Roger Padrós presenta “La vida és millor” amb llengua de signes catalana

privat:-roger-padros-presenta-“la-vida-es-millor”-amb-llengua-de-signes-catalana

Sempre diem que volem que la música sigui de tothom. Que arribi a cada racó, a cada casa. I per això hem volgut adaptar tots els temes del disc en llengua de signes en català.

Cal saber que cada llengua de signes és diferent i que no és gens fàcil transmetre missatges figurats o simbòlics.

L’Oscar Argemí, el nostre intèrpret, ha fet una feina extraordinària interpretant i adaptant lliurement frase a frase tota la poètica del disc. Després de llargues converses amb el Roger, ha aconseguit explicar cada cançó, amb ritme, bellesa i sentiment.

Així totes les persones que no poden sentir la música plenament també poden gaudir de les històries i fer-se-les seves. Perquè com més ho compartim més sentim que LA VIDA ÉS MILLOR.

L’entrada Roger Padrós presenta “La vida és millor” amb llengua de signes catalana ha aparegut primer a Primera Fila.

Dagoll Dagom preparen el musical ‘L’alegria que passa’

dagoll-dagom-preparen-el-musical-‘l’alegria-que-passa’

La companyia Dagoll Dagom torna a l’escenari per adaptar un clàssic de la literatura catalana: L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol, un text teatral de caràcter simbolista publicat el 1898. La vocació de Dagoll Dagom ha estat sempre la creació de musicals d’autoria catalana i aposta de nou per adaptar un dels grans clàssics del nostre univers teatral.

L’espectacle s’estrenarà el mes de març al Teatre Poliorama, i les entrades es poden adquirir a partir del dia d’avui. En aquesta ocasió, la companyia comptarà amb Marc Rosich (text i direcció d’escena), Andreu Gallén (música i direcció musical) i Ariadna Peya (direcció coreogràfica). La dramatúrgia la firmen tots tres juntament amb Anna Rosa Cisquella, productora artística de l’espectacle.

Pel que fa a la companyia, Dagoll Dagom es retroba amb Àngels Gonyalons, que va interpretar el paper de Blanca en la primera producció de Mar i cel el 1988, i també repeteix amb Mariona Castillo, protagonista de Cop de rock. La resta de l’elenc està format per Jordi Coll, Júlia Genís, Eloi Gómez, Pol Guimerà, Basem Nahnouh, Pau Oliver i David Pérez-Bayona.

L’alegria que passa serà el darrer muntatge de nova creació de Dagoll Dagom, que encara la seva recta final com a companyia. Després d’aquest espectacle, Dagoll Dagom té previst dur a escena Mar i cel per quarta i darrera vegada el 2024, abans de retirar-se després de gairebé 50 anys de trajectòria.

L’entrada Dagoll Dagom preparen el musical ‘L’alegria que passa’ ha aparegut primer a Primera Fila.

Verges es torna a quedar un any més sense el nou institut-escola

Font: Carla Montoro

Un any més, Verges queda fora del llistat de centres de nova construcció de la Generalitat. L’Ajuntament de Verges fa 12 anys que treballa per la construcció d’aquest nou institut escola. Aquest és un projecte que es treballa de manera conjunta amb la comunitat educativa i els ajuntaments de l’àrea d’influència, amb la necessitat de desencallar una situació que, afirmen en un comunicat, «ja comença a ser d’emergència».

L’augment de l’alumnat i l’envelliment dels edifcis

El poble de Verges té una escola de primària que està pensada per una línia (1 classe per curs), acausa del progressiu augment d’alumnat ha passat a ser de dues línies (2 classes per curs). Aquest augment d’infants i l’envelliment de l’escola, que porta quasi 50 anys de funcionament, fa que les instal·lacions actuals no siguin les més òptimes.

L’alumnat de Verges representa el 30% del total del centre i el 70% restant, forma part dels pobles dels voltants. L’Ajuntament de Verges hi posa tots els esforços (tant de personal com econòmics) per a mantenir el centre i anar-lo adaptant. Tot i això, es trobem en constants dificultats a causa «d’unes instal·lacions velles, que contínuament fa que apareguin problemes en el funcionament del dia a dia».

A més, l’escola hi falten espais; s’aprofiten passadissos per a guardar jocs i llibres; s’ha anul·lat l’aula d’informàtica, l’aula de música i la sala de mestres per a poder-hi ubicar les noves aules addicionals; no hi ha prou aules ni espais per a fer desdoblaments de grups de treball i reduir ràtios; els docents han de fer tota la tasca que va més enllà de l’horari lectiu en unes condicions de gran precarietat. Opten per treballar com poden i quan poden a les aules. Tampoc no poden compartir el temps de descans ni els àpats en cap espai que faciliti la relació i la interacció. A més, no hi ha despatxos per fer entrevistes amb els pares. No es compleixen les ràtios de lavabos per la quantitat d’alumnes i docents del centre. Per tots aquests motius, l’Ajuntament ha hagut de cedir els darrers anys els espais dels anomenats pisos dels mestres, per a ubicar-hi unes noves aules, així com l’ús de la sala de lectura.

