Marçal Lladó: “Programem la música que ens ve de gust i que ens agrada”

privat:-roy-ellis,-mazoni,-za!/perrate,-sybarites-i-la-maria-encapcalen-la-14a-edicio-del-fitm-de-la-bisbal-d’emporda
Privat: Roy Ellis, Mazoni, ZA!/Perrate, Sybarites i La Maria encapçalen la 14a edició del fITM de la Bisbal d’Empordà
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Marçal Lladó: “Programem la música que ens ve de gust i que ens agrada”
Loading
/

El Festival Internacional del Terracotta Museu (FITM) tornarà aquest estiu a la Bisbal d’Empordà amb una nova edició marcada per la diversitat musical i la fidelitat a una filosofia que l’ha acompanyat des dels seus inicis. El certamen arrencarà l’1 de juliol amb un concert gratuït a la plaça Major i continuarà cada dimecres als jardins del Terracotta Museu.

En una entrevista al Supermatí, un dels organitzadors del festival, Marçal Lladó, de Bakrobber, ha reivindicat el caràcter singular de la proposta. “Programem la música que ens ve de gust i que ens agrada”, ha afirmat, resumint l’esperit d’un festival que aposta per artistes i estils allunyats de les programacions més convencionals.

La programació d’enguany inclou noms com Mazoni, Marta Knight, Maria, Roy Ellis, Rauxa, Silverites o Luz Terral, en una combinació de sonoritats que van del reggae i l’ska a les músiques d’arrel, el jazz o el pop independent.

Lladó ha explicat que el festival no busca construir el cartell a partir de grans reclams comercials, sinó oferir propostes que sorprenguin el públic. Segons assegura, una de les fortaleses del FITM és haver consolidat una comunitat d’espectadors disposada a descobrir nous artistes i estils musicals.

La relació amb el Terracotta Museu és un altre dels elements diferencials del certamen. Després de passar per espais com Torre Maria o el Teatre Mundial, el festival ha trobat en els jardins del museu un escenari que combina patrimoni, cultura i proximitat. L’organització treballa cada any per reforçar aquest vincle amb activitats i intervencions que dialoguen amb l’espai museístic.

A més de les actuacions musicals, aquesta edició incorporarà noves sorpreses vinculades al museu que es donaran a conèixer durant el festival. L’objectiu és que els assistents descobreixin també el patrimoni cultural que conserva l’equipament.

El FITM manté també una de les seves característiques més singulars: la programació en dimecres. Segons Lladó, aquesta decisió respon a la voluntat de diferenciar-se de la gran oferta cultural dels caps de setmana d’estiu i oferir una experiència més tranquil·la i propera.

El festival va néixer fa catorze anys impulsat per un grup de persones vinculades a la Bisbal amb ganes de portar música en directe al municipi. Amb el temps, el projecte ha crescut sense perdre el seu caràcter associatiu ni la seva identitat.

Més enllà de l’edició d’estiu, l’organització ja treballa en una de les principals novetats d’aquest any: una extensió del festival a la tardor amb tres concerts al Teatre Mundial, una proposta que ampliarà l’activitat del FITM més enllà del mes de juliol.

Supermatí – 18 juny 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 18 juny 2026
Loading
/

La indústria de seguretat i defensa al món

xavier ferrer supermatí
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La indústria de seguretat i defensa al món
Loading
/

