La revista de Palafrugell celebra 30 anys

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La revista de Palafrugell celebra 30 anys
Loading
/

Els palafrugellencs estem de celebració. Aquest any la Revista de Palafrugell fa 30 anys, i aquest vespre ens trobarem al Museu del Suro per celebrar-ho.
Que una revista local, en paper i en català arribi a fer trenta anys en el panorama actual és tota una rara avis, és com un llogarret Gal.
La Revista de Palafrugell aporta informació reposada i de proximitat, és una expressió de
pluralisme tant polític com social, i és un element d’identitat de la Vila.

A més és una eina d’expansió i ús del català. L’ús del català als mitjans de comunicació és de vital importància per la seva difusió i presència en el dia a dia dels parlants i també dels que l’estan aprenent. Alhora que conserva el parlar local, amb les seves expressions i dites pròpies. El català, com a llengua i com a vehicle de cultura, ho té més fàcil com més oferta cultural hi ha. Que la gent s’adoni que si no sap català és perd coses importants.

Ser premsa local, a vegades ha semblat com ser el germà petit de la premsa, com si faltés
alguna cosa per ser rellevant. I res més lluny de la realitat. Des dels pobles, parlant de les coses que els passen als seus habitants, recordant el passat i somiant el futur es pot fer premsa de qualitat.

No conec la poció màgica que pugui assegurar-ne el futur, però de ben segur que entre els ingredients hi ha curiositat pel que ens envolta, ganes de compartir el pensament i tenacitat per superar obstacles. I d’això n’anem ben servits.

Bé, que passeu molt bones festes i aprofiteu aquest temps de lleure i descans per regalar i compartir cultura.

SOS Costa Brava desplega creus a la pineda d’en Gori com a acció de denúncia pel tercer edifici que s’hi vol construir

L’acció de protesta s’ha fet en el marc d’una visita en autocar per «diferents paisatges salvats per la mobilització ciutadana i alguns que encara es troben en conflicte» organitzat per SOS Costa Brava, on han participat aquest dissabte una quarantena d’ecologistes. En total, s’ha recorregut cinc ubicacions: la platja de la Pletera a Torroella de Montgrí, sa Riera a Begur, la platja de Castell i la pineda d’en Gori de Palamós i la pineda del Port d’Aro.

El portaveu de SOS Costa Brava, Sergi Nuss, ha descrit la primera parada (la platja de la Pletera a Torroella de Montgrí) com un «cas històric emblemàtic», en què la federació va aconseguir paralitzar la urbanització i renaturalitzar l’espai que s’havia començat a urbanitzar amb un passeig. «El projecte ha permès crear un espai natural amb dunes de gran valor ecològic».

Per la seva banda, sa Riera és, segons detalla Nuss, «un dels casos més greus d’urbanisme salvatge» amb dues construccions «amb moltes irregularitats legals» com són les 52 cases adossades dels Jardins de sa Riera i la urbanització de 24 xalets de l’antiga pedrera s’Antiga. La tercera parada de la visita, la platja de Castell de Palamós, és un altre cas d’èxit sent una de les últimes cales pràcticament verges de la Costa Brava que va aconseguir protegir l’entitat Salvem Castell.

Pel que fa a la pineda d’en Gori, els ecologistes hi han portat creus «en senyal de comiat als pins que es tallaran per construir el tercer edifici», ha detallat la portaveu de Salvem la Pineda d’en Gori.

En aquest paratge, la federació espera poder frenar el projecte si s’emet una sentència favorable. SOS Costa Brava va portar el cas als jutjats per demanar la nul·litat de la llicència i del projecte d’urbanització el 2018, després que el promotor aixequés els dos primers edificis d’aquest complex de luxe, anomenat Residencial Cala S’Alguer. Si els és favorable, podria ajudar a frenar el tercer perquè els arguments són «similars».

Per útlim, els participants també han aprofitat la parada a la pineda del Port d’Aro per desplegar-hi pancartes reclamant la preservació de l’espai. Volen que es desestimi el projecte per duplicar la marina portuària i aixecar la urbanització que hi ha projectada. En total, estan previstos 272 amarradors i 403 apartaments a la desembocadura del Ridaura.

L’ecologista gironí mitjà té 51 anys i és home

En el marc d’aquestes activitats també s’ha fet, aquest divendres a la Facultat de Lletres i Turisme de la Universitat de Girona, un seminari teòric on han participat una setantena de persones. Durant la sessió, s’han presentat les conclusions a què ha arribat l’estudiant Adan Estrada del màster en Canvi Ambiental de la UdG amb el seu Treball Final de Màster, en el que ha estudiat el perfil mitjà de l’activista ambiental gironí.

