La gira “Como la piel” de la Rita Payés està a punt d’arribar a la seva fi. Aquesta s’ha fet arran de l’àlbum homònim que va publicar l’abril de 2021 i ha passat per França, Itàlia, Països Baixos o Suïssa, entre altres.
El primer dels quatre concerts, que tindrà lloc a l’Auditori de Barcelona el 3 de desembre, forma part del Cruïlla de tardor. A Girona tocarà l’endemà al Teatre Municipal. Seguidament, el 9 de desembre serà el torn del concert al Teatre Falset de Tarragona i l’11 de desembre, al Teatro Joy Eslava de Madrid. Com hem esmentat, seran els últims concerts d’aquesta gira en què la gent podrà gaudir de la sonoritat que desprèn la barreja de jazz, bossa nova i guitarra clàsica.
Abans, però, encara té concerts a Alemanya, Bèlgica, Dinamarca o, per exemple, el que farà el divendres vinent durant les Festes de la Mercè.
Les entrades pels concerts del final de gira ja estan a la venda a la web de l’artista.
El 28 d’octubre arribarà “The Essential” una col·lecció de les cançons més imprescindibles de Foo Fighters.
Serà el primer treball que el grup publica des de la mort del seu bateria Taylor Hawkins. El disc inclourà temes com ‘Everlong’, ‘My hero’, ‘Learn to fly’, ‘All my life’ o ‘Best of you’.
Tracklist
Everlong
Making a Fire
Times Like These
Rope
Monkey Wrench
My Hero
Cold Day in the Sun
Big Me
Long Road to Ruin
Shame Shame
Best of You
All My Life
The Pretender
This Is a Call
Waiting on a War
Walk
Learn to Fly
The Sky Is a Neighborhood
Breakout
These Days
Everlong (Acoustic)
‘The Essential Foo Fighters’ is a collection of tracks from the band’s studio albums available on vinyl, CD, and digitally October 28th. @foofighterspic.twitter.com/7VrhNObXmC
La Fundació Institut Català del Suro ha renovat el seu segell del Programa d’Acords Voluntaris per la reducció de les emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle (GEH) d’acord amb el compromís que va iniciar l’any 2015. En aquest programa s’intenta reduir la petjada de carboni de l’entitat d’acord amb les directrius europees que estableixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
El Programa d’Acords Voluntaris està impulsat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i té la finalitat de reconèixer les organitzacions que de manera voluntària volen establir un compromís per reducir les seves emissions. El segell es revisa anualment i a cada camapnya es proposen mesures per millorar.
Les dades del 2021
L’inventari de la fundació ha augmentat les emisions respecte a l’any passat. Des de l’entitat afirmen que aquesta pujada es deu a la tornada a la normalitat després de la pandèmia: La tornada al treball presencial, els viatges per negocis o la participació en el projecte Erasmus, entre d’altres.
A més, aquest any s’han incorporat més categories d’emissions indirectes i fruit d’aquest esforça d’adapar el càlcul d’emissions a la ISO 14064 s’han incrementat les emissions indirectes respecte l’any passat.
Les millores implementades
Cada any la fundació ICSuro adopta diverses mesures per reduir les emissions. Per això, durant el 2021 es va reduir la generació de residus plàstics provinents de l’aigua potable embotellada. Així, es van canviar les ampolles del personal per cantimplores i ampolles de 6 o 8 litres. També es va voler implementar un dia de teletreball setmanal per reduir les emissions indirectes generades pel transport a la feina. Aquestes emissions soposen, actualment, gairebé la meitat de les emissions generades per l’entitat.
Per això, de cara al 2022 s’han proposat millorar l’obtenció d’energia a través de la instal·lació d’un sistema fotovoltaic format per 77 panells i la implementació d’un dia a la setmana de teletreball, entre d’altres iniciatives.
La participació en el Programa d’Acords Voluntaris és una mostra de la preocupació de la Fundació Institut Català del Suro pel seu impacte ambiental però també econòmic o social. En aquest sentit, l’ICSuro ha integrat la seva gestió al model internacional de l’Economia del Bé Comú i està a punt de publicar la seva Memòria ESG segons aquest model internacional.
Els consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà i l’associació Empordà Turisme allarguen la campanya de comunicació “Una porta a l’Empordà” amb l’objectiu de continuar atraient visitants i turisme de proximitat durant aquests mesos de setembre i octubre
La campanya “Una porta a l’Empordà” es va presentar a Figueres a començaments de juny amb un vídeo promocional i diferents càpsules audiovisuals que representaven alguns dels principals atractius de l’Empordà com són el paisatge, la gastronomia, la platja, el patrimoni, el cicloturisme o l’enoturisme. L’emissió d’espots a TV3 al juny va tenir continuïtat amb diferents accions de màrqueting digital a les xarxes socials i a plataformes com Youtube, Instagram o Spotify.
