‘Equilibrio’ i ‘Casa linda’ són els nous senzills de Cala Vento

privat:-‘equilibrio’-i-‘casa-linda’-son-els-nous-senzills-de-cala-vento

Cala Vento publica avui aquestes dues noves cançons com a avançament del seu imminent nou disc. Aquest serà el primer des de “Balanceo” fa quatre anys, un àlbum que els va donar moltíssimes alegries.

La primera cançó, ‘Equilibrio’, és una mescla explosiva entre la música pop i el rock més energètic. Amb un polsim de crítica social i una altra d’amor. També valora la importància de tenir a algú al costat amb qui compartir tant les misèries com les celebracions del dia a dia.

‘Casa Linda’ és una rara avis en la trajectòria del duo. Una cançó de pop que enganxa, minimalista i gravada amb només dues guitarres acústiques i alguns tocs electrònics.

Els pròxims concerts del grup, on ja podrem escoltar aquests senzills, són al març a Mèxic i a l’abril a Benicàssim.

L’entrada ‘Equilibrio’ i ‘Casa linda’ són els nous senzills de Cala Vento ha aparegut primer a Primera Fila.

Resurrection Fest 2023 anuncia el seu cartell

resurrection-fest-2023-anuncia-el-seu-cartell

Sembla que ens trobem en la setmana d’anuncis de cartells, des del Vida que va confirmar molts nous artistes, passant pel Primavera Sound i avui és el torn del Resurrection Fest.

El festival de Viveiro, que tindrà lloc del 28 de juny a l’1 de juliol, ha confirmat noms com Slipknot, en el seu únic concert a l’estat al 2023, Ghost, Pantera, Brutus, Alter Bridge, Papa Roach, Architects, Lacuna Coll, Amaranthe, Mono, Black Flag i un bon grapat més.

Les entrades es posen a la venda aquest dijous a les 2 del migdia a través del web del festival.

L’entrada Resurrection Fest 2023 anuncia el seu cartell ha aparegut primer a Primera Fila.

La DOP Oli de l’Empordà preveu una caiguda d’entre un 30 i un 40% de la collita a causa de la sequera

Dues garrafes d'oli de Pau omplint-se a la cooperativa d'Empordàlia Data de publicació: dimarts 29 de novembre del 2022, 13:41 Localització: Pau Autor: Ariadna Reche
Dues garrafes d'oli de Pau omplint-se a la cooperativa d'Empordàlia Data de publicació: dimarts 29 de novembre del 2022, 13:41 Localització: Pau Autor: Ariadna Reche

La sequera afecta amb duresa la producció d’olives, que a causa de la falta d’aigua creixen poc i se’n pot extreure menys oli. Això provoca que el rendiment baixi. Casanovas ho xifra dient que si de cada 100 kg d’olives se’n poden extreure uns 18,5 litres d’oli, enguany seran uns 15 litres per la mateixa quantitat d’olives. De fet, ja l’any passat la collita va ser dolenta amb una caiguda de producció de gairebé el 50%; es van collir1.500 tones d’olives i la producció d’oli va arribar als 250.000 litres.

A més, la problemàtica és difícil de solucionar amb el rec. I és que la zona de cultiu d’oliveres a l’Empordà es concentra a la serra de l’Albera i la serra de Rodes, al nord; el Montgrí i les Gavarres, al sud. Són terrenys «difícils de regar» perquè, com detalla el president de la DOP, no tenen canals a prop i l’aigua subterrània està massa profunda per extreure-la.

Casanova assegura que «el rec es pot fer en zones molt limitades i en plantacions joves», però no en les centenàries que són la majoria. «El 90% de les oliveres són en sequer», detalla el president de la DOP, que considera que «s’haurà d’apostar per fer una millor gestió del sòl per afavorir les oliveres».

En aquesta línia, es recomana prendre mesures per fer front a la sequera aprofitant més l’aigua, com instal·lar cobertes vegetals perquè no passin tanta calor o eliminar l’herba dels camps per poder aprofitar totes les gotes de pluja per l’olivera.

DOP Oli de l’Empordà

L’oli de l’Empordà s’elabora a partir de les tres varietats autòctones i exclusives de la zona (argudell, curivell i llei de Cadaqués) i una varietat tradicional (arbequina). «Moltes de les oliveres de la varietat argudell són del segle XVIII, de quan es va fer la revolució agrària a l’Empordà», comparteix el president de la DOP, que afegeix que «estan molt adaptades al terreny perquè les han vist de tots colors». L’argudell és la varietat majoritària i la que predomina en cada ampolla d’oli; per requisits de la Denominació d’Origen Protegida de l’Oli de l’Empordà, ha de representar un percentatge mínim del 51% de cada fórmula.

La DOP compta actualment amb uns 500 inscrits que són majoritàriament explotacions petites «perquè, en general, les olives no són l’activitat principal de la finca». En total, l’oli a l’Empordà es produeix en una superfície de prop de 2.000 hectàrees d’oliveres; d’aquestes, unes 900 estan inscrites a la DOP. La producció d’oli la fan repartida en quatre trulls cooperatius: Mas Auró a Esponellà (Pla de l’Estany), Celler Cooperatiu d’Espolla (Alt Empordà), Empordàlia a Pau (Alt Empordà) i Ylla a Cabanes (Alt Empordà).

El tren-tram de la Costa Brava tindria sis parades al Baix Empordà i passaria cada 15 minuts

privat:-el-tren-tram-de-la-costa-brava

UTE Bews-Igerop serà l’empresa encarregada de redactar l’estudi de viabilitat d’una nova línia de tren-tram a la Costa Brava. Ho va adjudicar el Departament de Territori fa pocs dies. L’empresa té 11 mesos per fer aquest estudi, en el qual hauran de definir i valorar diferents aspectes del projecte del tren-tram.

