Indilletres ha atorgat el quart premi de crítica literària Llucieta Canyà a Joan Burdeus per l’article ‘Els consols de Houellebecq’, publicat al mitjà digital Núvol el 8 de juliol d’enguany sobre el llibre Anorrear, editat per Anagrama. El lliurament del premi, dotat amb 500 euros, ha tingut lloc aquest matí a les 12 h, just després de l’acte inaugural de la cinquena edició d’Indilletres. L’acte de lliurament ha anat a càrrec d’Anna Pascual, membre de l’organització d’Indilletres, i ha anat precedit per la presentació del llibre Llucieta Canyà, l’etern oblit. Una escriptora en un món d’homes, de la mà de Neus Real i Xavier Cortadellas; i pel concert de veu i piano de les composicions d’Emili Saló basades en poemes de Llucieta Canyà, interpretat per la soprano Eulàlia Ara i del pianista David Granato. 

«En aquesta edició del premi hi ha hagut força unanimitat entre els membres del jurat», ha explicat Anna Pascual. «El jurat ha valorat l’actualitat de la temàtica de la novel·la, la claredat de la críitica, les referències que fa l’objectiu narrador de Houellebecq i a algunes de les seves altres novel·les i, sobretot, la contundència amb què, tot explicant els propòsits d’aquest autor, Bordeus exposa el sense sentit de la vida petitburgesa de la nostra època», ha afegit. Joan Burdeus, present a l’acte, ha agraït el guardó a l’organització i a Núvol. «Tinc la sensació que als mitjans digitals és on s’arrisca més i cal posar-ho en valor», ha explicat.

El guanyador Joan Burdeus

Joan Burdeus Soler és un redactor, guionista i periodista català especialitzat en televisió, cinema, cultura contemporània i filosofia. Graduat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull, treballa com a crític cultural per a diversos mitjans. Des de 2016, Burdeus desenvolupa el gruix de la seva feina al digital cultural Núvol, on exerceix de cap d’opinió i de cap de la secció Pantalles, on publica setmanalment articles sobre televisió, cine, cultura digital i pensament contemporani. Ha estat redactor en cap de la sèrie documental de Betevé Lògic: Arxiu Cultural. Dins del món de l’audiovisual de ficció, ha participat com a guionista i director en diversos projectes, com el curtmetratge Trobar-te (2018), seleccionat en diversos festivals, o la websèrie Welcome to Berlin, finalista del Festival Zoom Igualada 2017.

Tal com diuen les seves bases, el Premi Llucieta Canyà de crítica literària publicada té present els articles que destaquen la interpretació, la contextualització de l’obra objecte de la crítica i l’argumentació de la ressenya. El jurat subratlla que entén que el gènere de la crítica literària, a més de constituir per si mateix una peça amb valor i qualitats literàries, ha de ser l’esquer perquè el lector corrent de la premsa decideixi llegir el llibre objecte de la crítica o, com a mínim, disposi dels suficients arguments per decidir si fer-ho. La crítica ha estat escollida entre ressenyes publicades en mitjans tradicionals en paper (revistes i diaris) i en mitjans digitals entre el mes de novembre del 2020 i el novembre del 2021. Conscients que en tot l’àmbit lingüístic dels Països Catalans costaria de trobar un guardó destinat a premiar una crítica sobre una obra publicada recentment, el 2018 l’associació Indilletres va decidir convocar el Premi Llucieta Canyà de crítica literària. Enguany, s’ha celebrat la tercera edició: l’any passat va guanyar-lo la periodista Eva Vázquez Ramió per l’article ‘A l’ombra de Proust’, publicat a la secció de cultura d’El Punt Avui el 30 desembre de 2019. El 2019 va ser per al crític i escriptor Pere Antoni Pons, escriptor, periodista i crític del suplement de llibres ‘Ara Llegim’ per la ressenya publicada al diari Ara el 3 de novembre de 2018 sobre l’obra de Joseph Conrad La línia de l’ombra, traduïda per Marta Bes Oliva i editada per L’Avenç.

Indilletres defensa que una bona crítica literària pot ajudar a millorar la feina dels autors i de les editorials, pot enfortir la literatura en català i pot donar eines tant als llibreters com als lectors i, per tant, pot contribuir a millorar l’ecosistema cultural. Tot i això, avui, la impossible  professionalització dels crítics literaris, la manca d’espai a la premsa escrita i la proliferació de blocs personals poden fomentar l’amateurisme d’un gènere que, quan es practica en bones condicions, serveix per destriar entre la gran quantitat de llibres que s’editen. El Premi Llucieta Canyà de crítica literària vol retre homenatge a l’autora bisbalenca. 

El jurat està format per membres de l’entitat. Conscients que en tot l’àmbit lingüístic dels Països Catalans no hi ha un guardó destinat a premiar una crítica sobre una obra publicada recentment, el 2018 l’Associació Indilletres va decidir convocar el Premi Llucieta Canyà de crítica literària. El premi està dotat en 500 euros. L’any passat va guanyar-lo la periodista Marina Porras per l’article sobre el llibre On ets de Sally Rooney al mitjà El Tribú. Anteriorment, l’any 2021, el va guanyar Eva Vàzquez; i el 2020, primera edició del guardó, va obtenir-lo Pere Antoni Pons. Indilletres defensa que una bona crítica literària pot ajudar a millorar la feina dels autors i de les editorials, pot enfortir la literatura en català i pot donar eines tant als llibreters com als lectors i, per tant, pot contribuir a millorar l’ecosistema cultural.

La bisbalenca Llucieta Canyà

Llucieta Canyà i Martí va néixer a la Bisbal d’Empordà el 1901 i va morir a Barcelona el 1980. Als 28 anys va començar a col·laborar en mitjans com La Veu de Catalunya, on va tenir una secció diària titulada «Món femení». També va col·laborar en publicacions com Joventut catalana o D’Ací i d’Allà. Escrivia sempre des d’una perspectiva de gènere. Tenia uns grans dots comunicatius que va aprofitar per fer conferències arreu i que li van donar una gran popularitat.

El 1929 va publicar el poemari Mare, l’obra Caixa de núvia (1933) i L’etern femení (1934) prologat per Josep Maria de Sagarra, i que va merèixer sis reedicions, la darrera el 1957. El 1936 va publicar la comèdia L’estudiant de Girona, dedicada al seu primer marit Miquel Poal, periodista, crític i autor teatral, novel·lista i assagista, autor de llibres sobre feminisme, que havia mort poc abans. Casada de nou amb Santiago Manresa, va viure un temps a Reus, ja en ple franquisme, on va mirar de continuar escrivint i col·laborant a publicacions com Diario Español o el Setmanari Reus i amb entitats com el Centre de Lectura. El 1954 va publicar la comèdia L’amor té cops amagats, representada al Romea. El 1957 va editar L’etern masculí, també prologada per Josep Maria de Sagarra.