició deluxe, en vinil gris.
TRACKLIST
There’d Better Be A Mirrorball
I Ain’t Quite Where I Think I Am
Sculptures Of Anything Goes
Jet Skis On The Moat
Body Paint
The Car
Big Ideas
Hello You
Mr Schwartz
Perfect Sense
The new album from Arctic Monkeys, ‘The Car’ is out 21st October. Pre-order now pic.twitter.com/rImMFpEL0b
Fa anys que la massificació urbanística de la Costa Brava és una realitat que causa controvèrsia al Baix Empordà. Mentre que associacions ecologistes i veïns es queixen que les construccions de nous edificis i segones residències destrueixen el paisatge i la natura, promotors i empresaris defensen que són necessàries per acollir el turisme. Amb tot això, els ajuntaments argumenten que no poden fer res per aturar els projectes que s’acullen a la normativa. En aquest context, ens preguntem: quin efecte ha tingut aquesta massificació urbanística a la Costa Brava?
La imatge del litoral baix-empordanès ha canviat molt, especialment en els municipis més turístics. És en llocs com Palafrugell, Begur, Sant Feliu de Guíxols i Palamóson ara mateix hi ha els projectes urbanístics més conflictius.
Begur: Sa Riera i S’Antiga
El municipi de Begur és on actualment hi ha dos dels projectes més conflictius del Baix Empordà, i on les associacions ecologistes estan concentrant més activitats i esforços durant les últimes setmanes.
Promotora: Stoneweg Living, un fons d’inversió suís
Què s’hi vol fer: 52 habitatges de 4 tipus i tamanys diferents i 78 aparcaments.
Estat actual: El projecte està en marxa, però els compradors dels habitatges seran informats que els habitatges s’estan investigant.
Jardins de Sa Riera Living. Agost 2022. / Anna Salvadó Figueras
Jardins de Sa Riera Living. Agost 2022. / Anna Salvadó Figueras
En aquest cas, l’impacte paisatgístic és molt clar, però l’Ajuntament defensa que les llicències estan ben donades. La moratòria de la Generalitat que va aturar algunes llicències el 2019 va fer que no es puguin concedir noves llicències a Sa Riera, però no va anul·lar la de Sa Riera Living.
L’última novetat va arribar el maig d’aquest any, quan el TSJC va donar la raó a SOS Costa Brava, que reclamava que s’informés als possibles compradors dels habitatges que el cas està sent investigat.
De moment, sense tenir els habitatges encara acabats, aquest és l’impacte que ha tingut el projecte a la zona.
A continuació trobareu una eina interactiva que permet moure la barra blanca cap a una banda o una altra i així comparar les dues fotografies. Si no us apareixen les imatges, torneu a carregar la pàgina.
El conflicte també segueix a la pedrera de S’Antiga. Es tracta d’una pedrera que es va explotar il·legalment durant més de trenta anys (fins que es va aturar al 2002) i que mai s’ha arribat a restaurar com estava previst. Actualment, s’hi han construit cinc habitatges de luxe dels 24 previstos, tot i ser una zona catalogada com a “Sector de Connexió”, on en teoria no estan permeses noves edificacions. SOS Costa Brava en demana la “desclassificació total”. Mentrestant, però, a principis de 2022 l’Ajuntament de Begur va permetre l’edificació de tres noves cases.
Pedrera de S’Antiga. Agost 2022. / Anna Salvadó Figueras
Pedrera de S’Antiga. Agost 2022. / Anna Salvadó Figueras
No és cap secret que Palafrugell és un dels municipis que rep més turistes del Baix Empordà a l’estiu, sinó el que més. En una entrevista a Ràdio Capital, el mateix alcalde, Joan Vigas, va reconèixer que el municipi està “a la vora de la saturació” a causa del turisme massiu que rep. Això ha fet que, en els últims 100 anys, Palafrugell i els nuclis de Calella i Llafranc canvïin i s’hagin urbanitzat molt.
Fotografia de l’esquerra: De Josep Maria Co i Triola. 1917. «Vista aèria del cap de Sant Sebastià a Palafrugell». Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
En els últims anys hi ha hagut projectes molt sonats a Palafrugell. Un d’ells és el que afecta a una zona propera a Aigua Xelida, on es volen construir 15 habitatges.
Nom del projecte: PAU a2.1 Aigua Xelida
Promotora: Brisanatura Costa Brava, SL
Què s’hi vol fer: 15 habitatges, amb un pressupost de 715.925€.
