Incorporen un nou dron policial d’última generació a Sant Feliu de Guíxols per atendre emergències i combatre delictes

Dron Policial Sant Feliu

La Policia Local de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha incorporat un dron d’última generació equipat amb càmera tèrmica i altaveu. L’aparell s’activarà durant emergències, esdeveniments multitudinaris i també ajudarà a combatre la delinqüència (perquè, per exemple, és efectiu per detectar plantacions de marihuana). «L’objectiu és augmentar la seguretat ciutadana oferint suport a la policia», destaca l’alcalde, Carles Motas. Per fer-lo funcionar, dos agents del cos han rebut formació i es coordinen els horaris perquè el dron es pugui activar en qualsevol moment. L’aparell ha costat 18.150 euros. Té diverses càmeres i pot assolir una velocitat màxima de 80 km/h en línia recta. Ja s’ha fet servir, per exemple, en un incendi a la ciutat.

L’alcalde del municipi veu aquest aparell com «una modernització de la Policia Local». La càmera tèrmica que porta incorporada el dron permetrà detectar plantacions instal·lades dins de xalets o naus, però també saber on es troba el focus d’un incendi o localitzar persones que s’hagin perdut o desorientat al bosc. La càmera detecta els punts de calor i els mostra a la pantalla de l’aparell de control; d’aquesta manera, és fàcil identificar-los.

A més, l’aparell està equipat amb una càmera amb zoom que proporciona una imatge nítida des d’uns 200 metres de distància. Això permet als agents identificar individus, evitar que animals salvatges puguin fer destrosses (com el porc senglar) o, fins i tot, llegir matrícules. També hi ha l’opció de seguir un vehicle sospitós. «Vam escollir-lo perquè és lleuger i polivalent», relata el cap d’operacions de la Unitat Aèria de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols, Sergi Montes, que destaca que «a més, és molt segur».

En aquesta línia, el dron porta incorporat un paracaigudes, que és obligatori per fer vols dins el nucli urbà del municipi. Aquest s’activaria en cas de caiguda, per evitar que el dron causés algun dany o es fes malbé. També disposa d’una funció d’aterratge d’emergència, per si el motor d’una de les seves quatre hèlices deixa de funcionar, i té sensors òptics i infrarojos, que fan que esquivi obstacles de forma autònoma.

Missatges des de l’aire

Entre les múltiples funcions, el dron duu també un altaveu que facilitarà a la policia la comunicació amb la població. Serà útil, per exemple, en el cas de rescats o bé per llançar advertències i ordres des de l’aire. De fet, després d’adquirir-lo, la Policia Local ja hi va enregistrar missatges. N’hi ha per avisar a persones que han patit un accident que ja s’ha activat l’operatiu de rescat, d’altres adreçats a delinqüents perquè s’aturin o dirigits a embarcacions que han envaït la zona de banyistes per indicar-los que cal que es retirin.

L’autonomia del dron és de 40 minuts per cada parell de bateries. «Tenim bateries per dues hores i mitja», explica el cap d’operacions de la Unitat Aèria, que detalla que, tot i això, «es carreguen en 20 minuts i es pot fer des del cotxe patrulla». A més, l’aparell pot enlairar-se encara que les condicions meteorològiques siguin adverses (per vent, pluja o, fins i tot, si hi ha petites tempestes de sorra).

Sergi Montes considera que l’aparell permetrà a la policia «guanyar agilitat» perquè «des del moment en què salta l’avís a activar-lo, poden passar pocs minuts». Tant ell com l’agent Marc Gelabertó han rebut formació per poder pilotar-lo i garantir que sempre hi haurà algú capaç de posar-lo en funcionament. El cap de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols, Marc Peña, afirma que el dron suposa «fer un pas endavant a nivell tecnològic per millorar la seguretat» i que l’objectiu futur és «formar més agents perquè s’incorporin a aquesta unitat».

