Sortida del sol a Palafrugell. Núvols alts i mitjos
Avui dimarts comencem amb ambient fresc de tardor, però no tant com ahir perquè els núvols ajudaran a mantenir la temperatura menys baixa. L’aire de Tramuntana també serà un factor a tenir en compte per la meteorologia de la jornada. Durant el matí podrà bufar entre moderada i forta i a la tarda afluixarà la seva força.
La forquilla de temperatures que tindrem a la comarca estarà entre els 10 graus mínims als 23 màxims. Serà la nuvolositat que no deixarà que la mínima pugui baixar més i també serà la responsable que la màxima tampoc pugui pujar. I seran núvols d’evolució diürna que a mesura que passin les hores podran ser més gruixuts, en principi sense risc de pluja.
Pel què fa a l’estat de la mar, i tenint en compte que bufarà Tramuntana moderada a la comarca, tindrem onatge d’entre forta maror i maregassa, que durant la tarda afluixarà.
Als darrers dies de setembre, quan ja s’està més bé al sol que a l’ombra, podem donar per acabada la temporada d’estiu; amb una anyada bona pel que fa al turisme i als estiuejants.
Els restauradors, els càmpings, els hotels i apartaments, i també els supermercats i les botigues dels pobles de la Costa Brava, faran la seva avaluació segons el que han venut i el que hi han guanyat.
Però no tot és el benefici econòmic; cal considerar altres aspectes: socials, ecològics, artístics,…
Potser com mai, en aquest estiu que ha estat el del meu setanta-cinquè aniversari de naixement, he assistit a molts concerts de bona música: al Festival de Torroella de Montgrí, i també a Pals i Begur,..
A nivell ecològic, a part de les ferides que seguim fent a tants llocs de la Costa que tenen molt poc temps d’ocupació, hem viscut un estiu que ha estat dels més secs dels darrers anys: la pluja no ha fet gaire presència als nostres boscos i pantans. Fins i tot les vinyes han avançat la collita de dues a tres setmanes de mitjana.
Avui, quan escric, dilluns 26 de setembre, he tingut el goig de poder participar en un dinar pantagruèlic, en un cèntric restaurant de Begur; hi érem els restauradors i personal, els proveïdors de subministraments, i un grup d’amics: tots plegats, una quinzena de bons amics, que l’hem viscut amb molta gatzara i bona vianda i beguda.
Hi he endevinat un signe dels temps que estem vivint: acabem una temporada estranya, que ve després de dues anyades de pandèmia, i en la que ha estat difícil de cobrir els llocs de treball; i ara, acabat l’estiu, ens deixa una sensació de buidor, de molt d’atur, i que ens farà viure una tardor-hivern molt freda i amb una crisi galopant; amb una inflació que farà molt mal a les persones que abans es consideraven classe mitjana.
Potser comencem a adonar-nos que el monocultiu del turisme no ens permet viure amb dignitat tot l’any.
L’aplec de Bellcaire Lletraferit ha tancat la seva tercera edició aquest cap de setmana. Entre el 23 i 24 de setembre van passar per la població del Baix Empordà unes 800 persones per gaudir de les activitats, autors i editorials de parla catalana. Aquestes dades son molt positives per la delegada de la regidoria de Cultura i Patrimoni Cultural de Bellcaire de l’Empordà, Judith Cobeña i Guàrdia.
Explica a més que les edicions han estat bastant diferents. En aquest tercer aplec s’han reunit editorials petites i mitjanes que presentin llibres de parla catalana amb tots els seus accents. Per això, aquesta edició l’han dedicat als diversos accents del català com a temàtica principal.
Una de les característiques d’aquest aplec, és que l’ajuntament no cobra per espai, sinó que recapten el 10% de les vendes i ho donen a una entitat sense ànim de lucre. Aquesta quantitat, que es dobla amb l’aportació del consistori, en l’edició d’enguany es donarà a Plataforma per la Llengua. Aquesta decisió correspon a una voluntat social, segons afirma Judith Cobeña.
La donació a Plataforma per la Llengua respon a la necessitat de millorar l’ús del català i la manera en com el fem servir, tal com afirma Judith Cobeña. La delegada de la regidoria relata que el català cada cop té un ús més minoritari i que molts cops no s’usa de manera correcta. Per això, la donació d’enguany va a una plataforma que impulsa l’ús del català.
