Gerard Prohias: “Portar un públic familiar en el jazz”

Gerard Prohias

Durant aquest cap de setmana, Palafrugell acull la 28a edició del Festival de Jazz Costa Brava. Per això, hem parlat amb el cap d’àrea de Cultura del municipi, Gerard Prohias, perquè ens doni tots els detalls de les diverses actuacions de jazz que hi haurà del 5 al 12 d’octubre.

El festival de Jazz Costa Brava torna a la normalitat després de dos anys marcats per la pandèmia. Per això, es faran les actuacions en 3 llocs diferents: Plaça Nova, Patí de Can Genís i Teatre Municipal de Palafrugell. L’últim espai serà on tindran lloc les representacions de pagament, ja que tenen una despesa més alta.

Tal com explica el cap de Cultura, en el festival volen combinar el jazz pròpiament català més emergent i jove amb una estrella internacional. En aquesta edició, s’ha decidit convidar a l’esperit del retro soul, Steffen Morrison, que presentarà el seu nou disc anomenat “Soul Revolution” a Palafrugell.

D’altra banda, Prohias també ha detallat les activitats que es duran a terme al llarg del diumenge per Palafrugell.

Sobretot intenten animar a la gent a ballar al ritme del jazz pels carrers del municipi, ja que tal com diu “la participació en el carrer sempre hi ha estat”. A més, com a mètode per finalitzar l’estiu i allargar la temporada turística, han volgut que aquest festival coincideixi amb el festiu del 12 d’octubre.

Ara bé, la importància del festival, segons el cap d’àrea de cultura, és mostrar que encara que el jazz tingui fama de ser una música complicada o intel·lectual, “pot ser d’interès per a tothom”.

El precedent del Festival Cap Roig

El festival de Jazz Costa Brava de Palafrugell que enguany celebrarà la seva vint-i-vuitena edició, va néixer el 1990 als Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell. A poc a poc, el festival va anar perdent el jazz i va anar modificant el format. Finalment, l’Àrea de Cultura va decidir recuperar-lo l’any 2006, tal com conta Gerard Prohias.

Ara, el titular del Festival de Jazz Costa Brava és l’Ajuntament de Palafrugell i, en els darrers anys, s’ha anat consolidant en un festival de música jazz rellevant en la zona.

Mor Albert Solà, el Monarca de la Bisbal

Dia trist a la Bisbal (i a Serra de Daró) després l’endemà de la mort d’Albert Solà, en un bar de la Bisbal. El monarca va sortir de Can Casadellà, el restaurant de Serra de Daró on treballava, a les vuit del vespre i d’allà es va dirigir cap al seu domicili per canviar-se. Havia quedat amb amics i companys de feina al Pa i trago, un bar de la Bisbal que solia freqüentar. Una vegada allà i retrobat amb un dels amics va demanar una copa de vi blanc i segons ha explicat una treballadora de l’establiment, a Ràdio Capital, «va arribar a la taula però ja no va poder-hi seure».

Al caure al terra els treballadors del bar van avisar de seguida a la policia local i als serveis mèdics, que no van poder fer res per salvar-li la vida. Solà va morir passades les 10 del vespre a causa d’un infart.

Es dóna la circumstància que el Monarca tenia previst participar al programa de Telecinco, “¿Quién es mi padre?”, on hi participen fills no reconeguts pels seus pares.

Des que s’ha sabut la notícia les xarxes s’han anat omplint de comentaris de condol.

L’origen del Monarca

Solà ha defensat sempre, ser el fill gran del Rei emèrit, Joan Carles de Borbó i d’aquesta suposada paternitat no només n’havia fet un interessant relat, sinó que n’havia publicat el llibre «El monarca de la Bisbal» on aportava proves que apuntalaven el seu discurs.

Al llibre, Solà hi explica que després de passar per una família acomodada d’Eivissa va arribar a la família de Salvador Solà i Antonia Jiménez. Quan va marxar a viure a Mèxic va començar a investigar sobre els seus orígens. Va mantenir sempre que al seu expedient d’adopció hi sortien les paraules «xumet verd», fet que inferia que el nadó teia sang reial. Quan va saber que tenia una germana vivint a Bèlgica, ambdós van interposar una demanda de paternitat, rebutjada per la inviolabilitat de l’aleshores Rei.

En una conversa feta a Ràdio Capital entre el monarca i l’escriptor Adrià Pujol, Solà va explicar que havia rebut alguns contactes que suggerien una trobada entre ell i Joan Carles de Borbó, que finalment no es va produir.

Recupera la conversa entre Albert Solà i l’escriptor Adrià Pujol

Vídeo: Xerrada amb el Monarca de la Bisbal

La primera jornada de la Radikal Swim 2022 en imatges

Palafrugell i Llafranc avui s’ha omplert de nedadores i nedadors amb la Radikal Swim 2022. Es tracta de la competició en aigües obertes de referència amb 1.500 participants, que és d’1 quilòmetre i mig i voreja la costa, seguint el recorregut del camí de ronda, entre Calella i Llafranc. Així ha estat la sortida:

I així han estat les cares dels primers en arribar:

La primera jornada, que podeu veure sencera aquí, ha estat un èxit segons ha confirmat l’organització a través del seu compte d’Instagram: «Tanquem un dia espectacular gràcies a tots els Radikal Swimmers que heu participat en les travessies».

