Els veïns de Palamós hauran de pagar el 41% del cost de les noves obres

L’Ajuntament de Palamós ja ha fet públic el cost que hauran d’assumir els veïns per la reurbanització d’una part del barri de la Platja, després que el Ple d’aquest mes de setembre. Els veïns beneficiats per les obres hauran de pagar un 41,34%, que correspon a 570.323 euros, mentre que l’Ajuntament pagarà el 58,66% restant.

Així com avui ah publicat Ràdio Palamós, cada veí haurà d’assumir un cost en proporció el càlcul de la longitud de la façana de la finca, en un 25%, i del sostre, en un 75%. A més, s’han aplicat al càlcul dos graus d’urbanització diferents, ja que conviuen  tipologies diferents.

La zona afectada es troba entre els carrers del Mar i Aragó, un tram de López Puigcerver, el carrer de la Riera Aubi, I els travessers Nàpols, Roselló, Aragó I Mar. Les obres assumiran un cost d’1.747.000 euros sense restar-li els 250.000 euros subvencionats pel Pla Únic d’Obres I Serveis de Catalunya.

El Grup de Defensa del Ter lamenta que només han prosperat dues denúncies de les 220 que han presentat

Ginesta Mary juntament amb altres membres del GDT reclamen voluntat política per sancionar aquells que cometen delictes mediambientals Data de publicació: dimecres 28 de setembre del 2022, 18:11 Localització: Vic Autor: Laura Busquets
Ginesta Mary juntament amb altres membres del GDT reclamen voluntat política per sancionar aquells que cometen delictes mediambientals Data de publicació: dimecres 28 de setembre del 2022, 18:11 Localització: Vic Autor: Laura Busquets

Aquest dimecres el Grup de Defensa del Ter ha presentat un mapa interactiu (ja.cat/jmsrt) on es detalla les denúncies que ha rebut l’entitat al llarg de 30 anys. Per tipologies, s’identifica si es tracta d’una possible agressió als rius i rieres, si és un abocament de purins o si són problemàtiques relacionades amb les granges, la indústria, la mort d’animals, tala d’arbres o altres. De les 220 denúncies, 80 fan referència als rius i rieres, 46 a altres tipologies i 38 a purins i granges.

En una comarca amb més d’un milió de porcs, el GDT no descarta que el nombre de denúncies vagi en augment. Per això, demanen a la ciutadania en general que segueixi avisant-los de totes les agressions al medi natural, ja siguin de contaminació al territori o que puguin esdevenir un perjudici per la salut de les persones.

De fet, la rapidesa en la detecció del fet pot suposar la rectificació o pot derivar en una denúncia. Mary ha explicat que és important avisar «en el moment que veu l’abocament, perquè sinó l’aigua s’emporta la brutícia i quan arriba qui ha d’investigar aparentment no hi veu res, tot i que el mal a la biodiversitat ja està fet».

El grup també demana a l’administració un canvi de la normativa pel que fa a les sancions. En aquest sentit, Mary ha posat de relleu el cas de l’industrial Josep Ramisa al Lluçanès en què «li sortia més a compte pagar la multa que abocar els purins al camp». Aquell cas va ser sonat perquè l’any 2015 es va condemnar l’empresari a cinc mesos de presó i a pagar una multa de 1.800 euros per haver abocat entre 450.000 i 675.000 litres de purí a la riera Gavarresa, al Lluçanès. «No pot ser que delinquir surti més a compte que fer les coses bé», ha denunciat la presidenta del GDT.

El grup també vol que els protocols d’administracions com els Agents Rurals, l’Agència Catalana de l’Aigua, o cossos com els Mossos d’Esquadra o la Fiscalia canviïn. «Massa sovint les denúncies es perden per manca de rigor o d’interès en la investigació de l’origen dels fets», han criticat Ginesta Mary. I tot plegat acaba en «un accident, una fuita fortuïta o un advertiment».

Torroella de Montgrí i l’Estartit s’acrediten com a Destinació Turística Intel·ligent

Torroella de Montgrí i l’Estartit han estat acreditades com a adherides al programa de Destinació Turística Intel·ligent (DTI) després de ser avaluades amb la metodologia de la Societat Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques (SEGITTUR). Un organisme que depèn del Ministeri d’Indústria Comerç i Turisme del Govern Espanyol.