Les activitats de l’aplec ja van començar el divendres, amb el Concert de La Barraca d’en Toiu, cantant amb tots els accents catalans. També es va inaugurar una exposició: «Patrimoni oblidat. Memòria Literària». Hi podem veure imatges de ruïnes, edificis o cases desaparegudes o a punt de desaparèixer que s’han pogut recuperar gràcies a la literatura. L’exposició es pot visitar al Castell de Bellcaire d’Empordà fins al 22 d’octubre.
El cap de setmana va estar replet de tallers, activitats i actes relacionats amb els diversos accents del català. I tot i que la pluja va amenaçar fins a l’últim moment, Bellcaire Lletraferit va tancar l’aplec d’enguany amb l’orquestra Fireluche amb un homenatge a Pau Riba.
El projecte per reurbanitzar la plaça del Monestir engloba diferents actuacions. Per una banda, s’ampliaran les voreres del carrer de Callao, les de la cantonada del carrer de l’Hospital i les que hi ha davant de l’hostal Zurich. D’aquí també en desapareixeran els aparcaments que hi ha ara.
La part central de la reforma, però, es focalitzarà a tot l’àmbit de la plaça. Aquí, tot l’espai que ara és de terra se substituirà per paviment, es refarà l’enjardinament i també es donarà més rellevància a l’arc de Sant Benet (situat just davant l’edifici i que recuperarà la cota original).
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols destaca que l’obra a la plaça es pot considerar «l’avantsala del futur Museu Carmen Thyssen». Perquè des de l’exterior, els treballs s’aniran estenent progressivament cap a l’interior del monestir (que acollirà les sales d’exposició).
També, a Juli Garreta
La reforma de tot l’espai que envoltarà el futur museu –i que assumeix l’Ajuntament- es completarà amb una segona fase: la reforma de Juli Garreta (que connecta el Monestir amb el passeig de Rius i Taulet). Aquí, s’hi eliminaran els aparcaments que hi ha en zona blava, s’ampliaran les voreres i se’n refarà tot el paviment (que tindrà la mateixa estètica del que hi ha al passeig, i que també serà el que es posarà a la plaça).
El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, explica que ben aviat es començarà a excavar la plaça per anivellar la superfície. Es calcula que vora el mes d’abril estaran acabades les obres.
Un cop enllestida la reurbanització, l’avinguda passarà a ser de plataforma única i no s’hi podrà circular a més de 20 quilòmetres per hora. Es col·locaran jardineres per separar la vorera de la calçada, que tindrà doble sentit i permetran compatibilitzar la circulació de vehicles i de bicicletes.
Mentre durin les obres no es tallarà el trànsit, però sí que hi haurà restriccions. Segons Josep Saballs, hi haurà afectacions «puntuals» que s’aniran avisant als veïns i veïnes des de l’Ajuntament.
En el cas de l’avinguda, la reforma començarà el dimarts 4 d’octubre. Totes dues obres les executa la mateixa empresa, Constructora de Calaf SAU. Tindran una durada de sis mesos i mig -és a dir, s’enllestiran la primavera del 2023- i suposen una inversió de 2.537.297,67 euros.
La begurenca (que fins ara era quarta), s’ha vist afavorida pel descens de punts de l’estoniana Kontaveit, que passa a la quarta posició del rànquing mundial i cedeix així el tercer lloc a Badosa.
La classificació general segueix liderada de manera incontestable per la polonesa Swiatek, i segona és la tunisiana Ons Jabeur.
La baixempordanesa, tot i no passar per un bon moment de joc, es manté en el podi de les tres millors raquetes mundials.
Recordem que a l’abril passat va arribar a ser número 2, i des d’aleshores no ha baixat mai de la quarta plaça en les diverses actualitzacions que s’han anat fent.
El sector turístic gironí alerta que el 60% dels negocis es plantegen tancar per l’augment dels costos arran de l’increment en la despesa energètica. El president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, Antoni Escudero, ha exposat que, segons una enquesta als associats, la factura de la llum s’ha doblat en relació a l’any anterior i la despesa del gas s’ha disparat un 130%: «Són dades esfereïdores». El sector tanca l’estiu amb bones xifres d’ocupació però avisa que això no repercutirà igual a la caixa per l’augment dels costos. Un dels reptes de futur és recuperar el trànsit aeri. El president del Patronat, Miquel Noguer, ha anunciat una injecció d’entre 2 i 2,5 MEUR en promoció per potenciar l’aeroport de Girona.
