Aquest dissabte, dia 4 de febrer a les 12 del migdia i al Museu de Can Mario de Palafrugell, Antoni Vila Casas rebrà el títol de Fill Adoptiu de Palafrugell, després que el plenari de Palafrugell del passat mes de desembre ho va aprovar, de forma unànime.
La concessió del títol de Fill Adoptiu de Palafrugell, es pot atorgar a aquelles persones que, sense haver nascut en el municipi, hagin destacat de manera extraordinària per les seves qualitats o mèrits personals o bé per serveis prestats en benefici o honor del municipi.
Durant l’acte se li entregarà un Diploma honorífic i una medalla de plata que certifiquen una de les distincions més especials que té el municipi de Palafrugell.
En aquest sentit, la vinculació de Vila Casas amb Palafrugell té un nexe d’unió mitjançant Can Mario, que és el Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell (Girona), inaugurat l’any 2004. Un equipament que acull al voltant de 220 escultures que daten des de la dècada dels 60 fins a l’actualitat i que pertanyen a diversos artistes nascuts o residents a Catalunya. El fet que addicionalment, cada any s’organitzen exposicions temporals, i la participació de Vila Casas a la vida cultural i social del municipi han fet que es converteixi en el segon Fill Adoptiu de la vila després de l’artista Modest Cuixart.
Antoni Vila Casas
Antoni Vila Casas va néixer el 27 de novembre de 1930 a Barcelona. El 1956 es llicencià en farmàcia per la Universitat de Barcelona i el 1960 fou fundador i president del consell d’administració de Laboratoris Prodes (Prodesfarma), que el 1995 es fusionà amb els Laboratoris Almirall.
A més d’empresari, ha destacat com a mecenes de nombroses iniciatives culturals, i el 1986 creà la Fundació Vila Casas, de la qual és president, que ha obert diversos museus d’art a Torroella de Montgrí, Barcelona i Palafrugell. També és membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
L’any 1996 va rebre la Gran Creu de l’orde del Mèrit Civil, el 1999 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el 2004 el premi Montblanc al mecenatge, que concedeix la Fundació Montblanc. El passat any 2022 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Després que l’Agència de Residus (ARC) anunciés que assumirà els costos de clausura i segellat de l’abocador, que poden pujar a 3 MEUR, allò que s’havia de resoldre de manera més imminent és a quin lloc portaran les deixalles els municipis que fan ús de Solius. En total són quinze pobles, repartits entre el Gironès i el Baix Empordà.
A més dels cinc que formen part de la mancomunitat que gestiona el dipòsit (Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Calonge, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols) entre els qui porten les escombraries a Solius hi ha també Cassà de la Selva, Celrà, Vilablareix, Corçà, Garrigoles, Vall-llobrega, Vilopriu, Viladasens, Torroella de Montgrí i Sant Jordi Desvalls.
Aquesta tarda, la Generalitat s’ha reunit amb tots ells al Consell del Baix Empordà per consensuar una proposta. Per part del Govern, a la trobada hi han assistit el secretari general i la secretària d’Acció Climàtica, David Mascort i Anna Barnadas, i el director de l’ARC, Isaac Peraire.
L’alternativa que s’ha posat damunt la taula, i que els consistoris han acceptat, passa perquè un cop es clausuri l’abocador, Solius es converteixi en planta de transferència. És a dir, que sigui un punt intermedi; i que des d’aquí, les escombraries que s’hi portin es derivin al seu destí final. En aquest cas, repartides entre l’abocador de Vacarisses i el de Lloret de Mar.
Dels quinze municipis que fan ús de Solius, tan sols n’hi ha un, Torroella de Montgrí, que no seguirà aquest patró. I que, un cop l’abocador de Solius es clausuri, passarà a portar la seva resta a Pedret i Marzà.
En quantitats, la proposta de la Generalitat contempla que de tots els residus que fins ara es llançaven a Solius, un cop es clausuri l’abocador, unes 5.000 tones aniran a Pedret i Marzà; unes 10.000 més, a Lloret de Mar; i unes 20.000 més, a Vacarisses.
«La més adient»
El director de l’ARC subratlla que la mesura és «la més adient» per als ajuntaments. Sobretot, perquè no els suposarà modificar els contractes vigents i les rutes de recollida. Sí que se’ls incrementarà el cost per tona de deixalles, però aquesta diferència serà tan sols de 18 euros (passant dels 118 als 136).
