L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i el Consell Comarcal del Baix Empordà assumiran les despeses de l’enterrament de la nena de 20 mesos que s’ha mort després d’un impacte de la pedregada d’aquest dimarts al vespre. Les dues administracions han acordat aquesta decisió en senyal de solidaritat amb la família de la víctima per aquesta tragèdia. A més, el consistori ha convocat un minut de silenci per aquest dijous 1 de setembre a les dotze del migdia. Amb aquest acte, el municipi vol fer arribar el condol a la família de la nena de tan sols 20 mesos.
La tempesta que va provocar aquest dimarts la calamarsada de l’Empordà va arribar a tenir 20 quilòmetres d’altura, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). L’entitat ha explicat en una nota de premsa que la tempesta es va formar per la xoc d’una massa de vent procedent de la Catalunya Nord i el vent del sud-est d’origen marítim. A més, les pedres de 10 cm que van caure a la Bisbal d’Empordà són les més grans des que hi ha registres (2002). També en van caure de 8 cm a a Lliurona (Alt Empordà), de 6 cm a Palafrugell (Baix Empordà) i de 5 cm a Vilademuls (Pla de l’Estany).
L’anàlisi de l’atmosfera que ha fet el SMC mostra la presència d’un solc -una zona on es produeix una caiguda d’aire fred- al sud de França amb una temperatura d’entre -12 i -10 ºC a 5.800 metres. El pas del solc pel sud del Pirineu, on predominava la circulació de vent d’oest amb temperatura al voltant de -9ºC, va afavorir la formació d’una tempesta a la Catalunya Nord. A partir de les 18.00 hores, aquesta tempesta va arribar a l’extrem nord-oest de l’Alt Empordà, a les 19.30 h va afectar la Bisbal de l’Empordà i a les 20 ja es trobava sobre el mar.
Amb les imatges de la xarxa de radars de l’SMC s’observa que la tempesta es va iniciar a cavall del Ripollès i l’Alt Empordà, amb un creixement explosiu d’uns 10 km en 18 minuts. Llavors es va desplaçar ràpidament cap a l’Alt Empordà, mantenint un gran desenvolupament durant el seu recorregut.
A mesura que s’anava desplaçant, la tempesta va anar creixent verticalment fins a superar els 20 km d’altura, un fet molt infreqüent a les nostres latituds.
Es trenca el rècord de pedra de calamarsa
Des de l’any 2002, l’SMC ha elaborat una base de dades de temps violent basada en dades de l’ADV Terres de Ponent, la XOM i la campanya #meteocatpedra. D’acord amb aquesta base de dades, dimarts es va registrar la pedra més grossa fins a l’actualitat, amb 10 cm a la Bisbal d’Empordà, segons l’observador de la XOM, tot i que és possible que hi hagi hagut alguna pedra de mida superior. El màxim de diàmetre de pedra registrat fins aleshores havia estat de 7 cm a Torelló el setembre del 2014 i a Mollerussa el juliol del 2012.
Aquest estiu les pedregades han estat habituals des de finals de juliol i durant el mes d’agost. Fins a aquest dimarts, la pedra més grossa que s’havia registrat aquest estiu era de 6 cm i va caure a Montserrat el dia 25 d’agost.
En relació amb la vinculació d’aquest episodi amb l’escalfament global, no hi ha, a hores d’ara, cap evidència sòlida que afirmi que s’estigui produint una major freqüència o intensitat de pedregades a l’àmbit mediterrani com a conseqüència d’aquest fenomen. “L’escassetat d’observacions a llarg termini, la comprensió incompleta del procés de la seva formació i els estudis limitats sobre la modelització dels processos de convecció, fan que els efectes actuals i futurs del canvi climàtic sobre les tempestes de calamarsa continuïn sent molt incerts”, diu la nota de premsa del Servei Meteorològic de Catalunya.