És un estudi que estava pendent d’adjudicació des de feia mesos i que ha d’incloure una estimació del cost del projecte i analitzar la demanda potencial, entre altres. L’empresa tindrà 11 mesos per redactar aquest estudi. És una notícia que valoren molt positivament des de la plataforma promotra del Tren Tram. Ho explica a Ràdio Capital la seva portaveu Estefania Molina. 

Com seria tren-tram?

L’empresa haurà de valorar el traç de la nova línia i el seu recorregut. Un recorregut que està pensat per tenir una longitud aproximada de 144 quilòmetres i que connectarà el Baix Empordà amb el Gironès, La Selva, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. Concretament, la línia tindria un dels extrems a Sarrià de Ter, i passaria per sis municipis del Baix Empordà per després seguir el trajecte fins a arribar a Olot.

Segons l’informe per a l’adjudicació de l’estudi, el tren-tram tindria parada a La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Palamós, Calonge, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols. Després, seguiria en direcció a Olot. Un total de 19 parades

A més, s’especifica que el servei hauria de tenir una freqüència inferior als 15 minuts

Què valorarà l’estudi de viabilitat? 

S’hauran de tenir en compte tots els aspectes. No només el traçat de la línia, sinó també totes les obres i instal·lacions que comportaria: senyalització, instal·lacions o zones de servei. També valoraran les possibles afectacions al territori durant l’execució de les obres o els principals factors ambientals que poden ser determinants en el projecte. 

Des de la plataforma promotora creuen que l’estudi de viabilitat serà favorable. És més, Estefania Molina apunta que la pujada de preus dels carburants fa que el tren-tram sigui encara més necessari. 

Investigats dos càrrecs dels Mossos de la Bisbal

Pla detall d'un dels nous vehicles dels Mossos d'Esquadra presentats al Complex Egara el dia 11 de novembre de 2021 - Imatge d'Albert Segura Lorrio - ACN
Pla detall d'un dels nous vehicles dels Mossos d'Esquadra presentats al Complex Egara el dia 11 de novembre de 2021 - Imatge d'Albert Segura Lorrio - ACN

El cap de la unitat d’investigació i un caporal de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Bisbal d’Empordà seran investigats pel Jutjat d’Instrucció Número 3 de la Bisbal, segons ha confirmat el diari El Punt Avui.

Els dos agents estan citats a declarar demà, dijous, amb qualitat d’investigats al Jutjat de la capital comarcal. Els fets pels quals són investigats podrien comportar falsificació documental i malversació de fons públics.

Els agents investigats haurien falsificat les hores que els agents de la unitat haurien treballat durant el confinament per la pandèmia de la Covid-19, el març del 2020. A causa de la baixada de feina durant el confinament es van reduir els efectius i, alhora, es van augmentar els dies de festa dels agents.

Tot i que, s’havia reduït el nombre d’agents, el cap de la unitat d’investigació i el caporal investigats haurien fet constar els dies de festa com a dies treballats en el full de jornades laborals.

Tal com apunta El Punt Avui, els denunciants són un caporal i dos agents de la mateixa unitat d’investigació. Asseguren que la iniciativa d’apuntar els dies de festa com a dies treballats va ser del cap de la unitat, però, que va comptar amb la complicitat d’un dels caporals de la unitat. 

La denúncia s’havia presentat el novembre del passat 2021, però, va ser arxivada per falta d’indicis. La denúncia també es va notificar al Departament d’Interior, però, no es va rebre resposta.

Després de l’arxivament, els denunciants van presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial de Girona que va reobrir el cas instant al Jutjat de la Bisbal a investigar els fets. 

Calonge recull firmes per arreglar el campanar de Sant Martí

Imatge de l’Església Sant Martí de Calonge | Bisbat de Girona

Ja fa gairebé un mes que els calongins no senten repicar les campanes de l’església de Sant Martí d’ençà que un llamp va repicar al sistema del campanar. Segons informa el diari de Girona, diversos veïns de Girona i Sant Antoni han impulsat una recollida de signatures sota el lema “Calonge, quina hora és?”.

Des de finals d’octubre els Calongins s’han quedat aturats a un quart i cinc de dues de la matinada. El diari de Girona explica que els veïns demanen al Bisbat de Girona i a la rectoria a posar-hi remei a través d’un manifest, on al·leguen que “un poble sense campanes és un poble sense vida”.

Segons exposa un dels impulsos de la iniciativa al diari de Girona, Xavier Palet, la iniciativa de la recollida de firmes va sorgir després que un grup de veïns posessin en comú la sensació que generava no escoltar el repic de les campanes que fins ara no s’havia aturat. “És molt trist perquè em sembla fonamental que les esferes s’il·luminin i sonin els quarts i les hores, i ens avisin quan hi ha una festa o si es mor algú. S’ha parlat amb l’església i sembla que ell no posa fil a l’agulla i hem fet una campanya veïnal i ens hem ajuntat els llibreters, hem adaptat un manifest, hem fet uns tòtems de fusta i hem fet aquesta protesta”.

Segons les dades del Diari de Girona, de moment es pot signar a 12 punts i hi ha unes 200 signatures. D’altra banda, el Bisbat de Girona, l’entitat responsable de l’equipament religiós de Sant Martí de Calonge, demanarà un pressupost per tal de poder reparar el campanar i el rellotge. De moment, l’organització espera que les despeses les cobreixi l’asseguradora que tenen contractada per a l’edifici.