Els bisbalencs viatgen aquesta setmana a les Illes Balears, per enfrontar-se a l’Àgora Portals.
Ara mateix, els de Carles Rofes són quarts, amb 3 victòries i 1 derrota. Els mallorquins són penúltims i encara no han guanyat cap partit en aquesta Lliga EBA.
L’objectiu del Sol Gironès serà el d’aconseguir un nou triomf, i tornar de Ses Illes amb la quarta victòria al serró.
Després de perdre per 1 a 0 contra el Malgrat en la jornada anterior, els calongins reben a casa un Cal Aguidó amb el que estan igualats a punts.
Els dos conjunts tenen 10 punts, només per sota del líder Unió Esportiva Quart, que comanda aquest grup de Segona Catalana amb 13 punts, i que jugarà a casa contra el Blanes (novè amb 5 punts).
Tordera, Tossa i Malgrat també es troben amb 10 punts i s’afegeixen al grup de perseguidors del Quart.
Un triomf del Calonge posaria distància amb el Cal Aguidó, i refermaria les seves opcions.
El temps d’aquest divendres i de bona part del cap de setmana vindrà marcat, per una banda, per aquesta sensació tèrmica relativament càlida. Una suavitat que ens acompanyarà avui i fins a inicis de la setmana que ve, tot i a poc a poc la temperatura va baixant, i ja no tindrem valors tan elevats com els 29 ºC de principis d’aquesta setmana. L’altre protagonista de la jornada serà la mala visibilitat: presència de núvols baixos i boires al matí que, juntament amb la pols nord africana en suspensió deixaran un cel brut i enteranyinat, amb una temperatura màxima al voltant dels 26 ºC.
Demà es poden repetir les boires i núvols baixos del matí, vespre i nit localment reduint molt la visibilitat.
La dorsal anticiclònica responsable del temps que ha dominat les darrers setmanes té els dies comptats. Entre dimarts i dimecres de la setmana vinent notarem una normalització de la temperatura, i amb l’eventual pas d’un front més de cara a dimecres, la temperatura recuperarà sensacions de tardor a finals de la setmana que ve.
El Degà rebrà aquest cap de setmana un rival directe en la classificació. El Bosc de Tosca visita el Municipal de Palamós amb 4 punts, un més que els palamosins.
Per tant, és un duel vital per a les aspiracions del Palamós de millorar la seva penúltima posició actual a Primera Catalana. I sobretot també, per oblidar la dolorosa derrota de la setmana passada contra el Torelló per un contundent 4 a 0.
El conjunt de Les Preses es troba dos llocs per sobre dels blau-i-grocs, però els de Joan Bayona esperen fer valer el factor camp per endur-se una victòria molt necessària.
Palafrugell és el municipi amb més habitants del Baix Empordà i on la població creix exponencialment durant els mesos d’estiu. Però aquest municipi també ha experimentat un canvi en l’alcaldia, concretament, el passat mes de maig. Per veure el treball i els temes candents que afecten els diferents nuclis de població del municipi de Palafrugell es troben cara a cara en aquest Govern i Oposició l’alcalde del municipi, Joan Vigas (Som Gent de Poble), i el cap de l’oposició, Juli Fernández (Partit Socialista de Catalunya).
Els dos polítics s’han vist les cares per tractar temes que afecten el municipi com el turisme, les diverses obres que s’estan duent a terme, la pujada d’impostos i taxes o la gestió de la neteja, les escombraries i els residus a la població.
La tradició i la cultura al municipi
Una de les iniciatives culturals que cal destacar de Palafrugell és l’Escola de Carrossaires, que fa pocs dies va obrir les seves portes. Joan Vigas destaca que les persones busquen «sensacions i les Festes de Primavera són sensacions».
Juli Fernández destaca que aquesta Escola de Carrossaires és una eina per donar continuïtat a les Festes de Primavera, un dels puntals de la cultura de Palafrugell. Tot i això, destaca la importància de crear una «escola de segones oportunitats» per connectar els joves amb oficis que s’estan perdent.
