Quan un o una estima, només ho pot fer de debò, i sinó, simplement no estima. Però, què passa quan el que estima és un geni, i a més, és un geni com el Dalí? En realitat, l’únic que pot passar, és el que, per sort, admirem la resta dels mortals: una obra i una vida que va més enllà d’una pintura, una escultura o d’un mobiliari personalíssim i distintiu i admirat arreu del món, un amor que traspassa el temps i l’espai i et fa sentir el que aquest home de mirada estranya, bigotis exòtics i paraules clares sentia per la seva musa, la Gal.la.
I el millor exponent d’aquest sentiment, per mi, si em permeteu, ho trobem al Castell Gal.la Dalí de Púbol, un regal que l’artista va fer a la seva estimada i va gaudir decorant i reconstruint, donant-li el seu toc especial, però sobretot posant tot el seu amor en cada recó, perquè la Gal.la ho tingués sempre present. I això es palpa, es toca, es sent… I als jardins que envolten la propietat? Les plantes, els arbres, l’aigua, la natura, s’ha tornat daliniana, només per la Gal.la.
L’amor sempre és una genialitat, però si voleu gaudir de l’amor d’un geni, no us perdeu Púbol i el castell de la Gal.la Dalí!!!
