SOS Palafrugell presenta al·legacions contra el Projecte d’Urbanització a Aigua Xelida

Per
Maria Alsina
-

SOS Palafrugell i SOS Costa Brava van presentar dimarts passat el tercer escrit d’al·legacions a la urbanització d’Aigua Xelida que s’està construïnt on abans hi havia el bosc d’Aigua Xelida. Han presentat aquest escrit a l’Ajuntament de Palafrugell. Des de l’organització ja van realitzar al·legacions durant el mes de juny i juliol contra el Pla de Millora Urbana, però aquesta tercera al·legació es fa contra el Projecte d’Urbanització.

L’al·legació demana d’una banda que es paralitzi la tramitació del Projecte d’Urbanització i, també, del Projecte de Millora Urbana. Eduard de Ribot, adovcat i portaveu de SOS Costa Brava, explica que aquesta suspensió respon a l’acord de suspensió de llicències a la zona de la costa que es va impulsar el passat mes de maig.

A més, Eduard de Ribot recorda que encara no s’ha aprovat el Pla de Millora Urbana d’Aigua Xelida, per tant, no es pot aprovar el Projecte d’Urbanització. El que ha fet l’ajuntament és aprovar inicialment ambdós plans, segons explica l’advocat de SOS Costa Brava. Eduard de Ribot afirma que des d’ambdues associacions porten fent al·legacions al consistori des de l’any 2018 en zones com la d’Aigua Xelida i encara no han rebut resposta

Els punts exposats per SOS Costa Brava

Des de SOS Palafrugell i SOS Costa Brava, en una publicació a Instagram, invoquen que no es pot aprovar el Projecte d’Urbanització sense abans haver aprovat el Pla de Millora Urbana que el legitima i l’habilita. També invoquen l’excés de pendents, la naturalesa forestal, la inexistència d’aixecament topogràfic, la manca d’Estudi geotècnic, entre d’altres arguments.

A més, insten que s’incorpori aquest àmbit als sectors i polígons que han estat objecte de suspensió recent per part de l’Ajuntament de Palafrugell, doncs l’àmbit té les mateixes característiques d’aquells suspesos.

Eduard de Ribot recorda que des del consistori es van comprometre, en un debat convocat per SOS Costa Brava i SOS Palafrugell l’any 2018, a estudiar l’ús de terrenys com aquest que s’està transformant a la zona d’Aigua Xelida. A més, l’advocat demana que s’estudiï la possibilitat de crear el patrimoni públic de sòl per que es pugui preservar i es deixi d’urbanitzar en zones com la del bosc d’Aigua Xelida.

El fi de gira de Sopa de Cabra: amb The Tyets, Ginestà i Els Amics de les Arts

Per
Primera Fila
-
el-fi-de-gira-de-sopa-de-cabra:-amb-the-tyets,-ginesta-i-els-amics-de-les-arts

El 10 de maig de 2021 Sopa de Cabra va començar la celebració dels 30 anys del “Ben endins”, el disc de pop-rock en català més venut de la història. La gira del trentè aniversari del disc “Ben endins” de Sopa de Cabra està a punt d’acabar-se. Els gironins els queden dos concerts per acabar-la. El 26 de novembre posaran la cirereta a la gira al Palau Sant Jordi, sis dies després de fer parada a Reus.

Els de Girona van ampliar l’aforament per la demanda d’entrades i ara queda el 20% de les que hi havia a la venda. Aquesta gira fa dos anys que dura i ha passat per diversos festivals del país, com el Cabró Rock. Per acabar-la, l’espectacle està garantit, amb la confirmació d’una tretzena de col·laboracions de luxe; Alfred García, Buhos, David Carabén, Els Amics de les Arts, Els Catarres, Ginestà, Joan Dausà, Judit Neddermann, Intana, Ramon Mirabet, The Tyets, Suu i Xarim Aresté.

 

L’entrada El fi de gira de Sopa de Cabra: amb The Tyets, Ginestà i Els Amics de les Arts ha aparegut primer a Primera Fila.

El tinent d’alcalde de Santa Cristina suspès per absentar-se de la feina renuncia a ser candidat i dimiteix dels càrrecs

Per
ACN
-
El fins ara tinent d'alcalde de JxCat a Santa Cristina d'Aro, Jaume Quintana -Cedida per JxCat
El fins ara tinent d'alcalde de JxCat a Santa Cristina d'Aro, Jaume Quintana -Cedida per JxCat

El tinent d’alcalde de JxCat a Santa Cristina d’Aro suspès de sou i feina per fitxar i no anar a treballar a l’Ajuntament de Calonge ha renunciat a ser el cap de llista del partit a les municipals i ha dimitit de tots els càrrecs.

