10 anys de la Black music big band. Un projecte necessari

Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
10 anys de la Black music big band. Un projecte necessari
Loading
/

Aquest dissabte, a la Mirona de Salt, la Black Music Big Band celebrava deu anys d’existència. Ho feia amb un concert que, més enllà de la música, tenia alguna cosa d’aquelles celebracions que serveixen per mirar enrere sense nostàlgia i, sobretot, per mirar endavant amb una certa confiança. Confiança en els joves, que avui dia no és poca cosa.

Confesso que sempre he tingut la sensació que aquest projecte, tot i estar plenament arrelat a les comarques gironines, no és prou conegut a l’Empordà. I és estrany, perquè respon a una d’aquelles idees senzilles i alhora difícils: posar la cultura al servei de les persones. Sense grandiloqüències. Sense soroll innecessari. Amb feina, constància i una mica d’ànima, que és el que acostuma a faltar.

La Black Music Big Band va néixer fa deu anys amb una voluntat clara: oferir als joves un espai on créixer a través de la música. Però créixer de debò. No només aprendre quatre acords o pujar a un escenari una vegada l’any, sinó entendre la música com un ofici i com una manera d’estar al món. Aquesta és, probablement, la seva virtut principal: la paciència. En un temps que corre massa, ells s’han dedicat a fer allò que sempre ha donat fruit —treballar a poc a poc.

Hi ha també la branca júnior, que té una cosa entranyable i seriosa alhora. Entranyable perquè hi veus nois i noies que comencen. Seriosa perquè s’intueix que allò no és cap joc. És el primer pas d’un camí que potser no els farà famosos, però que segur que els farà millors. I això, en el fons, és el que hauria de fer qualsevol projecte educatiu amb una mica de dignitat.

Sovint es parla de cohesió social com si fos una paraula administrativa. Però la cohesió, quan és real, té forma de sala d’assaig. Té forma de joves que s’escolten, que s’esperen, que aprenen a no voler destacar sempre. La música, quan es fa així, deixa de ser un gènere i es converteix en una experiència compartida. I potser aquesta és la part més important de tot plegat.

També m’interessa una altra cosa: el respecte pel talent jove. Vivim envoltats de presses, d’èxits immediats i d’una certa frivolitat que ho iguala tot. Aquí, en canvi, hi ha exigència. Hi ha ofici. Hi ha la idea —antiga però imprescindible— que la creativitat necessita temps i disciplina. Que l’art és una barreja d’emoció i artesania. D’ànima i de feina callada.

El concert de dissabte celebrava deu anys, sí. Però sobretot demostrava que el projecte continua viu. I que, mentre hi hagi iniciatives així, encara es pot ser moderadament optimista.

Potser el que toca ara és una cosa ben simple: conèixer-lo més, explicar-lo millor i sentir-lo una mica més nostre també des de l’Empordà. Perquè quan un projecte ajuda a créixer persones, deixa de ser només cultural. Es converteix, sense fer soroll, en una petita forma de bé comú. I això —si em permeten— no passa cada dia.

Ecologistes en Acció demana declarar l’anguila espècie en perill d’extinció

Verges
Pla obert del pont de la C-252 sobre el riu Ter a Verges en una imatge d'arxiu cedida a l'ACN el 18 d'agost de 2020 (Horitzontal)

Ecologistes en Acció de Catalunya i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre demanen a la Generalitat que voti a favor de declarar l’anguila europea espècie en perill d’extinció. La proposta es debatrà aquest dimarts al Comitè de Flora i Fauna.

La iniciativa parteix del Ministeri per a la Transició Ecològica. L’objectiu és incloure l’espècie al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. Els ecologistes consideren que la mesura és urgent i necessària.

Diversos estudis científics alerten que l’espècie es troba fora dels límits biològics de seguretat. El Consell Internacional per a l’Exploració del Mar adverteix d’un declivi intens des de finals dels anys setanta. Recomana reduir al màxim l’explotació i les activitats humanes que afecten la població.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura classifica l’anguila com a espècie en perill crític d’extinció a escala mundial. Segons aquesta organització, en les darreres dècades s’ha perdut prop del vuitanta per cent de la població global.

A Catalunya la pesca d’anguila es concentra a les conques del Fluvià, la Muga, el Ter i l’Ebre. Aquests rius disposen de plans de gestió específics. Els ecologistes també han reclamat mesures al riu Francolí per facilitar el pas de les anguiles adultes cap al mar. Asseguren que la proposta té un cost baix i encara no ha rebut resposta.

