Obert un nou aparcament gratuït a l’entrada de l’Estartit

Aparcament entrada Estartit
Aparcament entrada Estartit

Quasi 6.000 metres quadrats d’aparcament ja estan habilitats a l’entrada de l’Estartit, un espai que vol ser també de benvinguda pels visitants del municipi. Segons informa el Diari de Girona, disposa de 95 places places gratuïtes per a cotxes, també 4 per a persones amb mobilitat reduïda i 4 per autocars. Tot i així, els camions no hi poden accedir i les autocaravanes no hi poden fer nit. Només s’hi poden estar de 8 h a 24 h.

L’espai també disposa d’un lavabo públic, una zona de descans, un espai per càrrega i descàrrega i aparcament de bicicletes. També té uns panells informatius per explicar informació sobre el poble, l’espai natural i l’entorn.

El solar delimita al nord per la carretera de Torroella, a l’oest pel carrer de Marcel·lí Audivert i, al sud, pel carrer del Freu. La creació d’aquest nou aparcament ha costat 157.000 euros.

Mor als 58 anys l’escriptor i crític literari Vicenç Pagès Jordà

Primer pla de l'autor de 'Memòria vintage', Vicenç Pagès, al Raval, el 18 de febrer del 2020 (horitzontal)

L’escriptor i crític literari Vicenç Pagès Jordà ha mort aquest dissabte als 58 anys, segons han informat diversos mitjans amb els quals havia col·laborat al llarg de la seva trajectòria professional i han confirmat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) fonts del món editorial. Les citades fonts han explicat que Pagès estava treballant en un nou llibre amb aquesta tardor com a data prevista de publicació.

Nascut a Figueres el 1963, l’escriptor havia viscut a Torroella de Montgrí. Va guanyar la Biennal de Barcelona el 1989 i el 1997 va publicar la seva novel·la més exitosa, ‘Carta a la reina d’Anglaterra’. Havia col·laborat amb els diaris ‘El Punt Avui’ i ‘El Periódico’, la revista ‘Presència’ i el digital cultural ‘Núvol’, entre altres, i havia exercit de professor a la Universitat Ramon Llull (URL). El 2013 va rebre el Premi Sant Jordi d’Òmnium Cultural per ‘Dies de frontera’ i la Generalitat el va distingir amb el Premi Nacional de Cultura l’any 2014.

Condolences

Veus com les del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, han expressat les seves condolences a les xarxes socials. La consellera del ram, Natàlia Garriga, ha assegurat que era «molt estimat dins i fora del sector cultural» i n’ha destacat l'»afabilitat» i el «talent». La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha subratllat el perfil de «gran crític i escriptor» de Pagès, així com la seva afició al joc de cartes whist.

La presidenta de Junts, Laura Borràs, que va ser consellera de Cultura, n’ha lamentat la pèrdua. També les seves successores al Departament, les exconselleres Mariàngela Vilallonga i Àngels Ponsa. Vilallonga n’ha posat en valor la «molt bona obra feta que el sobreviurà», mentre que Ponsa ha assegurat que el sector queda «una mica orfe».

Així sona la nova cançó de Sanjosex

Sanjosex ràdio Capital
Sanjosex
«He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) de fa segles». Així comença la nova cançó del baixempordanès Sanjosex, que ha titulat «Acte de sobirania» i que està basada en les darreres paraules de Lluís M. Xirinacs. Aquesta cançó apareixerà al film «Sis nits d’agost«, que es podrà veure a TV3 dilluns 29 d’agost a les 22.05 h.

El film, del director Ventura Durall, explica la preparació de la mort volguda de Lluís Maria Xirinacs, religiós i activista polític, que és interpretat per Manel Barceló.

Xirinacs va considerar la seva mort un acte de sobirania personal: va sortir de Barcelona un dilluns d’agost del 2007 camí de la muntanya. Era el dia que feia setanta-cinc anys. Sis dies més tard, un boletaire el troba estirat en un prat, mort. Havia deixat una carta de comiat perquè s’havia deixat morir. La pel·lícula, doncs, explora per què ho va fer.

La cançó de Carles Sanjosé ja es pot escoltar a totes les plataformes.

Èxit multitudinari a la Diverbeach de Sant Antoni

Diverbeach 2022
Diverbeach 2022

Milers de persones van omplir ahir la platja de Sant Antoni amb el retorn de la Diverbeach, una de les grans festes estiuenques protagonitzada pel grup empordanès DI-VERSIONES, que a més aquest any tornava amb força després d’haver-se d’ajornar la festa del 2020 i el 2021. Aquest any, el dress code era vistós com sempre: colors fluors, grocs, llimes i rosa, i recomanaven portar pintures, ulleres, flotadors i collarets.

 A les 18 h ja van actuar el grup local Diamond Stick, i a les 19.30 h s’hi van posar els esperats DI-VERSIONES. Després, van programar el DJ Pollo a les 21.30 h fins el fi de festa a les 23 h. Una tarda completa plena de música, bon rotllo, sorpreses i fins i tot focs artificials, just quan sonava The Final Countdown i després de fer el seu repertori habitual, ja a la recta final:

El públic, com sempre, de totes les edats: gent jove, famílies i fins i tot, gent gran, tal com es demostrava a les xarxes socials ahir.

El 2022 ha estat l’any en el que per fi la Diverbeach ha pogut tornar amb força a un dels llocs on més se’ls estima.

Sant Feliu de Guíxols aprova inicialment el projecte de reforma del monestir per ubicar-hi el museu Thyssen

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha donat llum verda al projecte de reforma de l’antic monestir per ubicar-hi el nou museu Carmen Thyssen. L’aprovació inicial s’ha votat aquest dijous al vespre durant el plenari i ha comptat amb el suport de l’equip de govern (TSF i PSC) i ERC, l’abstenció de Junts i els vots en contra de MES i els comuns. El projecte aprovat aquest dijous preveu la reforma de la planta baixa i el primer i el segon pis de l’antic monestir. També afecta a l’ampliació del claustre a la plaça de l’Abadia. Es tracta d’una superfície de 5.555 m2 i la inversió prevista s’apropa als 10 milions d’euros sense IVA.

El museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols fa un pas més abans de ser una realitat i aquest dijous ja s’ha aprovat inicialment el projecte de reforma de l’antic monestir. El plenari ha donat llum verda al projecte que preveu construir un claustre a la plaça de l’Abadia, recreant l’ambient del monestir i també reformarà la planta baixa i el primer i segon pis.

Amb aquesta reforma es donarà vida al projecte arquitectònic dissenyat pel despatx Nieto-Sobejano, que va guanyar el concurs. El cost previst per aquest projecte és d’uns 10 milions d’euros (IVA a part) i englobarà una extensió de 5.500 metres quadrats.

La intenció és que les obres arrenquin el mes de setembre amb l’ampliació i reforma dels exteriors de l’edifici a la plaça del Monestir. També es faran obres a l’avinguda de Juli Garreta.

El projecte va comptar amb el suport dels dos grups al govern -Tots per Sant Feliu (TSF) i el PSC- i els regidors d’ERC. El grup de Junts es va abstenir i MES i En Comú Podem van votar-hi en contra. L’alcalde, Carles Motas, ha detallat que aquest projecte no va només de construir un museu sinó de la «transformació de la ciutat en l’àmbit urbanístic, econòmic i cultural».

De moment, el museu ja compta amb les ajudes de la Generalitat de Catalunya, el govern espanyol i la Diputació de Girona. Motas ha recordat que les tres administracions han manifestat la voluntat que el finançament «sigui ampliable».