En una carta, Jaume Quintana demana perdó: «Lamento els fets, demano disculpes i n’assumeixo les conseqüències». El polític comunica que renuncia a l’acta de regidor, a les responsabilitats a l’equip de govern i al consell comarcal.

Quintana també aprofita per «aclarir els fets» i nega que faltés a la feina de manera reiterada: «Són un total de 16 hores i 57 minuts de falta injustificada repartides en nou dies de feina, un fet puntual circumscrit a un moment concret i complicat de la meva vida personal».

Jaume Quintana ha estat fins ara tinent d’alcaldia de Santa Cristina d’Aro (on des del 2019 ERC governa amb JxCat) i estava al capdavant de les àrees d’Hisenda, Recursos Humans, Participació Ciutadana, Obra Pública i Urbanitzacions. Vinculat a l’atletisme i al món associatiu, Quintana va ser fundador del Club Atlètic del municipi. Té 43 anys i en fa 21 que és funcionari de l’àrea d’Esports de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, també a la comarca del Baix Empordà.

El consistori on treballava, però, el va suspendre durant quatre mesos de sou i feina després de descobrir que, després de fitxar, s’havia absentat en més d’una ocasió de la feina. Segons van confirmar fonts de l’Ajuntament de Calonge a l’ACN, el consistori li va obrir un expedient a l’estiu. Després d’estudiar el cas i confirmar les absències laborals, l’ajuntament li va imposar la sanció.

Després de la publicació de la notícia informant sobre la sanció imposada per l’Ajuntament de Calonge, Jaume Quintana ha decidit dimitir de tots els càrrecs i ha renunciat a ser alcaldable per a les eleccions municipals del 2023. Al juny, JxCat l’havia confirmat com a cap de llista.

En una carta, concreta que ha pres la decisió de renunciar a l’acta de regidor a Santa Cristina d’Aro, plegant així també de les responsabilitats dins l’equip de govern i al càrrec al consell comarcal. «També vull anunciar-vos que no seré l’alcaldable de Junts a les properes municipals, i deixo evidentment el meu càrrec com a membre de l’executiva del partit», afegeix Quintana que a l’escrit demana «disculpes».

«Penso que les persones que ocupem un càrrec públic hem de ser coherents i exemplars, i és per això que entomo la situació abandonant les responsabilitats polítiques que ocupo en l’actualitat», argumenta el fins ara tinent d’alcalde. Jaume Quintana també aprofita la missiva per «aclarir els fets» i nega que s’absentés de manera reiterada del seu lloc de feina. En concret, puntualitza que són un total de 16 hores i 57 minuts «de falta injustificada» repartides en nou dies de feina i ho atribueix a «un moment concret i complicat» de la seva vida personal.

«Això no és en cap cas una justificació, sinó una puntualització que crec necessària després de les barbaritats que se m’han atribuït, donada la poca concreció i tracte que se li ha donat a la notícia», argüeix Quintana que tanca la missiva demanant temps i tranquil·litat: «Ara mateix el que necessito es recompondrem d’aquesta setmana tan dura a nivell anímic i personal, entomar la sanció, posar ordre a la meva vida i poder dedicar-me als de casa com es mereixen i demano si us plau que em deixin respirar i aixecar el cap amb tranquil·litat».

Per acabar, el fins ara alcaldable de JxCat per a les municipals a Santa Cristina d’Aro desitja sort als seus companys a l’hora de treballar per fer «un poble millor».

Detecten microplàstics en nou de cada deu corbs marins de la costa catalana

Per
ACN
-
Un corb marí emplomallat en una de les costes catalanes- Autor: Júlia Ferrer (UdG)
Un corb marí emplomallat en una de les costes catalanes- Autor: Júlia Ferrer (UdG)

Un estudi elaborat per un grup de recerca de la UdG ha detectat que el 93,7% dels corbs marins de la costa catalana tenen microplàstics. Es tracta d’una espècie vulnerable a l’extinció i que ara pateix l’acumulació de plàstic en ambients marins i costaners.

Els microplàstics són porcions de materials plàstic que s’han anat fragmentant fins arribar a mesurar menys de cinc mil·límetres. La procedència d’aquests microplàstics al corb marí es deu al fet que s’alimenta de preses que prèviament han ingerit els fragments. La tipologia dominant d’aquest material dins dels aparells digestius són la fibra (99,6%). Per altra banda, el grup de recerca també busca solucions per evitar les captures accidentals dels ocells en xarxes de pesca artesanal.

L’estudi de la UdG determina que la concentració de microplàstics és diferent en funció del sexe de l’exemplar. De fet, les femelles estudiades tenen una acumulació més gran d’aquest material tant a l’estòmac com a les egagròpiles. La longitud mitjana dels fragments que s’han trobat és d’entre 1 i 2,5 mm.