Les entitats critiquen el consum d’angules, especialment durant les festes nadalenques. Consideren que és una pràctica insostenible i incompatible amb la recuperació de l’espècie. També valoren positivament que cuiners de prestigi hagin decidit deixar de servir aquest producte.

En l’àmbit europeu hi ha mesures de recuperació vigents des de fa anys. L’espècie també està inclosa en el conveni internacional que regula el comerç d’espècies amenaçades.

Ecologistes en Acció insisteix que la Generalitat ha de donar suport a la proposta estatal. Recorden que la situació de l’anguila és crítica i que cal actuar amb rapidesa.

La primera jornada de vaga de metges genera poques afectacions als usuaris del Baix Empordà

privat:-el-comite-de-l’hospital-de-palamos-atribueix-“sobrecarrega”-i-“estres”-a-tota-la-plantilla
Privat: El Comitè de l’Hospital de Palamós atribueix “sobrecàrrega” i “estrès” a tota la plantilla

La jornada de dilluns de la vaga de metges genera poques afectacions a l’Hospital de Palamós i als diversos CAP del Baix Empordà. El sindicat de Metges de Catalunya a l’Hospital de Palamós ha xifrat el seguiment inferior al 20%, tot i que des del mateix hospital apunten que durant el torn de matí hi ha hagut poques afectacions.

La vaga de metges s’ha convocat per diverses raons: l’aprovació del nou Estaut Marc; la sobrecàrrega assistencial; les jornades de guàrdies obligatòries; la denúncia dels salaris més baixos d’Europa; el reconeixement de la categoria professional i la responsabilitat, entre altres reivindicacions.

Des del sindicat de Metges de Catalunya a l’Hospital de Palamós apunten que la situació de la sanitat pública «és equiparable al caos de rodalies». I al final, tal com expliquen, les víctimes acaben sent «els treballadors i els usuaris». La vaga de metges s’allargarà duarnt tot el dia d’avui i el divendres 20 hi ha convocada una nova jornada de vaga.

Protecció Civil manté l’alerta per vent fort a Catalunya fins a la matinada

privat:-mes-de-850-trucades-al-112-pel-temporal-de-vent,-amb-ratxes-de-mes-de-100-km/h-a-l’emporda
Privat: Més de 850 trucades al 112 pel temporal de vent, amb ratxes de més de 100 km/h a l’Empordà

Protecció Civil de la Generalitat manté activada l’alerta del Pla especial d’emergències per risc de vent a Catalunya. La previsió apunta a ratxes molt fortes fins a la matinada de dimarts. El vent afecta sobretot la meitat oest i el Pirineu. En diversos punts s’han registrat cops superiors als 90 quilòmetres per hora. A zones elevades del Pirineu el llindar s’ha superat amb claredat. El vent de component oest s’ha estès per bona part del país.

De cara a dimarts al matí el vent anirà a la baixa. La millora serà progressiva. Tot i això encara es poden produir ratxes intenses en zones del Pirineu, el Prepirineu i comarques del sud-oest.

Durant la jornada el telèfon d’emergències ha rebut prop de 1.300 trucades. Aquest volum ha generat més d’un miler d’incidències relacionades amb el vent. La majoria s’han concentrat a les demarcacions de Barcelona i Tarragona. També s’han registrat avisos a Girona i Lleida.

Per comarques destaquen el Barcelonès, el Baix Ebre i el Baix Llobregat. També hi ha incidències al Montsià, al Baix Camp, al Vallès Occidental i a l’Alt Empordà. Al Baix Empordà s’han registrat una cinquantena de trucades.

Els municipis amb més avisos són Barcelona i Tortosa. També destaquen municipis del litoral i del Camp de Tarragona. Moltes incidències estan vinculades a caiguda d’arbres i branques. També hi ha despreniments d’elements inestables i afectacions elèctriques.

Els Bombers de la Generalitat han atès una vintena d’avisos en les darreres hores. La major part corresponen a la regió metropolitana sud. També hi ha sortides a la demarcació de Tarragona i a la de Lleida. Els serveis treballen sobretot en obstacles a la via pública i riscos estructurals.

El Sistema d’Emergències Mèdiques ha gestionat prop de 500 alertes. La majoria han estat consultes informatives. Prop d’un centenar han requerit atenció sanitària. Una quarantena de persones han estat traslladades a centres sanitaris. Cap cas és greu.

Pel que fa a la mobilitat es manté la limitació d’avançaments per a vehicles pesants a l’autopista del Mediterrani a la demarcació de Tarragona. També cal prudència en diversos trams de l’autopista del Mediterrani i de l’autovia del Mediterrani al sud del país. Una carretera de muntanya al Berguedà continua tallada pel vent.

