Organitzen una jornada de voluntariat per netejar les platges de Calella de Palafrugell i Llafranc

privat:-voluntaris-recullen-mes-de-300-kg-de-residus-a-les-platges-de-calella-i-llafranc

El proper dissabte, 17 de setembre, l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palafrugell i la fundació WE CARE de la marca Delicious & Sons, organitzen la jornada de voluntariat “Netegem la Mediterrània”. La neteja a les platges de Calella de Palafrugell i Llafranc es podrà fer a peu, en immersió, caiac o paddle surf.

L’objectiu de la jornada és conscienciar sobre l’estat de la Mediterrània i netejar l’emblemàtic litoral. L’any passat van participar a “Netegem la Mediterrània” 436 voluntaris, que van recollir 302,75 kg de residus i diferents materials.

A més de ser organitzada per l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palafrugell i la fundació WE CARE de la marca Delicious & Sons, qui coordina la neteja de la sorra amb voluntaris, l’acte compta amb la col·laboració del centre d’immersió Poseidon Diving Costa Brava a la platja del Port Pelegrí; i a la platja de Llafranc els centres d’immersió Triton Diving i Barracuda Diving i de l’empresa de caiacs Tourist Service. L’activitat comptarà amb la participació de Olivia Mandle, impulsora de la campanya per prohibir l’existència de dofinaris a Espanya, i el recolzament de l’Institut Jane Goodall, a través del seu programa Raíces y Brotes, i de les empreses Mar a la Vista i l’Hort del Silenci.

La jornada de neteja del litoral és una activitat amb anys d’història al municipi, en la que diferents entitats, centres d’immersió i l’Ajuntament de Palafrugell han impulsat diferents accions. Des de l’any 1993, l’associació de veïns de Tamariu impulsa iniciatives per l’estudi i protecció del fons marí de Tamariu; a la platja de Llafranc s’ha dut a terme la neteja de la platja de manera ininterrompuda des de l’any 2004; i a Calella, les jornades s’han celebrat des de l’any 2013, a la platja del Port Pelegrí.

 

En marxa l’enderroc d’una part de l’edifici del Call de la Bisbal, que permetrà reordenar l’illa interior

enderroc call la bisbal

Els treballs, amb un pressupost de 129.477 euros, permetran tornar a posar en relleu l’antic carreró que unia el carrer Sant Jaume amb el carrer Santa Maria del Puig, i posteriorment s’urbanitzarà el pati d’illa i així es disposarà d’una nova plaça pública al nucli històric de la ciutat. L’edificació que es conservarà tindrà tres plantes d’uns 115m² de superfície construïda, cadascuna amb façana al carrer del Call: la voluntat consistorial és destinar la planta baixa a equipament municipal i les dues plantes superiors a dos habitatges per a ús social.
Amb l’enderroc de 70m² de l’edifici annex, es podrà completar. Cal tenir present, però, que es tracta un entramat urbà que ha estat molt edificat al llarg dels anys, i s’han edificat construccions noves sobre construccions velles. Ara, el criteri és no només datar i conservar, sinó fer aflorar aquest patrimoni i posar-lo a disposició dels veïns i visitants. Aquestes obres recuperaran per a la població uns racons històrics pràcticament desconeguts. Aquest carreró està tancat des dels anys trenta del segle passat i els treballs permetran que la ciutadania bisbalenca pugui redescobrir-lo.
Aquest estiu s’han dut a terme diverses prospeccions en el solar que es va enderrocar fa dècades. L’objectiu de la campanya era determinar el potencial arqueològic de l’indret, amb l’expectativa de trobar-hi restes medievals d’interès. Cal no oblidar que l’espai afectat se situa dins el nucli històric i, particularment, molt a prop del carrer del Call. La presència dels jueus a la població està ben testimoniada documentalment des del segle XIII, amb una part important dels membres de la comunitat dedicant-se al negoci del préstec. Aquest estiu aquestes prospeccions han posat al descobert un dipòsit d’aigua molt ben conservat i, just al costat, unes escales que hi donen accés. A més, pel que sembla, tot i que encara s’està valorant, un possible accés a diferents cases del barri. Fa pensar que era un espai de pas perquè han aparegut tres portes. Pel que fa al barri, és la part que està just darrere el Call i seria una troballa –en espera de poder determinar-ho– que aniria del segle XVII al XIX. Properament s’investigarà per saber si en aquest solar hi consta un dipòsit.

L’Empordà ostenta el rècord de temperatures de setembre més altes, a tot el país

La temperatura màxima d’aquest dimarts ha estat de record en un mes de setembre a 7 de les 153 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (SEMA) de Catalunya amb més de 10 anys de dades, segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). La majoria dels registres extraordinaris s’han produït a la comarca de l’Empordà, en alguns casos amb sèries de 33 anys. A Torroella de Fluvià (Alt Empordà) els termòmetres s’han enfilat fins als 36,4 graus. A la Tallada d’Empordà han estat 35,6. El tercer lloc del rànquing se l’ha endut Sant Pere Pescador (Alt Empordà) amb 34,7 i en quarta posició s’ha situat la Bisbal d’Empordà amb 34,5.