En aquest món incert han aparegut amb força la seguretat i la defensa que, especialment a Europa, quedava en segon pla, al comptar sempre amb el suport dels EUA. Aquest lligam sorgit del final de la II Guerra Mundial ha quedat trencat per l’administració Trump, fet que obliga a la UE a replantejar tot el referent a seguretat i defensa. Sabem que les capacitats militars dels estats membres de la UE són inferiors a les dels EUA o de la Xina. Però el que no es parla tant, és sobre la indústria militar, sobre com s’organitzen els diferents estats. Els EUA disposen de l’anomenat Complex Militar Industrial, que posa la defensa dins la industria general del país, fet que no passa a Europa, on les empreses dedicades al sector ho porten amb discreció. A més, la ingent inversió dels EUA ha portat a que les empreses de defensa més importants del món siguin allà. Amb dades de SIPRI del 2024 en milions d’euros, observem que de les 10 empreses que més ingressen al món en defensa, 6 són dels EUA. La primera russa, ocupa el 7è lloc, i seguidament les xineses, AVIC i CETC. La primera d’un estat membre de la UE és la italiana Leonardo, seguida de Airbus i la francesa Thales. L’alemanya Rheintmetall ocupa la 20ena posició. La primera de l’estat espanyol és Navantia, i ocupa la 88ena posició. I aquí està el dilema per la UE. Si es queda com està o si avança cap a l’autonomia estratègica, impulsant la industria i també el sector de la seguretat i la defensa (actualment el 70% de les compres dels estats europeus en seguretat i defensa es fan als EUA). En aquest cas, s’apostarà per la inversió en ciberseguretat i defensa, amb visió dual que garanteixi l’ús civil i militar, i que superi les cotilles estatals amb empreses grans i d’àmbit comunitari, que generin valor dins la industria europea, no tant per fer la guerra, sinó per tenir capacitat de defensar la llibertat i seguretat de la ciutadania europea i l’estat del benestar, i tot plegat sense descuidar la diplomàcia com a eina per evitar conflictes.

Detecten una plaga de caparreta per primer cop a Europa al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

plaga montgrí

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha detectat per primera vegada a Europa la presència de l’Acutaspis paulista, una caparreta originària del Brasil amb una gran capacitat d’expansió. La plaga afecta sobretot les oliveres, però també pot aparèixer en altres espècies llenyoses i ornamentals.

Aquest insecte s’adhereix a les fulles, les tiges i els fruits. Forma petits escuts arrodonits de color marró i gris, amb un punt negre a la part superior. La seva presència debilita la planta, ja que s’alimenta de la saba. També pot reduir el vigor de l’arbre i afectar la qualitat de les olives.

En altres països, aquesta caparreta ha provocat pèrdues econòmiques importants i ha deteriorat plantacions. Per això, el Parc Natural remarca la importància de la detecció precoç i demana la col·laboració de pagesos, productors i veïns del territori.

Els principals símptomes són la presència de petits escuts marrons i grisos a fulles, tiges i fruits. També es pot observar un debilitament general de la planta i una pèrdua de vigor.

En cas de sospita, cal avisar el Servei de Sanitat Vegetal al telèfon 972 454 310. El Parc Natural recorda que treballa per impulsar la producció d’oli ecològic del Montgrí a través de l’Associació de Productors d’Oli Ecològic del Montgrí. L’organisme destaca que la vigilància i la col·laboració del territori són essencials per protegir aquest patrimoni agrícola.

El Baix Empordà registra prop d’una quinzena de casos de maltractament a persones grans durant el 2025

El Baix Empordà va registrar durant l’any passat prop d’una quinzena de casos de maltractament a persones grans, segons les dades del sistema de registre unificat gestionat per la Fundació Salut Empordà.

La xifra representa prop del quinze per cent dels casos detectats a les comarques gironines, on es van identificar un total de prop de 140 situacions de maltractament.

La comarca se situa per darrere de l’Alt Empordà, que concentra gairebé un terç dels casos registrats, i de la comarca de la Selva.

L’informe ha estat elaborat per l’Institut d’Innovació i Recerca Glòria Compte a partir de les dades aportades per professionals dels serveis socials i dels serveis sanitaris.

Les dades mostren que les víctimes continuen sent majoritàriament dones, mentre que els agressors acostumen a ser homes de l’entorn familiar. En molts casos, els presumptes agressors són fills o filles de la persona afectada.

Pel que fa a les tipologies detectades, el maltractament psicològic és el més habitual. També destaquen els casos de maltractament econòmic i físic. Sovint una mateixa víctima pateix més d’una forma de maltractament.

L’informe també assenyala que una part important de les víctimes conviuen amb la persona agressora. En alguns casos, la situació ha derivat en denúncies o mesures judicials de protecció.

La detecció i el seguiment d’aquests casos es fa gràcies a la coordinació entre serveis socials, professionals sanitaris, cossos policials i altres organismes especialitzats en la protecció de les persones grans.

