La Policia Local de Sant Feliu de Guíxols ha adquirit un dron i una unitat canina. Ambdues incorporacions s’han presentat a la ciutadania aquest dimarts al Guíxols Arena. A l’acte hi havia el regidor de Seguretat Ernest Asurmendi, l’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, i comandaments policials.
Un dron policial de darrera generació, capaç de ser usat en moltes situacions, -com per exemple, trobar una persona que s’ha perdut al bosc i de nits (a partir de la funció de càmera tèrmica)-, vetllar per la seguretat des de l’aire, situacions de trànsit, controlar possibles moviments delinqüencials, són algunes de les tasques que pot fer aquest dron.
El regidor Asurmendi ha dit que el dron tindrà funcions policials, però també ciutadanes (per exemple, controls mediambientals, entre altres usos). Però la principal vàlua és la seguretat ciutadana. En paraules d’Asurmendi, «si es perd una persona al bosc aquest dron té infrarrojos que poden servir per visió nocturna, sistemes tèrmics, i poden facilitar molt la recerca». «És un dron que ha d’estar preparat per a funcions policials d’alta precisió». Disposa d’un altaveu per donar instruccions a qui s’hagi de dirigir, i una càmera d’alta definició, amb zoom potent, capaç de detectar objectes de mida reduïda a distància llarga.
La incorporació d’una unitat canina
També s’ha presentat la unitat canina. Si bé avui hi havia tres gossos, en realitat estarà formada per un de sol, i el seu cuidador està acabant les darreres formacions. Aquesta és una ajuda policial de primer ordre, en paraules del regidor Asurmendi.
«A un policia el podries intentar enganyar, però a un gos difícilment l’enganyaràs davant d’un tema d’estupefaents. Aquests gossos, més enllà de la qüestió de recerca d’objectes o substàncies prohibides, els estem portant als instituts i escoles, per tal que coneguin aquests gossos. Però no és només portar-los a exhibir als centres educatius, sinó fer que aquesta sessió serveixi per prendre consciència del perill de les drogues», assenyalava el regidor. Així, la unitat canina parteix de l’àmbit educatiu, serà clau en escorcolls, situacions delictives i altres circumstàncies relacionades amb la seguretat.
Rita Payés arrenca aquest cap de setmana el final de la gira “Como la piel”. Una oportunitat que l’ha portat a tocar arreu d’Europa i que va començar ara ja farà uns mesos i que han tingut l’oportunitat de gaudir més de 14000 persones.
En aquesta recta final que començarà el dissabte 3 de desembre a Barcelona, l’artista del Maresme omplirà la programació del Cruïlla de tardor. A les 21 h de la nit a la Sala 1 de l’Auditori tindrà lloc el concert on Rita Payés s’acomiadarà de la ciutat per tornar-hi amb força més endavant i on hi haurà l’oportunitat de veure compartir escenari amb la seva mare, la guitarrista Elisabeth Roma, que l’ha acompanyada durant aquesta gira de concerts.
Però aquest per sort seguiran aquesta data els concerts programats a Girona el diumenge 4 de desembre durant el Temporada Alta, o el que celebrarà a la capital del Priorat el divendres 9 d’aquest mes que ve.
L’última oportunitat per veure mare i filla juntes a l’escenari interpretar la gira “Como la piel” serà a Madrid al Teatro Eslava.
Amb aquesta gira Rita Payés presentava el seu primer àlbum “Como la piel” amb 11 cançons amb referències i estils ben diferents amb el que va guanyar el premi Enderrock a Millor disc de Jazz. Tot això i més ha fet portar a Rita Payés a fer sonar el seu nom cada cop a més alt i a més llocs, arribant a fer-se un bon lloc dins el panorama musical català.
Encara ets a temps de veure actuar a Rita Payés en el seu final de gira. En aquest link hi pots comprar les entrades pels últims concerts:
Oxigen són 6 joves molt joves (entre 15 i 17 anys) que tenen una gran passió: la música! En el seu cas, la música els dona vida com l’oxigen que necessitem per respirar.
Amb quatre singles editats, entre altres temes propis, i amb el seu primer disc en camí, són una de les joves promeses de la música en català. Els avalen els nombrosos premis i concursos que han guanyat. Ara acaben de compartir una cançó ideal per les festes de Nadal que ja tenim a tocar. ‘És Nadal (Na na na) és la seva nova producció.
En només 2 anys han fet més de 30 concerts i l’any que ve obriran l’Acampada Jove convertint-se en el grup més jove que ha actuat fins al moment a l’escenari gran.