El turisme gironí ha recuperat aquest dilluns una tradició estroncada per la pandèmia: la celebració del Dia Mundial del Turisme al Castell de Biart, a Masarac (Alt Empordà). Després d’un minut de silenci en record a les víctimes de la covid-19, el president de la Federació d’Hostaleria ha fet balanç de la temporada d’estiu i ha posat sobre la taula els reptes que afronta el sector.
Antoni Escudero ha demanat deixar de valorar l’estat de salut del turisme analitzant, només, la foto dels mesos d’estiu i sosté que la sensació és que al final de l’any, els balanços econòmics s’allunyaran de l’optimisme generat per l’increment d’ocupació i l’afluència de visitants de la temporada estival a la demarcació.
En aquest sentit, Escudero ha exposat que han fet una enquesta als associats per posar xifres a la realitat i que les dades «són esfereïdores»: «Hi ha preocupació per la continuïtat de les empreses, sobretot les més petites». Segons el president de la Federació, un 60% dels establiments es plantegen abaixar la persiana si es manté l’increment en el costos, sobretot per la factura energètica. L’enquesta revela que el cost de la llum s’ha encarit un 100% en un any i el del gas un 130%.
Això, sumat a la manca de personal que pateixen, remarca, «tots els sectors», fa que els empresaris turístics llancin una veu d’alerta i reclamin mesures a les administracions. «Afrontem una temporada d’hivern incerta i molt preocupant», ha exposat.
Escudero també ha lamentat que el Govern prengui decisions sense comptar amb el sector i ha posat com a darrere exemple la proposta de prohibir fumar a les terrasses: «El 90% dels clients de les terrasses són fumadors, que són els que estan disposats a passar fred i calor». Una altra decisió d’esquenes als empresaris però que ha repercutit directament en la caixa és l’avançament de l’inici dels curs escolar: «Ens han escurçat entre 15 dies i tres setmanes la temporada d’estiu; un altre pal a les rodes».
El president de la Federació d’Hostaleria ha exposat que fa anys que demanen modificacions en el calendari escolar, més acord amb altres països europeus, que contribuiria a assolir el repte de desestacionalitzar el turisme.
Una altra demanda del sector està relacionada amb la seguretat. Escudero ha remarcat que, a banda de necessitar més policies a la demarcació, també cal urgentment una reforma del Codi Penal que agreugi la pena per als multireincidents i eviti que surtin en llibertat poques hores després de detenir-los.
Entre 2 i 2,5 MEUR a promoció de l’aeroport
El president del Patronat de Turisme i de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, també ha posat xifres per demostrar la recuperació de l’ocupació a la demarcació però ha remarcat que la majoria dels visitants han arribat amb cotxe perquè l’activitat a l’Aeroport de Girona continua per sota en relació a les xifres del 2019. En concret, un 28% menys a l’estiu però el descens arriba al 32,5% si es comparen els primers vuit mesos de l’any amb el darrer exercici prepandèmia.
Per revertir la situació i aconseguir que les instal·lacions de Vilobí d’Onyar (Selva) recuperin l’activitat d’anys anterior als 2019, estan creant la Taula Estratègica de l’Aeroport de Girona, una fórmula de treball conjunta. En aquest marc, Noguer ha exposat que les administracions (Diputació de Girona, Generalitat i ajuntaments) preveuen aportar entre 2 i 2,5 MEUR anuals a promoció. Uns diners que, apunta, podrien servir per recuperar connexions i seduir aerolínies «de bandera» perquè operin des de Vilobí.
Miquel Noguer ha apuntat que aconseguir això passa, també, perquè l’Estat faci una aposta decidida per connectar l’aeroport amb el tren d’alta velocitat a través d’una estació que faciliti l’enllaç amb Barcelona.
La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, ha posat en valor, durant la seva intervenció, la capacitat del sector per «arremangar-se i readaptar-se» per afrontar la pandèmia i ha destacat l’esforç de la Generalitat per tornar a prestigiar els estudis de formació professional i els oficis per evitar que hi hagi sector que pateixin per manca de treballadors.