Tot i això, la cultura a Palafrugell va patir la pèrdua de la llibreria Vitel·la a principis d’aquest mes i va quedar-se sense cap llibreria al municipi. Per recuperar aquest fragment de cultura Joan Vigas destaca que no hi ha cap ajuda específica al consistori per aquest tipus de negocis. Tot i això, hi ha ajudes a través de l’IPEP que permeten obrir negocis que han tancat.
Juli Fernández, però, reconeix que les llibreries són negocis que no generin rèdits econòmics molt grans a causa del funcionament del sector. Tot i això, destaca que es donés una ajuda puntual per posar en marxa negocis d’aquest tipus, ja que lamenta que Palafrugell no tingui cap llibreria.
La política municipal i les eleccions pel 2023
Juli Fernández ja havia anunciat la seva candidatura com a cap de llista per les pròximes eleccions municipals que se celebraran al maig del 2023. Tot i això, Joan Vigas no acaba de deixar del tot clar la seva candidatura. De l’únic que està segur és que «necessita un equip» per tirar endavant la gestió d’un municipi com Palafrugell.
L’alcalde del municipi va arribar al càrrec el passat mes de maig i explica que no és una situació fàcil. El període és curt, ja que en un any variar programes i crear o executar nous projectes és complicat. Tot i això, estan tirant endavant projectes que ja hi havia al consistori i intentar millorar.
En el cas de Juli Fernández, reconeix que Joan Vigas fa poc temps que és a l’alcaldia, però que està gestionant projectes de l’anterior alcaldia. A més, afirma contundent que «la política és empatia» i que «en Joan té més empatia que en Josep Piferrer». Juli Fernández explica convençut que se li dona bé «guanyar eleccions», però no aconsegueix arribar a pactar.
Fa dos dies es van aprovar la pujada de taxes i impostos pels pressupostos del 2023 a l’ajuntament de Palafrugell. Joan Vigas justifica aquest augment per la pujada de les despeses del consistori i la reducció d’ingressos. Juli Fernández recorda, però, que l’antic consistori liderat per Esquerra Republicana ja havia pujat taxes amb anterioritat després de la seva arribada al govern. Per això, no està d’acord amb aquesta pujada d’impostos que va aprovar el ple municipal, però creu que la pujada d’impostos s’hauria de fer de manera progressiva.
El consens en l’àmbit urbanístic
Les obres de l’Avinguda Espanya encara estan en marxa i es preveu que es comenci la segona fase abans que s’esgoti aquesta legislatura. Joan Vigas reconeix que executar les tres fases de l’obra seria imprudent pel cost pressupostari. Juli Fernández respon convençut que hagués executat de manera diferent les obres. I és que la saturació turística a l’estiu és un dels punts que creu que s’haurien d’haver tingut en compte a l’hora d’executar les obres.
La Carretera Vella també ha estat un dels conflictes més presents durant els últims mesos a Palafrugell. Juli Fernández reconeix que calia fer una actuació, tot i que estan en desacord amb com s’ha dut a terme aquesta reforma a la Carretera Vella. Juli Fernández destaca que s’ha d’arribar a un consens real amb la població.
Joan Vigas respon que per les obres de la Carretera Vella van respondre a la necessitat de reduir la sinistralitat en aquest punt de Palafrugell. Tot i això, reconeix que cal fer més reunions amb els veïns per arribar a un consens i millorar aquesta circulació a la Carretera Vella.
Però el projecte d’urbanització a Aigua Xelida ha provocat desacord en organitzacions com SOS Costa Brava. Joan Vigas reconeix que a la zona de platges hi ha una saturació turística a l’estiu. Tot i això, recorda que durant el mes de maig es va aprovar una moratòria per reduir l’edificació i l’impacte a zones com Aigua Xelida.
Juli Fernández reconeix que en política no es pot fer tot, «hi ha unes limitacions». El cap de l’oposició reconeix que és complicat que no s’edifiquin projectes que ja han iniciat el seu procés.
La saturació turística
Un altre gran tema que va fer bullir el debat va ser la saturació turística que pateix el municipi, sobretot, durant els mesos d’estiu. Joan Vigas afirma contundent que Palafrugell com a destinació turística «s’ha de cuidar». Per això, afirma que han de fer que el municipi sigui atractiu a l’hivern i que el nombre de residents augmenti al nucli municipal.