El Cos d’Agents Rurals ha activat mesures preventives davant l’augment del risc d’incendi forestal. El vent ha provocat una desena d’incidències amb cables elèctrics i petits focs. També s’han registrat caigudes d’arbres en zones forestals. Els agents vigilen camins rurals i espais naturals protegits.

Protecció Civil demana evitar l’accés al medi natural mentre duri l’episodi. Recomana no fer activitats a l’aire lliure en zones amb arbrat. També aconsella no estacionar sota arbres o elements inestables. Els organitzadors de rues i activitats esportives han d’avaluar el risc abans de mantenir els actes. Protecció Civil manté el seguiment constant de l’evolució del vent. L’organisme emetrà nous avisos si hi ha canvis en la previsió.

L’Audiència de Girona absol l’acusat d’abús sexual a una menor a la Bisbal d’Empordà

privat:-l’audiencia-de-girona-avala-els-desallotjaments-expres-sense-que-calgui-autoritzacio-judicial
Privat: L’Audiència de Girona avala els desallotjaments exprés sense que calgui autorització judicial

L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a 10 anys de presó per un presumpte abús sexual a una menor a la Bisbal d’Empordà. Els fets es remunten al 30 de maig de 2021, durant una festa d’aniversari a l’skatepark del municipi.

La secció tercera del tribunal conclou que no existeix prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d’innocència. La sentència assenyala que les versions de la denunciant i de l’acusat són contraposades i que ni les declaracions testificals ni les proves pericials aporten corroboració suficient.

El tribunal remarca que no s’ha localitzat perfil genètic de l’acusat, que l’exploració mèdica no va detectar lesions i que dos testimonis van desmentir l’agressió. Les dues declarants van afirmar que eren a prop del banc on es trobava la menor i que no van observar cap atac sexual.

La fiscalia acusava l’home d’un delicte d’abús sexual amb penetració a menor de 16 anys i sol·licitava 10 anys de presó, anys de llibertat vigilada, una ordre d’allunyament i una indemnització econòmica. La defensa en demanava l’absolució.

La sentència també apunta que no es van aportar declaracions de professionals mèdics o psicològics que haguessin tractat la víctima. El tribunal considera que existeix una manca de proves sobre possibles seqüeles.

Un altre element destacat és una fotografia aportada per la defensa, feta anys després dels fets, on apareixen la denunciant, l’acusat i la seva parella. El tribunal considera que aquesta imatge contradiu el relat d’intimidació exposat durant el judici.

Tot i l’absolució, l’Audiència ordena investigar l’acusat per un possible trencament de l’ordre d’allunyament, ja que en el moment de la fotografia aquesta mesura estava vigent.

La sentència no és ferma i es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Josep Maria Font: «La Sopa de Verges és una festa del poble que implica a tothom»

Sopa de Verges-dones
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Josep Maria Font: "La Sopa de Verges és una festa del poble que implica a tothom"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, el president de l’Associació de la Sopa de Verges, Josep Maria Font, ha detallat els preparatius d’una de les cites més emblemàtiques del calendari del municipi.

Els preparatius comencen dies abans: recollida de llenya, passada pel poble per aconseguir ingredients i aportacions econòmiques, i muntatge de la plaça. Demà a les sis del matí s’encendran els focs i es començaran a bullir els 30 perols de sopa, d’uns 70 litres cadascun. En total, es preparen 2.100 litres de sopa, que equivalen a entre 4.000 i 5.000 racions.

La Sopa de Verges és una escudella tradicional amb una recepta fixa. Porta api, ceba, ossos de pernil, cigrons, mongetes, gallina, costelló de vedella, costelló de porc, xai, patates, arròs, fideus, sal, pebre vermell i pebre negre. Tot plegat, bullit a foc viu durant hores a la plaça. La Sopa de Verges, documentada entre els anys 1348 i 1402, és una tradició ancestral que serveix per acomiadar el Carnaval.

El 99% de les racions es mengen a la mateixa plaça, una de les característiques distintives de la festa. “La tradició és menjar-t’ho a la plaça”, remarca Font. Per això, es demana als assistents que portin plat, però no cassoles ni olles, per garantir que tothom en pugui tastar.

Verges, amb poc més de 1.200 habitants, multiplica la seva població durant aquesta jornada. Tot i que hi arriba gent d’arreu, Font subratlla el caràcter popular i intern de la celebració: «La festa de la sopa, el poble la disfruta ell més, i la processó la fem per als altres.»

L’associació, formada per una trentena de persones, no només organitza la sopa sinó també altres àpats populars vinculats al calendari festiu del municipi. El finançament es basa en la col·laboració del poble, l’Ajuntament i aportacions voluntàries.