Núria López, finalista del popular talent musical de TV3 “Eufòria”, ens presenta una cançó molt especial per aquestes dates que s’acosten. ‘Al teu costat’ on destaquen les guitarres acústiques que ens porten cap a un so que ens recorda al millor country melòdic americà.
La força vocal de la Núria la dimensiona fins convertir-la en un èpic himne nadalenc. La cançó recupera aquell esperit del Nadal que desgraciadament hem vist trencat aquests últims anys…
Una cançó optimista que ens farà rebre els Nadals amb la il·lusió de ajuntar-nos tots de nou i sentir-nos més “al costat” dels que estimem.
Amb la lletra i música de David Ros i producció d’Albert Solà, Uri Plana i Roger Argemí, la Núria López no podia tenir millor companys de viatge per aquesta estrena musical. Pel 2023 prepara noves cançons i gira de concerts.
L’empresa empordanesa de caganers Caganer.com celebra el 30è aniversari, amb l’obertura de la seva vuitena botiga pròpia i posant en marxa nous tallers artesanals perquè el visitant visqui l’experiència de fer un caganer. Aquesta activitat té una durada de 90 minuts i es pot realitzar a la nova botiga de Barcelona, situada a la plaça de Lluís Millet, davant del Palau de la Música, i a l’establiment de Girona (C/ Argenteria) i al taller de Caganer.com de Torroella de Montgrí, on hi té la seu. El ‘Caganer Experience’ consisteix en conèixer la història del caganer i pintar-ne un de fang en una activitat dirigida al públic infantil i adult i guiada a través d’un audiovisual en diferents idiomes.
Aquest 2022 fa 30 anys que Caganer.com va començar a crear figures de caganers a mà, artesanalment, i actualment disposa de 8 establiments propis repartits entre Barcelona (5), Madrid, Girona i Torroella de Montgrí on s’hi poden trobar els 600 caganers que tenen a la col·lecció, la majoria dels quals amb cares de personatges famosos.
La sessió del taller ‘Caganer Experience’ està guiada per ‘Salvador Galí’, un artista-actor amb aires de semblança al geni empordanès. Després de conèixer la història del caganer a través de Joan Amades, de saber quin és el procés de creació de les figures de Caganer.com amb l’escultor Marc Alós, i de saber quins són els caganers que tenen més èxit de la mà de Sergi Alós, es pot pintar la figura i emportar-la a casa.
Barack Obama, Donald Trump, Carles Puigdemont i Leo Messi, els més venuts
Caganer.com compta amb prop de 600 figures de caganers elaborades artesanalment, una a una. Els més venuts de la seva història continuen sent els de Barack Obama, Donald Trump, Carles Puigdemont i Leo Messi, a més del clàssic caganer amb barretina. Aquest any s’han creat, entre d’altres, els dels futbolistes Robert Lewandowski (FC Barcelona) i Karim Benzema (Reial Madrid, i amb la Pilota d’Or), els polítics Giorgia Meloni (primera ministra d’Itàlia), Volodímir Zelenski (president d’Ucraïna), Alberto Núñez Feijóo (Partit Popular) i Santiago Abascal (Vox), els cantants Lady Gaga, Harry Styles i Camilo, el personatge Eleven de la sèrie Stranger Things i el periodista i streamer Gerard Romero.
Els caganers de Caganer.com tenen el distintiu oficial de Producte Artesà Qualificat (PAQ), que atorga el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya. Marc Alós explica que “són figures fetes per nosaltres mateixos, pintades aquí a casa i amb productes de proximitat, ja que, per exemple, el fang prové de la Bisbal d’Empordà, que el tenim a 14 km. Som molt curosos i busquem que les figures cada cop tinguin més qualitat”. A mitjan d’aquest novembre, van ser reconeguts a la Nit del Comerç de Girona a la categoria de l’Art de l’Ofici, en uns premis organitzats per l’Ajuntament de Girona on es guardonen associacions de comerciants de la ciutat.
El catedràtic emèrit i autor de l'estudi, Josep Oliver, i el director de zona del BBVA a Girona, David Meavilla
Data de publicació: dimarts 29 de novembre del 2022, 13:30
Localització: Girona
Autor: Xavier Pi
L’anuari econòmic que anualment publica el BBVA analitza el creixement a partir del Valor Afegit Brut (VAB), un indicador que mesura la riquesa generada. Segons aquest índex, l’any passat les comarques gironines van créixer un 6,9%, per sobre la mitjana catalana (5,8%). Tot i aquest augment, però, la demarcació encara no va deixar enrere els estralls de la covid, perquè només durant el 2020 la contracció va ser tan forta que el VAB del territori va arribar a caure fins a un -14,4%.
