Desapareixerà tot

xavier cortadellas
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Desapareixerà tot
Loading
/

Benvolguts oients de Ràdio Capital, coneixeu algun català que no estigui convençut que a la nostra llengua li queden quatre dies? M’ho diuen a tot arreu, i m’ho diuen ben convençuts, i m’ho diuen, és clar, en català perquè, com que aquest futur encara no ha arribat, de moment els catalans, així en general, continuem parlant en la nostra llengua. Però que el català desapareixerà és segur. Ben segur. No els ho discuteixis gens. No t’equivoquis. Això és un fet indubtable.
-Quan us sembla que desapareixerà? –els dic a vegades.
-Nosaltres potser no ho veurem. Però els nostres fills… –em diuen.
-Els nostres fills? –els demano.
I els ho demano perquè molts dels que m’ho diuen no han tingut fills. Gossos o gats, sí. Uns quants n’han tingut. Però de fills, de mitjana, entre un, cap i, com a molt, la parelleta.
-Sí. Això és una part del problema -m’admeten-. Els catalans tenim pocs fills.
Ho rumien.
-Però només n’és una part -em diuen tot seguit-. Que tal com va el món, tampoc no es tracta d’anar-hi portant gaires criatures.
-Què li passa al món? -vull saber.
I em parlen del canvi climàtic, de les guerres, de les crisis, del superpoblament i d’un munt de misèries que ja compto que no cal que els expliqui. Molts dels nostres pares, com és sabut, van viure la postguerra; els seus pares o els seus avis, la guerra. Però tot això sembla que són minúcies, res a veure amb el que està passant avui.
-Què passa, doncs, amb el món. Desapareixerà també? -els demano.
-Nosaltres desapareixerem! Las nostra espècie!-em criden.
Doncs, ja ho veuen, temps a venir sembla que anirà desapareixent tot: el català, el món, nosaltres, tot Catalunya, Europa i, per descomptat el Baix Empordà i l’Empordà de dalt i tota la resta. No em diguin que no ho sabien.
I aquí m’aturo. Ja no els demano com sembla que serà el començament del final del món? No els demanao si serà tot de cop o si començarà per un punt? Començarà per Palafrugell, doncs, potser, que és allà on sembla també que el català començarà a acabar-se?
Bé. Jo ara ja els deixo. Facin el que vulguin, naturalment, però, si em volen fer una mica de cas, mentre el català i el món no es van acabant, facin com jo i continuïn parlant en català amb tothom, que, com deia Wittgenstein en un dels seus tractats, “allò que no podem solucionar, millor que tampoc no ens amoïni gaire”.  Que és el mateix que dir que “qui dia passa, any empeny”.
I, si volen que algú els doni millors arguments que jo per continuar parlant sempre en la nostra llengua, vinguin a Indilletres, al pavelló firal de la Bisbal, els dies 3 i 4 de desembre, hi haurà un munt de debats i tertúlies, algunes de les quals sobre el futur del català. I a més, hi trobaran concerts, teatre, i una quarantena llarga d’editorials i de llibreries que  no s’han assabentat encara del que passarà i que continuen editant i venent llibres en català. Si de debò pensen que ho tenim tan fumut, jo, de vostès, vindria a la Bisbal a dir-los-ho. De passada, veuran quanta i quanta gent hi ha que s’equivoca.

Teresa Ferrés anuncia la seva candidatura de Tots X l’Empordà a l’alcaldia de Palamós

Candidatura Teresa Ferrés

Teresa Ferrés ha anunciat que serà la candidata de Tots X l’Empordà a l’alcaldia de Palamós a les properes eleccions municipals del 28 de maig de 2023. L’acte s’ha celebrat a la Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou de Palamós on hi han assistit també l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, i l’alcalde de Palafrugell, Joan Vigas.

En la presentació, Teresa Ferrés ha exposat que es presenta per encapçalar una “alternativa real, sòlida i engrescadora” al govern actual. Ha explicat que els darrers mesos ha establert contacte amb persones, entitats i col·lectius diversos de Palamós i Sant Joan i d’aquests contactes n’ha sorgit un grup de persones responsables i compromeses amb les que està treballant per confegir la llista electoral i definir un equip amb capacitat de decisió, planificació i gestió que optarà a les properes municipals amb el nom de “Som-hi per Palamós i Sant Joan!”.