En aquest sentit, ara al setembre es reprèn la campanya amb l’emissió de més espots a la televisió i també es reforça la campanya als mitjans digitals allargant-la fins octubre. L’objectiu és aprofitar les bones temperatures actuals per captar més visitants de proximitat, els quals poden seguir gaudint dels principals atractius que té l’Empordà.
Per altra banda, finalitzada la campanya d’estiu està prevista un nova campanya de sensibilització i de captació de suports a la marca Empordà. La distribució d’un material divulgatiu de la marca, el repartiments d’adhesius o petites campanyes en els mitjans locals són algunes de les accions previstes perquè les persones residents a l’Empordà puguin adherir-se i donar suport al projecte.
El vicepresident primer del Consell Comarcal del Baix Empordà i conseller de Turisme, Xavier Dilmé, considera que “una de les assignatures pendents, per molts factors, és poder allargar la temporada més enllà de setembre i el que fem els dos consells és incidir en aquest tema a partir del visitant de proximitat i des de la marca Empordà”.
Aquest article és un reportatge sonor. Fes clic al reproductor d’àudio per escoltar-lo. Produït per Anna Salvadó, Maria Alsina i Gerard Escaich. Editat per Martí Saguer.
Actualment a Espanya hi ha 33 restaurants amb dues estrelles Michelin. Nou d’aquests són restaurants catalans. Però només n’hi ha un al Baix Empordà. És el Bo.TiC, de Corçà, que va rebre la seva segona estrella Michelin l’any 2020. Malgrat que aquest reconeixement és el que l’ha donat a conèixer com un restaurant de primer nivell, el Bo.TiC és molt més que un restaurant d’alta cuina.
La història del Bo.TiC comença l’any 2007, quan la parella formada pel xef Albert Sastregener i la sommelier Cristina Torrent decideix obrir un restaurant. Era un local petit a Corçà, de només 11 taules i amb un menú degustació. Van decidir posar-li de nom Bo.TiC, una combinació de Bo, Ti de Tito (el sobrenom de l’Albert) i la C de Cristina. L’Albert explica que incialment la intenció era que a dins del restaurant hi hagués també una petita àrea de moda per combinar la cuina amb la passió de la Cristina, que és dissenyadora i patronista. Finalment, l’espai reduït que tenien no ho va permetre. Així naixia el Bo.TiC, un projecte conjunt i familiar.
Els dos guardons de les estrelles Michelin que el restaurant Bo.TiC de Corçà ha rebut des dels seus inicis – Imatge de Gerard Escaich Folch
El xef Albert Sastregener del restaurant Bo.TiC davant les càmeres de Ràdio Capital de l’Empordà – Imatge de Gerard Escaich Folch
L’Albert reconeix que costava molt que la gent es parés a visitar el restaurant i que aleshores treballaven molt poc. Tot i que era complicat que la gent es fixés en aquell petit local de Corçà, qui sí que s’hi va fixar va ser la Guia Michelin. El Bo.TiC va rebre la seva primera estrella Michelin l’any 2009, només dos anys després de la seva obertura. Un fet que alguns mitjans de comunicació van qualificar com “una de les grans sorpreses” de la gala. Tot i això, no tot van ser alegries amb l’arribada del reconeixement, almenys al principi.
L’estrella Michelin va posar el Bo.TiC al mapa, malgrat que l’Albert asegura que en cap moment el seu objectiu era aquest.
Al cap d’uns anys, el seu primer local se’ls va començar a quedar petit. És per això que el 2017, el BoTiC va canviar d’ubicació i es va instal·lar en una antiga fusteria de carruatges de Corçà. Un local fins a deu vegades més gros que els va permetre fer créixer el projecte.
Ja en aquell moment, l’Albert i la Cristina tenien clar que l’experiència Bo.TiC havia d’anar molt més enllà de només la cuina. És per això que, a l’hora de reformar el nou local, es van posar en contacte amb l’arquitecta Anna Sabrià.
Durant un any, l’Anna, l’Albert i la Cristina es van trobar cada dimecres al matí per posar en comú els objectius i les idees que el nou local havia de transmetre. Basant-se en una premissa de representar el passat, present i futur a través dels materials, van crear un edifici que representa els ideals del projecte: transparència, proximitat i senzillesa.
«l’èxit d’un restaurant recau en l’equilibri de tots els elements que formen part de l’experiència gastronòmica»
Anna Sabrià, arquitecta del Bo.TiC
L’entrada del restaurant Bo.TiC a Corçà – Imatge de Gerard Escaich Folch
El restaurant Bo.TiC de Corçà – Imatge de Gerard Escaich Folch
Una taula preparada per rebre els comensals al restaurant Bo.TiC – Imatge de Gerard Escaich Folch
Avui, quan els clients arriben al Bo.TiC, els rep la Cristina a la recepció. Ella els dona la benvinguda i els guia cap a la cuina, que és totalment oberta. Allà, poden veure com treballen la vintenta de cuiners que formen l’equip del restaurant. També saluden el xef, l’Albert, que els convida a entrar a la cuina en qualsevol moment si els sorgeix alguna pregunta per fer-li.