L’autor de l’estudi i catedràtic emèrit d’Economia de la UAB explica que, si bé la demarcació ja ha recuperat l’ocupació que va destruir la pandèmia, «en termes d’activitat encara s’arrosseguen les seves cicatrius». Josep Oliver admet que durant l’any passat l’economia gironina va créixer de manera «excepcional» -també, tenint en compte d’allà on es venia- però que, tot i això, encara no n’hi ha hagut prou per superar la sotragada de la covid.
Si s’analitza per sectors, aquells que més van impulsar-se durant el 2021 van ser els serveis (comerç, hostaleria o transport) i la indústria (tant l’alimentària com la metal·lúrgica). De fet, a la demarcació, el VAB dels primers va créixer un 7,8%; i el de la indústria, per la seva banda, ho va fer un 6,9%.
Ara bé, l’economista també subratlla que aquí hi ha llums i ombres. I per deixar palès que hi ha sectors que encara tenen camí per recórrer, ho exemplifica traient xifres de turisme. Més en concret, de pernoctacions a la Costa Brava. «Abans de la pandèmia, al 2019, es va arribar als 11,7 milions de pernoctacions; al 2020, aquesta xifra va caure fins als 3 milions, i l’any passat, va remuntar fins als 6 milions», explica. «Per tant, la caiguda va ser intensa; i tot i que el 2021 el creixement va ser fort, encara és insuficient», afirma Oliver.
Quan s’analitza la recuperació, però, l’anuari del BBVA també recull que a les comarques gironines la sortida de la crisi de la covid s’està fent a dues velocitats. Perquè si es passa la lupa per comarques, com explica l’economista, hi ha territoris que aquest 2022 «claríssimament ja han superat» l’impacte de la pandèmia. Però també n’hi ha d’altres -i aquestes són les que fan tirar la mitjana cap avall- que no ho faran fins ben entrat el 2023.
Dins el primer grup s’hi troben el Gironès (+7,7%), el Pla de l’Estany (+7,2%), el Ripollès (+6,2%) i la Garrotxa (+5,9%). I dins el segon, el Baix Empordà (+7,4%), l’Alt Empordà (+5,9%) i la Selva (+6,7%). Segons explica el catedràtic emèrit d’Economia, tot i que totes tanquin l’any amb un VAB positiu, la dependència que les tres últimes tenen del sector de serveis -i més en concret, del turisme- comporta que la seva recuperació sigui més lenta. En canvi, per contra, el pes de la indústria capgira la balança a favor de les altres.
«Quan mires allò que està passant aquest 2022 al Gironès, al Pla de l’Estany, al Ripollès o a la Selva, ja es pot afirmar amb rotunditat que aquestes comarques ja han superat l’impacte de la covid», concreta Oliver. «En canvi, les altres encara hauran d’esperar-se fins ben entrat el 2023 per tancar l’esquerda de la pandèmia i superar-ne la ferida», explica l’autor de l’informe del BBVA.
Frenada, però no per això recessió
L’economista -aquí, a títol personal- també fa projeccions sobre quina evolució tindrà l’economia gironina en els propers mesos. Josep Oliver admet que arran de la inflació, i les incerteses derivades de la guerra a Ucraïna, l’economia gironina es frenarà. Però d’entrada, es resisteix a parlar que s’entri en recessió.
Segons explica, això es deu, sobretot, a què no s’està destruint ocupació (a diferència de crisis anteriors com les del 2008 i el 2013). «És evident que en termes de renda de les famílies la inflació resta; però sobretot, allò que resta més és l’atur», afirma Oliver. «I de moment, l’ocupació no dona cap senyal que s’entri en un procés de destrucció; allò que sí que veiem és que hi ha un ritme menor de creixement, però això és diferent», afegeix.
En referència a les comarques gironines, l’economista diu que, ara per ara, no es pot «atrevir» a dir que s’entri en recessió. «Que hi haurà una frenada de l’economia, segur; però encara està per veure si s’entra en recessió tècnica, perquè en termes turístics al territori encara queda molta feina per fer, i avui per avui, les xifres d’afiliació al comerç o a l’hostaleria no decauen», concreta.
Segons Josep Oliver, la causa directa d’aquesta desacceleració és clarament la crisi energètica. «De moment, aquest xoc és el que està provocant la frenada a totes les economies, però no estem parlant d’una crisi d’una magnitud com la que es va viure als anys 70», explica el catedràtic emèrit. I aquí, l’economista creu que Europa ho està suportant «raonablement bé», perquè al seu entendre, «fins a l’estiu de l’any vinent no cal preocupar-se per problemes d’abastiment».
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.