La campanya d’excavacions d’aquest 2022 a Empúries va començar a principis d’octubre i s’allargarà fins divendres vinent. S’emmarca dins el projecte de recerca que es focalitza en l’estudi de les antigues àrees portuàries del jaciment. Aquest any, seguint la línia de les excavacions fetes des del 2018, els arqueòlegs han acabat d’excavar tota l’àrea que formava part de la façana litoral de l’antiga ciutat grega (on hi havia el port primigeni, al qual s’hi accedia directament des de la platja amb pantalans).
El sector on s’ha excavat és una zona que se situa a tocar de l’edifici del museu, on fins ara hi havia diverses estructures que es van aixecar durant els segles XVII i XVIII (en un moment en què es va construir un convent de monjos servites damunt les restes d’aquesta part de la ciutat grega). S’ha desmuntat una antiga rampa que comunicava l’església i la part central del convent amb una zona d’hortes i un petit taller.
Després d’eliminar aquestes estructures, els arqueòlegs han anat retirant capes de terra fins arribar als nivells fundacionals de l’antiga Empórion (corresponents al segle VI aC). I ha estat aquí on han descobert les restes de l’antic santuari, que servia de nexe entre el port i la ciutat, i que possiblement estava dedicat a la deessa Dèmeter.
De l’existència d’aquest espai de culte els arqueòlegs ja en tenien algunes pistes. Entre d’altres, com concreta el conservador del museu d’Empúries, Pere Castanyer, la troballa «d’ofrenes votives, com ara petites gerres o vasos, fragments de figures de terracota» i la descoberta d’una cuina, segurament vinculada al santuari, on van aparèixer-hi multitud de petxines (que formaven part dels rituals).
Els arqueòlegs han pogut confirmar que el santuari es remunta fins a la segona meitat del segle VI aC, de forma paral·lela a la configuració del nucli urbà de la Neàpolis, i que va perdurar com a mínim fins al segle III aC. S’hi van fer diverses reformes. Entre aquestes, Castanyer destaca la que hi va haver a principis del segle V aC, quan el santuari es va ampliar amb una terrassa amb porticat, on s’han trobat «restes d’una llar de caràcter ritual, on s’hi farien ofrenes».
Dipòsit de culte
Els diferents vasos rituals i peces de terracota que s’havien trobat fins ara, sovint enterrats en pous (com manaven els costums grecs), durant aquesta campanya, dins l’espai del santuari, els arqueòlegs han localitzat les restes d’un dipòsit de culte. A l’interior, hi havia petits craters i gerretes, que és el que ha permès constatar que la cronologia del santuari s’estén com a mínim fins al segle II aC (cosa que fins ara es desconeixia).
Pere Castanyer també concreta que l’espai de culte es relaciona amb Dèmeter perquè així ho indiquen tant «el tipus de ritual com les representacions de terracota de caràcter femení» que s’han trobat tant en aquesta com en anteriors campanyes. «Claríssimament, són d’aquesta divinitat», diu el conservador, en referència a la deessa grega de l’agricultura.
Murs de contenció potents
Les dades arqueològiques assenyalen que l’evolució d’aquest santuari, amb les diferents ampliacions, va comportar que es destruïssin unes primeres cases del nucli de la ciutat grega (cap al tercer quart del segle VI aC). A més, també es van construir uns potents murs de contenció, entre finals del segle VI i principis del V aC, que van separar l’espai de culte de la zona d’habitatges.
De l’excavació de la part on hi havia cases en destaca la descoberta de les restes d’una d’elles. Estava organitzada a partir d’un espai central descobert, que comunicava directament amb un carrer, al voltant del qual hi havia les diferents estances (com ara l’àmbit principal, amb una llar central, i espais destinats a magatzem).
D’arreu del Mediterrani
L’arqueòleg d’Empúries subratlla que la descoberta del santuari entronca el jaciment amb els altres assentaments grecs que hi ha arreu del Mediterrani, perquè segueixen el mateix esquema. «El santuari feia de nexe entre la ciutat i el port, que és la raó principal de fundació de l’assentament», concreta Castanyer.
El projecte de recerca arqueològica centrat en les antigues àrees portuàries d’Empúries, que ha impulsat el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), es porta a terme conjuntament amb l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid. La seva directora, Dirce Marzoli, destaca que la col·laboració ha permès aprofundir en el paleopaisatge de la zona i comprendre, de retruc, l’evolució del jaciment.
Per donar a conèixer els resultats del projecte, a més d’adequar l’itinerari de la visita a Empúries, s’han previst diferents iniciatives (dirigides tant al públic en general com als científics). Entre aquestes, visites, conferències, restitucions en 3D, una futura exposició o un workshop dedicat als espais de culte en entorns portuaris grecs.
