Les acusacions demanen que retirin la pàtria potestat a un acusat d’abusos a Palamós per la llei del ‘només sí és sí’

Per
ACN
-
De perfil, l'acusat d'abusar sexualment de la neboda a Palamós - Marina López/ACN
De perfil, l'acusat d'abusar sexualment de la neboda a Palamós - Marina López/ACN

El fiscal i l’acusació particular sol·liciten al tribunal de la secció quarta de l’Audiència de Girona que, en cas de condemna, retiri la pàtria potestat dels fills a un acusat d’abusar sexualment de la neboda a Palamós l’any 2018. Les acusacions ho demanen com a alternativa si la sala considera que cal aplicar la reforma del Codi Penal que ha suposat la llei del ‘només sí és sí’.

Tant si és amb la legislació antiga com a l’actual, el processat, que era parella de la tia de la menor, s’enfronta a 24 anys de presó per dos episodis presumptament comesos quan la nena tenia 12 anys. L’acusat nega els fets i no s’explica per què la menor el va denunciar. La víctima ha declarat a porta tancada. La defensa demana l’absolució.

En aplicació del Codi Penal previ a l’entrada en vigor de la Llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com a llei del ‘només sí és sí’, la fiscalia acusa el processat de dos delictes d’abús sexual amb penetració a menor de 16 anys amb prevaliment de la relació de parentiu i demana 24 anys de presó (12 per cada delicte).

Després del judici, i al tràmit de conclusions, el fiscal ha introduït una qualificació alternativa tenint en compte la nova legislació en cas de condemna. Segons ha argumentat el ministeri fiscal, la nova llei varia la forquilla de pena a la qual es podria enfrontar al processat. Amb el Codi Penal anterior, per aquests fets s’enfrontava a una condemna d’entre 8 i 12 anys i amb l’actual de 6 a 12. La pena mínima és més baixa però el fiscal continua sol·licitant la condemna màxima per cada delicte.

Per tant, no varia la petició de 24 anys de presó en l’alternativa però sí que inclou un canvi important perquè la llei preveu que els condemnats per agredir sexualment menors perdin la pàtria potestat dels seus fills, siguin o no les víctimes dels fets. Així, el fiscal ha demanat al tribunal que, si aplica la llei del ‘només sí és sí’, privi l’acusat de la pàtria potestat durant 10 anys. L’acusació particular s’ha adherit íntegrament a les conclusions definitives de la fiscalia.

La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, demana l’absolució.

Els fets que han arribat a judici haurien passat l’any 2018 i 2019, quan la menor tenia 12 anys. Segons les acusacions, el primer episodi va tenir lloc la nit del 24 de desembre, durant una celebració familiar en un domicili de Palamós: «El processat, amb ànim de satisfer els seus desitjos sexuals i atemptar contra la llibertat sexual de la menor, li va dir a la víctima que li agradava i li va introduir una mà a l’interior dels pantalons i la roba interior, tocant-li la vulva i introduint-li els dits».

Les acusacions sostenen que uns mesos més tard, a l’estiu del 2019, la menor es va quedar a dormir a casa de la seva tia paterna, que aleshores era parella de l’acusat. Quan la nena ja era el llit, el processat l’hauria violat. La víctima ha declarat a porta tancada.

«Ho nego tot»

«Ho nego tot», ha dit l’acusat responent a les preguntes del fiscal. L’home ha remarcat que tenia una relació normal amb la nena i ha dit que no s’explica per què el va denunciar. Ho va fer a través d’una carta que va escriure el febrer del 2020 a les psicòlogues que en aquell moment la tractaven després de la mort de la seva mare i per problemes derivats d’una baixada de rendiment acadèmic.

Les psicòlogues han exposat al judici que tots els símptomes que tenia la menor són compatibles amb abusos sexuals i les tècniques de l’equip d’assessorament tècnic penal que van avaluar la menor han remarcat que el seu relat també és compatible amb «fets viscuts», descartant la fabulació i la suggestió.

La tia de la menor, que ja no és parella de l’acusat, ha fet una declaració exculpant el processat. Segons ha dit, recorda perfectament que la menor -que no pot ubicar en el temps els fets de l’estiu- es va quedar a dormir a casa seva un 24 d’agost i que era l’únic dia que ho va fer sola, sense que hi hagués el seu fill a casa o que la nena hi anés també amb el seu germà. La tia ha apuntat que tan bon punt l’acusat va arribar a casa, cap a les tres de la matinada, va fer anar la menor a dormir perquè volia intimitat amb la seva parella.