El xef Albert Sastregener del restaurant Bo.TiC acabant de preparar algunes elaboracions – Imatge de Gerard Escaich Folch
La cuina del restaurant Bo.TiC vista des del menjador – Imatge de Gerard Escaich Folch
Després, la Cristina acaba d’acompanyar-los fins a la seva taula, on passaran gran part de les més de tres hores que dura l’experiència del Bo.TiC. Fora que els clients hagin reservat la ‘taula del xef’, una taula de quatre persones molt especial, ja que està ubicada dins la cuina. Des d’aquesta taula, els clients poden veure com es preparen els plats que després els serviran.
En Jean Phillipe és el cap de cuina del Bo.TiC, l’encarregat que les idees del xef es portin a terme i que tot funcioni correctament durant el servei. Explica que la taula del xef és una taula única amb la qual els cuiners poden trencar el protocol més seriós de la sala.
La feina d’en Jean Phillipe, com a cap de cuina, és ser un líder per a tots els cuiners de l’equip i donar les indicacions perquè tot vagi com ha d’anar. Segons Phillip, la part més complicada de la tasca d’un cap de cuina és entendre la manera de treballar de tots els seus companys.
El cap de cuina del restaurant Bo.TiC Jean Phillipe – Imatge de Gerard Escaich Folch
«el més complicat és el factor humà, el saber com arribar a tots els companys»
I és que quan comença el servei, tot i tothom ha d’estar a lloc. A diferència del que un pugui pensar a causa de la influència dels programes de televisió, el servei és silenciós i molt ordenat. Durant les tres hores que dura, només se sent el soroll de plats, coberts i els anuncis que el xef va fent al seu equip.
Alguns dels cuiners del restaurant Bo.TiC treballant a la cuina – Imatge de Gerard Escaich Folch
Dos cuiners preparant diferents plats al restaurant Bo.TiC de Corçà – Imatge de Gerard Escaich Folch
Una cuinera prepara un plat del restaurant Bo.TiC – Imatge de Gerard Escaich Folch
El menú del xef al restaurant Bo.TiC – Imatge de Gerard Escaich Folch
Durant el servei, l’equip prepara els dos tipus de menú que s’ofereixen al Bo.TiC. El menú degustació, de 150 €, i el menú del xef, de 200. Cadascun d’ells té una trentena de plats servits en diverses fases i que poden variar segons l’estacionalitat o la climatologia.
La cuina d’Albert Sastregener es basa en la cuina tradicional catalana, però transformant-la i dotant-la de complexitat. El menú comença amb uns entrants renovats entre els quals hi ha les típiques tapes o altres plats conegudíssims com un gaspatxo o un còctel de gambes. Més endavant, arriben alguns plats amb encara més elaboracions, com un tàrtar de vedella amb els seus ossos o l’anomenat “arròs al quadrat”.
Detall d’un plat del restaurant Bo.TiC – Imatge de Gerard Escaich Folch
Preparant l’elaboració d’un plat del restaurant Bo.TiC – Imatge de Gerard Escaich Folch
L’amanida de tomàquet del restaurant Bo.TiC durant la temporada d’estiu – Imatge de Gerard Escaich Folch
El plat ‘Steak-ossos’ del restaurant Bo.TiC – Imatge de Gerard Escaich Folch
Uns plats moderns i innovadors, però, a la vegada, amb unes arrels molt clares i presents.
El plat ‘Quatre Estacions’ del restaurant Bo.TiC – Imatge de Gerard Escaich Folch
Un plat de peix al restaurant Bo.TiC – Imatge de Gerard Escaich Folch
Taulell amb les taules i els menus que té cada comensal al restaurant Bo.TiC – Imatge de Gerard Escaich Folch
El plat de llagostí del menú del restaurant Bo.TiC – Imatge de Gerard Escaich Folch
Un dels cuiners preparant les postres al restaurant Bo.TiC – Imatge de Gerard Escaich Folch
L’Albert i la Cristina són inconformistes i innovadors. Ho van demostrar el 2007, quan van decidir obrir un petit restaurant d’alta cuina al mig de Corçà. Ho van demostrar deu anys després, també, quan van reformar una antiga fàbrica durant un any per aconseguir crear l’espai perfecte per al Bo.TiC. Però ara també ho és el seu equip, a qui la parella ha sabut transmetre la seva manera de treballar i, sobretot, la seva filosofia.
«un restaurant ha de ser una petita o gran festa, un moment especial. és igual les estrelles que tingui»
El llibre de visites del restaurant Bo.TiC a la recepció – Imatge de Gerard Escaich Folch
El logotip del Bo.TiC brodat a les estovalles del restaurant – Imatge de Gerard Escaich Folch
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.