L’estudi que s’ha presentat avui posa el focus en aquells sectors econòmics de la Costa Brava que miren cap al mar; és a dir, el que es coneix com a economia blava. Es basa en dades del 2021 -aquí, el turisme encara patia els efectes de la covid- i analitza quin impacte econòmic, tant directe com indirecte, generen activitats tan diverses com la pesca, les drassanes, la nàutica (comerç, reparació i lloguer d’embarcacions), la restauració (en aquest cas, només la que hi ha dins de ports o clubs) o el turisme (aquí, s’hi inclouen per exemple els centres de submarinisme).

De nord a sud de la Costa Brava, l’informe recull que l’any passat l’economia blava va generar un impacte econòmic de 561,16 MEUR. Una quantitat que, de fet, es reparteix gairebé a parts iguals entre l’impacte directe (275,29 MEUR) i totes aquelles empreses i llocs de treball que, de manera indirecta, també viuen de tots aquests sectors.

L’estudi també evidencia el pes que té la nàutica a l’hora d’aportar riquesa a la Costa Brava. Perquè, de fet, la venda i el lloguer d’embarcacions, els amarratges als clubs nàutics i la gestió de les boies acaparen gairebé el 80% de tot aquest impacte econòmic (455 MEUR). «En són els pilars fonamentals», concreta l’autor de l’estudi, l’economista i sociòleg Josep Milà.

En paral·lel, l’informe també posa xifres als llocs de treball que genera l’economia blava al litoral gironí. Sumant aquells directes i indirectes, en suma 7.025. Aquí, apart d’aquells vinculats al sector nàutic (més de 4.700) en destaquen també aquells que aporta la pesca (en concret, 1.199).

Per últim, pel que fa a la part quantitativa, l’estudi també analitza quants euros genera l’economia blava a la Costa Brava. «De mitjana, entre tots els sectors, per cada euro que es factura se’n generen 1,37 d’indirectes; però en el cas específic de les nàutiques, els amarratges i les boies, aquest impacte s’arriba a multiplicar per cinc», subratlla Milà.

Reptes i riscos

Més enllà dels nombres, però, l’informe també recull un llistat sobre aquells punts febles i amenaces que té aquesta economia blava. I aquí, entre d’altres, esmenta el «perill de sobreocupació i col·lapse» que pot patir la Costa Brava, «la imatge negativa» que això pot acabar generant -sobretot, per al turisme-, la necessitat de garantir un equilibri entre activitats econòmiques i medi ambient o la manca de perfils professionals per cobrir determinats llocs de treball.

El president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages, ha subratllat que l’informe els posa deures. Perquè a partir d’aquestes conclusions, ara caldrà impulsar polítiques i buscar consensos entre tots els sectors per aplicar-les. «Ens cal anar cap a un turisme més desestacionalitzat, amb una oferta més diversificada i desconcentrar-lo d’aquells grans municipis», ha subratllat.

Per la seva banda, el president de la cambra de Sant Feliu de Guíxols, Eduard Bosch, ha afirmat que «per enfortir un turisme de qualitat cal apostar per la formació».

I aquí, ha dit que cal adaptar els estudis a les necessitats que tenen les empreses (per exemple, dins el sector nàutic, apostant per especialistes en motor i fusteria). Bosch ha recordat, a més, que des de la cambra de Sant Feliu s’està treballant perquè el municipi tingui «una escola nàutica».

Per últim, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, ha posat l’accent en la necessitat de «trencar el vell paradigma que els ports i la nàutica contaminen» i vincular-los, cada cop més, amb l’economia verda. En aquesta línia, Fàbrega també ha reclamat la necessitat de trencar la visió que els ports viuen d’esquena al municipi. «No són entitats independents, sinó que l’oferta dels ports és molt potent, i de retruc ajuda també a impulsar l’economia del seu voltant», ha insistit.

Endurir la llei

L’estudi que han impulsat les tres cambres de comerç també alerta sobre el descontrol que pot suposar «l’excés d’usuaris amb poca cultura o formació nàutica» al litoral gironí. Ho diu, sobretot, en referència a aquells que lloguen embarcacions i no respecten la normativa (un problema dins el qual també s’hi inclouen, per exemple, les festes il·legals que es fan en vaixells).

El director general de Ports, Pere Vila, ha admès que caldrà endurir la llei, precisament per evitar aquestes situacions. «És veritat que haurem de tendir a una regulació més específica, i això acabarà passant arreu, perquè s’ha detectat mala praxi», ha dit Vila. Segons el director general de Ports, el fet que per llogar determinades embarcacions no calgui tenir titulació, ha derivat en «un camp obert» que ha comportat «casos flagrants» d’incompliments entre aquells qui naveguen «sense experiència».

«Arribarà un moment, i crec que no serà massa llunyà, en què es començarà a necessitar una titulació encara que es vagi a lloguer», ha afirmat Vila. «I quan arribi, tothom ho haurà d’entendre com una preservació de la seguretat i una millora de l’activitat», ha conclòs.

L’informe sobre l’economia blava a la Costa Brava l’han impulsat les tres cambres de comerç gironines. Actualitza un estudi que es va fer ara fa catorze anys. Ha comptat amb el suport de Ports de la Generalitat, l’Associació de Ports Esportius i Turístics de Catalunya (ACPET) i l’Associació d’Empresaris de Comerç i Reparació de Vehicles i Embarcacions (CORVE).