Després, segons el seu relat, ella i el processat van mantenir relacions sexuals i posteriorment se’n va anar al sofà perquè tenia un embaràs de risc i no podia dormir estirada. La dona ha assegurat que durant tota la nit «ningú» va sortir de les habitacions i descarta així que l’acusat pogués anar a l’habitació on dormia la menor.

Els forenses que van explorar la víctima no van localitzar lesions i tenia l’himen «complet».

El judici ha quedat vist per a sentència.

Aparatós accident sense ferits a Mont-ras

Per
Redacció
-
Accident Mont-ras

Aquest matí, als voltants de les 11 s’ha produït un aparatós accident en un dels laterals de la carretera C-31 que enllaça Palafrugell amb Palamós, a l’alçada de Mont-ras.

Segons el perfil d’Instagram de l’Ajuntament del municipi només s’ha registrat una dona ferida amb caràcter lleu, malgrat l’aparatositat del sinistre, que ha deixat el cotxe volcat i amb la roda frontal esquerre completament arrencada.

Un estudi sobre la tranformació de Platja d’Aro, Premi de recerca local Jordi Comas

Per
Redacció
-
Premi de recerca local Jordi Comas 2022

El projecte d’investigació, El naixement de Platja d’Aro. El mar s’empassa al castell, presentada per l’historiador i geògraf Albert López i Tauler, ha estat guardonat amb l’11è Premi Jordi de Recerca Local Jordi Comas 2022, que concedeix anualment l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró dotat amb 4.500 euros i la publicació de l’estudi en format de llibre un cop desenvolupat completament.

En l’acte de proclamació, divendres 18 de novembre,  també es va anunciar la creació en la propera edició d’una nova modalitat per al millor de Treball de Recerca de Batxillerat dedicat a un tema vinculat al municipi, i obert a qualsevol estudiant de Catalunya.

L’estudi guardonat se centrarà en la transformació del municipi entre els anys 20 i 70 del segle passat, i de com va evolucionar el projecte inicial d’aquella ciutat-jardí arran de mar davant la pressió urbanística, social i econòmica del boom turístic en el marc global del desarrollismofranquista; i de com van desembocar, fins i tot, en el canvi de capitalitat del municipi l’any 1962, de Castell d’Aro a Platja d’Aro. El jurat l’han format el regidor de Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament, Josep Amat; el director de la Fundació Jordi Comas, Martí Sabrià; el director de la revista Gavarres, Pitu Basart i l’editor de la Revista del Baix Empordà, Gerard Xarles. El guardons adopten el nom de Jordi Comas i Matamala (1945-2012), en homenatge a l’empresari de l’hoteleria i la restauració, també vinculat a múltiples entitats turístiques i econòmiques, i amb l’administració pública.

El Premi de Recerca Local està impulsat per l’Ajuntament, de la mà de la Biblioteca Mercè Rodoreda i amb la col·laboració de la Fundació Jordi Comas Matamala, i el suport de la Diputació de Girona, i guardona cada any un projecte inèdit d’investigació per esdevenir, un cop desenvolupat, en un treball més extens sobre el municipi en qualsevol àmbit.

Els projectes reconeguts anteriorment

La nova proposta pren el relleu a Casinos i societats d’ajuda al vell Platja d’Aro, del Centre l’Avenir Fanalenc (2021). Anteriorment -excepte el 2016 declarat desert- havien estat guardonats La fauna de la Vall del Ridaura, del Grup Natura Sterna (2020); Entitats i clubs esportius, i esportistes destacats de Castell-Platja d’Aro, d’Alfons Tauler (2019); El comerç… de la sorra de Carles Torrent sobre l’evolució del sector al municipi; i El Carnaval de Platja d’Aro: origen, història i evolucióde J. Víctor Gay Frías i Carlus Gay i Puigbert (2018 ex aequo).
Prèviament, i també publicats, havien estat premiats: Radio Mi Amigo, de Joan Perich i Romero (2017) sobre la instal·lació a Platja d’Aro d’una de les emissores pirates més importants d’Europa; Abans que tot canviés. Les activitats tradicionals a la Vall d’Aro abans de l’arribada del turisme de masses de Jaume Badia i Matas (2015); S’Agaró i l’arquitecte Rafael Masó: la ciutat-jardí de Castell-Platja d’Aro, de José Javier Guidi Sánchez i Sílvia Gómez Bermejo (2014); La comunitat rural de la Vall d’Aro al segle XV, de Xavier Marcó i Guerra i revolució a Castell-Platja d’Aro 1936-1937, de Jordi Bohigas (2013 ex aequo); i Nit d’Aro. 60 anys de discoteques i sales de festa a Platja d’Aro, de Xavier Castillón (2012).