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Radikal Swim (@radikalswim)


Com en edicions anteriors, el club Radikal Swim i ocean52 uneixen esforços i, sota el paraigua “Junts per l’oceà”, es porten a terme diverses activitats de conscienciació mediambiental: el Beach clean up, recollida de residus a la platja de Llafranc, i l’EcoSwimming, activitat de natació per recollir residus al mar.

El Beach Clean-up d’enguany ha resultat en una recollida de més de 200 burilles tot i estar prohibit fumar-hi i trobar-nos molt neta la sorra. Demà, hi ha programat yoga, una xocolatada, Radikal Kids i l’entrega de premis, entre moltes altres activitats.

Steffen Morrison anuncia la presentació del seu tercer disc pel maig de 2023

Ja fa uns dies que va començar la 28a edició del Festival de Jazz Costa Brava a Palafrugell, tot i que avui és un dels dies més potents. I és que un dels noms destacats del nou soul europeu, Steffen Morrison, trepitjarà l’escenari del Teatre Municipal. Però abans que sonin les primeres notes del seu nou treball, ‘Soul Revolution’, hem tingut l’honor que visiti l’estudi de Ràdio Capital. També ens ha acompanyat Elisenda Güell, traductora de l’entrevista.

Steffen Morrison presenta el seu nou treball, ‘Soul revolution’, un disc inspirat en la positivitat i amb la intenció de crear un espai segur perquè les persones es puguin expressar. Morrison explica que aquest treball vol transmetre bones sensacions i amb la intenció d’alliberar l’esperit. A més, ‘Soul revolution’ està clarament marcat per les seves arrels del Surinam.

Morrison està influenciat per artistes del soul com Marvin Gaye, James Brown o Donny Hataway. L’han influenciat en la manera d’aproximar-se a la música soul, a les lletres i, sobretot, en l’actuació dalt l’escenari. Destaca la importància d’interactuar amb l’audiència i el contacte amb el públic.

La música soul als Països Baixos

Steffen Morrison va saltar a l’escena musical del soul quan va participar a The Voice, en la versió neerlandesa, l’any 2013. Tot i això, va conrear la seva carrera artística i no va ser fins a l’any 2018 quan va publicar el seu primer disc, ‘Movin’ On’.

I tot i que la música soul no ha nascut a Països Baixos, Steffen Morrison està convençut que s’ha aconseguit fer un lloc al panorama musical neerlandès. Tot i això, encara queda molta feina per fer.

També destaca la força dels nous talents del soul neerlandès que estan fent-se un lloc en l’escena musical. Per això, se sent responsable a l’hora de crear camins i impulsar el talent jove d’un soul emergent. Recorda, també, que el soul no té una cultura i una tradició tan llarga com els Estats Units. Tot i això, considera que han de continuar lluitant per aplanar el camí i permetre que el soul es consolidi.

La influència de la pandèmia

Tot i els dos anys de pandèmia, Steffen Morrison es mostra positiu davant la creació del disc i com van haver d’adaptar-se a l’arribada del coronavirus. L’artista neerlandès destaca que quan es troba un bon equip no hi ha cap problema a l’hora de crear un nou disc.

Steffen Morrison s’alegra del final d’aquesta pandèmia i poder tornar a connectar amb el públic dalt dels escenaris. A més, celebra poder tornar a viatjar i portar la seva música arreu.

Abans d’acomiadar-se i preparar-se per actuar al Festival de Jazz Costa Brava, al Teatre Municipal de Palafrugell, Steffen Morrison ha desvelat que publicarà el seu nou treball el pròxim mes de maig 2023.

L’Estartit manté la distinció de les 2 Flors d’Honor de Viles Florides

privat:-l’estartit-mante-la-distincio-de-les-2-flors-d’honor-de-viles-florides

El moviment Viles Florides, promogut per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC), ha lliurat aquest divendres dia 7 d’octubre a Tarragona els seus reconeixements anuals als municipis catalans i comuns andorrans que aposten per la transformació de l’espai públic a partir del verd urbà.

L’Estartit ha rebut dues Flors d’Honor per quart any consecutiu per la seva tasca en la millora de l’espai verd urbà. Les diferents accions promogudes al llarg de l’any per l’Àrea de Paisatge Urbà – Parcs i Jardins de l’EMD de l’Estartit, amb l’objectiu d’embellir l’Estartit amb nous projectes i manteniment dels existents, han fet la localitat mereixedora d’aquest reconeixement un any més. Ramon Planas, vocal de l’Àrea de Paisatge urbà – Manteniment de Parcs i jardins de l’EMD, ha representat l’Estartit i ha recollit el reconeixement.

A més de l’Estartit, 48 municipis d’arreu de Catalunya han obtingut dues Flors d’Honor. En total, dinou municipis han aconseguit quatre Flors d’Honor, el màxim reconeixement atorgat fins ara en aquests premis, amb un màxim de cinc Flors d’Honor. També 74 ciutats i pobles més han rebut tres i 13 localitats més amb una Flor d’Honor.

L’Estartit es va adherir al projecte de Viles Florides de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya l’any 2018. El moviment Viles Florides promou la transformació de racons, pobles i ciutats de Catalunya a través de la planta amb flor.