D’altra banda, fa més de 10 anys que l’institut (de 1r ESO a 4t ESO) estan en barracons a gairebé 1 quilòmetre de distància i això fa impossible desenvolupar el projecte educatiu amb total normalitat.

Un institut-escola que no arriba

A finals del 2016 l’Ajuntament de Verges va iniciar tot un seguit de reunions amb el director dels serveis territorials de Girona per analitzar la situació i fixar un horitzó per tal de posar fil a l’agulla a la construcció del nou centre educatiu. Des de llavors, han passat quatre consellers d’Educació i tres directors dels serveis territorials.

Un dels punts que van remarcar des del Departament d’Educació al consistori de Verges, va ser que «els terrenys municipals s’havien de regularitzar i fer el procediment per tal de cedir-los al Departament d’Educació». Durant aquest temps, l’ajuntament han anat fent aquesta feina i, paralel·lament, han anat fent trobades amb la comunitat educativa i els ajuntaments dels municipis del voltant per tal de fer el seguiment de la situació.

En les darreres reunions que s’havien anat fent amb el Departament d’Educació, ja havien admès que la situació a Verges era força urgent i que calia agilitzar els tràmits per tal que el municipi estigués a la propera llista de centres de nova construcció. Aquest passat mes d’octubre va sortir un comunicat del Govern de la Generalitat anunciant un acord de govern on s’informava de l’ampliació i construcció de nous centres educatius arreu del país. La sorpresa va ser que Verges no sortia a la llista.

L’equip de govern i la comunitat educativa van demanar hora d’urgència amb el director dels serveis territorials de Girona, el senyor Adam Manyé, per tal de saber què havia passat. Els van atendre el dia següent. Després d’una llarga reunió, se’ls va informar que els motius pels quals no han sortit en el llistat de centres de nova construcció d’enguany van ser concretament dos: el primer, per un tema de pressupost, ja que de les 47 noves construccions previstes se’n faran 21, amb la no inversió al municipi de Verges poden atendre a les necessitat de 3 centres educatius; i, el segon, per un tema de la documentació de la cessió dels terrenys que es troba bloquejada al registre de la propietat i sense aquesta documentació no es pot avançar.

De la reunió, expliquen en el comunicat, van sortir amb el compromís real que el proper 2023 l’institut-escola de Verges seria prioritari. La cessió de terrenys es va aprovar per ple municipal el setembre del 2021 i a inicis de 2022 ja s’havia entregat tota la documentació. Cal esmentar que l’inici de l’expedient és del 2010 i que des de llavors no es va finalitzar mai la tramitació. I al fer tant de temps, s’han hagut de demanar informes i documentació actualitzada a diferents organismes. Una vegada entregada tota la informació actualitzada, el febrer de 2022, el Departament d’Educació va requerir al consistori que calia fer una modificació a la superfície del terreny que es posava a disposició per a la construcció del nou institut-escola. Aquest fet va comportar haver de fer, de nou, tot un seguit de documents: plànols, topogràfic, informes, acord de ple, cadastre i registre de la propietat.

Des del febrer que s’ha anat fent tot de nou. Però els tempos no els marca l’ajuntament de Verges, sinó els organismes on s’ha de demanar tota la documentació, que en molts casos es demoren. A hores d’ara, només resten a l’espera que el registre de la propietat faci l’anotació pertinent i es pugui desencallar d’una vegada per totes el tema. L’Ajuntament de Verges és el màxim interessat en la construcció del nou edifici i, conclouen en aquest comunicat que, «hem fet i farem tot el possible per que sigui una realitat el més aviat possible».

Homenéts – Salvador Espriu, a càrrec de Sebastià Bonet Espriu i ‘Montse Caba

HORA DE LES NOTES
HORA DE LES NOTES
Homenéts - Salvador Espriu, a càrrec de Sebastià Bonet Espriu i ‘Montse Caba
Loading
/

Amb la participació de Sebastià Bonet Espriu i ‘Montse Caba, directora del Centre de Documentació S. Espriu’

La regió policial de Girona ja ha atès 1.635 víctimes per violència masclista en l’àmbit de la parella i familiar

Violència dones Girona

Després de l’aprovació i l’impacte de la polèmica Llei de la Garantia Integral de la Llibertat Sexual, més coneguda com la “llei del sí és sí”, arriba un altre 25 de novembre. Durant aquesta jornada se celebra el Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. I tot i que aquesta jornada se celebra des de l’any 1999, la línia de telèfon d’atenció contra la violència masclista no ha deixat de sonar durant aquest 2022.

