/
RSS Feed
Els municipis del Baix Empordà dividits a l’hora d’aprovar les ordenances fiscals
S’acaba l’any i els diversos municipis del Baix Empordà fan via per aprovar les ordenances fiscals i els pressupostos per l’any 2023. A causa de la Guerra d’Ucraïna i els últims efectes de la pandèmia, els preus han pujat de manera generalitzada i ha acabat impactant en els governs municipals del Baix Empordà. Per això, des dels consistoris de la comarca se segueixen dues línies a l’hora d’aprovar les ordenances fiscals: alguns advoquen per apujar les taxes i els impostos per afrontar la pujada de preus i d’altres aposten per congelar-les.
La pujada de les taxes i impostos
Alguns dels municipis del Baix Empordà que han decidit apujar les taxes i impostos per l’exercici del 2023 són Palafrugell i la Bisbal d’Empordà. A Palafrugell es van aprovar durant el ple del mes d’octubre, on es van incrementar els principals impostos i taxes municipals com l’Impost de Bens Immobles (IBI), Impost de les plusvàlues o la Taxa de recollida d’escombraries i tractaments de residus. L’alcalde del municipi, Joan Vigas, va defensar que la pujada d’impostos possibilitava recaptar més de 900.000 euros.
Tot i això, els grups de l’oposició van recordar que no era el moment d’apujar aquestes taxes i impostos al municipi. Una de les veus destacades va ser la del regidor de Palafrugell en Comú Podem, Alfons Rius, que va criticar la pujada de la taxa d’escombraries sense que hi hagués una millora del servei.
A la Bisbal d’Empordà les ordenances també van ser polèmiques. Per aprovar uns pressupostos ambiciosos, es van apujar les taxes i impostos pel 2023 en el ple extraordinari del 27 de setembre de 2022. Una de les taxes que experimenta una pujada més marcada és la Taxa de recollida, tractament i eliminació de residus.
Tot i l’aprovació d’aquestes taxes i impostos, els portaveus dels grups d’oposició del ple van presentar una al·legació conjunta en contra d’aquestes ordenances fiscals. Van emetre un comunicat en que demanaven solidaritzar-se amb les famílies de la Bisbal i congelar les taxes i impostos o plantejar rebaixes i bonificacions, encara que suposi reduir la despesa municipal.
Taxes i impostos congelats
Hi ha altres ajuntaments del Baix Empordà que aposten per la congelació dels impostos i taxes per evitar incrementar la pressió fiscal pel proper any. Alguns dels municipis són Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Begur o Castell-Platja d’Aro i s’Agaró. Tot i això, les ordenances fiscals d’aquests municipis experimenten algunes variacions respecte a les d’enguany.
En el cas de Sant Feliu de Guíxols, el govern ha apostat per no augmentar taxes com les escombraries, els guals o els impostos de vehicles, entre d’altres. El que si ha retocat el consistori són les bonificacions a taxes i impostos com l’IBI o l’IAE, sobretot orientades cap a la sostenibilitat.
A Platja d’Aro també s’han fet petites variacions a l’hora d’aprovar les ordenances fiscals. El consistori ha ajustat diverses taxes i impostos que han variat a causa de factors externs com els impostos sobre l’habitatge o l’IBI. A més, han aprovat taxes com la Taxa de material de la llar d’infants o la Taxa del casalet d’estiu. Aquesta visió es va acceptar àmpliament pels diversos partits que formen part del ple.
L’ajuntament de Palamós va acordar també, durant el ple del 18 d’octubre, la congelació de les ordenances fiscals. La intenció és no augmentar la pressió fiscal als ciutadans, tenint en compte la pujada dels preus. Tot i això, es van modificar diverses taxes i impostos com l’IBI sobre habitatges desocupats o les taxes referents als mercats ocasionals, entre d’altres.
Pel que fa a Begur, les ordenances fiscals es van aprovar el 27 de setembre en un ple ordinari. I tot i l’increment de preus, les variacions respecte a les ordenances de 2022 no són gaire grans. Un dels canvis és l’eliminació de la Taxa per a la prestació del servei de la guarderia infantil i el casal d’estiu o l’eliminació de la Taxa per a la recerca de documentació de qualsevol tipus.
Irene Gisbert: «Els ajuntaments tenen por de desclassificar sòls»
Està acabant el 2022 i, un any més, un dels temes d’actualitat al Baix Empordà ha estat la urbanització del litoral i els seus efectes a la Costa Brava. Per saber com valoren aquest any des de l’entitat ecologista SOS Costa Brava, aquesta setmana al Supermatí hem parlat amb Irene Gisbert, vicepresidenta del grup.
Irene Gisbert explica seus objectius són una carrera de fons però estan contents amb la feina realitzada aquest any. Assenyala que s’han fet passos per aconseguir els objectius marcats, i destaca alguna de les campanyes per les quals han lluitat aquest any, com per exemple la promoció del Conservatori del Litoral. Seria un projecte per adquirir sòls i protegir-los que, segons SOS Costa Brava, s’hauria de finançar amb el 50% de la taxa turística que s’obté de la Costa Brava. Gisbert assegura que és un projecte que, encara que no sigui realitat encara, va pel bon camí.
Una altra campanya en la qual SOS Costa Brava ha treballat durant el 2022 és la campanya de Pinedes. L’entitat ha demanat als ajuntaments que desclassifiquin els terrenys de bosc que encara queden a primera línia de mar i on ara mateix, es podria construir. Un dels objectius d’aquesta campanya seria protegir, per exemple, el terreny que es vol utilitzar per ampliar la marina del Port d’Aro.