Teresa Ferrés ha manifestat la seva voluntat que sigui una llista transversal i progressista que es projecti a 12 anys per tal de planificar els reptes actuals i de futur que té Palamós i Sant Joan i que treballi en la cultura política local fomentant la participació de noves generacions en el disseny i planificació de la ciutat líder que ha de ser Palamós.

La candidata a l’alcaldia de Palamós també ha destacat sis actuacions que creu prioritàries si arriba a l’equip de govern. La primera és la necessitat d’incrementar les places de pàrquing al centre, construint de manera modular una etsructura de dos pisos al pàrquing Cervantes. També aposta per millorar la gestió de les escombraries, vetllar per la seguretat ciutadana i reduir l’incivisme del municipi.

A més, expressa la seva voluntat de crear una Escola Municipal de Música per Palamós i Sant Joan. Destaca també la voluntat de descentralitzar l’administració, rehabilitant i adequant Can Displàs de Sant Joan com un centre administratiu, social i cultural. Recorda la importància de remodelar el Passieg del Mar sense perdre la seva essència. I, finalment, destaca la recuperació del dinamisme social i comercial del municipi.

Ha aprofitat per afegir que una de les coses que la seva candidatura no farà serà el projecte de pàrquing a la plaça de la cooperativa la  Equitativa (davant cinema Arinco) i per tant farà enrere un dels projectes del govern actual. Ha acabat fent una crida animant a tots aquells palamosins i palamosines que vulguin sumar-se al grup de “Som-hi per Palamós i Sant Joan!».

La producció d’arròs cau un 10%

Una màquina recol·lectora d'arròs descarrega l'arròs a un tractor mentre sega un arrossar Data de publicació: dilluns 26 de setembre del 2022, 09:14 Autor: Anna Ferràs / Jordi Marsal

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha xifrat en 122.252 tones, un 10,6% menys que l’any passat quan es van collir 136.747 tones, la producció d’arròs durant aquesta campanya passada. Les varietats primerenques han estat les més afectades per la disminució de la producció: així, la varietat bomba , tot i augmentar un 4,5% la superfície sembrada respecte la campanya precedent, disminuirà la producció un 25%. Segons el responsable d’arròs de la FCAC, Jordi Casanova, l’episodi de ventades amb aire calent quan l’espiga s’estava formant i les temperatures extremes de l’estiu van evitar un correcte emplenament del gra, limitant el seu rendiment. Unes condicions, remarquen, que evidencien ja els efectes del canvi climàtic.

Segons ha afegit Casanova, les nombroses ‘nits tropicals’ viscudes han escurçat el cicle de cultiu i aquest menor temps ha suposat menys productivitat. No obstant això, ha reconegut que la qualitat del gra és «bona». D’altra banda, molts camps han estat infestats de males herbes a uns nivells «mai vistos» per la impossibilitat de disposar d’eines de control eficients.

En aquest sentit, el sector segueix reiterant la seva queixa davant la manca de disponibilitat d’herbicides en un context de temperatures elevades que afavorien la proliferació de males herbes. Això, apunten, va suposar que aquestes competissin amb el cultiu i afectessin els rendiments a nombroses parcel·les. Alguns camps, fins i tot, es van deixar de segar davant l’elevada quantitat de males herbes.

Segons la FCAC, en l’àmbit estatal s’estima que l’oferta d’arròs serà molt baixa per la dràstica reducció de superfície sembrada a comunitats autònomes que tradicionalment tenen una producció important. Aquesta situació s’està traduint en preus a l’alça, fins a un 60-65% superiors a l’any passat. Segons les dades oficials del Ministeri d’Agricultura, les cotitzacions d’arròs en pellofa s’aproximen als 500 euros per tona.

La mateixa pauta s’observa amb caràcter general a nivell europeu, d’acord amb les cooperatives. A Itàlia, principal país productor, l’arròs en pellofa ja supera els 700 euros per tona per a les varietats de gra rodó-mitjà. Els costos energètics, reconeixen, estan tensionant la indústria arrossera europea.

