Christian Busquets lidera des de l’1 de gener de 2026 Moventis Costa Brava a Girona i assumeix la gerència després d’un procés de relleu planificat durant dos anys per garantir continuïtat a la companyia.
Fins ara exercia com a director d’operacions i, per tant, coneix de prop el funcionament diari del servei. Té formació en Direcció i Gestió d’Empreses, és graduat en Administració i Direcció d’Empreses i llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. A més, acumula més d’una dècada d’experiència en direcció d’equips i planificació empresarial.
Busquets pren el relleu d’Enric Gimeno, que deixa el càrrec després de divuit anys al capdavant de l’operadora. Durant aquest període, Gimeno ha estat una peça clau en el creixement i consolidació de l’empresa a la demarcació de Girona i ha reforçat el seu paper com a referent en la mobilitat interurbana.
Moventis Costa Brava, coneguda al territori com Sarfa, és una empresa amb més de cent anys d’història i un fort arrelament al Baix Empordà. Després de gairebé noranta anys amb seu a Palafrugell, fa prop de vint anys que es troba a Esclanyà, al municipi de Begur. Actualment, compta amb una plantilla de prop de dos-cents vint professionals.
L’empresa presta servei a més de cent municipis de les comarques gironines i té una presència destacada al Baix Empordà i a l’Alt Empordà. Cada any transporta prop de tres milions de viatgers i els seus autobusos recorren prop de dotze milions de quilòmetres, una distància que equivaldria a fer la volta al món centenars de vegades.
A més de les línies regulars entre municipis, la companyia connecta la Costa Brava amb Barcelona i Girona i ofereix serveis escolars amb prop de cinquanta rutes diàries. També disposa d’una flota d’uns cent trenta vehicles i, en els darrers anys, ha impulsat la modernització de la flota amb autobusos més eficients i menys contaminants.
En paral·lel, el grup Moventis també ha renovat la seva direcció general. Jordi Castells assumeix la responsabilitat del grup i Juan Giménez passa a exercir funcions d’assessorament, en una nova etapa dins l’estructura corporativa.
Desplaçar-se des d’un petit nucli del Baix Ter fins al CAP, l’institut o l’estació d’autobusos ja no implica dependre del cotxe privat. Amb la posada en marxa del nou servei de transport públic a demanda Clic.cat Baix Ter, es vol millorar la connexió entre municipis dispersos, evitar l’aïllament dels nuclis més petits i avançar cap a una mobilitat més flexible i sostenible.
En un territori on hi ha pobles sense tren, urbanitzacions allunyades del centre i connexions escasses, moure’s no és només una qüestió de comoditat: és una qüestió d’equitat. Durant anys, al Baix Ter, no tenir cotxe ha significat dependre d’algú altre. Ara, el servei Clic.cat vol trencar aquesta dependència.
Impulsat pel Departament de Territori de la Generalitat, a través de la Taula de Mobilitat del Baix Empordà i amb el treball coordinat dels ajuntaments i el Consell Comarcal, el Clic.cat Baix Ter connecta tres grans rutes amb centre neuràlgic a Torroella de Montgrí. Des d’aquí, el servei arriba a municipis com Verges, Colomers, Vilopriu, Gualta, Serra de Daró o Ullà, i també a les urbanitzacions de l’entorn de L’Estartit, com Torre Vella, Torre Gran o Els Griells.
El sistema és senzill: es reserva a través d’una aplicació mòbil —Nemi— o per telèfon. El vehicle només circula si hi ha demanda. No és un taxi, però tampoc és un autobús convencional amb horaris rígids. És un model híbrid: flexible, compartit i adaptat a les necessitats reals del territori.
Una demanda clara: més opcions per moure’s
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, ho té clar: “La gent no ens demanava un Clic.cat, ens demanava poder anar al CAP, al mercat o al cinema sense haver d’agafar el cotxe”.
El servei no només connecta pobles; reforça la capitalitat de Torroella com a centre sanitari, comercial i cultural. El CAP és el punt de referència, però també ho són les escoles, els equipaments esportius i els comerços. “Una persona que viu en una urbanització sense farmàcia ni botiga pot baixar al poble, fer les compres i tornar sense moure el cotxe del garatge”, explica Colomí.
El repte immediat, és que la població s’hi acostumi. “Que ho provin una vegada. I quan facin el primer viatge, repetiràn.”
Una eina contra la desigualtat territorial
La consellera comarcal de l’àrea, Agnès Gasull, insisteix en la dimensió estructural del projecte: “Tenim una mancança històrica de transport públic. Hi ha pobles on no arribava cap bus. Això condemna els veïns al vehicle privat”.
El Baix Empordà no té xarxa ferroviària interior. Les connexions interurbanes han estat tradicionalment precàries. El Clic.cat vol ser una resposta a aquesta realitat, especialment per a col·lectius vulnerables: gent gran amb visites mèdiques, joves sense carnet de conduir, treballadores que es desplacen diàriament o famílies que volen reduir despeses.
