Es calcula que s’ha perdut un 60% de les zones inundables que hi havia a l’entorn del Baix Ter entre els anus 70 i 80. Això, de retruc, afecta i molt els municipis i les infraestructures de la zona que, molt sovint, pateixen inundacions que deixen, per exemple, inutilitzable una de les seves artèries principals, la C-31. L’assecament dels estanys que hi havia sumat a la urbanització que ha patit la Costa Brava, explica l’alcalde de Torroella, Jordi Colomí, han fet perdre uns espais que ajudaven a canalitzar l’aigua i ara es veuen obligats a «reinventar-los».
Aquesta és la premissa de la que parteix el projecte ‘HidroNet Baix Ter’, que té com a socis principals els ajuntaments de Torroella, Ullà i Gualta, però on també participen entitats com el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter, la Universitat de Girona i la Diputació.
El projecte, que engega ara i que culminarà l’any 2025, vol prevenir les inundacions a la zona replantejant el model actual de drenatge d’inundacions basat en una evacuació ràpida de l’aigua a través de canals pavimentats i substituir-lo per un nou sistema basat en la «creació i interconnexió» de basses laminades per alentir progressivament el flux d’aigua i, alhora, recuperar aiguamolls i zones inundables antigues.
Actuacions en unes 40 hectàrees
Les basses de laminació afectaran gairebé 40 hectàrees als tres termes. Es preveu que es faci en terrenys públics i privats i ja s’estan començant les converses amb propietaris, a qui es plantejarà, entre d’altres, la possibilitat de comprar-los. D’entrada, la intenció és que aquests espais inundables es regulin sols però no es descarta més endavant instal·lar-li alguns sistemes de telecontrol per monitorar i gestionar-ne el funcionament, ja sigui a través d’algun tipus de comporta.
Com a mesures previstes, el pla preveu una adequació del rec de Molí a la zona urbana de Gualta, on s’actuarà en unes 8 hectàrees de terreny. Aquí s’intervindrà en 1.160 metres del rec, s’estabilitzaran talussos, se substituirà la vegetació invasora per una d’autòctona i es millorarà la capacitat hidràulica del rec.
A la conca del Ter Vell, a la zona de l’Estartit, s’actuarà en unes 20 hectàrees i s’augmentarà el nombre d’habitants «protegits» de les inundacions amb un total de 24.046. Les diferents basses de laminació que s’hi faran s’executaran tenint en compte la connectivitat ecosistèmica de la vessant meridional del Montgrí, fent possible els corredors de fauna a la C-31. A Ullà, es millorarà la naturalització del rec Madral, també substituint la vegetació invasora i es milloraran les funcions del corredor biològic entre l’estany de Bellcaire i el Baix Ter.
A banda de l’execució d’aquestes zones de laminació en aquests municipis, també es redactarà un pla integral de gestió del risc d’inundacions al Baix Ter. El pla abordarà de manera conjunta com mitigar el risc d’inundació a tots els municipis de la zona.
D’altra banda, el projecte contempla efectes positius en la biodiversitat aquàtica. Això tenint en compte que els aiguamolls i les zones inundables són habitats rics en fauna i flora i, alhora, es millorarà la retenció de nutrients i contaminants als sistemes aquàtics. Un extrem que serà objecte d’estudi mentre duri el projecte.
El projecte costarà 2,99 MEUR, 2,52 MEUR dels quals es finançaran a través de la subvenció atorgada pels fons europeus. Els 468.027 euros restants els pagaran els diferents agents implicats. L’Ajuntament de Torroella hi contribuirà amb 179.788 euros; el d’Ullà, amb 97.610; el de Gualta, amb 80,682; la Junta Central d’Usuaris del Ter, amb 43.092 euros; la Diputació n’hi posarà 37.175; la UdG, 20.365 i el Consorci de Ter, 9.313 euros més.