El model DTI està avalat per organismes internacionals com l’Organització Mundial del Turisme, el Banc Interamericà de Desenvolupament, l’OCDE, la Comissió Europea i la World Travel and Tourist Council (WTTC). Es basa en cinc eixos i més de 200 requisits. Els eixos són: governança, innovació, tecnologia, sostenibilitat i accessibilitat.

L’accessibilitat, punt fort
Dels cinc eixos analitzats, l’accessibilitat és on Torroella de Montgrí i l’Estartit han obtingut els millors resultats. Especialment en l’àmbit de la gestió i la implantació d’aquesta qüestió a la destinació. El municipi compta amb transport i informació accessibles i incentiva l’accessibilitat entre el sector turístic.

Al costat de l’accessibilitat un altre eix on Torroella i l’Estartit destaquen és el de la tecnologia amb infraestructures i connectivitat aplicades a la governança i gestió intel·ligent de la destinació.

La sostenibilitat és el tercer dels àmbits on Torroella i l’Estartit han assolit una millor puntuació gràcies a l’esforç fet per conservar i recuperar el medi ambient, conservar el patrimoni, impulsar l’economia circular i gestionar la sostenibilitat turística.

Recomanacions i full de futa
Més enllà d’avaluar 200 requisits en cinc eixos, l’entrada al DTI suposa l’adopció d’un full de ruta amb un seguit de recomanacions. Per exemple, es suggereix treballar en la gestió i governança innovadores i impulsar la innovació al municipi. En aquest sentit, l’informe de SEGITTUR valora els esforços fets en transparència i participació, però veu marge de millora en la visió estratègica.

Per tal de ser considerada una destinació turística intel·ligent, Torroella de Montgrí i l’Estartit han de monitorar l’activitat turística per aconseguir un coneixement més gran de la demanda, impulsar la senyalització intel·ligent, posar en marxa un pla de mobilitat urbana o crear un òrgan de gestió de l’accessibilitat.

Torroella, en el gruix de destinacions turístiques innovadores
L’Alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí s’ha felicitat per l’adhesió a la xarxa DTI tot indicant que «ens situa dins el gruix de les destinacions turístiques més innovadores». En aquest sentit s’ha reptat a «seguir treballant per atraure noves oportunitats i complir les exepectatives que generen les noves tendències tant a nivell de promoció com de captació de nous mercats». Per Colomí cal aprofitar aquesta adhesió per fer «millores de la gestió interna, de les polítiques de sostenibilitat i en  aspectes cada cop més rellevants i essencials  com l’accessibilitat»

Els hospitals gironins comencen a gestionar les baixes laborals automàtiques per ingrés

Hospitals Gironins

La regió sanitària Girona ha començat a desplegar la gestió de les incapacitats temporals (IT) per ingrés des del mateix propi hospital, amb l’objectiu de desburocratitzar la gestió de les baixes a l’atenció primària. Actualment hi ha quatre centres preparats informàticament per tramitar-les: l’hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa; el Trueta de Girona, el Santa Caterina de Salt (Gironès) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), ubicat al Trueta. La setmana vinent preveuen que els hospitals de Calella i Blanes (Selva) també tinguin a punt els sistemes d’informació per incorporar la gestió de les baixes i que al llarg del mes d’octubre s’hi sumin Figueres, Palamós (Baix Empordà) i Campdevànol (Ripollès).

Els pacients que ingressin, ja sigui de forma urgent o programada, reben automàticament la baixa laboral a través de La Meva Salut i s’estalvien desplaçaments dels familiars al centre d’atenció primària per gestionar-la. Des de la setmana passada, i un cop feta l’adaptació tecnològica, els hospitals d’Olot, Trueta, Santa Caterina i l’ICO han començat a tramitar baixes per ingrés hospitalari als seus centres. En el conjunt, s’han generat fins ara 26 incapacitats temporals i deu comunicats de confirmació.

