Jaume Quintana repeteix com a candidat de JxCat a Santa Cristina d’Aro

Segons explica El Punt Avui, l’exportaveu i extinent d’alcalde de Junts a Santa Cristina d’Aro Jaume Quinta, va anunciar el 30 de gener que tornarà a ser al capdavant de la candidatura de JxCat de Santa Cristina el proper 18 de febrer.

Quintana va dimitir de la presidència l’octubre del 2019, poc després d’assolir la posició degut a difusió pública d’una sanció laboral a l’Ajuntament de Calonge, on és funcionari de l’àrea d’Esports, després que detectessin que s’havia absentat del lloc de feina després de fitxar.

Un cop saldada la sanció a Calonge, explica el Punt Avui, i d’haver reflexionat durant uns mesos, Quintana va anunciar al seu Facebook que ha decidit presentar-se després «d’assumir les conseqüències» i que encara pot  “aportar idees i solucions per millorar el dia a dia” del poble.

Quintana ha rebut el suport de la presidenta comarcal Vanessa Peiró, i d’altres militants locals. El proper 18 de febrer presentarà una candidatura que fusionarà “la joventut i l’experiència”, amb una llista que ja tenien “pràcticament definida” abans de la polèmica.

Gossos de les Policies Locals de Sant Feliu, Platja d’Aro i Palafrugell participen en una jornada sobre cerca i detecció

Un dels gossos policia que han participat a la jornada celebrada a Lloret de Mar aquest divendres 3 de febrer del 2023 - Imatge de l'Ajuntament de Lloret de Mar
Un dels gossos policia que han participat a la jornada celebrada a Lloret de Mar aquest divendres 3 de febrer del 2023 - Imatge de l'Ajuntament de Lloret de Mar

La Comissaria de la Policia Local de Lloret de Mar ha acollit aquest divendres la jornada ‘Detecció i cerca amb Unitats Canines’, on han participat els cossos policials de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Plajta d’Aro i Palafrugell, així com de setze municipis catalans.

En total, hi han assistit 30 agents i 25 gossos amb l’objectiu de millorar el servei que ofereixen aquests gossos policia a cada localitat. La formació ha anat a càrrec d’un instructor expert provinent d’Alcobendas (Madrid). Durant la jornada, els participants s’han dividit en diferents grups de treball amb escenaris diversos com són l’exterior de la comissaria, el dipòsit de vehicles o el pàrquing soterrani de l’edifici per poder practicar. La Unitat Canina de Lloret fa més de deu anys que està en funcionament.

En concret, a la formació hi han participat les Policies Locals de Vilassar de Mar (Maresme), Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Martorell (Baix Llobregat), Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Palafrugell, Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Granollers, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Lloret de Mar (Selva), Girona, Olot, Sabadell i Polinyà (Vallès Occidental), La Jonquera (Alt Empordà), Amposta i Salt (Gironès).

En paraules del regidor de Seguretat Ciutadana a l’Ajuntament de Lloret de Mar, Jordi Sais, «l’especialització de la Policia Local de Lloret, en diferents àmbits, és una referència al territori». En relació amb la formació d’aquest divendres, el regidor ha expressat la satisfacció del consistori de poder «ser seu d’aquesta jornada formadora d’Unitats Canines».

El grup Medusa Box fa el concert de comiat a la Bisbal d’Empordà després de quatre àlbums

El grup de música de la Bisbal d'Emporda, Medusa Box
El grup de música de la Bisbal d'Emporda, Medusa Box

Després de quatre àlbums, dos EPs i més de 200 concerts a les seves espatlles, el grup bisbalenc Medusa Box ha decidit fer una parada indefinida en la seva trajectòria i acomiadar-se del seu públic amb un concert. 

Organitzat per Indivendres, serà a l’Alternativa, aquest divendres a partir de les 22 h. La vetllada clourà amb sessions de música enllaunada de la mà de DJ Sysy & Dj Tenderete. Les entrades tindran un cost de 6 euros i es podran adquirir a taquilla.

Els bisbalencs Medusa Box van encetar la seva trajectòria l’any 2012, amb peces de caire melòdic i contundent i composicions que naveguen entre tempos pausats i riffs desequilibrants amplificats per les variacions d’intensitat de la banda.

El grup va anar madurant el seu fins l’any 2020, amb la publicació del seu darrer disc ‘I Love Astronomy’. El darrer treball dels bisbalencs, precís i potent, ofereix unes composicions, lletres i estètica que vol «entendre com el temps, la multiplicitat i l’existència humana s’entrellacen dins d’una mateixa bombolla».