Segons la seva investigació, la mitjana és de 51 anys, la majoria són homes i tenen un nivell de formació elevat. «Es corrobora la hipòtesis que teníem d’entrada, que és que hi ha absència de relleu generacional», ha lamentat el portaveu de SOS Costa Brava, que ha afegit que s’està treballant per «afavorir que nois i noies de 18 a 30 anys també s’impliquin ens els moviments de defensa del territori». L’estudi també conclou que la meitat dels activistes no procedeixen de les comarques gironines.

En paral·lel, des de la UdG i en col·laboració amb altres universitats estatals, s’està treballant per analitzar els conflictes territorials de la costa mediterrània de l’Estat des dels anys 70. Segons ha detallat Nuss, es pretén veure «com la ciutadania activa ha influït en una trajectòria més conservacionista del territori; perquè la litoral és la franja de l’Estat amb més pressió de desenvolupament». Les primeres dades indiquen que aproximament el 50% de les 250 mobilitzacions en defensa del territori registrades a terres gironines des dels anys 70 han tingut com a resultat un triomf «total o parcial», aturant o reduint els projectes en discussió.

Importantíssima victòria del Calonge, amb remuntada inclosa

Duel entre rivals directes, empatats a 19 punts abans del matx, que es presentava com una gran ocasió per als calongins. I a fe que la van saber aprofitar.

Les coses van començar malament per al conjunt local, perquè als 22 minuts Fernández Bayón va avançar la Unió Esportiva Quart.

S’arribaria al descans amb aquest provisional 0 a 1. Però a la segona part, un gran Víctor Pajares va capgirar el marcador amb dos gols.

Amb el triomf, el Calonge deixa el Quart tres punts per darrera, i amb 22 punts ja és a només 1 punt del Tordera, que és segon.

El líder Tossa, que va vèncer precisament el Tordera, es destaca amb 28 punts.

La competició descansarà per Festes, i retornarà el dia 7 de gener amb un interessant Tordera-Calonge.

Primera Llista – 17 desembre 2022

La Marató 2022 al Baix Empordà: agenda d’actes i activitats

Aquest diumenge 18 de desembre se celebra La Marató 2022, que dedica la seva 31a edició a les malalties cardiovasculars. En motiu d’aquest dia s’han organitzats actes i activitats arreu de Catalunya, també als municipis del Baix Empordà.

Begur

A Begur hi haurà una gran quantitat d’actes en motiu de La Marató. A les 11 h del matí es farà una xocolatada a la Plaça Lluís Esteve i Cruanyas mentre es fa la celebració del Caga Tió per a tots els infants.

A la Plaça de la Vila, a les 18 h, es farà l’encesa de llums de Nadal i s’oferirà coca i cava. A la mateixa plaça també es podran comprar globus on escriure un desig per després enlairar-lo. Tant la xocolatada com la coca i els globus costaran 1€ per persona, i els diners recollits es donaran a La Marató.

Aquestes activitats estan organitzades per l’Ajuntament. Per altra banda, moltes entitats del municipi també han organitzat o ja han fet algunes activitats per La Marató. El Club Excursionista Els Perduts de Begur, per exemple, farà una caminada solidària pels voltants de Begur, a partir de les 8.30 h. L’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Begur, en canvi, han preparat uns tallers per aprendre a realitzar maniobres de Reanimació Cardiopulmonar i saber actuar en cas d’aturada cardíaca. Consulta la resta d’activitats organitzades a Begur aquí.

Calonge

A Calonge, La Moderna oferirà un concert de Nadal demà a les 18 h. Serà protagonitzat per l’alumnat de l’escola de música ‘La Moderna de Calonge’, i es farà a la Sala Fontova.

Castell-Platja d’Aro

A Castell d’Aro, l’Associació Pessebre Vivent ha organitzat durant el dia d’avui, 17 de desembre, una xocolatada per a tots els visitants del pessebre vivent, durant la qual es demanarà la seva col·laboració per la Marató. Serà a les 19 h.

En canvi, els alumnes de l’Institut Ridaura de Castell-Platja d’ARo jugaran a una quina solidària amb la qual podran guanyar un lot de productes nadalencs. Els premis són paneres elaborades pels professors a partir ddels productes que els mateixos alumnes del centre han aportat. Es farà el dia 21 de desembre a les 9 h.