Els 8 hospitals de les comarques gironines ja gestionen les baixes laborals automàtiques per ingrés

Atenció hospital

Els vuit hospitals de la regió sanitària de Girona ja tenen desplegada la gestió de les incapacitats temporals (IT) per ingrés hospitalari des del mateix centre, amb l’objectiu de desburocratitzar aquest tràmit que fins ara es feia a l’atenció primària. El desplegament va començar aquest mes de setembre als hospitals d’Olot, Santa Caterina de Salt (Gironès) i Trueta de Girona, on s’inclou l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Aquestes darreres setmanes s’hi ha sumat la resta de centres: Palamós, Figueres, Campdevànol (Ripollès), Blanes (Selva) i Sant Jaume de Calella (Maresme). En aquests temps, els hospitals han tramitat més de 300 baixes per ingrés.

També ha incorporat el tràmit la Clínica Salus Infirmorum, que forma part del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).

La baixa per incapacitat temporal la genera el mateix hospital en el moment de l’ingrés, tant si és urgent com programat, a petició del pacient i a partir de la informació que es recull en aquell moment. D’aquesta manera, s’estalvien desplaçaments dels familiars al centre d’atenció primària per gestionar-la.

Si al cap de set dies –comptant des del primer dia que va faltar a la feina el pacient- el malalt encara continua ingressat, generen un comunicat de confirmació de manera automàtica que té validesa per a catorze dies. Tant la baixa com el primer comunicat es poden descarregar des de La Meva Salut. Els següents comunicats de confirmació s’han de tramitar des de l’atenció primària. Des que al setembre es va iniciar el desplegament de la gestió als hospitals, en total han gestionat 307 baixes per ingrés hospitalari i 258 comunicats de confirmació.

Segons remarca Salut en un comunicat, la mesura beneficia la població en edat laboral i el canvi permet agilitzar els processos, disminuir el nombre de contactes a l’atenció primària per gestions d’aquest tipus i millorar l’experiència del pacient i el seu entorn. Actualment, el 18% de les baixes generades a la regió són per ingrés hospitalari.

A Catalunya, la gestió de les incapacitats temporals va començar com a pla pilot a principis de febrer a l’hospital Parc Taulí i progressivament s’està desplegant a la resta de regions. En el conjunt de Catalunya es preveu estalviar entre 180.000 i 324.000 visites anuals a l’atenció primària, segons el volum de població activa que genera un ingrés hospitalari.

Begur, Figueres i Palafrugell convoquen una nova edició dels Premis d’Educació de la Fundació Pallach

privat:-el-vii-premi-josep-pallach-de-narrativa-curta-i-el-vii-premi-josep-pallach-d’articles-periodistics-ja-tenen-guanyadors.-enhorabona!

La Fundació Pallach convoca els Premis d’educació Josep Pallach 2022-23 amb la col·laboració dels municipis de Begur, Figueres i Palafrugell.. Sota la denominació genèrica de premis d’educació Josep Pallach, hi ha tres premis de característiques diferents:

VIII Premi Josep Pallach d’articles periodístics sobre transversalitat educativa. Palafrugell organitza aquest premi, el qual està destinat a molts d’aquells docents que han publicat quelcom. Han de ser publicacions del 2022, i han de tractar sobre l’educació entesa des d’una perspectiva transversal; de forma genèrica o bé analitzant qualsevol opinió, fet o experiència educativa en què es posi de manifest la importància de la interacció entre diversos àmbits socials i/o agents educatius.
La regidora d’Educació de Palafrugell, Mònica Alcalà esmenta que “aquests premis els considerem molt interessants perquè uneixen el periodisme amb l’educació en un moment on la societat necessita el millor dels dos camps”.

VIII Premi Josep Pallach de creació artística juvenil. El premi està directament destinat a tot aquell alumnat d’ESO,  Batxillerat i Cicles Formatius ja que s’estableixen tres categories (1r i 2n ESO, 3r i 4t ESO i Batxillerat i Cicles Formatius). Consisteix en crear obres d’expressió artística en referència al text que es proposa juntament amb les bases. Els dibuixos han de traslladar el missatge o part de la idea que transmet el text, que  incideix en l’educació i el compromís social, i són extrets de llibres o escrits de Josep Pallach o relacionats amb la seva tasca de pedagog. Aquest guardó s’organitza des del municipi de Begur i arriba a la seva 8a edició.
La regidora de Cultura i Educació, Gemma Coll, destaca que “l’expressió artística és una eina molt potent per relacionar l’art, l’educació i la integració social. Aquest certamen potencia encara més el talent creatiu en els centres educatius”.

