Geeks with Charvels presenten “Meanwhile… Back in Ballsville”

privat:-geeks-with-charvels-presenten-“meanwhile…-back-in-ballsville”

El grup de Grunge nascut a Barcelona l’octubre del 2021 Geeks with Charvels va llançar el seu primer EP titulat “Meanwhile… Back in Ballsville”. La banda fundada al barri del Born amb artistes d’arreu de Catalunya presenta el seu primer treball conformat per cinc cançons.

Després d’un any de feina, els esforços del grup “Geeks with Charvels” han donat els seus fruits; el seu primer EP ha sortit a la llum amb cinc cançons que ja poden ser escoltades a totes les plataformes digitals.

El grup de Grunge de Barcelona presenta aquest treball com una barreja de malestar social i emocional de la pandèmia plasmat en una música dura i saturada de distorsió però també melancòlica i propera. El disc està format pels temes propis “Ballsville”, “Cafè i Cigarro”, “What the Fuck Donald Duck”, “Ja No Puc Més” i una adaptació al rock dur de la cançó pop “Somebody That I Used to Know”.

La banda aposta per algunes lletres en anglès com al Grunge clàssic, però hi predomina l’ús del català en les seves cançons; de manera que es converteix en un dels grups pioners i impulsors de l’escena Grunge en llengua catalana, un fet poc comú i rarament vist en el panorama musical barceloní i català en general.

Aviat, la banda presentarà el seu nou disc en un concert a finals d’aquest mes al casal de joves de can Ricart, al barri del Poblenou. Boilerplate Geeks with Charvels és un grup de Grunge barceloní fundat al barri del Born pel cantant i guitarra catalano-estatunidenc Santiago Moore, el baixista santsenc Aleix Juárez, el bateria franc-britànic Leo Keyes i el guitarrista clotenc Marc García. El seu estil musical ve inspirat pels grans grups de Grunge nord-americans com Nirvana o Pearl Jam, amb lletres punyents i una música potent amb lletres en anglès i sobretot en català.

L’entrada Geeks with Charvels presenten “Meanwhile… Back in Ballsville” ha aparegut primer a Primera Fila.

El Festival Cruïlla 2023 creix amb Placebo, Franz Ferdinand o Sigur Rós

el-festival-cruilla-2023-creix-amb-placebo,-franz-ferdinand-o-sigur-ros

L’organització del Festival Cruïlla que aquest any tornarà a comptar amb quatre dies de programació incorpora avui més de 20 noms al seu cartell que se sumen als ja anunciats Antònia Font i Viva Suecia.

D’entre tota la programació destaquen Placebo – que el 2023, gairebé 30 anys i 13 milions d’àlbums venuts després del seu naixement, tornen a Barcelona com una de les bandes que defineixen el rock alternatiu de les últimes dècades- els islandesos Sigur Rós, Franz Ferdinand -portant en directe al Cruïlla Hits To The Head el seu recopilatori d’èxits- Leiva -que després de fer dos sols outs al Poble Espanyol la passada primavera torna a Barcelona- i Tash Sultana– la multiinstrumentista i cantautora australiana per fi actuarà a Cruïlla, presentant una discografia extensa tot i la seva joventut- estaran a Cruïlla.

També s’incorporen a Cruïlla 2023: Carolina Durante, Dani Fernández, Amaia, Sen Senra, Delaossa, Cruz Cafuné, Stay Homas, Sidonie, Iseo & Dodosound, Rusowsky, La Élite, Las Ninyas del Corro, Cala Vento, Ciudad Jara, Carlangas, Suu, Triquell, Lia Kali, Tesa, Shego, Victorias i Menta.

L’entrada El Festival Cruïlla 2023 creix amb Placebo, Franz Ferdinand o Sigur Rós ha aparegut primer a Primera Fila.

Les confraries catalanes veuen amb preocupació la reducció dels dies de pesca i diuen que posa el sector «al límit»

Vaixells de pesca al port de Palamós - Gacela
Vaixells de pesca al port de Palamós - Gacela

Preocupació i incertesa entre les confraries catalanes per la reducció de pesca que fixa Europa i que afecta de ple el sector. Els responsables de les confraries dels ports catalans creuen que posa la mateixa vara de mesurar per a tothom i que moltes de les mesures correctores que proposen per rebaixar la reducció al 3,5% ja les estan aplicant. A més, creuen que la reducció dels dies que podran sortir a pescar només afectarà a les empreses que s’hi dediquen i a la viabilitat del sector, ja molt tocat.