La vicepresidenta explica que és una campanya més complicada, perquè treballar amb els ajuntaments és més difícil.
És per això que des de SOS Costa Brava demanen als ajuntaments que tinguin més iniciativa a l’hora de protegir els pocs espais de bosc que queden a primera línia de mar.
Begur, el municipi més conflictiu segons SOS Costa Brava
Gisbert destaca Begur com l’epicentre de les construccions i assegura que l’Ajuntament està “constantment aprovant noves urbanitzacions i permetent que s’edifiqui a qualsevol lloc”, fins i tot a zones protegides. Afirma que és l’Ajuntament més conflictiu del Baix Empordà.
Davant d’aquesta situació, la vicepresidenta demana que els Ajuntaments facin cas al Pla Director Urbanístic de la Generalitat.
De cares a l’any que ve, Irene Gisbert destaca dos objectius clars: en primer lloc, aconseguir que es creii el Conservatori del Litoral. I en segon lloc, que els Ajuntaments també comencin a comprar terrenys del litoral.
El Girona, sorprenentment eliminat a la Copa
Els homes de Míchel Sánchez van caure al camp del Cacereño per 2 gols a 1, i d’aquesta manera queden fora de la Copa a la segona ronda.
L’empenta de l’equip local, sabent que l’eliminatòria era a partit únic, va superar l’espessor d’un Girona potser amb excés de relaxació.
El Cacereño, que juga tres categories per sota dels blanc-i-vermells (a la Segona Federació) es va avançar ben aviat. Als 17 minuts, David Grande establia l’1 a 0. És cert que l’argentí Taty Castellanos va poder empatar el matx a la primera part, però a la segona novament el Cacereño es posaria per davant amb un gol d’Iván Fernández.
I a partir del 2 a 1, tristament, no es va veure un Girona ambiciós sinó que va semblar que reculava per no encaixar més gols. De fet, si no arriba a ser per les grans intervencions del porter Juan Carlos, els extremenys haurien pogut ampliar el seu avantatge en el marcador.
Sorprèn que el Girona mostrés ahir una imatge com aquesta, després que l’equip venia d’una dinàmica positiva en els últims partits de Lliga abans de l’aturada, i també en els amistosos disputats durant aquests darrers dies.
El tècnic Míchel (que estava molt empipat amb la derrota però sobretot amb la manca d’actitud dels seus jugadors), destacava que quan no es juga amb la intensitat requerida, qualsevol equip pot guanyar-ne un altre de superior categoria.
El viatge de les paraules 1×04 – Senegal i llibres per demanar als Reis d’Orient
/
RSS Feed
En «El viatge de les paraules d’avui» viatjarem a Senegal, el país de la Teranga. És una de les destinacions estrella per fer-hi turisme solidari, però cal tenir molt clar com ho podem fer per tal que la població local en surti beneficiada. Us ho explicarem mentre fem una ruta pels punts més interessants del país i anem coneixent la seva cultura i la seva història. Al final, farem un repàs per la literatura senegalesa i llibres que ens hi transporten.
I per omplir la carta als Reis d’Orients de bons llibres, us parlarem d’algunes novetats com Himalaya de l’Erika Fatland o la Fábrica de Canallas de Chris Kraus. Així mateix, hem seleccionat llibres per tota la família: pels qui els hi agrada anar en bicicleta, pels qui sempre tenen el cap als núvols o es queden embadalits mirant els ocells. Ens acompanyeu?
Messi
/
RSS Feed
Potser perquè vam néixer massa aviat i no vàrem tenir gaires oportunitats de practicar altres esports, el futbol va esdevenir des de ben petits, el nostre esport preferit.
Jugàvem al carrer a la sortida de l’escola i els dies festius, amb els altres nens del barri. Carrers de terra, pantalons esparracats i vidres trencats que costaven més d’un càstig
Amb dos pedres marcant les respectives porteries i donada la poca amplària del carrer, que no es permetia llençar corners, aplicàvem una norma enlloc escrita, de que cada tres corners equivalien a un penal.
Van venir etapes millors. Encara adolescents vam començar a jugar en camps d’herba, amb públic a les grades, bons vestidors amb aigua calenta, que combinaven amb partits en camps de terra i aigua glaçada.
El futbol era el nostre esport i també la nostra passió. Una passió generalment de color blaugrana, que és va desfermar amb l’arribada d’un noi dels Països Baixos que jugava amb el 14 a l’esquena. Tots volíem assemblar-nos al Johann, quan vam veure al Barça guanyar títols. Llavors el futbol va esdevenir nostre per sempre.
Van passar uns anys i vàrem tornar a jugar a futbol, en camps petits i de terra, tots però, ara si, amb dutxes d’aigua calenta, mentre veiem com el nostre equip es feia notar a tota Europa i a l’estat havia posat fi al monopoli blanc.
Quan vam superar la cinquantena, vàrem penjar les botes en un racó d’armari. Només ens quedava mirar el futbol en directe o per la tele, i veure com jugaven els joves en estadis espectaculars amb les graderies plenes.
Gaudíem de la màgia del “gauxo” quan va aparèixer, al seu costat un noiet menut, que ens va enamorar des del primer dia que va sortir a l’estadi.
De llavors fins ara, han estat quinze anys de xalar veien futbol, quinze anys de guanyar tot allò que tant havíem anhelat, de mal acostumar-nos.
Segur que els de la meva edat, no tornarem a veure a ningú capaç de reunir a l’entorn d’un obelisc, més de dos milions de persones per dir gràcies a un jugador de futbol. Jo també m´hi sumo. Gràcies Leo.