El tràfic de mercaderies al port de Palamós creix un 3% respecte al 2021

Un mercant descarregant pasta de paper a Palamós - Imatge de Ports de la Generalitat
Un mercant descarregant pasta de paper a Palamós - Imatge de Ports de la Generalitat

El 2022, el port de Palamós ha assolit un volum de mercaderia de 194.403 tones, amb un creixement del 3% respecte a l’any anterior, i un increment del 36%, comparativament amb el 2019. De l’activitat comercial generada per la infraestructura portuària gironina l’any passat, en destaca l’increment de dos productes dels mercats importadors: la pasta de paper i els productes siderúrgics. La barita, que passa a ocupar el segon lloc, és la tercera mercaderia importada del port palamosí. Així mateix, la biomassa i la colza que es destinen al mercat exportador, mantenen xifres similars a l’any anterior. Pel que fa als tràfics, un 85% dels productes provenen del mercat importador i un 15% es destinen al mercat exportador.

El volum de mercaderies assolit durant l’exercici 2022, s’ha distribuït entre 71.251 tones de pasta de paper (37%), 61.597 tones de barita (32%), 32.199 tones de productes siderúrgics (16%), 17.230 tones de biomassa forestal (9%), i 12.126 tones de llavors de colza (6%).

Mercaderia estibada

La pasta de paper, amb un 37%, se situa al capdavant de les mercaderies operades al port de Palamós durant l’any 2022. D’aquesta mercaderia, s’importa de països de Sud-amèrica, Nord-amèrica i Europa, se n’elaboren productes com ara, mocadors de paper, bolquers, compreses i paper higiènic, entre d’altres.

La barita, amb un 32%, s’ha situat en segon lloc. Aquest mineral s’utilitza com a component per donar consistència a les pintures, blanquejar la ceràmica o donar resistència al vidre, entre altres. S’importa dels països del Magrib i de la Xina. Un tràfic, aquest darrer, que s’ha recuperat a Palamós després de gairebé una dècada sense arribar. Va tornar el 2021 i ha continuat el 2022.

Els productes siderúrgics, amb un 16%, ocupen el tercer lloc del rànquing. Es tracta de barres, tubs i perfils d’acer, materials usats principalment en la construcció. El 2021, es va incorporar un nou tràfic, els rotlles d’acer, un producte que s’han continuat important el 2022. Aquests rotlles es fan servir, per exemple, per fer les teles metàl·liques d’acer per cobrir els talussos i evitar així esllavissades.

La biomassa forestal s’exporta principalment a França i Itàlia, on les centrals elèctriques la transformen en energia verda. Les llavors de la colza, una planta que es conrea a les comarques del Baix Empordà, el Pla de l’Estany i Osona, es recol·lecten a finals de juny o principis de juliol i s’exporten per via marítima a Holanda, Regne Unit i França, on, entre altres, es transformen en biocombustible.

Port de Palamós

El port de Palamós està ubicat en una de les badies més profundes de la Mediterrània i, per tant, presenta unes condicions naturals que li permeten rebre una tipologia àmplia de vaixells mercants. Disposa d’un moll per a mercaderies de 382,5 metres de longitud amb un calat de 13 metres.

Quant a l’activitat comercial, és un port especialitzat en càrrega general, mercaderies a granel i project cargo. El 2022, les mercaderies a granel han estat la barita, la biomassa i la colza. Així mateix, els productes de càrrega general que s’han descarregat han estat la pasta de paper i els productes siderúrgics

Salvem Solius s’oposa que l’abocador es converteixi en lloc de pas de les deixalles i reclamarà al TSJC tirar-ho enrere

Abocador Solius

Salvem Solius s’oposa que l’abocador es converteixi en lloc de pas de les deixalles un cop es clausuri i reclamarà al TSJC que ho tiri enrere. L’associació critica que l’acord entre Generalitat i ajuntaments perquè les instal·lacions passin a ser una planta de transferència «beneficia directament» l’empresa GBI -que explota el complex- i li permet mantenir l’activitat «sense disposar d’un contracte públic vàlid i vigent». Salvem Solius reclama, a més, que l’Agència de Residus compleixi la segona sentència que pesa damunt l’abocador, que no només obliga a tancar el dipòsit sinó que afecta la resta del complex (inclosa la planta de compostatge). «El Govern ha d’acordar immediatament el tancament de totes les activitats», subratlla l’entitat.

L’acord al qual van arribar la Generalitat i els quinze ajuntaments que aboquen a Solius és que, un cop el dipòsit es clausuri -cosa que ja serà un fet el 13 de febrer- el complex es converteixi en una planta de transferència. És a dir, que els municipis hi continuïn portant les deixalles i que, des d’aquí, es derivin als abocadors de Vacarisses (Vallès Occidental) i Lloret de Mar (Selva). L’únic poble que no seguirà aquest esquema serà Torroella de Montgrí, que passarà a portar les escombraries a Pedret i Marzà (Alt Empordà).