«Nosaltres ja hem fet els deures i estem molt compromesos amb la sostenibilitat del sector i això és el que ens sap greu», afirma Abad. En aquest sentit, diu que creu que tot plegat es deu a certs «compromisos» adquirits amb sectors ecologistes que «no entren a valorar la feina que ja hem fet»: «No volen baixar del burro». «Per nosaltres tot plegat té molt poca credibilitat», afegeix.

El que sí que és una evidència és que sortiran a pescar menys dies. «I això, nosaltres, igual que els científics, pensem que no té sentit i que l’únic que farà és mal a les nostres tripulacions i empreses. No es guanyarà res», insisteix. Abad recorda que els ports han perdut molta flota i que «plou sobre mullat». «Si acaba desapareixent els sector més d’un s’estirarà els cabells», afirma.

Per fer front a la mesura, però, els pescadors ja han començat a organitzar-se. En aquest sentit, Abad diu que s’organitzaran amb les diferents confraries per zones perquè quan unes no surtin ho puguin fer les altres i així no es perjudiquin mútuament.

Un final «trist» per «desballestar» la pesca costanera

Per la seva banda, el patró major de la confraria de pescadors Sant Telm d’Arenys de Mar (Maresme) i president de la Federació de Confraries de Pescadors de Barcelona, Antoni Marzoa, afirma que l’acord de pesca de la UE és un «resultat molt trist» per al Mediterrani. Les negociacions, diu, deixen pràcticament igual la proposta inicial d’Europa que tants recels havia aixecat en el sector.

En aquest sentit s’ha passat d’una proposta de reducció del 7,5% al 7% i d’unes compensacions del 3% al 3,5% per a les embarcacions que apliquin mesures per a una millor selecció de els captures. «Es guanya mig punt per un costat i es perd mig punt per l’altre. Aquest ha estat el gran èxit per al Mediterrani», ironitza.

Marzoa considera que la diferència de tracte amb l’Atlàntic és evident, ja que a l’altre extrem de la península s’han augmentat fins i tot les quotes de captura d’algunes espècies: «Podem pensar que el Mediterrani s’ha fet servir com a moneda de canvi perquè la diferència de resultats obtinguts en un front i en un altre ha estat prou important».

En aquest sentit, els pescadors defensen que el sector no ha deixat d’aplicar mesures de sostenibilitat i lamenta que se l’assenyali com a responsable de la situació de la biodiversitat: «Som els més preocupats per la situació del recurs. S’hauria de pensar més en la contaminació, el canvi climàtic, la urbanització descontrolada al litoral o el tràfic mercant», ha etzibat.

Amb tot, Marzoa considera «una bajanada» haver d’aplicar una reducció global del 40% de la pesca al Mediterrani en només cinc anys, com pretén Europa. El patró major d’Arenys de Mar afirma que una mesura tan «dràstica» s’acabarà traduint en un «desballestament» de la pesca costanera «sense cap justificació» i sense cap estudi d’impacte econòmic i social previ.

«Acabarem menjant panga criat en unes condicions mínimes de salubritat i que a sobre s’haurà de transportar, amb una petjada de carboni i un impacte ambiental molt gran, en lloc de menjar productes de proximitat de casa nostra», avisa Antoni Marzoa.

Les confraries de pescadors de Tarragona, al «límit»

El secretari de la Federació Territorial de la Confraria de Pescadors a la demarcació de Tarragona, Xavi Domènech, es mostra preocupat davant les noves mesures imposades per la Unió Europea. Domènech denuncia que estan al «límit» i que si la situació continua així el sector de la pesca acabarà «desapareixent».

«Estan fent perillar la continuïtat del sector i cada vegada hi ha menys marge de maniobra», lamenta Domènech, qui assegura que, actualment, «hi ha barques que només poden pescar durant 6 mesos a l’any».