Impulsen Surocat, un projecte per professionalitzar i protegir la professió de pelador de suro

Per
Redacció
-
Surocat pelador de suro

S’ha engegat el projecte demostratiu SUROCAT per professionalitzar l’ofici de pelador de suro, millorar la capacitació i formació dels treballadors actuals i garantir que hi hagi relleu generacional. L’objectiu és crear una certificació/carnet que ajudi a millorar la competitivitat i sostenibilitat del sector, promogui les bones pràctiques i permeti alhora teixir una xarxa de transmissió i intercanvi de coneixements entre diferents actors i territoris. El citat carnet es desenvoluparà tenint en compte la metodologia europea desenvolupada en la creació del Carnet europeu de motoserrista, de l’European Forestry and Environmental Skills Council.
Aquest projecte el portaran a terme el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya amb la participació de l’Escola Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners, el Consorci Forestal de Catalunya i de la Fundació Institut Català del Suro i compta amb el suport del departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya i dels Fons Europeus pel Desenvolupament Agrícola.
Al llarg del projecte es consultarà amb persones expertes peladores per recollir el coneixement i millors pràctiques de diferents territoris surers i aquest coneixement s’integrarà en el material formatiu i en la descripció de les competències necessàries pels futurs peladors i peladores.

El context actual
Actualment no existeix cap certificació actualitzada referent a l’ofici de pelador de suro, la qual cosa es tradueix en manca de formació específica i pràctica per afrontar les amenaces i oportunitats del sector.
Val a dir que l’aprofitament del suro compta amb una revolució pel que fa a les tècniques i mètodes d’explotació que poden ser claus per millorar l’explotació de les suredes i suplir la falta de mà d’obra jove o les mancances en experiència dels nous treballadors. La mecanització de la pela del suro permetria augmentar el rendiment del procés, reduir possibles lesions als arbres i facilitar l’entrada a la professió de persones sense una expertesa elevada.

La Generalitat activarà l’impost als creuers el 2023, basat en el principi «qui més contamina, més paga»

Per
ACN
-
Costa Brava - Port de Palamós

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha anunciat que el Govern ja «té a punt» l’impost als creuers, que entrarà en vigor el 2023 si s’aproven els pressupostos. El nou tribut estarà basat en el principi «qui més contamina, més paga» i, per tant, gravarà els grans vaixells que més emissions fan a les zones portuàries de Catalunya. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Jordà ha assegurat que el seu departament, juntament amb el d’Economia, ja tenen «molt avançat» el desplegament del nou impost i ha remarcat que en cap cas limitarà l’entrada de creuers. Així mateix, Jordà també ha anunciat que els comptes de l’any vinent preveuen mantenir congelades les tarifes de l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica.

La congelació de tarifes de ‘l’impost sobre les emissions de CO2 als vehicles de tracció mecànica és una de les mesures que va aprovar l’executiu per tal de pal·liar els efectes econòmics de la guerra a Ucraïna. En relació amb els impostos, Jordà també ha explicat que treballen en un tribut sobre les activitats econòmiques més contaminants, que no ha concretat quan preveuen posar-lo en marxa, tot i que la «vocació» és que sigui també el 2023.

Sobre els pressupostos de la Generalitat per al 2023, Jordà ha detallat que el departament d’Acció Climàtica comptarà amb una partida «més gran» que en els comptes d’aquest any.

