El projecte té el suport de la UB, l’ONG WWF, la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i la Fundació Confraria de Girona en representació de totes les confraries participants. La primera en instal·lar els aquaris ha estat la de Vilanova i la Geltrú, on aquest dijous s’ha fet una demostració del projecte. La resta de confraries participants, on s’ubicaran més aquaris les properes setmanes, són les de Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Palamós, Blanes, Arenys de Mar i Barcelona.

Des de l’Instutut del Mar – CSIC, destaquen el pes que tenen els prats de coralls, gorgònies i esponges al conjunt de la biodiversitat marina, “ja que són organismes estructurals dels quals depenen moltes altres espècies que s’hi dipositen per viure i reproduir-se”. Ho explica l’investigador associat Jordi Grinyó, que també apunta que, malgrat la seva importància, també són espècies extremadament vulnerables a l’acció humana, com la pesca.

I és que diàriament les barques capturen de forma accidental nombrosos coralls i gorgònies. Fins ara totes eren retornades al mar un cop destriat el peix i marisc, però sense garanties de supervivència ni de preservació de futures captures, relata el patró major de Vilanova, Jaume Carnicer. Amb el projecte Ecorest, en canvi, els exemplars capturats passen per un procés de recuperació i després es retornen al mar a zones vedades, on hi ha la certesa que no seran agafats per cap pescador.

En aquestes zones blindades fa pocs anys -que ocupen més de 29.000 hectàrees-, els investigadors hi practiquen la restauració passiva, de manera que deixen que l’ecosistema es regeneri sol mentre eviten l’impacte de la pesca. Ara, amb el projecte Life, aprofiten aquests mateixos espais per fer una restauració activa i introduir-hi els exemplars recuperats als aquaris que tot just s’estan començant a instal·lar a les confraries.

Els investigadors detallen que el procés de recuperació és molt simple i, alhora, molt eficient. Són els mateixos pescadors els que traslladen els coralls i gorgònies als aquaris, on després actuen els investigadors per retirar les parts mortes o més malmeses per propiciar la seva regeneració.

Feta aquesta ‘cura’, traslladen els exemplars a un segon aquari on els empelten a un còdol per garantir que cauran dins l’aigua de forma vertical, “com si fos una pilota de bàdminton”. Passades poc més de 48 hores, els pescadors agrupen els exemplars recuperats per tornar-los a llençar al mar, a zones que van des dels 80 fins els 700 metres de profunditat.

Fins ara només s’ha fet una prova extensa, a mode d’experiment pilot, al cap de Creus. La reintroducció s’ha fet durant els últims dos anys, en una zona que on no s’hi permet la pesca des del 2017. Amb un 92% de supervivència de les colònies restaurades, els investigadors es mostren molt esperançats amb les possibilitats d’èxit a la resta de la costa catalana. En aquest sentit, des del sector de la pesca, el patró major de Vilanova destaca que la qualitat de la biodiversitat és “fonamental” per garantir una bona qualitat del peix i també el futur de l’activitat.

Els impulsors del projecte Ecorest ressalten la singularitat de la iniciativa tant per la tècnica utilitzada com per l’aliança dels sectors científic, pesquer i de les ONG, amb els suport de les administracions i la subvenció del projecte europeu LIFE. “És un model d’implicació de totes les parts insòlit”, celebra el coordinador de l’àrea de Conservació de la Fundació Biodiversitat del MITECO, Víctor Gutiérrez, que confia que el model estrenat ara a Catalunya es pugui estendre a altres regions de l’estat espanyol i també d’Europa.