El vicepresident del Govern, Jordi Puigdenró, i la consellera de Presidència, Luara Vilagrà, visiten un aparcament foradat per la pedregada d'aquest dimarts al vespre
Data de publicació: dimecres 31 d’agost del 2022, 14:34
Localització: La Bisbal d'Empordà
Autor: Aleix Freixas
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà baixava les banderes a mig pal aquest matí després de la mort d’una nena de 20 mesos a causa d’un impacte d’una pedra que va caure durant la tempesta d’aquest dimarts al vespre. La Policia Local ha detallat que la nena estava al pati interior de casa seva quan li va caure una pedra al cap de grans dimensions i això li va provocar una ferida important. Després de traslladar-la al Trueta, aquesta matinada la nena ha mort.
L’alcaldessa accidental de la Bisbal d’Empordà, Carme Vall, ha destacat que el municipi convocarà unes jornades de dol que al llarg d’aquest dimarts concretaran. El que sí que està clar és que ja han baixat les banderes en senyal de dol.
Durant aquest dimecres al matí el vicepresident del Govern Jordi Puigneró i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, han visitat el municipi per donar suport a l’Ajuntament. Vilagrà ha anunciat que des del Govern ja s’han activat «ajudes d’emergència» per ajudar a pagar les destrosses que ha provocat la tempesta a la via pública i edificis municipals.
Danys al Terracota Museu
Unes ajudes que serviran per pagar les destrosses que ha fet la tempesta a la teulada de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà o el sostre de vidre que ha caigut al Terracota Museu. De fet, l’alcaldessa accidental de la Bisbal ha avançat que l’equipament està tancat i restarà amb les portes tancades fins que no s’arregli el sostre.
El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha avançat que «encara és prematur» per declarar el municipi com a zona catastròfica, però que estudiaran si cal fer-ho. De moment, Puigneró ha recomanat a tots els ciutadans que tinguin danys materials que contactin amb la seva companyia d’assegurances per resoldre les destrosses.
La pedregada provoca ferides en 67 persones
Des dels Mossos d’Esquadra asseguren que durant la pedregada s’han atès 67 persones que van trucar al telèfon d’emergències 112. De totes elles, 37 s’han atès directament des del CAP de la Bisbal i les 30 restants s’han derivat a l’hospital de Palamós (Baix Empordà). De moment, totes les persones ferides lleus ja s’han donat d’alta.
Afectacions als conreus
Més enllà dels danys en cotxes i edificis, la pedregada d’aquest dimarts també ha provocat importants destrosses en els conreus del Baix Empordà. El president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Manel Loureiro, ha remarcat que les afectacions més grans en la pagesia és en camps de blat de moro. Pel que fa als conreus de poma, la majoria d’ells utilitzen xarxes per protegir-se de pedregades i això els ha salvat de patir destrosses.
El que també ha quedat afectat són cobertes rurals fetes d’uralita, igual que també hi ha indústries que han vist com la pedra travessava la coberta. El problema és que la retirada de la uralita implica un tracte especial perquè és contaminant.
Diverses pedres caigudes durant la tempesta a la Bisbal d'Empordà // Fotografia: Eli Don
Una setantena de persones han resultat ferides a conseqüència de la forta pedregada que va descarregar ahir al Baix Empordà. D’aquestes, un total de 35 van haver de ser ateses al Servei d’Urgències de l’Hospital de Palamós i 32 al CAP de La Bisbal. Dues persones més van ser ateses a l’Hospital Josep Trueta de Girona, una de les quals, una nena de 20 mesos, va morir per les ferides. Al tractar-se d’una assistència mèdica per a l’atenció de múltiples víctimes, i per tal de donar un servei més ràpid, l’Hospital de Palamós va fer un triatge mèdic avançat i les proves necessàries – majoritàriament radiografies – per continuar l’atenció amb coordinació amb els centres d’atenció primària de la zona.
Els motius de consulta van ser ferides per vidres i contusions amb hematomes per l’impacte de la pedra. Els casos més greus es van atendre a l’hospital on es van tractar fractures de canell i de dits, fent cures i sutures.