XVIII Premi Josep Pallach d’Experiències Educatives. El guardó que fa més temps que s’atorga, el que s’organitza des de Figueres, premia les experiències educatives innovadores relacionades amb valors com els drets humans, les relacions humanes, la democràcia o l’educació per a la pau, entre altres. Pot interessar a tots els centres educatius en general.
El regidor d’Educació de l’Ajuntament de Figueres, Josep Alegrí ha destacat que “Aquests premis són una molt bona oportunitat per a reconèixer treballs de recerca amb compromís social. Hem treballat conjuntament amb l’Ajuntament de Begur i de Palafrugell per a consolidar aquests premis com una plataforma de recerca de referència”.

D’altra banda, la Fundació Josep Pallach, també ha tornat a convocar, per tercer any consecutiu, el premi “Empreses per l’educació i el compromís social”, adreçat a empreses de Catalunya que apostin pels compromisos amb la feina educadora i la societat. En aquest sentit, la Fundació, des de fa tres anys, vol anar un pas més enllà i obrir-se al món empresarial, ja que ho consideren una oportunitat per ampliar el ventall d’influència i trobar noves sinergies.

Les bases definitives dels Premis Josep Pallach es podran trobar al web de la Fundació.

 

Torroella i l’Estartit fan balanç de la temporada turística. Es confirma el retorn a les xifres prepandèmia

Jornada d'immersió turística

L’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha fet balanç de la temporada turística i seguiment del Pla de Sostenibilitat en una jornada d’immersió turística amb representants del sector. L’acte s’ha celebrat aquest dimarts a la Sala d’Actes de l’EMD i ha certificat que la Destinació ha recuperat les xifres prepandèmia.

Des de l’Oficina de Turisme de l’Estartit es va donar compte de les xifres de consultes que augmenten respecte a l’any passat i superen les que hi va haver el 2019. Entre Setmana Santa i setembre hi va haver més de 31.000 demandes d’informació, un 25% més que l’any passat i un 9% més respecte als que hi havia abans de la pandèmia. El turista francès és el que més consultes va fer seguit del públic català i espanyol. Més enllà de la clara recuperació del turisme, les xifres també mostren com el turisme estranger ha tornat a la destinació després del fre que han suposat dos anys amb restriccions provocades per la Covid-19.

Al Punt d’Informació de Torroella de Montgrí també s’ha notat aquesta dinàmica amb més de 5.700 consultes durant la temporada alta turística amb una predominança del turisme de proximitat.

També les xifres d’ocupació en establiments turístics mostren una clara recuperació i tornen als nivells prepandèmia. Els hotels han tingut una ocupació mitjana del 69% i el 88% al juliol i agost respectivament, prop del 74% i 83% que van tenir el 2019 i augmentant respecte al 64% i 77% que van tenir l’any passat. La resta de mesos de la temporada, juny, setembre i octubre la dinàmica és similar.

Pel que fa als càmpings han recuperat el pols. Aquest sector, més dependent del turisme estranger, va notar molt fortament les restriccions de la pandèmia, però aquest 2022 ha mostrat clars símptomes de recuperació. Així doncs, el juliol els càmpings del municipi van tenir una ocupació mitjana del 61% i l’agost del 70%. El 2019 va ser del 58 i 73% respectivament i l’any passat del 40 i 62%.

Les agències de lloguer han tingut així mateix un comportament similar amb una ocupació mitjana del 87% al juliol i 89% a l’agost que contrasta amb el 74% i 90% que van tenir el 2019 i el 68% i 83% que van tenir l’any passat.

La destinació turística es promociona a xarxes, mitjans i fires
Més enllà de les xifres d’ocupació i consultes a l’oficina de turisme la Jornada d’Immersió va servir per fer balanç de les més de 120 activitats que s’han fet en el marc dels programes Primavera activa, Estiu Actiu i Tardor Activa. Activitats com cinema al carrer, espectacles familiars, sunset ioga, zumba o marxa aquàtica entre d’altres.
L’Àrea de Platges va donar compte de les novetats en matèria de serveis com la incorporació d’un Segway i tres agents cívics, les millores en neteja i infraestructura mediambiental i d’accessibilitat.
Finalment els tècnics municipals van donar compte del minut i resultat del Pla de Sostenibilitat Turística que fins al 2023 desenvolupa una trentena de projectes i accions amb un pressupost de 3,6 milions d’euros, i que ha estat transformant la gestió, l’urbanisme i la promoció de Torroella de Montgrí i l’Estartit.