Una situació «complicada d’aguantar» i que ha portat molts pescadors a deixar el sector en l’última dècada. De fet, en el conjunt de la demarcació, s’han perdut la meitat de barques en els últims deu  anys.

Des de les confraries de la demarcació de Tarragona també és mostren molt crítics amb l’estat espanyol, qui «posa les normes del joc massa complicades». Asseguren que hi ha països de la UE que compten amb la mateixa normativa comunitària, però que l’aplicació per part del seus estats és més fàcil.

En aquest sentit, també denuncien no saben els dies de pesca que els hi pertoquen amb el suficient marge com per gestionar-se. «No és normal que l’1 de gener no sàpigues quants dies podràs pescar», critica Domènech, qui lamenta, a més, que després arriba el mes de novembre i «sobren dies».

En la mateixa línia es mostra el patró major de la Confraria de Pescadors de Cambrils, Francisco Gil, que creu que la situació és «incerta» fins que no es pronunciï Madrid. Pel que fa a les mesures per part de la UE, Gil considera que és una situació «complicada», però lamenta que no s’hagi tingut en un sector que, segons Gil, només busca «poder treballar amb uns sous dignes».

Última fase de votacions per als Pressupostos participatius de Calonge i Sant Antoni

cof

Des d’aquest dimarts i fins al 8 de gener la ciutadania pot triar el projecte guanyador, d’entre els 3 projectes que han arribat a la fase final de votació. La votació es pot fer online a vota.calonge.cat o presencialment a les oficines d’atenció ciutadana, pavellons i biblioteques de Calonge i Sant Antoni. El projecte guanyador serà el que s’executarà l’any vinent, i l’Ajuntament hi destinarà fins a 125.000€. En la votació final poden votar els majors de 16 anys empadronats al municipi, i també els titulars i cotitulars de segones residències.
La fase final de votació per triar el projecte guanyador dels Pressupostos Participatius 2023 es tancarà el 8 de gener. Els projectes que han arribat a la fase final, després de la primera volta de votació, són: adaptar voreres i passos de vianants per a persones amb mobilitat reduïda i fer les voreres més amples, accessibles i segures, que va obtenir un total de 1.010 vots ponderats; fer un espai de passeig seguint la riera de Calonge, un passeig natural, sense asfalt ni formigó, amb sorra, herba, baranes de fusta i bancs, amb 814 vots ponderats; millorar els camins rurals del municipi, amb actuacions en els punts més malmesos per les pluges, que va obtenir 407 vots ponderats.
Aquests tres projectes arriben a la fase final després de ser escollits en una primera volta de votació, en la qual van participar 774 persones, xifra que ha suposat un increment de participació del 28% respecte a l’any anterior, quan van votar 607 persones.
Els Pressupostos Participatius 2023 van començar amb el període de presentació de propostes, quan es van recollir 154 propostes i això ja va suposar un increment del 33% respecte les 116 propostes que es van recollir durant la passada edició. Aquestes propostes, un cop validades per part dels serveis tècnics municipals, van passar a la primera volta de votació per triar 3 projectes finalistes. Ara, les 3 propostes escollides per la ciutadania passen a la fase final de votació que determinarà el projecte guanyador dels Pressupostos Participatius 2023, pel qual es destinaran 125.000 euros del pressupost municipal d’inversions.

Supermatí – 14 desembre 2022

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 14 desembre 2022
Loading
/

Dimecres mig ennuvolat

Sortida del sol a Palafrugell. Núvols alts i mitjos

Dimecres ha començat amb núvols baixos, boirines i algun plugim residual de la passada matinada que desapareix ràpidament aquest matí, acumulant les darreres 24h entre 6 i 12 mm al Baix Empordà. La resta de jornada tindrem un cel parcialment cobert i temperatura amb poca amplitud tèrmica entre els 8 ºC de mínima i els 13 ºC de màxima. Durant la propera matinada i primera hora de dijous al matí es poden repetir plugims. 

Convé destacar l’avís de perill per mala mar que ha emès el Servei Meteorològic de Catalunya, per onades que poden superar els 2,5 metres  a la costa empordanesa amb mar de fons de component est. 

Demà matí més tapat i temps insegur, però en general s’obriran més clarines entre migdia i tarda i la temperatura pujarà fins als 18 ºC de màxima.