D’altra banda, va provocar desperfectes a les claraboies de les onze consultes que té el CAP de la Bisbal d’Empordà i es van portar a terme mesures provisionals per poder garantir l’assistència. Aquestes encara continuen vigents avui. Tot i això, ahir al servei d’atenció continuada es va poder fer l’activitat amb normalitat atès que no estava afectat.
La tercera edició del Mússol Festival, que se celebrarà el deu d’octubre a la Sala Apolo de Barcelona, ha anunciat noves confirmacions.
Entre la programació que s’ha anunciat avui mateix, s’hi troben el duet barceloní Ginestà, Sara Roy, Flashy Ice Cream, Soble & Hug Sound i Gessamí Boada que trepitjaran l’escenari de la mítica sala del Paral·lel per posar el seu granet de sorra per a la investigació del càncer infantil.
Tots aquests artistes se sumen a les confirmacions que ja van anunciar gairebé a principis d’any, les de Judit Neddermann, Santa Salut i Pau Lobo. En total 8 artistes participaran al festival presentat per l’integrat i vocalista de la banda lleidatana Koers, Kelly Isaiah, que també interpretarà alguna cançó.
Les entrades, que ja es poden comprar a través de la seva web, tenen un preu de 23 € l’entrada general. A més, per qui no pugui assistir al concert, però vulgui col·laborar en la causa, des de la mateixa pàgina pot fer una donació de 5 € que se sumaran a tots els beneficis aconseguits durant la jornada solidària.
Tots els beneficis del Mússol Festival seran adreçats directament a la a l’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de nens Oncològics de Catalunya) que promou el projecte “La Casa dels Xuklis” per a les famílies que tenen infants que reben tractament contra el càncer.
D’aquesta manera el Festival Mússol, que va néixer en plena pandèmia, aposta un any més per celebrar la tercera edició d’un festival com pocs a la ciutat dedicat exclusivament a recaptar diners per a una causa solidària.
L'il·lusionista Xevi a la Sala Dalí del Gran Museu de la Màgia. // Foto: Anna Salvadó Figueras
L’il·lusionista Xevi ha viatjat per tot el món i ha portat la seva màgia a molts llocs diferents, però és a Santa Cristina d’Aro on va decidir crear el Gran Museu de la Màgia. Un nom molt adequat, ja que es tracta del museu dedicat a la màgia més gran del món. Amb més de 9000 peces exposades en tot de sales diferents, la «Casa Màgica» és tot un homenatge a l’art al qual l’il·lusionista Xevi ha dedicat gran part de la seva vida.
L’exposició del museu està dividida en dinou sales diferents. Algunes, com la Sala del Violí, són un reflex de la carrera del mateix mag Xevi. És en aquesta sala que, a part del violí més gran del món, s’hi poden veure pòsters i premi que l’il·lusionista ha anat rebent al llarg dels anys. També hi ha tot de fotografies en què es veu a en Xevi acompanyat de grans personalitats o famosos. A més, també hi ha algunes de les peces més destacades del museu, com són els autòmats (titelles que es mouen automàticament). Es tracta de la «col·lecció d’autòmats més gran de la península Ibèrica». Segons en Xevi, elements com aquests fan que sigui un museu únic en el món.
Sala del Violí, del Gran Museu de la Màgia. // Foto: Anna Salvadó Figueras
Sala del Violí, del Gran Museu de la Màgia. // Foto: Anna Salvadó Figueras
Un dels autòmats que es pot veure a la Sala del Violí del Gran Museu de la Màgia // Foto: Anna Salvadó
Un dels autòmats que es pot veure a la Sala del Violí del Gran Museu de la Màgia // Foto: Anna Salvadó
Altres sales, en canvi, són un reconeixement cap a altres grans mags i il·lusionistes. És el cas de la Sala Faquir Sager, on es poden veure alguna de les eines que el faquir utilitzava en els seus espectacles: llits de punxes, guillotina…
Llit de claus del faquir Sager, exposat al Gran Museu de Màgia // Foto: Anna Salvadó Figueras
Espai dedicat al faquir Sager, al Gran Museu de Màgia // Foto: Anna Salvadó Figueras
L’il·lusionista Xevi també homenatja a grans impulsors de la màgia com els germans Roca o a grans amics seus, com Sala Salvador Dalí. La sala dedicada al pintor és un petit teatre on en Xevi sol acabar fent alguns trucs als grups que visiten el museu, i hi ha exposades fotografies de les diferents trobades del mag amb Dalí. El pintor li havia demanat, en diverses ocasions, que actués a casa seva quan tenia convidats.