Diversos microplàstics que s'han trobat en els aparells digestius dels corbs marins emplomallats de Catalunya - Autor: Xènia Frigola (UdG)
Diversos microplàstics que s’han trobat en els aparells digestius dels corbs marins emplomallats de Catalunya – Autor: Xènia Frigola (UdG)

Per altra banda, els investigadors apunten que els exemplars d’aus del Maresme tenen més incidència de plàstics dins dels sistemes digestius que no pas els de la Costa Brava. A més, s’ha comprovat que el major percentatge de microplàstics són negres, seguits del vermell i del blau. Aquest color dels fragments és una informació molt valuosa perquè pot ajudar a descobrir l’origen dels materials.

El grup de recerca Desmares II ha analitzat mostres de plomes, fetge i múscul de vint corbs marins per comprovar la contaminació de metalls pesants per veure com afecta a l’espècie. Els resultats mostren que com menys reserves de greix tenen -i per tant, més dèbils- més presència de metalls pesants tenen.

A més, els 20 individus analitzats en la mostra tenen una elevada càrrega parasitària. En total s’han identificat 1.520 paràsits, entre ells la F. Anisakidae. El corb marí n’és un hoste definitiu i no li causa la mort, però si que li genera estrès i el debilita.

Minimitzar l’efecte de la pesca

L’equip Desmares II ha donat continuïtat a les dues edicions anteriors de l’estudi amb un increment d’anàlisi d’egagròpiles (s’han recollit 4.500 mostres) per determinar la dieta del corb marí. També s’ha equipat amb GPS 72 individus per saber com es mouen i quines zones freqüenten.

La recerca s’inclou en un projecte de tres centrat en la sostenibilitat de la pesca artesanal i la incidència que aquesta art pot tenir en espècies com el corb marí. En aquest sentit, el projecte ha abordat problemes com ara les captures dels ocels que fan les xarxes de pesca artesanal i que també pot afectar a altres espècies com ara la tortuga.

Per reduir aquesta captura involuntària, s’han fet proves amb uns llums a les xarxes de pesca que serveixen per allunyar corbs marins i tortugues sense que afectin a les captures comercials de peix. D’aquesta manera es protegeix la fauna marina i es treballa per la sostenibilitat de la pesca artesanal. Ara, es traslladarà el coneixement adquirit durant el projecte al sector de la pesca i als organismes gestors.

La recerca s’ha liderat pels investigadors i tècnics del grup de recerca en Biologia Animal de la Universitat de Girona (UdG), Carles Tobella, Josep Maria Bas, Albert Compaña, Xènia Frigola, Marta Muñoz i Margarida Casadevall; hi han col·laborat estudiants que hi han desenvolupat el seu Treball Final de Grau (Nil Macià i Irene Canal) i s’ha finançat amb fons FEMP de la convocatòria Pleamar, gestionada per la Fundación Biodiversidad

Tornen els cursos gratuïts de l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà

Per
Ràdio Capital
-
TALLER LOCUCIO (1) escola de ràdio

Quan arriba la tardor arriben també els cursos i tallers gratuïts que organitza l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà i aquest any arriben amb una mirada més digital que mai.

Aquest any posem el focus en la ràdio i el món digital perquè aprenguis tot el que et cal per comunicar amb el so i amb la imatge. Edició d’àudio, fotografia creativa, creació de podcast, locució professional, ràdio musical i fins i tot, un taller per conèixer com moure’t bé per les xarxes i com entrar en el món dels influencers.

I com sempre, la inscripció als nostres tallers és gratuïta. Apunta-t’hi, que les places són limitades.

Inscriu-te des d’aquí mateix als tallers que més t’agradin.

Torroella canvia el nom de la plaça d’Espanya, que passarà a dir-se plaça de l’Onze de setembre

Per
Redacció
-

L’aprovació s’ha fet amb els vots a favor d’UPM, ERC, Junts, CUP, Compromís i LEST i el vot en contra de Ciutadans.

L’aprovació inicial es va fer en el Ple del mes de juny i posteriorment, tal com estableix la normativa, es va iniciar la consulta pública als empadronats, propietaris i establiments afectats pels canvis de nom, de l’actual plaça d’Espanya, sense que hi hagi hagut cap vot en blanc o en contra.

La proposta de modificació va ser proposada per l’Assemblea dels Cantaires per a la Dolors i la qüestió es va tractar en la reunió de constitució de la Comissió del Nomenclàtor, el passat 30 de març. El canvi efectiu de les plaques es farà en breu.

La denominació de “plaça d’Espanya” prové d’un acord adoptat durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Un cop el canvi de denominació dels vials ja ha estat realitzat, els veïns poden obtenir un certificat del Ple municipal per tal de poder fer els canvis oportuns.

1...2.2592.2602.261...7.045Pàgina 2.260 de 7.045