La Fira de Sant Andreu, de Torroella recupera la Festa dels Cavalls i celebra el 30è aniversari del Concurs de Gossos d’Atura

Per
Redacció
-
Fira Sant Andreu Torroella
Fira Sant Andreu Torroella

Amb un programa ple d’activitats per a tots els públics, el fil conductor de la Fira d’enguany explorarà com va canviar la vida dels torroellencs i torroellenques amb l’arribada de l’electricitat. Un element que es visualitzarà a través de les visites teatralitzades per diferents espais emblemàtics del poble de la Fira en el Record.

Aquesta activitat es podrà fer de manera lliure d’11 a 14h i de 17 a 20h i tindrà visites comentades el dissabte i diumenge a les 12h i a les 18h a un preu de 3 euros. El recorregut, com és habitual, surt del Museu de la Mediterrània i les persones subscriptores del Diari de Girona i El Punt podran gaudir d’un 2×1.

L’epicentre de la Fira, augmenta la comoditat i l’estalvi
El gran cap de setmana torroellenc arrencarà el dissabte a les 10h amb l’obertura de la mostra comercial, que enguany estarà ubicada íntegrament a l’Espai Ter mentre que l’espai adjacent serà destinat als més petits de la casa amb multitud de jocs, tallers i entreteniments. Aquest és l’epicentre de la fira, al voltant del qual s’articulen tot un seguit d’espais i àmbits expositius.

A l’exterior de l’Espai Ter s’hi distribuiran unes 200 parades entre el passeig de Catalunya, que acollirà el Mercat de Sant Andreu i la Mostra de vehicles nous i d’ocasió; i el passeig Vicenç Bou, on hi haurà la fira d’artesans, l’exhibició de maquinària agrícola i una exposició de vehicles clàssics.

Campanya de promoció de productes de proximitat en locals comercials buits

Dins l’Espai Ter agafarà importància la promoció dels productes de proximitat, ecològics i del Parc Natural. S’ubicaran estands amb tastets de productes com oli, sucs de fruita o infusions d’herbes per posar alguns exemples.

La Fira de Sant Andreu coincidirà en el temps amb una campanya on es decoraran diversos locals comercials buits de Torroella de Montgrí amb promoció de productes de proximitat i del Parc Natural, en unes decoracions fetes per Les Parisines.

Després de l’absència dels darrers dos anys a causa de la pandèmia torna la Festa dels Cavalls amb l’espectacle de Santi Serra com a reclam principal.

Les persones amants dels cavalls podran gaudir durant tot el cap de setmana d’una àmplia varietat d’especialitats hípiques: manejabilitat de carruatges, exhibició d’alta escola amb regnes llargues, de doma clàssica, de carrusel, volteig infantil, ponis o salts per posar alguns exemples. Paral·lelament, hi haurà l’espai comercial eqüestre. Juntament amb les exhibicions eqüestres, les passejades amb ponis i carros i les demostracions de forja i farratge de cavalls acabaran d’arrodonir un cap de setmana dedicat al món del cavall.

L’actuació estrella de la Festa del Cavall serà, sens dubte, la que protagonitzarà el reconegut Santi Serra, amb el seu espectacle de doma natural on mostrarà el seu mestratge amb aquests animals. Serra actuarà el dissabte i diumenge a les 18h de forma gratuïta i en acabat signarà el seu nou llibre a l’Espai Ter.

El campionat de campions es manté al costat de l’Espai Ter

Un dels actes més esperats és, sens dubte, el Concurs de Gossos d’Atura, que cada any aplega un públic molt nombrós provinent d’arreu de Catalunya. Enguany és una data ben especial ja que el Campionat de Campions arriba a la seva 30a edició. Hi participaran Leyla Ortiz amb la Naixa, Moisès Tarrés amb la Mel, Miquel Sastre amb en Tronc, Miquel Adrover amb en Xeco, Hilari Novillo amb en Beyon, Jon Olivares amb en Bizi i Gaizka Etxeniz amb en Laster. Repeteix de jutgessa Gillian Howell i de mestre de cerimònies Raül Muixach.

Cercaviles i cultura popular
La cultura popular també tindrà un espai destacat a la Fira de Sant Andreu amb la cercavila del Drac dissabte a les 19h amb inici al Passeig de l’Església i la cercavila pels carrers de la Vila diumenge a les 12h amb inici també al Passeig de l’Església.

1...2.1872.1882.189...7.044Pàgina 2.188 de 7.044