Estat actual: Aprovat inicialment pel ple de l’Ajuntament el juliol de 2022.
Les entitats ecologistes denuncien que es permetin construir 15 nous habitatges en una zona boscosa i de massa forestal amb pendents superiors al 30%. El projecte està a la mateixa zona on es volien construir els trenta habitatges de luxe de la urbanització “Aiguacel”. Aquesta construcció va quedar aturada després de la tala il·legal de 700 arbres que la promotora, Aiguacel Costa Brava S.L., va fer el 2018. Una tala que els ecologistes denuncien que encara no ha estat sancionada i que ha alterat així el terreny:
El projecte de 15 habitatges de Brisanatura Costa Brava SL està aprovat inicialment i pendent de tramitació. La seva documentació completa es pot consultar aquí.
Xalet del Golfet | Imatge de Paco Dalmau
Un altre dels projectes que ha tingut més ressò a Palafrugell en els últims anys és el xalet del Golfet, situat al cim del penya-segat de la platja. Incialment, el projecte es va concedir al 2014, però més tard s’hi havien entregat dues llicències d’obres més. Malgrat les demandes de Salvem el Golfet i que el Síndic de Greuges instés el consistori a parar les obres el 2016, l’equip de govern del llavors alcalde Juli Fernández (PSC) defensava que les obres eren legals i que no hi havia raó per aturar-les. El desembre del 2020, però, el jutjat Contenciós Administratiu Núm. 1 de Girona va anul·lar la llicència del projecteper incomplir la normativa mediambiental.
Segons SOS Costa Brava, actualment estan pendents de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació a tres recursos d’apel·lació que els promotors van interposar en contra de la sentència que anul·lava les llicències d’obres. Una sentència que asseguren que ha d’estar “a punt de sortir”.
Sant Feliu de Guíxols: Punta Brava
I de xalet en xalet, arribem fins a Sant Feliu de Guíxols, on també es poden veure macroxalets a primera línia de mar. Concretament, es tracta de les cases de la Punta Brava. Les llicències de contrucció han estat suspeses recentment per l’Ajuntament per adaptar la zona al Pla Director Urbanístic, però hi ha tres edificis que no s’hi han pogut incloure pel risc a possibles demandes, tal com informa el Diari ARA.
D’aquesta manera, el de Punta Brava és un altre racó de la Costa Brava on es repeteix la imatge de veure un gran xalet a la vora del mar.
Ara l’Ajuntament ha d’adaptar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a les directrius que marca el Pla Director Urbanístic de la Generalitat. Té fins a dos anys per fer-ho. En el ple municipal en què els 21 regidors van acordar suspendre les llicències, l’alcalde Carles Motas va explicar que estudiaran la zona per tenir garanties: “Sabem que el que fem no agradarà a aquella zona, però tenim clar que aturant les llicències un any, amb la possibilitat d’allargar-ho un altre més tenim temps suficient per plantejar tots els estudis de paisatge necessaris per implementar en aquella zona”.
Palamós: Pineda d’en Gori
A Palamós, SOS Costa Brava i Salvem la Pineda d’en Gori fan campanya per evitar la construcció d’un tercer edifici a la Pineda. De moment, ja hi ha els dos edificis del projecte S’Alguer (de la promotora Lucas Fox Properties), que sumen 48 habitatges amb piscina. Segons els ecologistes, el tercer seria l’edifici que “més penetrarà la pineda, completant la desfiguració i privatització d’un lloc únic”.
Una altra promotora va fer un projecte de tercer edifici, però se li va denegar la llicència perquè no respectava els paràmetres del Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles del litoral de Girona. Així doncs, la promotora haurà de reformular el projecte i adaptar-lo a aquest Pla si vol construir el tercer bloc de pisos.
Aquests són alguns dels projectes paisatgísticament més impactants i actuals del Baix Empordà. Tot i això, les plataformes ecologistes destaquen moltes més “zones amenaçades” i “conflictes oberts”, com l’ampliació de la Marina Port d’Aro, els Jardins de Cap Roig o els Jonquers de Pals.
Davant d’aquesta situació i de la forta reacció de veïns i veïnes i plataformes ecologistes que han anat sorgint en els últims anys, la Generalitat està creant el Conservatori del Litoral. Aquest organisme, que imita el model francès, hauria de començar a funcionar el 2023. L’objectiu, comprar terrenys per evitar que s’urbanitzin i preservar els espais naturals que han sobreviscut aquests anys d’especulació urbanística.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.