Els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà han acordat demanar formalment un estudi tècnic sobre la resclosa de Gualta i Ullà, després de rebre informacions que apunten a una possible demolició d’aquesta infraestructura històrica. La voluntat dels tres consistoris és disposar d’una anàlisi rigorosa abans de prendre cap decisió que pugui afectar la continuïtat d’aquest element patrimonial.

L’informe l’elaborarà el Museu de la Mediterrània, equipament de referència en l’estudi i la interpretació del patrimoni cultural i etnològic del Baix Ter. L’objectiu és avaluar de manera global la importància històrica, social, paisatgística i ambiental de la resclosa, per tal de comptar amb una base tècnica sòlida que orienti qualsevol actuació futura.

La resclosa es va construir al segle disset i és l’última que es conserva en aquest tram final del riu Ter. En el seu origen retenia l’aigua per derivar-la cap als camps de conreu i alimentar diversos molins de la plana, que van esdevenir motors econòmics del territori. Durant més de tres-cents anys, aquesta infraestructura ha contribuït a configurar el paisatge agrícola i fluvial que avui identifica el Baix Ter.

A més del seu valor productiu, la resclosa ha tingut un paper destacat en la vida social dels municipis de l’entorn. L’espai s’ha convertit al llarg del temps en un punt de trobada i de relació per a diverses generacions, fet que ha reforçat el vincle emocional amb aquest indret. Per als ajuntaments, aquest component identitari també forma part del seu valor.

Des del punt de vista ambiental, el tram de riu associat a la resclosa destaca per la presència de boscos de ribera i petites illes fluvials que afavoreixen una biodiversitat rica i variada. Aquest espai està inclòs dins la Xarxa Natura 2000, la figura europea que protegeix àrees d’alt interès ecològic.

L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí Massanas, ha subratllat que es tracta d’una infraestructura amb més de tres-cents anys d’història i estretament vinculada a la configuració del paisatge i a la memòria col·lectiva del Baix Ter. En la mateixa línia, l’alcalde de Gualta, Jaume Fondevila, ha remarcat que la resclosa explica com el territori ha gestionat l’aigua al llarg dels segles i que ha estat clau per al desenvolupament agrícola del municipi. Finalment, l’alcalde d’Ullà, Josep López, ha expressat la confiança que la situació respongui a un malentès, tot i que considera imprescindible disposar d’un estudi objectiu abans de plantejar qualsevol actuació.

Els tres consistoris coincideixen a assenyalar que la resclosa constitueix un element singular del patrimoni hidràulic del Baix Ter i reiteren la voluntat de treballar de manera coordinada amb les administracions competents, amb la finalitat que qualsevol decisió es prengui amb la màxima informació i respecte pel territori.