El servei funciona de dilluns a dissabte laborable, amb tres franges horàries estratègiques: primera hora del matí (per anar a treballar o a fer analítiques), migdia (compres i gestions) i tarda (centres educatius, activitats esportives o culturals).
Les previsions apunten a arribar als 12.000 viatgers anuals el 2027, però les institucions són prudents: l’èxit dependrà de la difusió i de la confiança dels usuaris.
Més gent, més demanda
En un municipi com Torroella i L’Estartit, on la població es multiplica a l’estiu, la mobilitat es tensiona. El Clic.cat pot esdevenir una alternativa real per a turistes que no volen utilitzar el cotxe o per a treballadors temporals que es desplacen entre nuclis.
Si la demanda augmenta, els serveis territorials preveuen reforçar el dispositiu amb més vehicles. L’objectiu és evitar que l’èxit es converteixi en col·lapse.
Més enllà del nou servei
El Clic.cat no resol tots els problemes. L’alcalde reclama millores urgents en la connexió amb l’Hospital de Palamós —centre de referència— i més freqüències cap a Flaçà, estació de tren habitual de la zona. També hi ha municipis que han quedat fora en aquesta primera fase.Però, malgrat les mancances, el projecte marca un punt d’inflexió.
Per primer cop, molts veïns del Baix Ter poden decidir moure’s sense cotxe. Poden anar al CAP, a l’institut o al mercat amb un clic. I en un territori dispers, on les distàncies petites poden convertir-se en grans barreres, això no és només mobilitat, és cohesió, és sostenibilitat, i, sobretot, és una manera de combatre l’aïllament rural amb una eina tan simple com valenta: compartir trajecte per guanyar comunitat.
El sol i l’ambient gairebé primaveral d’aquest dissabte ja feien presagiar que el primer dels actes de celebració dels 25 anys de Ràdio Capital seria un èxit. I així va ser. Més de 250 persones van voler participar en la gran xocolatada popular organitzada per l’emissora, una festa oberta a tothom que va omplir la plaça de complicitat, música i molta estima per la ràdio de l’Empordà.
La xocolata, preparada per en Quim Casellas del Restaurant Casamar de Llafranc, va començar a repartir-se puntualment mentre els primers oients s’apropaven a l’espai de la celebració, davant l’estudi de l’emissora, al Centre Cavallers de Palafrugell. A les sis en punt arrencava el programa especial, amb un format àgil i festiu que combinava actuacions musicals, concursos i sortejos. La plaça es va convertir en un gran estudi a l’aire lliure, amb el públic com a autèntic protagonista.
La música va ser un dels grans fils conductors de la tarda. La Laura West, la Cloe Riembau, l’Ernest Prana i l’Àlex Pérez van oferir actuacions plenes de sensibilitat i talent emergent. L’Albert Fort, de l’Orquestra Di-versiones, va encendre definitivament l’ambient amb un xou participatiu que va fer cantar tota la plaça al ritme dels grans hits que la banda empordanesa ha convertit en marca de la casa. El tram final va arribar amb la veu potent i l’ànima soul d’en Joan Rubau, de Last Livin’ souls i amb en Miquel Abras a la guitarra, posant el punt emotiu a una tarda rodona.
Tot plegat es va integrar dins un programa especial conduït per en Joan Bosch com a mestre de cerimònies, flanquejat pels conductors del Taronja Matí de Taronja Ràdio, Joan Arenyes i Mariola Dinarès. Les intervencions hilarants d’en Marc Clapés, amb el micròfon sense fil passejant-se entre el públic, van aportar espontaneïtat i complicitat, reforçant la sensació que la ràdio es feia, literalment, des del carrer i amb la gent.
La festa va combinar la música amb un ampli ventall de premis i sortejos, gràcies a la col·laboració d’empreses i comerços de la comarca. Els diferents lots, repartits al llarg de la tarda, van generar expectació i aplaudiments, convertint cada concurs en un petit clímax compartit. La plaça va viure una tarda intensa, alegre i participativa, demostrant que la ràdio de proximitat continua sent un punt de trobada viu i necessari.
La xocolatada no només va servir per celebrar el passat, sinó també per projectar el futur. Durant l’acte, l’emissora va presentar el seu nou logotip i la seva nova imatge sonora, iniciant una etapa renovada que vol reforçar la identitat de Ràdio Capital en el seu primer quart de segle de vida. I aquest només és el començament: al llarg del 2026 arribaran més esdeveniments periodístics, culturals i institucionals, tant a les ones com als canals digitals i al carrer, amb un nexe comú clar: continuar fent del periodisme i de la ràdio de proximitat un valor imprescindible per a l’Empordà.
Des de Ràdio Capital volem expressar un agraïment sincer a totes les empreses i comerços que han fet possible aquesta festa amb la seva generositat i implicació, així com pel suport institucional de l’Ajuntament de Palafrugell. Sense la seva complicitat, aquesta celebració no hauria tingut la mateixa força ni el mateix impacte. Gràcies per caminar al nostre costat en aquests 25 anys i en tot el que ha de venir.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.