La decisió, però, topa amb el rebuig frontal de l’associació Salvem Solius, que defensa que el complex s’ha de tancar del tot. L’entitat recorda que, apart de la sentència que afectava tan sols el dipòsit, hi ha un altre litigi que s’estén a tota la resta de les instal·lacions. I que, en aquest cas, el TSJC també va anul·lar-ne la llicència ambiental, i en una sentència del juliol del 2020, va ordenar que Solius es tanqués del tot.

«Aquesta sentència va ser declarada ferma el 18 de gener del 2021», subratlla Salvem Solius, reiterant que la Generalitat «ha d’ordenar de forma immediata el tancament de tota l’activitat».

Per als opositors, la decisió que el complex passi a ser una planta de transferència «pretén evitar el compliment» d’aquesta resolució. I per això, Salvem Solius ja avança que reclamarà al TSJC que anul·li la decisió i, en conseqüència, tiri enrere allò que van acordar la Generalitat i els ajuntaments durant la reunió d’aquest dimecres al Consell Comarcal del Baix Empordà.

Convertint Solius en lloc de pas per a les escombraries, l’associació critica que el Govern està permetent «la continuïtat d’unes activitats que no disposen d’autorització ambiental» (perquè la sentència del TSJC del 2020 la va anul·lar). I no només això, sinó que Salvem Solius també critica que el pas d’abocador a planta de transferència «beneficia directament» l’empresa GBI -que explota el complex- i li permet mantenir l’activitat «sense disposar d’un contracte públic vàlid i vigent».

Procediment sancionador

L’associació, a més, també carrega contra el fet que la sentència que ordenava tancar el dipòsit, i que ha derivat en el decret de clausura de l’abocador, tan sols s’ha complert en part. Els opositors recorden que, en paral·lel, el TSJC també «va condemnar la Generalitat a incoar un procediment sancionador» contra el consorci de Solius -format per cinc ajuntaments i l’Agència de Residus- i l’empresa GBI «per la comissió d’una infracció administrativa molt greu (o greu) en matèria de prevenció i control de les activitats». I que això, no s’ha fet.

A més, Salvem Solius també critica que, durant aquest temps, no s’hagin reservat prou recursos per pagar la clausura i el segellat de l’abocador. «Ni la mancomunitat titular ni l’empresa explotadora del complex no van constituir la fiança de gairebé 1 MEUR, exigida per la normativa sectorial de residus, com a garantia del compliment de les seves obligacions», diuen els opositors. Unes obligacions que, precisen, també inclouen el segellat del vas de l’abocador que ara es clausurarà.

De fet, serà l’ARC qui assumirà els costos de clausura i segellat de l’abocador (una quantitat que pot voltar els 3 MEUR). Els opositors, però, critiquen que no tenen «constància» que l’Agència de Residus hagi reclamat «el dipòsit» de la fiança, que ajudaria a finançar el segellat del dipòsit i el manteniment posterior -obligat per llei- que s’haurà de fer durant 30 anys.

Per això, Salvem Solius reclama a la Generalitat que compleixi la segona sentència que pesa damunt tot el complex i que en «cessi de manera immediata totes les activitats». És a dir, a la pràctica, que Solius no es pugui fer servir com a planta de transferència i que també es tanqui la de compostatge.

En paral·lel, els opositors també reclamen al Govern que engegui tots els processos que calguin per «investigar» tot el que ha passat durant els darrers anys i «depurar-ne les responsabilitats» entre el consorci, l’empresa GBI i la mateixa Agència de Residus (perquè també forma part de la mancomunitat, conjuntament amb els ajuntaments de Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Calonge, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols).

Platja d’Aro acull aquest cap de setmana la Volcat

La segona edició d’aquesta cursa ciclista arriba al municipi baixempordanès, demà dia 4 i diumenge dia 5 de febrer.

La importància de la prova, amb punts del rànquing mundial de la UCI i puntuable per als Jocs Olímpics de París 2024, aplegarà més de 500 ciclistes d’una quinzena de nacionalitats.

Cal destacar que serà la primera de les cites VolCAT 2023, oberta tant a professionals com a amateurs.

El recorregut de la cursa es dividirà en dues etapes de 40 quilòmetres cadascuna, repartides entre dissabte i diumenge, per Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.

A la prova es pot participar en categoria PRO (amb llicència), o OPEN (sense llicència), individualment o en parella.

Per a més informació i inscripcions, podeu consultar el web https://volcatbtt.com/ca/volcat-platja-daro/inscripcions-volcat-platja-daro/