L’autòmat exposat a la Sala Dalí, al Gran Museu de la Màgia. // Foto: Anna Salvadó Figueras
Sala Dalí, del Gran Museu de la Màgia // Foto: Anna Salvadó Figueras
L’il·lusionista Xevi a la Sala Dalí del Gran Museu de la Màgia. // Foto: Anna Salvadó Figueras
Tots els racons del museu estan plens d’elements relacionats amb altres grans mags mundials. Un d’ells Pavel, del qual el mag Xevi té diversos reconeixements i objectes. També hi ha moltes vitrines on s’exposen diferents objectes i eines per fer trucs de màgia.
Vitrina amb tot d’objectes per realitzar trucs de màgia, al Gran Museu de la Màgia // Foto: Anna Salvadó Figueras
Premis i objectes del mag Pavel, exposats al Gran Museu de la Màgia // Foto: Anna Salvadó Figueras
Baralla de cartes d’exposició // Foto: Anna Salvadó Figueras
Tots aquests objectes han arribat a la col·lecció després que en Xevi els adquirís, o bé «perquè algú ha volgut que fossin aquí». Explica que és per això que té tants objectes i premis de mags famosos.
El Gran Museu de la Màgia està ubicat en una masia de l’any 1700 que l’il·lusionista Xevi a comprar i renovar completament per fer-hi l’exposició. Tot i això, n’ha conservat la capella, i cada any des del 2010 s’hi fa una missa per celebrar l’onomàstica de Sant Joan Bosco, patró dels mags. Abans de la seva mort al mes d’abril, la missa d’aquest any va ser presidida per Francesc Pardo, bisbe de Girona, que va estar acompanyat també pel rector de Santa Cristina.
Capella on es realitzen les misses cada 31 de gener, al Gran Museu de la Màgia // Foto: Anna Salvadó
A part de tenir un interior molt interessant (i màgic), la masia també té un exterior privilegiat, amb uns jardins molt ben cuidats i en els quals es poden detectar també els primers elements màgics. De fet, al costat de la porta del museu hi ha «El Guardià del Museu», que «talla el cap dels visitants que toquen els objectes de l’exposició», segons explica en Xevi. En forma d’avís, als peus de l’estàtua hi ha els barrets de les persones que no van fer cas i van tocar algun objecte.
Façana de la casa que acull el Gran Museu de la Màgia // Foto: Anna Salvadó Figueras
«Guarda de la casa màgica» que vigila que els visitants no toquin els objectes exposats // Foto: Anna Salvadó Figueras
Jardins exteriors de la Casa Màgica // Foto: Anna Salvadó Figueras
Jardins exteriors de la Casa Màgica // Foto: Anna Salvadó Figueras
Al ser el museu de màgia més gran del món, el mag Xevi explica que el visita gent d’arreu del món i grups de desenes de persones als quals se’ls fa una visita guiada. És per això que l’il·lusionista assegura que el museu té un gran potencial turístic, i que reactiva l’economia del municipi, ja que fa que els visitants vagin a restaurants i allotjaments de la zona.
En aquest sentit, però, es mostra decebut pel poc suport de les institucions, que creu que no potencien el museu com correspondria.
El Gran Museu de la Màgia té la firma de l’il·lusionsta Xevi a cada racó, en cada fotografia, truc o història que explica mentre fa la visita. Tot i això, a la vegada també parla en una dimensió molt més gran de tota la història de la màgia. És una clara demostració de l’amor que el mag Xevi sent cap a la disciplina que l’ha donat a conèixer arreu del món.
Entrada del Gran Museu de la Màgia // Foto: Anna Salvadó Figueras
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.