El vent obliga a suspendre la primera jornada del Palamós Optimist Trophy

El 36è Palamós International Optimist Trophy ha començat amb la suspensió total de les proves previstes aquest dijous, 12 de febrer, a causa de l’alerta de vent. La Generalitat ha emès una resolució que prohibeix qualsevol activitat a l’aire lliure fins a les vuit del vespre, inclosa la competició esportiva.

Els participants i equips internacionals van ser informats oficialment la nit anterior, després de rebre l’avís de Protecció Civil, que afecta tot el país. L’organització del trofeu ha decidit cancel·lar el programa previst per al dia, donant prioritat a la seguretat dels regatistes, entrenadors i personal tècnic.

Tot i que les condicions al Baix Empordà no han estat tan extremes com en altres punts de Catalunya, el director de regata, Carlos Palomares, ha afirmat que “amb l’alerta que hem rebut, està prohibida la navegació”, i ha remarcat que “respecten les indicacions de les autoritats i esperen que en els pròxims dies la situació millori”.

De cara a la jornada de divendres, el Comitè ha decidit avançar l’hora d’inici a les 10 del matí, amb l’objectiu de recuperar alguna de les proves suspeses. La previsió és que bufi Garbí moderat, amb entre 12 i 15 nusos d’intensitat, cosa que permetria reprendre l’activitat amb normalitat.

La regata reuneix 360 joves regatistes de 22 països i s’allargarà fins diumenge a la badia de Palamós, amb una forta aposta per la seguretat i la sostenibilitat ambiental.

Agnès Batlle recull la veu d’una nova generació pagesa a Arrels rebels

Per fer-ho es nodreix de les històries d’una desena d’adolescents de diferents edats i procedències que tenen una cosa en comú: la seva vocació pel camp, així com la voluntat de recuperar professions que pateixen una crisi de relleu generacional. Un dels protagonistes és el seu fill, en Pau, el motiu pel qual va decidir investigar. “He trobat en tots els joves una gran convicció”, explica Batlle en una entrevista, “no només de salvar un llegat personal i familiar, sinó una consciència de paisatge i territori”. ¡En Pau va manifestar des de ben petit un clar interès pel camp i, posteriorment, la voluntat de dedicar-se professionalment al mateix que els seus avis. Tot i viure en un entorn urbà, la família de l’autora procedeix de pagès, un fet que assegura que sempre ha impactat de forma directa en el seu fill. La seva connexió amb la vida de poble va acabar de consolidar-se durant la pandèmia, segons l’autora, que afirma que va ser allà quan va tenir clar que volia agafar el fil del llegat familiar. La seva experiència va portar Batlle a buscar casos d’altres adolescents en situacions similars i en va acabar trobant una desena d’entre 16 i 19 anys de diferents sectors i comarques, que van des de l’Alt Empordà fins al Delta de l’Ebre, passant per Lleida o la Catalunya central. Tots ells, segons l’autora, són exemples de “relleu generacional” que volen evitar que el llegat de la seva família quedi abandonat, i per això es formen per recuperar-lo i posar-lo al dia. Batlle destaca sobretot la “passió i la convicció” d’una franja d’edat que, sovint, es titlla d’indecisa i negativa. “No només ho fan per a ells, sinó com una aposta de societat ferma”, subratlla, “es tracta d’un camí que no és estable ni segur”. Una realitat que l’escriptora veu molt “esperançadora”, ja que va més enllà de mantenir unes terres o unes granges, sinó que busca preservar també un llenguatge, un vocabulari i, en definitiva, una cultura. L’Agnès ha estat entrevistada per en Joan Bosch al programa DE CAP A CAP

La FOEG critica la paralització generalitzada per l’episodi de vent i reclama criteris territorials

privat:-l’associacio-d’empresaris-de-platja-d’aro-impulsa-una-trobada-per-a-solters:-neix-“xmas-dates-platja-d’aro-experience”
Privat: L’Associació d’Empresaris de Platja d’Aro impulsa una trobada per a solters: neix “Xmas Dates Platja d’Aro Experience”

La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona ha criticat la decisió de paralitzar activitats i serveis de manera generalitzada durant l’episodi de vent del 12 de febrer. L’entitat considera que la mesura no s’ajustava a la realitat de les comarques gironines, on les condicions meteorològiques han estat molt diferents respecte a l’àrea metropolitana de Barcelona.