La violència masclista i les parelles

Segons dades del Departament d’Interior, la regió policial de Girona ha atès 1.332 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella. En el que portem d’any, han estat 160 les persones que han trencat la condemna i 1.178 han estat acusats de fets principals que no suposen el trencament de la condemna. Aquestes dades, a més, mostren que s’han detingut a 514 persones, dues de les quals són menors d’edat. Finalment, el nombre de víctimes ateses ha estat de 1.375.

Aquestes dades segueixen una tendència semblant a la de l’any 2021, i podria superar les dades de l’any passat a la regió policial de Girona: durant aquell any es van atendre 1.556 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella. L’any anterior van ser 209 les persones que van trencar la condemna i 1.362 van ser acusats de fets principals que no suposen el trencament de la condemna. Durant el 2021 es van detenir un total de 588 persones, una de les quals era menor. Així, el nombre de víctimes ateses per violència masclista en l’àmbit de la parella va ser de 1.612 persones.

L’àmbit familiar i la violència masclista

Aquesta violència masclista també es pot donar en l’àmbit familiar: durant aquests primers tres trimestres del 2022 a la Regió Policial de Girona s’han rebut 224 denúncies i s’han detingut 80 persones de l’àmbit familiar de la víctima, sis dels quals són menors. Han estat 19 les persones que han trencat la condemna i 205 han estat acusats d’altres fets no relacionats amb el trencament de la condemna. En aquest cas, si que hi ha hagut una víctima mortal a causa d’aquesta violència masclista en l’àmbit familiar, a part d’atendre 260 víctimes.

Les dades de violència masclista en l’àmbit familiar durant el 2021 a la regió policial de Girona, indiquen que aquest any també hi hauria una tendència a l’alça. Durant aquell any es van atendre 277 denúncies per violència masclista en l’àmbit familiar. L’any anterior van ser 30 les persones que van trencar la condemna i 248 van ser acusats de fets principals que no suposen el trencament de la condemna. A més, durant el 2021 es van detenir un total de 97 persones, sis de les quals eren menors. Així, el nombre de víctimes ateses per violència masclista en l’àmbit familiar van ser de 381 persones, i es va registrar una víctima mortal.

Els matrimonis forçats i la mutilació femenina

Un altre tipus de violència que afecta les dones, tot i que en menor mesura, són els matrimonis forçats. La regió policial de Girona ha atès quatre casos de matrimoni forçat, dues de les quals eren menors d’edat. Aquesta xifra es contraposa de manera alarmant amb la de 2021, en què no hi va haver cap cas de matrimoni forçat a la regió policial de Girona

I tot i que la mutilació genital femenina es relacioni amb la violència masclista en l’àmbit social o comunitari, el nombre de nenes ateses per aquesta pràctica a la regió gironina s’eleva a les sis, la xifra més alta de Catalunya. Aquestes dades també són alarmants respecte a l’any 2021, quan a la regió policial de Girona va atendre només un cas de mutilació genital femenina.

La Generalitat estudia el projecte d’un possible tramvia a la Costa Brava

El Govern de la Generalitat de Catalunya està estudiant la viabilitat del projecte d’un Tren-Tramvia a la Costa Brava, segons apunten fonts del Diari ARA.

El passat juny, el Departament de Territori i Sostenibilitat, en aquell moment sota la batuta de Jordi Puigneró, va aprovar un estudi per comprovar la viabilitat d’un futur tramvia que unís les principals poblacions de les comarques gironines i la Costa Brava.

La partida de licitació és d’uns 430.000 €, segons explica el Diari ARA. L’empresa encarregada de fer aquest estudi, ha de redactar les anàlisis d’aquest possible projecte en un termini d’un any, com a màxim.

De moment, però, l’estudi encara no ha començat, a causa de les remodelacions que hi ha hagut en el Govern i que han afectat el departament de Territori que ara dirigeix Juli Fernández.

El projecte del Tren-Tram

L’entitat ciutadana Tren-Tram de la Costa Brava ha presentat una proposta de projecte pel futur tramvia gironí. El traçat seria de 144 km i connectaria les principals poblacions del Baix Empordà, La Selva i el Gironès. 

Hi hauria dues seccions; la primera, d’uns 69 km de nova construcció i que estaria ubicada entre el Baix Empordà i la Selva; i la segona, d’uns 26 km on s’aprofitarien les actuals vies de Rodalies de Catalunya – Renfe amb la intenció d’afegir-hi un nou tercer carril.