La mesura beneficia la població en edat laboral i el canvi permet agilitzar els processos, disminuir el nombre de contactes a l’atenció primària per gestions d’aquest tipus i millorar l’experiència del pacient i el seu entorn. Actualment, el 18% de les IT generades a la regió són per ingrés hospitalari.

La baixa per IT la genera el mateix hospital en el moment de l’ingrés, a partir de la informació que es recull en aquell moment. Si al cap de set dies –comptant des del primer dia que va faltar a la feina- el pacient encara continua ingressat, es genera un comunicat de confirmació de manera automàtica, que té una validesa de catorze dies. Tant la baixa com el primer comunicat es poden descarregar immediatament des de La Meva Salut. Els següents comunicats de confirmació s’han de tramitar des de l’atenció primària.

A Catalunya, la gestió de les baixes des dels hospitals va començar en forma de pla pilot a principis de febrer a l’hospital Parc Taulí i paulatinament s’està desplegant a la resta de regions. En el conjunt de Catalunya es preveu estalviar entre 180.000 i 324.000 visites anuals a l’atenció primària, segons el volum de població activa que genera un ingrés hospitalari.

Aproven el pla de treball per la redacció de l’avanç del nou POUM de Begur

POUM BEGUR

El ple de l’Ajuntament de Begur va aprovar aquest dimarts el Pla de treball per a la redacció de l’avanç del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) de Begur per la seva adaptació al Pla director de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí (PDRSNLG).

El pla de treball l’ha redactat Interlands Ciutat i Territori SL, empresa adjudicatària del contactre, i va ser presentat el passat 31 d’agost. Aquest pla de treball defineix l’abast, les fases, el contingut, els criteris metefològics i els terminis previstos per dur a terme la redacció d’aquest avanç de revisió del POUM. Es preveuen un total de tres fases.

La primera fase consisteix en realitzar un anàlisi, diagnosi, hipòtesis i alternatives de desenvolupament urbanístic, i participació ciutadana. Així, la voluntat del consistori és redactar i tramitar l’avanç de revisió del POUM amb la màxima transparència i participació ciutadana. La intenció és donar veu a tots els actors implicats, per tal que puguin fer arribar les seves al·legacions, aportacions i punts de vista.

La segona fase se centra en l’avanç del POUM i la presentació del document inicial estratègic. Finalment, la tercera fase abordarà la valoració de l’exposició pública nou POUM.

Maite Selva, alcaldessa de Begur, destaca que “tenim molt interès a poder fer realitat la revisió de l’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, ja que és molt necessària perquè el POUM s’adeqüi als temps actuals. Volem que el procés sigui el més participatiu possible i tots els actors implicats -veïns i veïnes, entitats i empreses- hi són convidats a prendre-hi part. Esperem que hi hagi molta participació”.

L’avanç del POUM

Aquest avanç del POUM valorarà la incorporació, en clau urbanística, de les recomanacions de planificació municipal que es desprenen dels diversos documents estratègics, territorials, ambientals i sectorials de què disposi el municipi que puguin tenir incidència per a la determinació dels criteris d’ordenació urbanística municipal.

Per això, l’avanç del POUM estarà format pels apartats: Objectius generals del pla; Síntesi de les diverses alternatives considerades; Síntesi dels criteris urbanístics, ambientals i socials; Descripció de les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació; Justificació de l’alternativa escollida; i, finalment, Document inicial estratègic.

El consistori de Begur està treballant per aquesta revisió del POUM, que està vigent des de l’any 2003. L’objectiu d’aquesta revisió és buscar el millor equilibri entre la necessitat de creixement i la preservació dels recursos naturals i valors paisatgístics dels recursos naturals i valors paisatgístics, històrics i culturals de Begur. També volen adaptar el POUM als canvis socials, econòmics, mediambientals i legislatius que s’han produït durant els darrers 19 anys.

A més, han estat col·laborant en la redacció del nou Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava amb l’objectiu de definir un nou POUM que protegeixi les zones verdes i l’entorn natural privilegiat del municipi, redueixi l’impacte mediambiental i la superfície total hàbil per a la construcció i millori l’entorn i integri els edificis en el paisatge.

Supermatí – 28 setembre 2022

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 28 setembre 2022
Loading
/