La FOEG reclama criteris de proporcionalitat i adequació territorial en la gestió d’emergències com aquesta. Segons el seu comunicat, la paralització ha afectat greument el teixit empresarial gironí, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, amb impactes en la logística, la producció, el compliment de comandes i els costos operatius.

A més, des de la federació assenyalen que aquesta situació s’afegeix a una acumulació de disfuncions que han afectat la normalitat econòmica durant les darreres setmanes. Citen com a exemples les incidències recurrents a Rodalies, talls a l’AP-7 i mobilitzacions sectorials que han impactat la mobilitat i el transport.

Tot i reconèixer que la seguretat de les persones és prioritària, la FOEG reclama protocols tècnics, clars i territorialitzats, que permetin decidir en funció de les condicions reals de cada zona. L’objectiu, diuen, ha de ser protegir la ciutadania sense afectar innecessàriament el funcionament econòmic del territori.

Per acabar, la federació insisteix que les empreses gironines no poden assumir aturades reiterades sense justificació objectiva, ja que operar amb estabilitat és imprescindible per mantenir la competitivitat en un context de marges ajustats i pressió de costos creixent.

Estrella Damm celebra 150 anys amb una gran festa al Parc del Fòrum

estrella-damm-celebra-150-anys-amb-una-gran-festa-al-parc-del-forum
Estrella Damm celebra 150 anys amb una gran festa al Parc del Fòrum

150 anys no es fan cada dia. Per això, Estrella Damm commemora el seu aniversari amb La Festa dels 150 anys d’Estrella Damm, una celebració multitudinària que el pròxim 16 de maig convertirà el Parc del Fòrum en l’epicentre de la música i l’esperit mediterrani.

La jornada reunirà alguns dels noms més destacats de l’escena actual com Oques Grasses, Love of Lesbian, Mushka, The Tyets, Els Catarres, 31 Fam, Ginestà i Maria Jaume. Tot plegat amb el mar Mediterrani com a teló de fons i amb la voluntat de convertir la cita en una gran trobada popular.

Una celebració oberta a tothom

La festa posarà a disposició 20.000 entrades a partir del 23 de febrer a les 12.00 h.

D’aquestes, 3.000 es podran adquirir directament a través del web oficial per un preu de 50 euros, amb despeses de gestió i una consumició incloses.

Les 17.000 entrades restants es distribuiran mitjançant una promoció especial als bars i restaurants de Catalunya i Andorra, reivindicant així els establiments que han estat clau en la història de la marca i en l’estil de vida mediterrani que representa.

Per aconseguir el descompte, caldrà recollir 25 collarins promocionals de les ampolles retornables d’Estrella Damm, disponibles des de mitjans de febrer, i introduir el codi corresponent al web de la promoció. Això permetrà obtenir un descompte de 25 euros sobre el preu de l’entrada, és a dir, un 50 per cent.

Dues fases per als descomptes

La promoció s’estructurarà en dues etapes.

Els primers 10.000 descomptes s’assignaran directament a les primeres persones que introdueixin els 25 codis. Un cop exhaurits, els 7.000 descomptes restants se sortejaran entre totes les persones que continuïn participant fins al 12 d’abril de 2026.

El sorteig tindrà lloc el 17 d’abril de 2026, data en què es donaran a conèixer els noms de les persones guanyadores.

Amb aquesta gran cita al Fòrum, Estrella Damm vol celebrar un segle i mig d’història compartida amb el públic, els bars i la música, en una jornada pensada per brindar col·lectivament i mirar cap al futur amb la mateixa essència mediterrània que l’ha acompanyat durant 150 anys.

L’entrada Estrella Damm celebra 150 anys amb una gran festa al Parc del Fòrum ha aparegut primer a Primera Fila.