El TSJC confirma la condemna de 6 anys de presó al massatgista de la Bisbal d’Empordà que va abusar d’una menor

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna de 6 anys de presó al massatgista de la Bisbal d’Empordà que va abusar sexualment d’una menor el 7 de juny del 2022. La sentència desestima el recurs de la defensa i resol que el processat sabia que la víctima «podia tenir menys de 16 anys» i que va utilitzar la violència per vèncer la seva resistència. Per això, avala que la condemna sigui com a autor d’un delicte d’agressió sexual a menor de 16 anys. De fet, el mateix TSJC ja va obligar a refer una primera sentència de l’Audiència de Girona perquè indicava que el tribunal no va tenir en compte que, durant la seva declaració al judici, l’acusat va admetre que sabia que la menor tenia «15 o 16 anys».

La secció quarta de l’Audiència de Girona va refer la sentència contra el massatgista de la Bisbal d’Empordà elevant la pena a 6 anys de presó. El TSJC va obligar el tribunal a reescriure la primera resolució (que li imposava 2 anys i mig de presó) després d’estimar un recurs de l’acusació particular, exercida per l’advocat Carles Monguilod, i concloure que l’Audiència va cometre «un error patent» perquè durant el judici l’acusat va admetre que sabia que la víctima tenia entre 15 i 16 anys.

A més de la pena de presó, l’Audiència també prohibia al massatgista acostar-se a menys de 400 metres de la víctima i comunicar-s’hi durant 4 anys i mig, va fixar 1 any de llibertat vigilada i l’obligava a indemnitzar-la amb 9.500 euros.

La defensa va recórrer aquesta segona sentència de l’Audiència al TSJC i al·legava que no havia quedat provat que sabés que la menor tenia menys de 16 anys -que és el límit d’edat que agreuja la pena- i que no havia emprat la violència per perpetrar l’agressió sexual. La fiscalia i l’acusació particular es van oposar al recurs i van sol·licitar que es confirmés la condemna.

L’alt tribunal català ha desestimat tots i cadascun dels arguments de la defensa. La sentència recull que el processat va dir clarament que sabia que la víctima era menor d’edat i que no tenia constància de si, en aquell moment, «tenia 15 o 16 anys». «Tot i que no hi ha quedat acreditat que tingués un coneixement exacte de l’edat de la víctima, sí que ha quedat provat que sabia que els actes sexuals els realitzava cap a una persona que eventualment podia tenir menys de 16 anys», argüeix el TSJC.

També resol que va fer servir la violència per vèncer la resistència de la víctima perquè la va subjectar «amb força».

L’agressió sexual va tenir lloc entre les 19.10 i les 21.15 hores del 7 de juny del 2022, quan la víctima va anar a casa de l’acusat, que era on habitualment ell prestava els seus serveis com a massatgista.

Quan va començar el massatge, l’acusat li va dir a la menor que es despullés i es tombés a la llitera. Aleshores, i «amb la intenció d’atemptar contra la seva llibertat i indemnitat sexual», va aprofitar que li feia massatges a la zona engonal per «tocar-li la vulva». Després, li va dir a la víctima que es tragués la roba interior al·legant que li feia nosa.

Amb la menor sentint-se «incòmode» i estant «completament despullada», l’acusat va fer servir com a pretext que, durant les maniobres, s’havia fet mal en una cicatriu que tenia a la zona engonal per una hèrnia, es va despullar i estirar ell a la llitera i li va dir a la menor que li havia de fer un massatge.

La menor s’hi va negar, però el processat li va acabar subjectant la mà i la va obligar a tocar-li la cicatriu i el penis. Després, la va obligar a estirar-se damunt d’ell i la va abraçar «durant uns segons, malgrat la resistència i les negatives de la menor».

La sentència de l’Audiència remarcava que, com a resultat de l’agressió, la víctima pateix seqüeles per estrès posttraumàtic i que l’atac va afectar el seu estat d’ànim amb episodis de tristesa, energia baixa per entomar les activitats quotidianes, por, nerviosisme i símptomes intrusius o conductes evasives amb la família.

El massatgista va acumular diverses denúncies de clientes per abusos sexuals. Se’n van arribar a presentar cinc. Algunes ja estaven prescrites, i les altres es van instruir per separat.