Ja durant el mes d’agost també s’ha registrat un altre rècord de temperatura, en aquest cas de l’aigua del mar, que a l’Estartit va assolir els 27.5ºC a una milla de les Medes, el valor més alt observat en aquest punt des de l’any 1974.

També et pot interessar

Les platges de l’Estartit, Pals, Calella, Begur, Palamós i Sant Feliu desapareixeran si segueix pujant el nivell del mar

Crisbru presenta el seu debut “Addicta”

privat:-crisbru-presenta-el-seu-debut-“addicta”

CRISBRU, finalista del Sona9 2021 i guanyadora del premi Èxit, és una artista que va experimentar una situació límit durant l’any 2020. Així va començar a investigar sobre la seva relació amb les addiccions i la de tot el seu entorn.

Va descobrir tot un món d’autodestrucció socialment acceptada que la va fer decidir-se a investigar i ordenar els passos que acompanyen l’addicció. Així comença “ADDICTA” (Right Here, Right Now 2022). L’objectiu de tot això és acompanyar artísticament cadascuna de les fases d’una addicció i arribar al públic a través d’un CD i un directe on tots els elements acompanyen la mateixa idea: els passos d’un/a addicta del descobriment, a la convivència.

La idea no és només influir musicalment sinó també deixar petjada en els oients. La temàtica de les addiccions va acompanyada d’una crítica social, de com aquestes segueixen sent un tabú i un estigma. CRISBRU proposa una reconciliació amb el nostre jo addicta y, amb ella, més comprensió dels que pateixen algun tipus de dependència al nostre voltant.
A l’àlbum hi ha moments per ballar (“Res a dir-te”), moments per reflexionar (“Mira’m a mi”) i moments per plorar (“Vull ser millor”). El treball d’investigació es barreja amb el dia a dia de l’artista amb els alti-baixos i diferents estats que converteixen l’àlbum am el reflex d’una experiència real i quotidiana.

L’entrada Crisbru presenta el seu debut “Addicta” ha aparegut primer a Primera Fila.

Santa Cristina inicia la prevenció d’incendis a Bell-lloc II i el Golf Costa Brava

bosc santa cristina prvenció incendis

Santa Cristina ja ha iniciat els treballs de manteniment i obertura de franges perimetrals de prevenció d’incendis forestals a la urbanització de Bell-lloc II i, aquesta setmana, s’han començat també a la urbanització del Golf Costa Brava. Un cop realitzades ambdues, s’actuarà a la franja del nucli urbà.

Actualment, s’estan executant tasques de neteja del sotabosc i tala d’arbres per tal de reduir la càrrega forestal, protegint així les urbanitzacions de possibles incendis forestals. Està previst que les feines s’acabin a finals d’octubre.

Aquestes tasques, programades inicialment al mes de juliol, s’han dut finalment a terme en aquestes dates per tal de reduir el risc d’incendi forestal, després que l’Àrea de Medi Ambient es reunís amb la senyora Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, i el senyor Oriol Anson, secretari d’Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, per formular-los aquesta petició.

Des del consistori aprofiten per recordar a tothom l’obligatorietat de mantenir les parcel·les privades netes de sotabosc i de deixar espai entre les capçades dels arbres. El manteniment de la massa forestal, tant privada com pública, és fonamental per la prevenció d’incendis.

Enric Marquès (alcalde de la Bisbal): “Les mesures han de ser el màxim de clares possibles i no donar peu a interpretacions errònies”

Enric Marquès

Al Supermatí de Ràdio Capital, hem parlat amb l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Enric Marquès, perquè ens expliqui la situació del poble i la reparació dels danys després de dues setmanes de la greu pedregada.

Per ajudar als ciutadans l’Ajuntament ha demanat a la Generalitat que presenti les mesures de la manera més clara possible perquè la ciutadania pugui fer-ne ús i també per evitar interpretacions errònies.

Com a solució per facilitar la lectura del llenguatge administratiu, l’alcalde ha parlat d’una convocatòria de subvenció amb un qüestionari de preguntes freqüents per ajudar a la gent a entendre que se li demana. Com també la possibilitat de rebre ajuda per persones de l’àrea d’Urbanisme.

Aquesta convocatòria ajudarà a entendre la subvenció que es farà pública al mes de setembre referent a la retirada de fibrociment amb amiant i la subvenció fins a un 70% per la col·locació de plaques solars en aquestes cobertes.

Una altra demanda de Marquès és que “tothom ha de poder arreglar la seva teulada”, ja que cal arreglar algunes cases per la perillositat de si fa vent o plou fort. El principal problema és que hi ha casos en què la gent no té assegurança de la llar o no pot fer front a la despesa d’aquest dany.

Per això, l’alcalde de la Bisbal estudia quina possibilitat hi ha d’establir un ajuda a la gent que no pot fer front al pagament de la reparació de la teulada com també es pugui fer una línia de crèdit de tou amb l’Institut de Finances.

Aquesta dificultat sorgeix sobretot perquè la gent ha d’avançar els diners per arreglar les destrosses de la pedregada. Encara que com ha afirmat l’alcalde, la Generalitat preveu un pagament ràpid, aproximadament d’uns dos o tres mesos, un cop hagi sortit la línia de subvencions.