Isaac Peraire també destaca que Vacarisses, Lloret de Mar i Pedret i Marzà tenen plantes de tractament. Cosa que permetrà que, abans de llençar les escombraries a l’abocador, se’n separi allò que es pot reciclar. De fet, l’objectiu de la Generalitat és que això permeti reduir a la meitat les 40.000 tones de deixalles que anualment es llançaven a Solius.
«Amb aquesta solució convertim allò que era un problema en una oportunitat; reduïm en un 50% les deixalles que van a parar directament a l’abocador, amb el benefici ambiental que això suposa, i reduïm a més el cost final per als ajuntaments, perquè hi haurà menys tones que vagin a parar a la resta», ha concretat el director de l’ARC. Per a Peraire, la proposta que avui s’ha consensuat és la «més realista i viable» per donar resposta a una situació «no volguda tot i que previsible».
El 12 de febrer, l’últim dia
Durant la reunió al Consell Comarcal, la secretària d’Acció Climàtica ha anunciat als municipis que aquest divendres signarà la resolució de clausura de Solius. I que, com concretarà el document, el 12 de febrer serà l’últim dia que l’abocador rebrà deixalles.
Anna Barnadas ha reiterat que el Govern «no vacil·larà, ni tampoc pot fer-ho», a l’hora de complir la sentència del TSJC que ordena tancar el dipòsit, avalada també pel Suprem. «Avui som aquí per posar damunt la taula una solució que beneficia ambientalment, perquè redueix les tones que aniran a abocadors, i que també té en compte la contenció dels costos econòmics que el tancament de Solius podia suposar per als ajuntaments», ha subratllat.
Isaac Peraire sí que ha admès, però, que la solució proposada ha vingut «per donar sortida a aquest capítol» del serial de Solius. Perquè damunt del complex encara hi pesa un altre litigi, que també n’afecta la planta de compostatge, i que pot comportar que s’hagi de clausurar del tot i cessar l’activitat. «Esperem que la nostra proposta pugui donar estabilitat durant uns mesos, però evidentment estem amatents per a cadascuna de les solucions que puguin venir», ha dit.
Tant la secretària com el director de l’ARC, però, també han recordat la necessitat que el Baix Empordà planifiqui què ha de fer amb les deixalles que genera la comarca. La intenció de la Generalitat no és obrir cap nou abocador, sinó apostar per models de recollida selectiva, com el porta a porta, i la gestió posterior a plantes de triatge.
«Amb el tancament de Solius, la comarca té ara una gran oportunitat per reduir també els costos ambientals que suposa l’ús d’abocadors», ha dit Anna Barnadas. «És l’hora de fer un pas endavant en termes de sostenibilitat i planificar un nou camí que aposti per la recollida selectiva d’alta eficiència», ha afegit la secretària d’Acció Climàtica. «Des de l’Agència de Residus hi serem per acompanyar els ajuntaments, i tots els veïns i veïnes, en aquest camí», ha puntualitzat per la seva banda Isaac Peraire.
Satisfacció entre els alcaldes
A la sortida de la reunió, els alcaldes s’han mostrat satisfets. El de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, que precisament forma part del consorci, ha assegurat que a més de la «tranquil·litat» que els dona que l’ARC assumeixi els costos de clausura i tancament, la proposta de fer servir Solius com a planta de transferència els permet «contenir la despesa i mantenir l’estructura del servei» (perquè no caldrà modificar rutes). «Estem contents, però també queda veure la lletra petita de la proposta i, sobretot, l’evolució de les sentències que hi ha obertes», ha dit Jiménez, en referència a la que encara no és ferma i obliga a tancar tot el complex, inclosa la planta de compostatge.
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, ha destacat que després de rebre la notícia del tancament de Solius «amb preocupació», l’opció que se’ls ha donat d’abocar a l’Alt Empordà els sembla bé. «Serà amb un preu diferent, però molt semblant als de la resta de municipis que faran servir Solius com a transferència; s’ha treballat ràpid per resoldre una situació que era una espasa de Dàmocles per a la comarca», ha dit.
L’alcalde de Llagostera, Toni Navarro, ha destacat que per a un municipi com el seu, que ja supera el 80% de selectiva perquè fa temps han implantat el porta a porta, la proposta no els suposa un gran sobrecost. «Nosaltres llancem 1.000 tones a abocador; per tant, estem parlant de 18.000 euros, que són assumibles», ha subratllat.