Juli Fernández es posiciona d’acord i per això, les accions s’han de centrar en la demanda. És a dir, no incrementar el nombre de turistes, sinó millorar la qualitat. Per això recorda que, a part de millorar el nucli urbà del municipi, s’ha de millorar el transport públic que connecta Palafrugell amb la zona de platges.
Aquesta saturació turística ha provocat, entre d’altres, un augment dels actes de vandalisme i dels robatoris. L’alcalde del consistori explica que no és «senzill» gestionar l’incivisme i l’educació. Joan Vigas reconeix que s’haurien de proporcionar més efectius per controlar aquests actes de vandalisme i robatoris que s’incrementen a l’estiu. Juli Fernández explica que hi ha tres factors que ajudarien a evitar aquestes problemàtiques.
Els residus i la sostenibilitat
Abans del 2025 s’ha d’instaurar la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Palafrugell. Joan Vigas afirma que els carrers del centre quedarà limitat per la circulació, tot i això, la problemàtica apareix quan afecten artèries on circulen una gran quantitat de vehicles. Joan Vigas reconeix també que encara no hi ha un pla totalment definit.
Juli Fernández explica que el que s’hauria de fer, a part d’instaurar i planificar aquesta ZBE, és crear un transport públic eficient i que connecti els diversos punts del municipi per reduir el màxim possible l’ús del vehicle privat.
La gestió de residus a Palafrugell és un tema que fa anys que preocupa al consistori. El contracte d’escombraries està en revisió, ja que l’empresa va renunciar-hi, i estan valorant crear-ne un de nou. Joan Vigas reconeix que no s’està complint amb les ràtios de reciclatge d’escombraries al municipi. Juli Fernández explica que s’hauria d’invertir a incorporar noves tecnologies i intel·ligència artificial a l’hora de gestionar els residus.
Joan Vigas explica que el nou contracte que es vol tirar endavant proposa, per exemple, la instal·lació de containers mòbils que es col·loquin en una hora determinada del vespre i es retirin l’endemà al matí. La intenció és concretar aquest nou contracte a finals de 2023 i principis de 2024.
Darrerament se’ns diu que falten metges i personal d’infermeria. No és d’ara, perquè a les universitats fa cap a més de deu anys que es va denunciant de forma sistemàtica, alarmats de no tenir-ne suficient número com per assegurar el relleu generacional. L’escassetat de professionals sanitaris ve donada tant perquè no en formem prou, com perquè la resta de països europeus els ofereix unes condicions laborals molt llamineres. Hem doncs d’importar personal que sovint no té el nivell equiparable i a més no parla l’idioma, el que és inconcebible. En aquestes professions, la voluntat de servei hauria de ser el primer per sobre totes les altres coses. A ciutat però, el pacient esdevé una dada: cinc minuts, set minuts, tres minuts; en funció dels mandats i les agendes. Entre que el malalt s’ha tret la camisa i se li ha pres la tensió, ja no queda temps per explorar-lo. Les proves son freqüents i van en diferit. Els informes, sovint els consulta abans el malalt que el professional, accedint a diagnòstics que haurien de rebre’s amb algú que te’ls faci entenedors i t’acompanyi. La tecnologia avança, però la humanitat recula. Al llarg i ample de la plana, com en moltes altres zones amb concentració diluïda i esparsa de població, hi ha l’agravant de que el malalt s’ha de desplaçar (que no és molt molt greu) sense xarxa de transport públic decent (el que és imperdonable). Hi ha centres, sí, però amb horaris restringits i regulacions, circuits de derivació de malalts greus a mesos vista, i especialistes només un dia a la setmana. I digueu-me com casem aquests plans de racionalització, fets sobre el paper per tècnics i gestors, amb la realitat i les necessitats de la gent? De debò, volem que ens visitin buròcrates i prou? Tant per tant, a mi deu-me el metge de poble d’abans, que potser sabia fer menys coses, però com a mínim et dedicava el temps, mirava de curar-te i et conhortava quan no hi havia res a fer: algú que estigui present. Mentrestant, a moltes d’aquestes activitats que en diuen medicina jo passaré a dir-ne tràmit administratiu.