Palafrugell se suma al Dia Internacional de les Cardiopaties Congènites amb activitats familiars i la il·luminació de Can Bech

palafrugell

Palafrugell commemorarà el 14 de febrer el Dia Internacional de les Cardiopaties Congènites amb una tarda d’activitats a Can Genís i la il·luminació en vermell de la façana de Can Bech. L’acte, impulsat per l’Associació de Cardiopaties Congènites, vol visibilitzar la realitat de milers de famílies que conviuen amb aquesta malaltia crònica.

La trobada tindrà lloc de dos quarts de cinc a dos quarts de set de la tarda i inclourà tallers infantils, formació en ús del desfibril·lador i contacontes. Les activitats són gratuïtes i obertes a tota la ciutadania.

L’objectiu és donar suport emocional i social a les famílies i sensibilitzar la població. A Catalunya hi ha prop de 20.000 infants i adolescents amb cardiopatia congènita, i cada any s’hi registren uns 600 nous naixements amb aquesta afecció, que afecta un de cada 100 nadons.

Els avenços mèdics han fet possible que el 95% dels infants afectats arribi a l’edat adulta, però la malaltia comporta un fort impacte emocional i econòmic. Sovint requereix intervencions quirúrgiques, controls mèdics freqüents i desplaçaments llargs a hospitals de referència, fet que afecta la vida laboral i familiar.

El Consell de la Infància i l’Adolescència de l’AACIC ha fet públic un manifest en què demana més recursos psicosocials, més rehabilitació cardíaca pediàtrica i més ajudes per a les famílies desplaçades. També reclama reconeixement legal de les discapacitats orgàniques, més recerca i compromís institucional i mediàtic per millorar la qualitat de vida dels infants amb aquesta afecció.

Palafrugell forma part dels 89 municipis de Catalunya que participen en la campanya #corquecreix, amb 105 edificis il·luminats arreu del territori com a mostra de suport.

L’Alt Empordà i el Vallespir s’uneixen en una ruta transfronterera per dignificar la memòria de l’exili republicà

La memòria democràtica ja té un nou fil conductor entre el nord i el sud de Catalunya. S’ha posat en marxa la primera ruta transfronterera senyalitzada que ressegueix els camins de l’exili republicà del 1939, unint els municipis de la Vajol (Alt Empordà) i Morellàs i les Illes (Vallespir). Aquest itinerari no només vol ser un reclam per al senderisme cultural, sinó una eina per «dignificar» la història i transmetre-la a les futures generacions.

Un recorregut per la història viva

La ruta, de traçat circular i una llargària de 14 quilòmetres, travessa punts emblemàtics com el coll de Lli i el coll de Manrella, espais que van ser testimonis muts de la fugida de milers de persones al final de la Guerra Civil. El projecte ha instal·lat vuit plafons informatius i setze senyals direccionals que expliquen el paper de la frontera com a espai de lluita, refugi i esperança.

La senyalització presenta una novetat destacada: és la primera vegada que s’utilitza el disseny unificat de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de manera transfronterera. Els continguts estan disponibles en català i francès, amb codis QR que faciliten la traducció al castellà i l’anglès, facilitant així l’accés a visitants internacionals.

Llegat per no caure en l’oblit

Durant l’acte d’inauguració, que va coincidir amb el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va subratllar que aquesta ruta és clau per entendre que «la democràcia no ha estat regalada i cal defensar-la cada dia».

Un dels moments més emotius de la posada en marxa del projecte va ser el testimoni de Joan Pacheco, un gironí de 95 anys que va recordar com, amb només vuit anys, va haver de travessar aquests mateixos camins l’any 1939 acompanyat dels seus pares. Històries com la seva són les que la nova ruta vol preservar perquè no caiguin en l’oblit.

Cooperació europea i local

Aquesta fita ha estat possible gràcies a la col·laboració entre els ajuntaments de la Vajol i de Morellàs i les Illes, encapçalats pels seus alcaldes, Joaquim Morillo i Jean Vila, corresponentment. El projecte s’integra dins la iniciativa europea EXILIS 1936-1946, finançada en un 65% pel programa Interreg-POCTEFA, que aposta per la cultura i el desenvolupament territorial com a eines de cohesió a banda i banda dels Pirineus.