Cruïlles

La Penya Blaugrana de Monells ha organitzat una escudellada solidària a la Sala Municipal de Cruïlles, demà a partir de les 12 h. A aquesta hora es començarà amb un vermut musical amb Marcos Sobreviela. Després, a les 13.30 h es farà el dinar popular d’escudella, carn d’olla i torrons. Es continuarà a les 16 h amb una rifa d’obsequis d’empreses i entitats locals en benefici de La Marató.

La Bisbal d’Empordà

A la Bisbal, moltes entitats i escoles del municipi també han preparat activitats per La Marató. El Centre Esportiu CT La Bisbal, demà a partir de les 10 h, ha organitzat diverses masterclass esportives: Zumba (10 h), i Spinning (a les 11 h i a les 12 h).

A les 8.30 h, l’entitat Espoc ha organitzat una caminada popular per les Gavarres, amb recorreguts de 8 km o 14 km. A l’arribada també hi haurà una botifarrada popular.

Alguns centres escolars, com l’Escola Cor de Maria, Mas Clarà i l’Institut la Bisbal, ja han realitzat activitats durant els últims dies per recaptar donatius.

Palafrugell

Durant el dia de demà, a Palafrugell es farà un Mercat de Nadal a la Plaça Nova, a càrrec de l’IPEP. S’hi vendran els objectes que han elaborat alumnes, mestres o pares i mares de les escoles del municipi. També a la Plaça Nova, l’entitat Oohx!gen vendrà bosses solidàries per recaptar donatius. El mercat es farà a partir de les 10 h.

Pals

A Pals, l’Associació Cultural ha preparat un concert a càrrec de la Coral Nit de Juny de Palafrugell. Serà a les 12 h a l’Església de Sant Pere de Pals i hi haurà taquilla inversa en benefici de La Marató.

Sant Feliu de Guíxols

A Sant Feliu de Guíxols, l’Associació Llop de Mar Club de Rem oferirà tot d’activitats des de la platja. A partir de les 9 h i fins les 13 h, es farà una activitat amb màquines de rem en sec que estaran a la platja. L’activitat s’amenitzarà amb un DJ i dos speakers i una xocolatada al costat del mar. A més, també hi haurà activitats dirigides davant del mar, com ara ioga (10 h), pilates (10.30 h) o hipopressius (11.15 h).

El Club Aquàtic Xaloc també ha organitzat, a les 10 h a la Piscina La Corxera, una prova de natació de diferents estils i una prova espacial de superació d’obstacles dins l’aigua.

Verges

A Verges, l’Ajuntament ha organitzat una caminada solidària amb una botifarrada. La sortida serà a les 9 h.

Bàsquet Girona

El  Bàsquet Girona també participa a La Marató, i ho fa amb diferents actes a Fontajau. Des de les 10 h del matí hi haurà diverses activitats, com una prova on el club donarà diners per a cada cistella que els aficionats anotin o un espai on els aficionats es podran mesurar la tensió i realitzar proves de prevenció de malalties cardiovasculars.

Aquestes activitats es podran fer fins les 12.30 h, hora del partit entre el Bàsquet Girona i el Casademont Zaragoza. El partit també estarà relacionat amb La Marató, ja que els interiors dels cercles de tir lluiran un disseny exclusiu de La Marató. A més, també s’oferirà als aficionats l’opció de comprar entrades a la fila 0, amb un preu de 200€ que es destinaran íntegrament a La marató. Tota la informació sobre les activitats del Bàsquet Girona aquí.

Aquestes són només algunes de les activitats previstes per La Marató 2022 al Baix Empordà. La llista completa d’actes es pot consultar aquí

L’Estat manté el golf de Roses com a zona prioritària per a parcs eòlics marins i exclou part de les Balears i d’Andalusia

parc eòlic

Pas endavant de l’Estat perquè el document que ha de planificar l’eòlica marina al país sigui una realitat. Després de mesos de consultes i al·legacions dels diferents sectors implicats, el BOE ha publicat aquest divendres la declaració ambiental estratègia dels POEM.

A la pràctica, es tracta de l’avantsala de l’aprovació del pla que es preveia per abans de finals d’any. Els plans han de ser els instruments de l’Estat per ordenar l’espai marítim de cadascuna de les cinc zones (anomenades ‘demarcacions marines’) d’Espanya. Es tracta de les que abracen la costa atlàntica (nord atlàntica i sud atlàntica), la de les Canàries, la de l’estret de Gibraltar i la llevantino-balear.