Mig miler de persones participen al primer bany de l’any a la platja de Sant Feliu de Guíxols

Al voltant de mig miler de persones han participat en aquesta edició multitudinària del primer bany de l’any a Sant Feliu de Guíxols. A la una del migdia en punt, els banyistes s’han llançat a l’aigua amb barrets de pare Noel, d’any nou o banyes de ren, entre altres complements festius. La platja del municipi era plena a vessar d’espectadors que no es volien perdre la primera remullada. El regidor d’Esports, David Oliveras, ha destacat la gran afluència de gent després de dos anys de no fer-se per la pandèmia. «Cada any se supera l’assistència; s’ha convertit en una tradició per Sant Feliu», ha dit. Segons l’organització, l’aigua estava a una temperatura de quinze graus.

Sant Feliu de Guíxols ha recuperat aquest diumenge el tradicional bany del primer dia d’any, que des del 2019 que no se celebrava per la pandèmia. El regidor d’Esports de Sant Feliu de Guíxols ha assegurat unes 500 persones s’han posat a l’aigua, batent rècords d’assistència. «Hi havia unes 300 persones apuntades, però molta gent no ha passat a inscriure’s», ha detallat i ha afegit que «ve molta gent de fora a fer aquesta activitat». Oliveras ha destacat que «sempre és bo començar l’any amb una activitat de mar i més si ets de costa».

David Vázquez és un d’aquests banyistes que no viuen a Sant Feliu, però han adquirit el costum de traslladar-s’hi cada primer d’any. Fa quatre anys que, com a tradició familiar, hi van amb la dona i els fills des de Vidreres per fer la primera capbussada al mar. El banyista ha detallat que s’hi traslladen cada any perquè «és un forma de fer activitat» i els agrada l’aigua freda.

A més, enguany, Vázquez ha aconseguit ser el primer a arribar fins a una de les dues boies on l’organització diposita una ampolla de cava. «Feia temps que tenia ganes d’agafar-la», ha reconegut. Avui, brinden a la sorra.

Una altra banyista, Marta Fernàndez, s’hi ha desplaçat des de Terrassa. Han passat el Cap d’Any amb la família al municipi i explica que «és el primer any» que hi participen, tot i que tenen el costum de banyar-se al mar l’1 de gener en altres localitats. «No sabíem que hi hauria tanta gent, ens ha encantat», ha compartit. Ara es plantegen repetir-ho en futures ocasions.

La jornada ha acabat amb una xocolatada popular, en què també es repartia brou per acostar-se a les preferències de tothom. La majoria de banyistes es canviaven a la sorra per recuperar l’escalfor i ho combinaven amb els beuratges per acabar de recuperar temperatura. Tot i això, el regidor d’Esports ha afirmat que «no ha estat l’any en què l’aigua és més freda». L’organització calcula que estava a uns quinze graus. A més, el sol ha ajudat als indecisos a posar-se a l’aigua perquè picava amb força. La temperatura exterior ha estat de 16 graus.

Miley Cyrus anuncia el seu nou senzill ‘Flowers’

miley-cyrus-anuncia-el-seu-nou-senzill-‘flowers’

Miley Cyrus ha començat el 2023 amb l’anunci del seu nou senzill ‘Flowers‘ pel dia 13 de gener. Serà un dels primers grans llançaments previstos per aquest any que acaba de començar.

L’artista ha estat també la protagonista d’un programa especial de la NBC, al costat de la seva madrina Dolly Parton, on va interpretar alguns dels seus èxits. També va comptar amb col·laboracions de Sia, Swae Lee, Paris Hilton o David Byrne.

L’entrada Miley Cyrus anuncia el seu nou senzill ‘Flowers’ ha aparegut primer a Primera Fila.

El primer nadó del 2023 a Catalunya és un nen de Palafrugell que es diu Zakaria i ha nascut a l’Hospital de Palamós

La façana principal de l'hospital de Palamós aquest 4 de desembre de 2018. (Horitzontal)

El primer nadó del 2023 a Catalunya nascut en un centre de la xarxa pública és un nen que es diu Zakaria i és de Palafrugell. La criatura ha nascut a l’Hospital de Palamós quan passava un minut de la mitjanit, segons ha informat el Departament de Salut a través de les xarxes socials. Ha pesat 3,180 quilos.

Programa especial de Cap d’any 2022 a Ràdio Capital

Recupera el programa emès durant la nit del 31 de desembre.