Planta de triatge a la comarca
Per últim, el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Manuel Loureiro, ha dit que hi ha «satisfacció en general» al voltant de «les solucions» que ha aportat l’ARC. I aquí, Loureiro també ha recollit l’alerta que ha llançat la Generalitat, dient que en un termini d’entre un i dos mesos hauran enllestit un estudi per implantar una planta de tractament a la comarca (de triatge i de transferència).
«La gestió dels residus a la comarca passa per dues solucions; la primera, la que cada ajuntament ha de fer a casa seu, que ha de ser millorar la recollida selectiva», ha dit el president. I ha afegit: «I l’altra, a través d’aquesta planta del Consell Comarcal, fer el triatge i reduir la fracció resta per economitzar allò que es llença a abocador». De moment, la planta encara no té data per construir-se, però en tot cas Loureiro ja ha avançat que es parla «de mig termini».
Seguiment de Vacamorta
El Consell Comarcal del Baix Empordà ha acollit aquesta tarda una doble reunió. Perquè prèviament a la dels municipis que aboquen a Solius, s’ha fet la comissió de seguiment del buidatge de Vacamorta. En aquest cas, l’ARC s’ha trobat amb l’empresa responsable que està retirant les primeres 20.000 tones de deixalles del paratge.
Avui seguirem amb la dinàmica de la tranquil·litat anticiclònica i gran amplitud tèrmica, a la nostra comarca del Baix Empordà. L’aire de tramuntana, ja més moderat, es veurà reflectit al cel perquè no esperem cap impediment perquè el sol llueixi. I això ens donarà la sensació de bonança al migdia, que es reforçarà amb la temperatura màxima que podrà arribar als 17ºC.
El contrast tèrmic entre el dia i la nit és molt gran, i per exemple ahir l’amplitud tèrmica va ser superior als 20ºC a la Bisbal d’Empordà, partint del -3.6ºC de mínima i assolint els 17,1 ºC al migdia.
De bon matí, l’ambient gèlid es respira a tot arreu de la comarca i estem marcant temperatures molt negatives, fins ben bé a la línia costanera. I pels següents dies, fins ben bé dissabte, es confirmarà l’augment de les temperatures diürnes, deixant encara matins de glaçades generals a tota la comarca.
Les finestres de Plaça Nova de Palafrugell: L’amic Antoni M. Monterde té un costum simpàtic al seu perfil de Twitter: fotografia sovint finestres de biblioteques i cafès, dos dels seus espais de referència i on és fàcil trobar-lo. Tenim la sort de que aquest professor visiti la població de Palafrugell sovint, gràcies en bona part, a l’eficient gestió de captació d’agents intel·lectuals de la Fundació Pla. En els seus trajectes sol fer parada i fonda al Fraternal. Des de la seva taula preferida, que toca amb un dels magnífics finestrals d’aquest centre neuràlgic, sol compartir-nos la imatge de postal que dona fe de la vida al centre de la vila i de les seves postes de sol. Però els finestrals del Fraternal no són els únics que no han de passar-nos desaparcebuts. Tenim també els finestrals de la peixera del bar Pingüins, des d’on observar i ser observat (això últim, sobretot amb el bon temps), o les finestres del Munic, on l’artèria del C. Sant Sebastià cap a Plaça Nova, queda ben captada per els habituals del bar. Existeixen també a pocs passos, les llamineres finestres de la pastisseria Serra, que tenen un toc de què sé jo, que les fan atractives i exclusives. Les finestres i finestrals són una part essencial dels pobles. No conec publicacions ni aplicacions especialitzades en qualificar-les, així que li proposaré a l’amic Martí Monterde que s’hi pensi i que ens sorprengui de nou, publicant algun bon treball sobre el tema.
El pròxim 01 d’abril se celebrarà la primera edició de la cursa popular Correpoble, organitzada pel Consell Esportiu del Baix Empordà i on tothom participa per equips i, alhora, representant el seu municipi. En aquesta primera edició la zona que es recorrerà serà Palamós. La idea és que cada any es vagi canviant de localització i descobrir diferents punts de la comarca.
Per parlar més a fons sobre aquesta nova iniciativa esportiva, en el Supermatí del dilluns en va visitar Xavier Gamero, director del Consell Esportiu del Baix Empordà.