L’esborrany de POEM preveia que la llevantino-balear comptaria amb tres zones prioritàries per a la implantació de l’eòlica marina (anomenades LEBA) a les Balears, una a Cabo de Gata (LEBA 1) i una altra, la única de tot Catalunya, a la zona del golf de Roses, el cap de Creus i la Badia de Pals, anomenada LEBA 2.

La planificació estatal ha posat en peu de guerra els detractors. Fa poques setmanes, fins i tot, un grup d’alcaldes es van reunir amb representants del Ministeri per a la Transició per intentar aturar-ho però, finalment, l’Estat ha avançat la proposta que té sobre la taula.

La declaració ambiental estratègica detalla quines són les modificacions que preveu fer l’Estat respecte de l’esborrany inicial. La previsió és que el document definitiu s’aprovi abans de finals d’any via reial decret. En relació a la zona llevantino-balear, la que inclou Catalunya, s’elimina només la LEBA 1 que afectava Cabo de Gata i la LEBA 5, una de les tres que planaven sobre les Balears. I ho fa per «minimitzar la interacció de l’arrossegament».

En el cas de la LEBA 5, a més, constata una «possible afectació sobre la pardela balear», un ocell que habita al Mediterrani i a l’Atlàntic. No cita, en canvi, les altres dues zones previstes a les Balears ni la LEBA 2, la que afecta de ple el golf de Roses. Per tant, es donen per vàlids la resta d’espais prioritaris –ara qualificats com a zones amb alt potencial per a la energia eòlica- previstos a l’esborrany de POEM.

D’altra banda, el document també fa altres modificacions a la zona que afecta la costa Atlàntica, amb la reducció d’alguns dels espais previstos i l’acostament a la costa d’altres per «minimitzar la interacció amb les arts de pesca d’arrossegament, palangre i tresmall».

França alerta «d’efectes adversos»

D’altra banda, el document revela que, en el tràmit de consultes, França va identificar la zona prevista al golf de Roses com a «susceptible d’ocasionar efectes adversos» transfronterers. En aquest sentit, va demanar que se l’informés i consultessin els diferents procediments. A més, i per garantir la «coherència» de la planificació a escala de la conca mediterrània, «considera prioritari l’estudi de l’impacte acumulatiu dels projectes d’eòlica flotants al golf de Lleó, i més tenint en compte els espais de la Xarxa Natural 2000 dedicats a aus i mamífers marins, propers als dos països».

Sis parcs eòlics projectats a l’Empordà

En aquests moments, hi ha sis parcs eòlics projectats al golf de Roses. El primer –i el que té els tràmits més avançats- és el Parc Tramuntana, que preveu 35 aerogeneradors amb 500 MW de potència a uns 24 km de la badia de Roses. Els seus promotors, BlueFloat Energy i SENER, han obert també la porta de fer una prova pilot prèvia amb només tres aerogeneradors i 50 MW d’energia.

Hi ha tres projectes més en fase de consultes prèvies. Una filial d’Iberdrola hi projecta l’anomenat parc Gavina també amb 500 MW de potència i l’enginyeria basca Saitec en preveu un tercer, amb només cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW.

El molins, batejats amb el nom Medfloat Pilot Parc, se situarien a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus i produirien l’energia equivalent al consum anual de 50.000 llars. Es tractaria d’un projecte pilot amb una tecnologia desenvolupada per la mateixa companyia (SATH) i de la qual ja se n’està fent una altra prova al port de Bilbao.

Una societat del grup Cobra, Instal·lacions i Serveis Moscardo III, projecta un altre parc eòlic marí a les comarques gironines. Es tracta de ‘Catwind’ i seria el més gran dels que s’han plantejat fins ara amb una potència de 1.200 MW. El projecte va entrar a Ministeri per a la Transició Ecològica a mitjans de juny.

Els dos últims que han entrat al Ministeri han estat els que proposen Ferrovial i Capital Energy Offshore. El de Capital Energy rep el nom de ‘L’Empordà’ i preveu 34 molins amb una potència total de 510 MW. El projecte, que es va presentar a mitjans d’octubre, es troba tot just a la fase de consultes prèvies. L’altre, promogut per Ferrovial, s’anomena ‘Creus’ i també contempla la instal·lació de 34 molins amb 510 MW de potència total.