Acció Climàtica impulsa un projecte per recuperar tres espècies de flora de les comarques gironines en perill d’extinció

El Departament d’Acció Climàtica impulsa el projecte ‘ReFlora’ per recuperar tres espècies de flora en perill d’extinció. En concret, es tracta del jonc florit, el capell d’aigua i la Sarcocornia alpini. Totes tres presenten una població natural de menys de tres individus i es poden trobar en diferents espais de les comarques gironines. Per recuperar-les, s’ha fet créixer un banc de plantes al viver, on tenen condicions més favorables, i les ha trasplantat al medi natural dels ambients aquàtics del Baix Ter. Concretament s’han trasplantat 50 exemplars de joncs florits i 50 de capells d’aigua als arrossars empordanesos i 30 individus de Sarcocornia alpini en una zona d’aigües salines del parc natural.

Durant el setembre, l’equip ha fet la darrera plantació del capell d’aigua a l’estany de la Boada, a Palau-Sator. En aquest cas es tracten de 50 exemplars i comptaran amb un seguiment exhaustiu per tal d’assegurar la seva supervivència.

«Aquestes tres espècies de plantes estan a punt de desaparèixer a Catalunya, algunes presenten una població natural amb menys de 3 individus», adverteix la investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i professora de la UAB, Sandra Saura, que lidera el projecte. Davant d’aquesta situació, el projecte pretén pal·liar i, en definitiva, sumar al seu objectiu d’aconseguir que flora catalana amenaçada vagi guanyant més terreny. De fet, que recuperi les poblacions que l’activitat humana ha fet desaparèixer amb el pas del temps.

Del camp al viver i de nou a la natura

El primer pas del la reintroducció d’aquestes plantes tan vulnerables ha estat aconseguir fragments de les poques zones de Catalunya on queden les plantes per portar-les cap al viver Tres Turons. Un cop surten del viver i tornen de nou a la natura ja tenen mides mitjanes i es poden ensotar, plantar-se en sots com també es fa en un hort.

«Si la iniciativa aconsegueix tenir èxit, això servirà per tenir un banc de producció de les plantes que podran trasplantar-se posteriorment a més indrets i que conformin nous nuclis de població», explica Ramon Fortià, que ha deixat l’espai de l’estany de la Boada per a la recerca.

Saura-Mas remarca que “els imprevistos ajuden a tenir una gestió real i adaptativa per aprendre què cal fer en cada situació i millorar accions de gestió futures”. En concret, un matí fent les revisions es va detectar la desaparició d’un nombre important d’exemplars i que hi havia mossegades al voltant. Després d’una cerca, van identificar que el culpable era l’herbívor invasor, el coipú; i els Agents Rurals de la zona van confirmar la seva presència al voltant de l’estany. A partir d’aquí, els membres del projecte en coordinació amb el Parc Natural van decidir instal·lar un tancat de forat de malla petit per evitar l’accés d’animals.

Els informes dels darrers anys mostren que Sarcocornia perennis, i en concret la subespècie alpina, ha patit una davallada de més del 90% al parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Es tracta d’una planta característica de les costes mediterrànies ibèriques i que fins el 2010 no tenia una categoria protegida per la UICN.

Per la seva banda, el capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) fa temps que s’està vigilant per part dels científics i científiques i els Agents Rurals. Ara mateix s’estima una població estable, però amb només 10-20 individus. Com que viu en zones properes a abocaments de restes vegetals i proliferació del canyís, les accions de conservacions són encara més urgents. A Catalunya es pot trobar-la només al massís de l’Albera, tot i que antigament també s’havien citat en d’altres àrees.

Per últim, el jonc florit (Butomus umbellatus) és una planta que neix i creix als marges de recs i camps d’arròs, zones delicades per l’ús d’herbicides i de maquinària pesada. Ara mateix només se’n coneixen dues poblacions a l’Empordà i està en perill per la UICN des del 2001 i també al catàleg de flora amenaçada del país. Val a dir que tant aquesta espècie com Hydrocotyle vulgaris són força habituals en els circuits comercials internacionals de plantes aquàtiques ornamentals i deuen entrar a Catalunya de manera irregular. Una paradoxa important, ja que mentre estanys privats poden tenir aquestes varietats domesticades, les silvestres estan desapareixen de la geografia catalana.

Segons els criteris de la llista vermella de la UICN, a Catalunya hi hi 37 espècies de plantes estan en risc.