Es tracta d’una iniciativa sorgida de la taula comarcal on participen tots els tècnics d’esports dels ajuntaments de la comarca. L’objectiu era organitzar una activitat conjunta entre tots els ajuntaments. Tothom participa per equips i representant els seus pobles.
Per a l’ocasió s’han creat unes samarretes personalitzades amb el nom de cada poble.
Es tracta d’un recorregut de 10 km senzill i sense desnivell. Es pot fer corrent, caminant o fent marxa nòrdica. No està preparat per fer-ho amb patinet o amb un altre tipus de vehicle amb rodes.
En aquesta primera edició, Correpoble recorrerà la zona de Palamós, en concret el nucli urbà del municipi costaner, la platja de Castell i tota la costa palamosina agafant una part de camí de ronda. La sortida i l’arribada serà a l’estenedor de xarxes de Palamós.
Tots aquells municipis que no tenen tècnic d’esports com Ullastret, Forallac o Cruïlles, Monells i Sant Sadurní, i que no tenen samarreta pròpia, correran sota el nom de Correpoble i la samarreta portarà tots els noms dels pobles.
Les inscripcions, que van començar al gener, duraran fins al 15 de març a un preu de 10 €. Després del 15 de març i fins el 24 del mateix mes, la inscripció pujarà 5 € i costarà 15 €. Totes les inscripcions són telemàtiques i anticipades, i es poden fer a través de la web curses.cat. Pot participar-hi tothom a partir de 12 anys.
Els restauradors del Baix Empordà inauguren el 2023 preocupats per l’encariment de preus sobre les matèries primeres i l’energia que hi ha hagut durant el darrer any degut, principalment, a la Guerra d’Ucraïna. Aquest augment pot impactar en el preu dels menús o les matèries que utilitzen els restauradors per elaborar els àpats.
El president de l’Associació de Restaurants Tavernes i Locals d’Oci Nocturn de Palamós, Jordi Rissech, reconeix que l’augment del preu de l’energia, que ara es troba estable, però que ha pujat respecte a altres anys, ha impactat greument en la restauració. A més, destaca que el preu dels productes també està augmentant durant els últims mesos.
Aquesta opinió també la comparteixen els restauradors de Sant Feliu de Guíxols. El president de l’Associació Guíxols Comerç i Turisme, David Novi, reconeix que el cost de l’electricitat en alguns locals del municipi s’ha triplicat durant l’últim any. Explica, a més, que tot i la mesura presa pel govern de retirar l’IVA de productes bàsics, el manteniment del preu no s’ha notat excessivament.
David Novi afirma que cada cop costa més mantenir els preus en el sector de la restauració. Reconeix que volen evitar que la pujada de preus repercuteixi al client, per por que baixi la demanda. Per això, intentaran mantenir els preus, tal com ho han anat fent durant l’últim any.
Mantenir els preus
David Novi, relata que per mantenir els preus intentaran fer front a la demanda existent i utilitzar productes als quals se’ls hi pugui treure més rendiment. La intenció final és que l’augment de costos no acabi repercutint en el client.
Jordi Rissech reconeix que a Palamós ja s’estan reinventant: des de la Confraria de Pescadors i del sector de la restauració volen donar a conèixer espècies de peix més econòmiques, però que ben cuinades tenen un gran sabor i una gran qualitat. Aquestes espècies són peixos com la maire, la canana, el pop blanc, entre d’altres.
Les previsions pel 2023
El sector de la restauració encara es troba en temporada baixa. Tot i això, Jordi Rissech explica que hi ha hagut un canvi des de la pandèmia, i és que afirma que «la gent surt més». A més, Jordi Rissech preveu que la Setmana Santa d’enguany sigui bona, tot i que arriba aviat.
I tot i que les perspectives a Sant Feliu de Guíxols també són bones, David Novi afirma que encara s’arrosseguen problemes de l’any passat. Un d’ells és la falta de personal al sector de la restauració, una de les principals preocupacions del sector. Molts restaurants estan limitant els seus horaris d’atenció al client per la falta de treballadors.
David Novi explica que una de les causes de la falta de personal són els preus del lloguer que hi ha a la zona de costa del Baix Empordà. Molts treballadors temporals no venen a treballar a l’estiu pel cost que suposa llogar un pis. Novi afegeix que «molts treballadors no venen perquè no els hi surt a compte treballar tot l’estiu per gastar-s’ho en un lloguer».
