L’entitat ecologista Salvem la Platja de Pals s’oposa a la construcció d’un vial d’accés nord que connectaria la C-31 amb la platja. L’ajuntament al·lega que el projecte, que ara està en exposició pública, permetria descongestionar el centre i facilitar l’accés de vehicles a primera línia de mar.
Tanmateix, la plataforma assegura que les vies existents «mai pateixen aglomeracions» i que el nou vial «faria servei un mes, com a molt». A més, la nova carretera prevista al municipi està plantejada davant la zona protegida de les Basses d’en Coll, travessant zones inundables plenes de camps d’arròs i pinedes. L’espai també està ple d’espècies protegides que perdrien part del seu hàbitat si la infraestructura tira endavant.
Salvem la Platja de Pals considera que la construcció d’allò que el consistori municipal anomena «vial nord» provocaria un gran impacte ambiental sobre l’estany Vernegar, davant del terreny inundable de les Basses d’en Coll, on es cultiva arròs i que quedaria dividit en dos.
La carretera també travessaria pinedes sobre dunes protegides, un paisatge global que els membres de la plataforma qualifiquen de «fràgil» i que el Pla Territorial Parcial de les comarques gironines defineix com a «corredor biològic i eix conflictiu de connectivitat» per ser pas de fauna entre l’espai protegit PEIN Muntanyes de Begur i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
I és que la zona és hàbitat d’amfibis, crustacis i una àrea important per a la nidificació d’aus. «No només té interès local, sinó internacional», explica el portaveu de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, que detalla que conjuntament amb els aiguamolls de l’Empordà, formen una zona «imprescindible» perquè és on paren les aus quan migren d’Àfrica al nord d’Europa i viceversa. «Sense aquestes zones moltes espècies desapareixerien», sentencia.
A part de l’impacte ambiental, la plataforma denuncia que no hi ha evidències que donin suport a la necessitat de construir-lo. «Si fessin un estudi del trànsit actual, es veuria que el vial només seria útil uns dies a l’agost», afirma Jordi Bozal, membre de Salvem la Platja de Pals.
Previsió d’urbanitzar
En aquesta línia, els ecologistes asseguren que està previst urbanitzar la zona «pels interessos d’alguns» i que el vial facilitaria fer-ho. Segons revelen des de la plataforma, estaria previst aixecar sobre les dunes de Rodors i la zona inundable dels Jonquers diverses urbanitzacions amb uns 600 habitatges, a més d’un hotel de grans dimensions, un centre comercial i un extens aparcament.
De fet, en un terreny inundable prop d’on passaria el vial, l’any passat s’hi van fer abocaments de runa que els membres de Salvem la Platja de Pals qualifiquen d’il·legals. «S’hi van abocar moltes tones de runa amb l’excusa que hi volien plantar arbres, però és per aixecar el nivell i que deixi de ser zona inundable per poder-hi construir», assegura Narcís Subirana, membre de Salvem la Platja de Pals i regidor a l’oposició.
La plataforma denuncia que, a més, se’n desconeix la inversió que suposaria pel municipi i que el vial –en l’últim tram abans d’arribar a la platja– aniria a confluir amb l’avinguda del Grau, que tan sols disposa d’un carril de circulació per sentit no ampliable.
Per poder dur a terme el projecte, l’Ajuntament de Pals va aprovar inicialment a finals de maig una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) per reclassificar el sòl on es construiria aquest vial. Ara es troba en exposició pública i la plataforma ha preparat un seguit d’al·legacions en contra del projecte que presentarà els pròxims dies.
Principalment, recullen la importància de l’espai quant a rellevància paisatgística, però també de fauna que hi habita i proposen desestimar el projecte o bé desviar el recorregut plantejat amb dues alternatives possibles. «L’opció que plantegen és la més il·lògica perquè desvia el vial cap al nord carregant-se l’estany», explica Bosch. I afegeix: «Considerem que no s’ha de fer, però si s’elaboren estudis que diguin el contrari s’hauria de veure quin és el traçat perquè hi ha altres maneres de fer el vial sense afectar ni l’estany ni les Basses d’en Coll».
Un POUM del 1986
Amb tot, la plataforma considera que el que caldria fer, en primer lloc, és actualitzar el PGOU –vigent des del 1986– per definir els usos dels terrenys del municipi. Denuncien que està «desactualitzat» i recorden que és un dels més antics de Catalunya. «Cal plantejar un model més sostenible de pla general o adaptat als temps actuals», diu el portaveu.
De fet, l’any 2015 l’ajuntament va intentar elaborar-ne un de nou. En aquell moment, el consistori va aprovar inicialment un nou Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) que els Serveis Territorials d’Urbanisme van acabar tombat. «No es va fer ben fet perquè no hi havia estudis de res, ni d’impacte ambiental», afirma Subirana.
Amb tot, la construcció que ara planteja l’ajuntament, completaria el vial Nord del que ja s’han construït dues fases prèvies. La segona, acabada d’executar el 2013, va quedar tallada just abans de començar el corredor biològic, les pinedes de Rodors Nord i els arrossars i actualment connecta amb un camí asfaltat que també condueix a la platja.
